esfondrar
1. v abatre, afonar, arruïnar, assolar, aterrar, demolir, derrocar, derruir, destrossar, destruir, dinamitar, enderrocar, enfondre, enfonsar, enrunar, ensorrar, esbaldregar, esboldregar, esbucar, fer malbé, fulminar, tirar a terra, tombar, volar
esfondrar-se
1. v anar aigua avall, anar en orri, anar en orris, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, anar-se a can Pistraus, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir
2. v aclofar-se, acomodar-se, apoltronar-se, aponar-se, arrepapar-se, arrepetellar-se, escarxofar-se, espampolar-se, estar a la poltrona, repapar-se, repetellar-se, seure a la poltrona
3. v afonar-se, aplomar-se, caure, caure a plom, desplomar-se, enfonsar-se, venir-se’n