si
1. n braguer (d’animals), davantera, glàndula mamària, mama, mamella, mamellam, pit, pitam, pitral, pitram, pitrera, sina, sinada, bufa (col·loquial), canterella (col·loquial), coca (col·loquial), meló (col·loquial), meta (infantil), pitrerada (col·loquial), popa (col·loquial), teta (col·loquial)
2. n cor, dedins, dins, dintre, interior, intimitat, nucli, profunditat, quinta essència, retret, tripa
3. n carcau, cavitat, concavitat, depressió, foia, profunditat
4. n claustre matern, entranyes, matriu, úter, ventre, entràmenes (antic)
5. n badia, cala, rada
si
1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si de cas, si és així que, suposat que
sis
mosca
mosca
1. adj mosca (col·loquial), amb la castanya torta, coent, de futris, de mala gaita, de mala gana, de mala jeia, de mala lluna, de mal cafè, de mal clim, de mal humor, de mal tec, disgustat disgustada, empipat empipada, enfadat enfadada, enutjat enutjada, irritable, irritat irritada, malhumorat malhumorada, molest molesta, molestat molestada, socarrat socarrada, volat volada, de mala hòstia (col·loquial), de mala llet (col·loquial), de mal rotllo (col·loquial), emprenyat emprenyada (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: content contenta, satisfet satisfeta
mosca
1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), ha, hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, la mare que va, magnífic, manoi, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)
si bé
1. prep a desgrat de, a despit de, amb tot i, a pesar de, malgrat, no obstant, sobre (seguit d’infinitiu), tot i
si bé
1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, tot i que
si no
1. loc altrament, en cas contrari
si convé
1. loc si correspon, si és adequat, si escau, si és procedent
si escau
1. loc si convé, si correspon, si és adequat, si és procedent
si més no
1. adv almanco, almenys, com a mínim, pel cap baix, si res més no, tirant curt
si de cas
1. adv no fos cas que, pel que pugui ser, per si de cas, per un cas, si és cas que, si per cas, si per casualitat, si un cas
si un cas
1. adv no fos cas que, pel que pugui ser, per si de cas, per un cas, si de cas, si és cas que, si per cas, si per casualitat
si de cas
1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si és així que, suposat que
fora de si
1. adj desbocat desbocada, desbridat desbridada, descabestrat descabestrada, descontrolat descontrolada, descordat descordada, desenfrenat desenfrenada, desfermat desfermada, deslligat deslligada, immoderat immoderada, incontrolat incontrolada, intemperant
fer com si
1. v afectar, aparençar, aparentar, dissimular, fer comèdia, fer creure, fer el paper, fer el paperot, fer semblant, fer teatre, fer veure, figurar, fingir, pintar la cigonya, posar-se la màscara, posturejar, simular
si per cas
1. adv no fos cas que, pel que pugui ser, per si de cas, per un cas, si de cas, si és cas que, si per casualitat, si un cas
com si res
1. adv a amagatons, a amagatontes, a l’ombra, a la callada, a la quieta, a la sorda, amagant-se, amb reserva, a porta tancada, celadament, cotet-cotet, d’amagat, d’amagatotis, d’esquitllada, d’esquitllentes, d’estranquis, d’incògnit, de portes endins, de reüll, de sotamà, discretament, dissimuladament, en cambra, en privat, en secret, entre bastidors, furtivament, ocultament, per baix mà, per davall mà, per sota mà, privadament, sense fer soroll, subreptíciament ‖ ANTÒNIMS: en públic
2. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb les mans netes, amb poca cosa, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, fàcilment, jugant
3. adv com aquell qui no diu res, com aquell qui no fa res, com aquell qui res, com qui no hi veu, com qui no vol la cosa, dissimuladament, fingint desinterès
4. adv com aquell qui res, com qui sent ploure, com si tal cosa, impassiblement
si us plau
1. loc per favor, si et plau, si li plau, sisplau (col·loquial)
si et plau
1. loc per favor, si li plau, si us plau, sisplau (col·loquial)
si li plau
1. loc per favor, si et plau, si us plau, sisplau (col·loquial)
si s’escau
1. loc si coincideix, si es produeix
mosca balba
1. n colltort, gaiet gaieta, gata maula, gata moixa, hipòcrita, maula, moix moixa, nyau-nyau, nyeu-nyeu
mosca blava
1. n mosca saballonera, mosca vironera
donar de si
1. v condir, donar, donar fruit, donar rèdit, espletar, fructificar, fruitar, granar, llevar, produir, rendir, reportar, retre
si fa no fa
1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, tal·là-tal·lera, un si és no és
si doncs no
1. conj a menys que, fora que, llevat que, tret que
si fa no fa
1. loc per l’estil, si fa o no fa, tres quarts del mateix
tornar en si
1. v asserenar-se, entrar en raó, recobrar el seny
2. v cobrar el coneixement, reanimar-se, recobrar els sentits ‖ ANTÒNIMS: perdre els sentits
si tot va bé
1. loc anant bé, en el millor dels casos
si correspon
1. loc si convé, si és adequat, si escau, si és procedent
caçar mosques
1. v dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)
2. v bambar, córrer la dula, flautejar, papallonejar, pardalejar, perdre el temps, perdre passades, plantar l’ou, vagar, musar (antic) ‖ ANTÒNIMS: anar per feina
si res més no
1. adv almanco, almenys, com a mínim, pel cap baix, si més no, tirant curt
si cau no cau
1. adv al caire, a punt, imminentment, leri-leri
per si mateix
1. adv intrínsecament, per se (llatí)
per si de cas
1. adv no fos cas que, pel que pugui ser, per un cas, si de cas, si és cas que, si per cas, si per casualitat, si un cas
si és cas que
1. adv no fos cas que, pel que pugui ser, per si de cas, per un cas, si de cas, si per cas, si per casualitat, si un cas
si coincideix
1. loc si es produeix, si s’escau
si és adequat
1. loc si convé, si correspon, si escau, si és procedent
si fa o no fa
1. loc per l’estil, si fa no fa, tres quarts del mateix
mosca vironera
1. n mosca blava, mosca saballonera
fer com si tal
1. v desentendre’s, dissimular, entrar per una orella i sortir per l’altra, fer com qui sent ploure, fer com si res, fer el desentès, fer el longuis, fer el pagès, fer el sord, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, no donar importància, no fer cas, tancar l’orella
fer com si res
1. v desentendre’s, dissimular, entrar per una orella i sortir per l’altra, fer com qui sent ploure, fer com si tal, fer el desentès, fer el longuis, fer el pagès, fer el sord, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, no donar importància, no fer cas, tancar l’orella
un si és no és
1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera
si és així que
1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, suposat que
si es produeix
1. loc si coincideix, si s’escau
mosca de la son
1. n tse-tse
anar de mosques
1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat
picar una mosca
1. v picar una mosca (a algú), agullonar, assetjar, borinotejar, burxar, causar maldecaps, clavar la tabarra, cremar, cremar les sangs (a algú), crispar, crispar els nervis, destorbar, donar creu, donar destret, donar guerra, donar la llanda, donar la llauna, donar la murga, donar la tabarra, donar malany, donar mala vida, donar-ne per a salar, donar quefer, empipar, empixonar, encendre la sang, enutjar, exacerbar, exasperar, fer bullir l’enteniment, fer eixir de polleguera, fer el borinot, fer l’esqueta, fer la guitza, fer la llesca, fer la punyeta, fer sortir de polleguera, incomodar, irritar, molestar, ofendre, pegar la vara, provocar, punxar, recremar, tocar la pera, traure de polleguera, treure de botador, treure de mare, treure de polleguera, xeringar, emprenyar (col·loquial), ser un plom (col·loquial), tocar la tafarra (col·loquial)
si anem a mirar
1. adv a dir cert, a dir veritat, a dreta llei, en rigor, en veritat, estrictament, veritablement
com si tal cosa
1. adv com aquell qui res, com qui sent ploure, com si res, impassiblement
si és procedent
1. loc si convé, si correspon, si és adequat, si escau
si de l’Església
1. n cleda (figuradament)
guardar per a si
1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni mu, no dir ni piu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca
com si diguéssim
1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir
mosca saballonera
1. n mosca blava, mosca vironera
afluixar la mosca
1. v afluixar la mosca (col·loquial), abonar, afluixar, afluixar els cordons, afluixar l’armilla, afluixar la bossa, afluixar la moma, amollar, becar, bonificar, compensar, costejar, desembutxacar, donar diners, estipendiar, estrenar, finançar, gratar-se la bossa, gratar-se la butxaca, gratificar, pagar, pensionar, recompensar, reconèixer, reembossar, reintegrar, remunerar, restituir, retornar, retribuir, subvencionar, sufragar, tornar, tributar
afluixar la mosca
1. v afluixar els cordons, afluixar l’armilla, afluixar la bossa, afluixar la moma, allargar els cordons, amollar, cremar, desemborsar, desembossar, desembutxacar, despendre, fer un extra, fondre, gastar, gratar-se la bossa, gratar-se la butxaca, treure la bossa, endinyar (col·loquial)
si per casualitat
1. adv no fos cas que, pel que pugui ser, per si de cas, per un cas, si de cas, si és cas que, si per cas, si un cas
pujar la mosca al nas
1. v pujar la mosca al nas (a algú), agitar-se, aïrar-se, arravatar-se, bullir la sang (a algú), cremar-se, emmorronar-se, emmurriar-se, empipar-se, encolerir-se, encrespar-se, enfadar-se, enfaristolar-se, enfilar-se, enfilar-se per les parets, enfuriar-se, enfurir-se, enfurismar-se, enquimerar-se, enrabiar-se, enreveixinar-se, enutjar-se, exaltar-se, incomodar-se, indisposar-se, irritar-se, molestar-se, ofendre’s, picar-se, posar-se fet una fera, posar-se fet una fúria, pujar la sang al cap (a algú), pujar-se’n a la figuereta, pujar-se’n per les parets, regirar-se la bilis, sortir de mare, sortir de polleguera, sulfurar-se, treure el geni, treure foc pels queixals, treure salivera, calfar-se la tafarra (col·loquial), emprenyar-se (col·loquial), irèixer-se (antic), rebotar-se (col·loquial)
tant si plou com si no
1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, més tard o més d’hora, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui
tant si plou com si neva
1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, més tard o més d’hora, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui
ase magre, ple de mosques
1. loc ase vell, carregat de nafres, caldera vella, bony o forat, l’edat no perdona
tant si plou com si fa sol
1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, més tard o més d’hora, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui
tant si plou com si no plou
1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, més tard o més d’hora, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui
ja post xiular si l’ase no vol beure
1. loc no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase
si el pare és comerciant, el fill és cabaler
1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí