logo Teclat

Teclat

Compartiu

Considerarem que per a escriure correctament en català, un teclat ha de permetre escriure tot l’alfabet llatí bàsic (a-zA-Z), ce trencada (ç i Ç), vocals amb diacrítics (accents greu i agut, dièresi, com a mínim; titlla i circumflex i qualsevol altre recomanable), punt volat · i signes habituals: ?!”€$#&%()=-+*/][}{|¿¡., També hauria de permetre l’escriptura de les cometes baixes llatines « » i, idealment, també els caràcters no estrictament catalans però que són molt habituals en el nostre entorn. Per exemple, ñ,Ñ,º,ª (pel castellà) i œ,Œ (pel francès). En un entorn globalitzat com l’actual, qualsevol símbol alfabètic és benvingut (ß de l’alemany, per exemple).

Sobre la ela geminada

Els caràcters ŀ i Ŀ són desaconsellats, per tant no es considera requeriment que el teclat ens permeti introduir-lo. L’únic argument a favor dels caràcters ŀ i Ŀ és l’estètic. Entenem que això no ha d’estar relacionat amb la codificació. La tecnologia actual permet codificar la ela geminada usant 3 caràcters però visualitzar-la de forma correcta.

Tenint en compte que els caràcters ŀ i Ŀ no es troben als jocs de caràcter d’IBM 850, Windows 1255, ISO-8859-1 ni ISO-8859-15, que portem unes quantes dècades escrivint la ela geminada amb 3 caràcters (L+·+L), promoure l’escriptura amb dos caràcters podria portar problemes d’intercanvi de dades (cal considerar només les bases de dades oficials).

El que sí seria interessant és valorar l’opció d’introduir la ela geminada amb única tecla. És a dir, amb una tecla, però codificada amb 3 caràcters. Això li donaria visibilitat i evitaria el mal costum d’usar un punt baix, guionet o bala en comptes del punt volat. Com avantatge addicional, si en un futur es canviés la codificació preferent (de 3 caràcters a 2, o a 1 únic caràcter) és podria fer el canvi fàcilment simplement actualitzant el controlador del teclat, de forma transparent als usuaris.