palla
1. n brossa, faramalla, fulla, fullac, fullaca, fullam, fullaraca, fullareda, garbís, pampolam, pampolatge, pinassa, virosta
2. n (sentit figurat) borumballa, brossa, esponera, faramalla, farfutalla, foc d’encenalls, fullaca, fullaraca, pampolatge
palla
1. n palla (col·loquial), masturbació, onanisme, pecat solitari
palla
1. n palla (en una pedra preciosa), blancall (als cabells), clap, clapa, corsec (en la soca d’un arbre), ditada, estel (en el front d’alguns animals), forat, glaça (en una pedra preciosa), llepassa, llepet, màcula, mota, negrall, ocel (en ales d’insectes), pic, pinta, plapa, punt, rodal, senyal, taca, taqueta
foc de palla
1. n al·lucinació, castell de cartes, castell de vent, castells en l’aire, elucubració, entelèquia, esperances d’ase, falsa esperança, fantasia, fantasmagoria, ficció, figuració, foc d’encenalls, fum de botges, fum de canyot, galivança, il·lusió, imaginació, invenció, lletra morta, mirallets, miratge, música celestial, paper banyat, paper mullat, quimera, simulacre, somni, utopia
home de palla dona de palla
1. n comparsa, fantotxe, figurant, ninot, putxinel·li, testaferro, titella
color de palla
1. adj ambrat ambrada, ambre, callol callola, citrí citrina, crem, crema, daurat daurada, esgrogueït esgrogueïda, esgroguissat esgroguissada, flavescent, groc groga, grogós grogosa, groguenc groguenca, groguinós groguinosa, groguís groguissa, groguissó groguissona, lleonat lleonada, llima, llimona, melat melada, ocraci ocràcia, ocre, ocrós ocrosa, or, ros rossa, saur saura
ser foc de palla
1. v durar de Nadal a Sant Esteve, durar molt poc, ser més curt que el dia de Sant Tomàs, ser més curt que una cua de conill, ser molt breu, ser un foc d’encenalls
jeure a la palla
1. v abstraure’s, abstreure’s, badar, badocar, badoquejar, distraure’s, distreure’s, dormir a la palla, embadalir-se, encantar-se, enfavar-se, entretenir-se, estar a la lluna, estar a la lluna de València, estar desprevingut, estar distret, estar en els llimbs, estar en la figuera, fer el badoc, fer el gegant, fer el tato, jeure al jaç, pensar en la mona de Pasqua, pensar en les musaranyes
2. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar als llimbs, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, no saber de què va, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, sentir tocar campanes i no saber on, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, venir de la lluna, viure als llimbs, viure en els llimbs
dormir a la palla
1. v abstraure’s, abstreure’s, badar, badocar, badoquejar, distraure’s, distreure’s, embadalir-se, encantar-se, enfavar-se, entretenir-se, estar a la lluna, estar a la lluna de València, estar desprevingut, estar distret, estar en els llimbs, estar en la figuera, fer el badoc, fer el gegant, fer el tato, jeure a la palla, jeure al jaç, pensar en la mona de Pasqua, pensar en les musaranyes
2. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, estar a la lluna, estar als llimbs, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, no saber de què va, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, sentir tocar campanes i no saber on, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, venir de la lluna, viure als llimbs, viure en els llimbs
ni en palla ni pols
1. adv almon, en cap banda, en cap lloc, en cap part, enlloc, enlloc del món, ni en forat ni en finestra
tenir la cua de palla
1. loc tenir la camisa bruta, tenir les mans brutes
posar palla a l’esquella
1. v cloure la boca, fer callar, posar a la muda, reduir al silenci, tallar en sec, tancar la boca, tapar la boca
no alçar una palla de terra
1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)
no saber-ne ni palla ni pols
1. v anar peix, desconèixer, estar peix, ignorar, no saber, no saber-ne ni les beceroles, no saber-ne ni un borrall, no tenir coneixement, no tenir noció
ser com donar palla a la mula
1. loc ser bufar i fer ampolles, ser flors i violes, ser molt fàcil, ser pa i nous, ser pa sucat amb oli, ser peix al cove
no alçar ni una palla de terra
1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)
tothom tira palla a la seva pallissa
1. loc actuar en benefici propi, agranar cap a casa, agranar cap a dins, escombrar cap a casa, escombrar cap a dintre, fer anar l’aigua al seu molí, portar l’aigua al seu molí
veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre
1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat