Arguments en contra de tenir una tecla amb la ela geminada completa

•  No és necessària: la ela geminada es pot fer com a seqüència de 3 caràcters(L+·+L). Només cal assegurar l’accés al punt volat.
•  Tenir una tecla que genera una cadena no és habitual en l’entorn de llengües llatines.

Arguments a favor de tenir una tecla amb la ela geminada completa

•  Facilitaria l’escriptura als usuaris de com escriure la ela geminada (sobre tot si es troba gravada al teclat físic)
•  Si alguna vegada es canvia la codificació de “L·L”, només caldrà canviar la tecla corresponent.
•  El punt volat es confon amb altres caràcters, de vegades s’usen altres perquè no es troba el punt volat (o no hi és)
•  Per substituir el caràcter “Ŀ” d’una distribució de teclat anterior, per exemple d’iOS 5 a iOS 6.
•  Els teclats tàctils tenen tecles que generen una cadena.
•  L’estàndard Unicode de teclats permet que es generi una cadena amb una única tecla.
•  Els teclats Windows poden generar sense problema una cadena amb una única tecla.
•  Els teclats Linux poden generar una cadena amb una única tecla, però és una més complicat.

Però, tècnicament es pot fer que una pulsació generi una cadena?

Sí, en els teclats virtuals és habitual, per exemple les emoticones. En els teclats de PC, hereus de les màquines d’escriure, és poc freqüent, però tant els sistemes Windows, com els sistemes X (Linux i Mac) permeten fer-ho.

Si hi ha tecla “L·L”, on la ubiquem?

•  En teclats tàctils (telèfons i tauletes), sembla natural ubicar-la com alternativa de la L (solució de l’iOS6). Assignar-li una tecla pròpia directa al teclat QWERTY no sembla adient, ja que són teclats de dimensions reduïdes i aquesta tecla “extra” es assignada, habitualment a la Ç. Si a més, anteriorment a la L hi havia el caràcter “Ŀ” doncs gairebé segur que va aquí.

•  En teclats PC (i virtuals que els emulen), sembla natural ubicar-la com AltGR+L, però aquesta tria té pros i contres:
  •  Pros:
    •  Sembla el lloc natural i, si abans hi havia una “Ŀ” encara més.
    •  Aquesta combinació està lliure al teclat espanyol de Mac
    •  Aquesta combinació està lliure al teclat espanyol de Windows
    •  Aquesta combinació, al teclat espanyol de Linux, s’usa per a un caràcter polonès que també es genera amb AltGr+W (està repetit).
  •  Contres:
    •  La combinació AltGr+L s’ha de fer amb una única mà.
    •  La combinació que seria equivalent Ctrl+Alt+L pot causar conflicte amb el SO, per exemple a GNOME tanca la sessió.
    •  Per a fer la versió majúscula cal prémer, com a mínim simultàniament 3 tecles: Maj+AltGr+L.
  •  Nota als contres: els contres no són insalvables, ja que la combinació tradicional <L, Maj+3, L> seguiria sent accessible per als mecanògrafs professionals.
  •  Independentement d’on s’ubiqui la tecla “L·L”, cal seguir mantenint el punt volat a Maj+3, per compatibiliat cap enrere i per poder escriure en l’occità.

I si no hi ha tecla “L·L”, que fem?

Cal assegurar que els teclats proporcionin accés al punt volat.

•  En teclats tàctils (telèfons i tauletes), sembla natural ubicar el punt volat com alternativa del punt baix (solució iOS i BlackBerry).

• •  Nota: alguns SO de dispositius mòbils canvien el teclat segons el context. Per exemple en introduir un URL, cal assegurar que el punt volat segueix sent accessible en aquests contexts (recordem que hi ha dominis que usen el punt volat).

•  En teclats PC (i virtuals que els emulen):
  • La distribució de teclat espanyola estàndard (Windows, Linux i Mac) ja incorpora el punt volat: Maj+3
  •  La distribució de teclat francesa …
  •  La distribució de teclat italiana…
  •  La distribució de teclat multillengua dels EUA…