1. n castanya (col·loquial), batzac, bescollada, bocinada (valencià), bolet, boticaix, bufa, bufet, bufetada, calbot, carabassinada, carxot, castanyot, catxamona, catxeta, cinqueta, clatellada, clatellot, closcada, closquet, collada, colp, cop, esclafit, fava, flist-flast (onomatopeia), galtada, galtó, grapat, guantada, hòstia (vulgar), inflada, mamballeta (mallorquí), manotada, màstec, mastegot, morma, mostatxada (català septentrional), pantoflada, pinya, pinyac, plantofada, punyada, queixada (història), revés, sabocada, samarrada (valencià), sapastrada, tabalada, tamborinada, tampanada, tave, tostorro, trompada, tust, unflada, ventallada, ventallot, volea, buda (col·loquial), carquinyol (col·loquial), castanyolada (col·loquial), ceba (col·loquial), clec (col·loquial), cleca (col·loquial), coca (col·loquial), galeta (col·loquial), galotxa (col·loquial), gleva (col·loquial), llet (col·loquial), mandoble (col·loquial), mansiula (col·loquial), nano (col·loquial), nata (col·loquial), nespla (col·loquial), nyespla (col·loquial), sucada (col·loquial), tafarrada (col·loquial), tro (col·loquial), xufa (col·loquial)

2. n castanya (col·loquial), dídim, testicle, turma (dels animals), arracada (col·loquial), borla (col·loquial), bòtil (col·loquial), botó (col·loquial), castanyeta (col·loquial), colló (col·loquial), companyó (col·loquial), ou (col·loquial), pebrot (col·loquial), pilota (col·loquial), tripó (col·loquial)

3. n castanya (col·loquial), decepció, desencant, desencantament, desencís, desengany, desil·lusió, despit, dutxa d’aigua freda, fracàs, frustració, galleda d’aigua freda, goig sense alegria, perboc

4. n castanya (col·loquial), any, anyada, curs, primavera, temporada

1. n arlequí, cornet, crocant, cucurutxo, gelat, polo, xàmbit

1. n agostador, agostejador, algoleja, artiga, bancal, bancalada, bòria, camp, campanya, colomina, condomina, conreu, coromina, cultiu, era, erol, explotació agrària, feixa, fruiterar, hort, horta, latifundi, minifundi, noval, parcel·la, prada, prat, quintà, quintana, regadiu, rogle, saió, sembrat, terreny, terròs, vinya

2. n comarca, contrada, encontrada, estat, nació, país, pàtria, poble, regió, república, terrer, territori, zona, terreta (familiar), terròs (familiar)

3. n argila, búcar, caolí, fang, galactita, greda, gres, màstic, porcellanita, salbanda, tap, terrissa

4. n asfalt, asfaltat, empedrat, enllosat, enrajolat, llosat, mosaic, parquet, paviment, pis (valencià), sòl, terratzo

5. n astre, bola del món, esfera, esfera terràqüia, esfera terrestre, globus, globus terraqüi, món, món sublunar, orbe, planeta (m)

6. n sòl, superfície, terreny

7. n humus

1. adj bru bruna, marró, marronenc marronenca, marronós marronosa, terrós terrosa

1. adj clavat clavada, de pedra, gelat gelada, glaçat glaçada, parat parada, petrificat petrificada

1. adj colgat colgada, davall terra, enterrat enterrada, soterrani soterrània, soterrat soterrada, subjacent, subterrani subterrània

1. n amfiteatre, baixest, baixura, clot, clota, clotada, clusa, collada, coma, comellar, conca, depressió, foia, fondal, fondalada, sot, sotalada, uadi (m), vall (f), vallada

1. n continent

1. n calfapanxes, escalfapanxes, foc, fogar, foraca, llar, llar de foc, xemeneia, ximenera

1. n gassó, gleva, mota, panna, terranc, terròs

1. adj tel·lúric tel·lúrica, terraqüi terràqüia, terrenal, terrestre

1. n cuc, llambric, llombrígol, papaterra, tartany, tremolitja, verm

1. adj colgat colgada, enterrat enterrada, sota terra, soterrani soterrània, soterrat soterrada, subjacent, subterrani subterrània

1. v criar malves, donar menjar als cucs, estar mort i enterrat, fer malves, menjar terra, ser al sac

1. v criar malves, donar menjar als cucs, estar mort i enterrat, fer malves, podrir terra, ser al sac

1. v abatre, afonar, arruïnar, assolar, aterrar, demolir, derrocar, derruir, destrossar, destruir, dinamitar, enderrocar, enfondre, enfonsar, enrunar, ensorrar, esbaldregar, esboldregar, esbucar, esfondrar, fer malbé, fulminar, tombar, volar

2. v (un objecte o animal que vola) abatre, caçar, fer caure

1. v aterrar

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. n bogamarí, bogo, capellanet, equinoïdeu (classe), eriçó, eriçó de mar, garoina, garota, paparinell

1. n terra d’escudelles, terreta

1. n camp, conreu, llauró, plantació, terra conradissa

1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)

1. v deixar de banda, deixar de racó, descuidar, excloure, fer cas omís, fer vores, ignorar, menystenir, negligir, no tenir en compte, oblidar, ometre, passar olímpicament, passar per alt, passar per damunt, prescindir, preterir

1. v desaprofitar, perdre el tren, perdre l’ocasió

1. adv a bocons, boca avall, boca per avall, bocaterrós (adjectiu), de boca a terra, de bocadents, de bocaterrosa, de bocons, de cara avall, de panxa a terra, panxa cap avall, panxa per avall

1. adv a bocons, boca avall, boca per avall, bocaterrós (adjectiu), de bocadents, de bocaterrosa, de bocons, de cara a terra, de cara avall, de panxa a terra, panxa cap avall, panxa per avall

1. adv a brida abatuda, a cent per hora, a esclatacor, a gran velocitat, al màxim possible, a més córrer, a regna solta, a tota brida, a tota hòstia (vulgar), a tota màquina, a tota merda (vulgar), a tota pastilla, a tota velocitat, a tota virolla, a tot córrer, a tot drap, a tot estrop, a tot gas, com un llamp, molt de pressa, ràpidament, veloçment

1. n arcàdia, eldorado, locus amoenus (llatí), món idíl·lic, país de Cucanya, país de les meravelles, paradís, xauxa

1. n camp, conreu, llauró, plantació, terra conreable

1. n istme

1. adv a bocons, boca avall, boca per avall, bocaterrós (adjectiu), de boca a terra, de bocadents, de bocaterrosa, de bocons, de cara a terra, de cara avall, panxa cap avall, panxa per avall

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v anar a rebolcons, arrossegar-se, bolcar-se, capitombar, fer tomballons, rebolcar-se, redolar per terra, tombar-se

1. v anar a rebolcons, arrossegar-se, bolcar-se, capitombar, fer tomballons, rebolcar-se, rodolar per terra, tombar-se

1. n terra d’escurar, terreta

1. v abarganyar, afanyar-se, atrafegar-se, basquejar-se, cansar-se, coresforçar-se, deixar-hi la pell, desfetjar-se, despernegar-se, desviure’s, doblegar l’esquena, donar-se basca, donar-se pena, esbellussar-se, escarramicar-se, escarrassar-se, esfetgegar-se, esforçar-se, esfreixurar-se, esllomar-se, espavilar-se, espernegar-se, fatigar-se, fer l’impossible, fer mans i mànigues, lassar-se, malavejar, maldar, matar-se, posar el coll, rompre’s l’esquena, sirgar, suar, suar el sagí, suar fel, suar la cansalada, suar la carcanada, suar la gota negra, suar sang, suar sang i aigua, suar tinta, traüllar, treballar, trescar, triscar, pencar (col·loquial)

1. n macrosisme, microsisme, moviment sísmic, sisme, sismisme, terratrèmol

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. adj coent, de futris, de mala gaita, de mala gana, de mala jeia, de mala lluna, de mal cafè, de mal clim, de mal humor, de mal tec, disgustat disgustada, empipat empipada, enfadat enfadada, enutjat enutjada, irritable, irritat irritada, malhumorat malhumorada, molest molesta, molestat molestada, socarrat socarrada, volat volada, de mala hòstia (col·loquial), de mala llet (col·loquial), de mal rotllo (col·loquial), emprenyat emprenyada (col·loquial), mosca (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: content contenta, satisfet satisfeta

1. v ser realista, veure la realitat

1. v deixar amb la boca oberta, deixar blau, deixar d’una peça, deixar de pedra, deixar fred, deixar glaçat, deixar mort, deixar parat, deixar sense paraula, deixar sense resposta

1. v aixecar castells en l’aire, estar carregat de solfes, fantasiejar, fer-se il·lusions, fer volar coloms, il·lusionar-se, no tocar de peus a terra, somiar, somiar despert, somiar impossibles, somiar ous, somiar perdius, somiar rotllos, somiar truites, somniar, tenir el cap ple de pardals, tenir pardalets al cap, veure animetes, viure a la lluna, viure d’il·lusions ‖ ANTÒNIMS: tocar de peus a terra

1. v anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v aigualir la festa, aixafar la guitarra, arruïnar, ensorrar la barraca, esguerrar, esguerrar el marro, espatlar, espatllar, espatllar la festa, sotaiguar

1. v aixecar castells en l’aire, estar carregat de solfes, fantasiejar, fer-se il·lusions, fer volar coloms, il·lusionar-se, somiar, somiar despert, somiar impossibles, somiar ous, somiar perdius, somiar rotllos, somiar truites, somniar, tenir el cap ple de pardals, tenir pardalets al cap, tenir terra a l’Havana, veure animetes, viure a la lluna, viure d’il·lusions ‖ ANTÒNIMS: tocar de peus a terra

1. loc com de la nit al dia, molt diferent

1. n Al·là, Altíssim, Creador, Déu, Divina Providència, Ésser Suprem, Jahvè, Jehovà, Nostre Senyor, Omnipotent, Providència, rei dels reis, Salvador, Senyor, Totpoderós

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. v estar entre dues aigües, estar indecís, fluctuar, nadar entre dues aigües, nedar entre dues aigües, tenir sentiments encontrats

1. loc dos per al sac i el sac en terra, no fer-ne un entre dos, tots al sac i el sac en terra

1. loc dos per al sac i el sac en terra, no fer-ne un entre dos, tres al sac i el sac en terra

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. loc no fer-ne un entre dos, tots al sac i el sac en terra, tres al sac i el sac en terra

1. loc el sant de més lluny fa més miracles, ningú és profeta a casa seva

1. v estar als antípodes, ser molt diferents