ofegar
1. v acorar, afusellar, ajusticiar, apedregar, apunyalar, assassinar, crucificar, decapitar, degollar, deixar al seti (matar sobtadament), delmar, desmembrar, donar garrot, donar mort, electrocutar, emmetzinar, empalar, enforcar, enverinar, enviar a l’altre barri, escanyar, estossar, estossinar, estrangular, executar, exterminar, fer la pell, gasar, gasejar, guillotinar, lapidar, linxar, llevar la vida, matar, occir (literari), passar per les armes, penjar, portar al pal, sacrificar, escabetxar (col·loquial), liquidar (col·loquial), pelar (col·loquial)
2. v (cuinar) adobar, atabollar, bollir, bresar, bullir, confitar, coure, cuinar, descruar, enfornar, enrossir, escaldabullar, escaldar, escaldufar, escalivar, estofar, fornejar, fregir, guisar, marcar, preparar, recoure, rossejar, rostir, sofreginar, sofregir, solsir, torrar
3. v amainar, amortar, amortir, apagar, apaivagar, aplacar, calmar, dissipar, eclipsar, enforfoguir, esmorteir, esvair, extingir, matar, reprimir, sufocar
4. v afogar, asfixiar, escanyar, estrangular, estrènyer, jugular, negar, tòrcer el coll
dit
dos
1. n (castellers) torre
dos dues
dit dita
1. adj anomenat anomenada, denominat denominada, designat designada
el dit la dita
1. adj aquest aquesta, el mencionat la mencionada, el present la present, el referit la referida, este esta (valencià), l’esmentat l’esmentada, semblant, tal, est esta (antic) ‖ ANTÒNIMS: altre altra
fer dit
1. n fer dit (col·loquial), autoestop, fer ganxo (col·loquial)
dos anys
1. n bienni
dit gros
1. n (dit) polze
dos dret dos dreta
1. n (castellers) dos tancat dos tancada
d’un dit
tots dos totes dues
1. pron ambdós ambdues, l’un i l’altre l’una i l’altra
dit abans dita abans
1. adj citat citada, damunt dit, dessusdit dessusdita, esmentat esmentada, mencionat mencionada, precitat precitada, propdit propdita, sobredit sobredita, susdit susdita
ofegar-se
1. v escanyar-se, fer l’ànec (col·loquial)
dit mitger
dos tancat dos tancada
1. n (castellers) dos dret dos dreta
dit anular
damunt dit
1. adj citat citada, dessusdit dessusdita, dit abans dita abans, esmentat esmentada, mencionat mencionada, precitat precitada, propdit propdita, sobredit sobredita, susdit susdita
tenir dits
1. v ser hàbil, ser un manetes, tenir bones mans, tenir mans de fada, tenir mans de plata
a dos dits
1. adv a frec, a l’abast, a la ratlla, a la vora, al costat, al devora, a les portes, al llindar, al peu, al tombant, a mà, a prop, a quatre passes, a rampeu, arran, a tir, a tocar, frec a frec, prop, proper, pròxim, tocant
millor dit
1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir
cap del dit
1. n (anatomia) capciró, punta del dit
tou del dit
1. n (anatomia) palpís del dit, polpa del dit, polpís del dit
fa dos dies
1. adv abans-d’ahir, dellà-ahir, despús-ahir
més ben dit
1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir
dues pedres
1. loc (menyspreu) així rebentis, fes-te frare, que et bombin, que et pengin, que s’operi, ves-te’n a fer punyetes, ves-te’n a passeig, ves-te’n a pastar fang
tocar el dos
1. v alçar el vol, anar-se’n, arrancar a córrer, arrencar a córrer, córrer, cucar-se-la, desaparèixer, enfugir-se, escampar el poll, escapar, escapar a córrer, escapolir-se, esconillar-se, esfumar-se, esquitllar-se, evadir-se, fer-se escàpol, fer-se fonedís, fondre’s, fugir, girar cara, guillar, pegar a fugir, picar de sola, picar sola, pirar, tocar el pirandó, tocar pirandó, volar, espitxar-se (col·loquial)
2. v abandonar, absentar-se, agafar el camí de la porta, agafar la porta, aixecar el camp, anar-se’n, arrear (valencià), deixar, desallotjar, eixir, escampar el poll, escampar la boira, fer l’anada del fum, fer mutis, marxar, partir, picar de sola, picar sola, plegar, plegar el ram, plegar veles, prendre els tapins, sortir, tocar el pirandó, tocar pirandó, agafar el portant (col·loquial), espitxar-se (col·loquial), fotre el camp (col·loquial), pirar (col·loquial)
aviat és dit
1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)
dit auricular
polpa del dit
1. n (anatomia) palpís del dit, polpís del dit, tou del dit
punta del dit
1. n (anatomia) capciró, cap del dit
cada dos anys
1. adj biennal
a dos queixos
1. adv voraçment
cada dos dies
1. adv dia per altre, dia sí dia no, un dia sí un dia no
a dos dits de
1. prep a frec de, a la vora de, al costat de, al devora de, a les envistes de, a les portes de, al llindar de, al peu de, al tombant de, a prop de, a quatre passes de, arran de, a tocar de, a un pas de, avinent de, no lluny de, prop de, tocant a
polpís del dit
1. n (anatomia) palpís del dit, polpa del dit, tou del dit
palpís del dit
1. n (anatomia) polpa del dit, polpís del dit, tou del dit
entre dos focs
1. adj acorralat acorralada, entre Escil·la i Caribdis, entre l’enclusa i el martell, entre l’espasa i la paret, entre les banyes d’un toro
venir d’un dit
1. v anar d’un pèl, anar de poc, anar de prim, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim
picar els dits
1. v advertir, alliçonar, amonestar, bonegar, brugolar, cantar les veritats, censurar, clavar una allisada, clavar un juli, corregir, cridar, esbroncar, escridassar, estirar les orelles, exhortar, funyar, increpar, marmolar, objurgar, pentinar, picar la cresta, renyar, repassar, reprendre, reprovar, reptar, sabatejar, sermonejar, tocar el crostó, cardar (col·loquial)
entre dos focs
1. adv a les tres pedretes, amb el dogal al coll, amb la soga al coll, cuitat cuitada, en destret, en escac, en perill, en risc, entre l’enclusa i el martell, entre l’espasa i la paret, en un gran destret
fer dos quartos
1. v explicar, fer cinc cèntims, fer saber, informar, posar al corrent
mamar-se el dit
1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant
dit gros del peu
1. n (dit) hàl·lux
entre dues llums
1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques
d’ací a dos dies
1. adv d’aquí a dos dies, demà passat, despús-demà
arma de dos talls
1. n arma de doble tall
picar-se els dits
1. v agafar-se els dits, anar per llana i tornar esquilat, anar per llana i tornar tos, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll
d’aquí a dos dies
1. adv d’ací a dos dies, demà passat, despús-demà
cada dos per tres
1. adv amb freqüència, ara i adés, dia per altre i dos arreu (irònic), freqüentment, moltes vegades, sovent, sovint, un dia sí l’altre també ‖ ANTÒNIMS: rarament
cremar-se els dits
1. v agafar-se els dits, anar per llana i tornar esquilat, anar per llana i tornar tos, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll
agafar-se els dits
1. v anar per llana i tornar esquilat, anar per llana i tornar tos, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll
entre dos llostres
1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums
entre dos foscants
1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums
com l’anell al dit
1. adv ajustadament, com bunyol dins mel, com un guant, oportunament
entre dues fosques
1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues llums
entre dues clarors
1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues fosques, entre dues llums
dues vegades al mes
1. adj bimestral, quinzenal
dues vegades a l’any
1. adj bianual, semestral
comptar amb els dits
1. v comptar rudimentàriament, fer comptes rudimentaris, fer el compte de la vella
dues vares de mesura
1. loc desigualtat, doble moral, doble vara de mesurar, fer parts i quarts, inequitat, injustícia, llei de l’embut, parcialitat, tractament desigual, tracte desigual, tracte discriminatori
posar el dit al forat
1. v colpir, encertar, encertar el pinyol, encertar la tecla, endevinar la tecla, fer bingo, fer blanc, fer diana, fer quinze i ratlla, fer set i mig, posar el dit a la llaga, tocar, tocar la cama del mal
no fer-ne un entre dos
1. loc dos per al sac i el sac en terra, tots al sac i el sac en terra, tres al sac i el sac en terra
dit d’una altra manera
1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir
estar entre dues aigües
1. v estar indecís, fluctuar, nadar entre dues aigües, nedar entre dues aigües, no estar en mar ni en terra, tenir sentiments encontrats
nadar entre dues aigües
1. v estar entre dues aigües, estar indecís, fluctuar, nedar entre dues aigües, no estar en mar ni en terra, tenir sentiments encontrats
nedar entre dues aigües
1. v estar entre dues aigües, estar indecís, fluctuar, nadar entre dues aigües, no estar en mar ni en terra, tenir sentiments encontrats
tenir pel cap dels dits
1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir per la mà, tenir per la punta dels dits, tenir pràctica, tenir traça
posar el dit a la llaga
1. v colpir, encertar, encertar el pinyol, encertar la tecla, endevinar la tecla, fer bingo, fer blanc, fer diana, fer quinze i ratlla, fer set i mig, posar el dit al forat, tocar, tocar la cama del mal
anar com l’anell al dit
1. loc anar al pèl, anar al punt, anar que ni pintat
ficar els dits a la boca
1. v afluixar la llengua, deslligar la llengua, estirar la llengua, fer cantar, fer parlar, obrir la llengua
no tenir dos dits de seny
1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell
dia per altre i dos arreu
1. adv dia per altre i dos arreu (irònic), amb freqüència, ara i adés, cada dos per tres, freqüentment, moltes vegades, sovent, sovint, un dia sí l’altre també ‖ ANTÒNIMS: rarament
ser una arma de dos talls
1. loc ser una arma de doble tall, tenir avantatges i inconvenients, tenir pros i contres
no tenir dos dits de front
1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell
2. v no tenir coneixement, no tenir dos dits de coneixement, ser un insensat
semblar dues gotes d’aigua
1. loc assemblar-se com els testos i les olles, calçar el mateix peu, coixejar del mateix peu, ser allò per allò, ser com dues gotes d’aigua, ser del mateix motlle, ser tallats pel mateix patró
ser com dues gotes d’aigua
1. loc assemblar-se com els testos i les olles, calçar el mateix peu, coixejar del mateix peu, semblar dues gotes d’aigua, ser allò per allò, ser del mateix motlle, ser tallats pel mateix patró
ofegar-se en un got d’aigua
1. v descoratjar-se, negar-se en poca aigua, ofegar-se en dos dits d’aigua, ofegar-se en el test de les gallines
tenir per la punta dels dits
1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir pel cap dels dits, tenir per la mà, tenir pràctica, tenir traça
ofegar-se en dos dits d’aigua
1. v descoratjar-se, negar-se en poca aigua, ofegar-se en el test de les gallines, ofegar-se en un got d’aigua
no traure’s la pasta dels dits
1. v no traure-s’ho de les mans
no tenir dos dits de coneixement
1. v no tenir coneixement, no tenir dos dits de front, ser un insensat
dos per al sac i el sac en terra
1. loc no fer-ne un entre dos, tots al sac i el sac en terra, tres al sac i el sac en terra
del dit al fet hi ha un bon tret
1. loc de prometre a complir hi ha molt a dir, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat
ofegar-se en el test de les gallines
1. v descoratjar-se, negar-se en poca aigua, ofegar-se en dos dits d’aigua, ofegar-se en un got d’aigua
no tenir dos diners per a fer cantar un cec
1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta
el qui té dos i gasta u, no ha de menester de ningú
1. loc a qui no gasta, poc li basta, qui guarda quan té menja quan vol