avall
1. adv enjús (antic)
cap avall
1. adv costa avall, costera avall
boca avall
1. adv a bocons, boca per avall, bocaterrós (adjectiu), de boca a terra, de bocadents, de bocaterrosa, de bocons, de cara a terra, de cara avall, de panxa a terra, panxa cap avall, panxa per avall
costa avall
1. adv cap avall, costera avall
passar avall
1. v anar-se’n, consumir-se, desaparèixer, dissipar-se, esfumar-se, espassar, esvair-se, esvanir-se, evaporar-se, fondre’s, marfondre’s, mitigar-se, morir-se, perdre’s, volatilitzar-se
de cara avall
1. adv a bocons, boca avall, boca per avall, bocaterrós (adjectiu), de boca a terra, de bocadents, de bocaterrosa, de bocons, de cara a terra, de panxa a terra, panxa cap avall, panxa per avall
costera avall
1. adv cap avall, costa avall
amunt i avall
1. adv d’ací d’allà, d’una banda a l’altra, d’un costat a l’altre, ençà i enllà
boca per avall
1. adv a bocons, boca avall, bocaterrós (adjectiu), de boca a terra, de bocadents, de bocaterrosa, de bocons, de cara a terra, de cara avall, de panxa a terra, panxa cap avall, panxa per avall
panxa per avall
1. adv a bocons, boca avall, boca per avall, bocaterrós (adjectiu), de boca a terra, de bocadents, de bocaterrosa, de bocons, de cara a terra, de cara avall, de panxa a terra, panxa cap avall
panxa cap avall
1. adv a bocons, boca avall, boca per avall, bocaterrós (adjectiu), de boca a terra, de bocadents, de bocaterrosa, de bocons, de cara a terra, de cara avall, de panxa a terra, panxa per avall
tirar coll avall
1. v dominar-se, fer el cor fort, recuperar-se, refer-se, sobreposar-se, superar, treure forces de flaquesa
anar aigua avall
1. v anar en orri, anar en orris, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, anar-se a can Pistraus, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir
2. v afonar-se, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda
enviar coll avall
1. v afarrossar-se, afartar-se, amorralar-se, ataconar-se, atapeir-se, ataquinar-se, atibacar-se, atipar-se, atracar-se, beure, carregar, cascar-se, clavar-se, collejar, cruspir-se, deglutir, devorar, dragar, embocar, empassar-se, empassolar-se, empipar, encanyonar, encollar, endrapar, engaldir, englotir, engolar, engolir, enviar-se, fer, fer-se, galdir, gorrejar, ingerir, ingurgitar, matar el cuc, menjar, menjotejar, omplir el pap, omplir el ventre, omplir la panxa, omplir-se, picar, prendre, refilar, tragar, xamar-se, calar (col·loquial), calar-se (col·loquial), estacar-se (col·loquial), fer nyam-nyam (infantil), fotre’s (col·loquial), halar (col·loquial), halar-se (col·loquial), manducar (col·loquial), omplir el baül (col·loquial), papar (col·loquial), sampar (col·loquial), xacar (col·loquial)
anar amunt i avall
1. v allunyar-se, anar a la ventura, anar d’ací d’allà, andarejar, bambar, banderejar, bornar, dardar, desviar-se, divagar, errar, fer voltes, gallipontejar, passejar, pegar voltes, rodar, rondar, vagabundejar, vagar, vagarejar, vaiverejar, voltar
pam damunt, pam avall
1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és