1. n aptitud, cap, capacitat (f), cervell, cognició, comprensió, discerniment, encert, enginy, enteniment, habilitat (f), intel·lecte, intel·ligència, judici, juí, lluc, maduresa, ment, pensa, pensament, raó, senderi, sentit, seny, sindèresi, solta, talent, trellat, coco (col·loquial), xolla (col·loquial)

2. n alfabetització, art, ciència, civilització, cognició, competència, coneixença, consciència, cultura, discerniment, educació, erudició, experiència, il·lustració, instrucció, saber, sapiència, saviesa, tècnica, tecnologia ‖ ANTÒNIMS: ignorància

3. n edat de discreció, sentit comú, seny, trellat, ús de raó

4. n cognició, coneixença, esment

1. n bagatge, experiència, mitjans, saber, saviesa

1. adv amb coneixement (irònic), moderadament

1. v assabentar-se, conèixer, controlar, dominar, entendre, saber, tenir idea

1. v anar peix, desconèixer, estar peix, ignorar, no saber, no saber-ne ni les beceroles, no saber-ne ni palla ni pols, no saber-ne ni un borrall, no tenir noció

2. v no tenir dos dits de coneixement, no tenir dos dits de front, ser un insensat

1. n abecé, abeceroles, beabà, beceroles, cartilla, catecisme, cató, elements, epítom, generalitats, introducció, nocions, principis, rudiments, sil·labari, vademècum

1. v alienar-se, anar-se’n del cap, beure’s el cervell, beure’s el seny, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)

2. v caure en basca, desmaiar-se, desvanir-se, embascar-se, esmorteir-se, esmortir-se, esvanir-se, perdre els sentits

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v reanimar-se, recobrar els sentits, tornar en si ‖ ANTÒNIMS: perdre els sentits

1. n epistemologia, gnoseologia

1. adv a cient, amb plena coneixença, amb plena consciència, conscientment

1. v abatre, atalbar, atordir, atuir, captrencar, esbaltir, esmortir, estabornir, estamordir, estassar, esterniar, estordir, estormeiar, estormeir, estossar, estossinar, fer perdre els sentits, malferir

1. v no tenir coneixement, no tenir dos dits de front, ser un insensat