1. n (color) atzabeja, sable (en heràldica)

1. adj advers adversa, aflictiu aflictiva, amarg amarga, atziac atziaga, calamitós calamitosa, catastròfic catastròfica, cruent cruenta, deplorable, depriment, desastrós desastrosa, desgraciat desgraciada, desolador desoladora, desventurat desventurada, dissortat dissortada, dolorós dolorosa, dramàtic dramàtica, fatal, fatídic fatídica, fúnebre, funest funesta, infaust infausta, infernal, lamentable, lamentós lamentosa, llastimós llastimosa, llòbrec llòbrega, luctuós luctuosa, lúgubre, macabre macabra, malastruc malastruga, malaventurós malaventurosa, melancòlic melancòlica, nefast nefasta, ombriu ombriva, patibulari patibulària, penós penosa, sepulcral, sinistre sinistra, tenebrós tenebrosa, tètric tètrica, tràgic tràgica, traumàtic traumàtica, trist trista

2. adj atzabeja, caliginós caliginosa, cavernós cavernosa, enfosquit enfosquida, ennegrit ennegrida, entrefosc entrefosca, fosc fosca, fuliginós fuliginosa, llòbrec llòbrega, musc musca, negral, negrenc negrenca, negrós negrosa, obscur obscura, tenebrós tenebrosa, tèrbol tèrbola ‖ ANTÒNIMS: clar clara

3. adj bronzejat bronzejada, bru bruna, carabrú carabruna, colrat colrada, fosc fosca, llor llora, morè morena, moreno morena, moreu moreua, torrat torrada

4. adj clandestí clandestina, enganyós enganyosa, espuri espúria, fals falsa, fingit fingida, il·legal, il·legítim il·legítima, inventat inventada, pirata

5. adj africà africana, saharià sahariana, subsaharià subsahariana

6. adj afroamericà afroamericana, de color, melanoderm melanoderma (antropologia)

7. adj (gènere literari) de detectius, detectivesc detectivesca

1. n (música) blanca, corxera, figura, fusa, garrapatea, nota, quadrada, redona, rodona, semicorxera, semifusa, semigarrapatea, tacte, tactus

1. adv sense declarar, sense pagar impostos

1. n pou cec, pou mort, pou sec

1. n anilinció, anilingus, fulla de rosa

1. n (arbust) arçot, espinal negre

1. n amenaça, perill, punt negre a l’horitzó

1. n atzabeja

1. n benedictí

1. v costar Déu i ajuda, estar en situació difícil, fer-se costa amunt, fer-se coster, fer-se costerut, ser de mal pelar, ser de mal rosegar, ser dur de rosegar, ser el pont dels ases, ser pelut, ser un os, tenir mala peça al teler, tenir malparat, tenir pelut

1. n (entrepà) almussafes, badall, biquini, cantell, cantó, clotxa, emparedat, entrepà, frànkfurt, hamburguesa, kebab, pa amb..., pa i mescla, panet, pepito, rua, sandvitx

1. n (arbust) arçot, espí negre

1. v ballar-la, ballar-la negra, passar-ho malament, passar-la magra, passar-les magres, passar-les morades, passar penes i fatics, passar penes i treballs, passar-s’ho malament, passar un tràngol, patir, plorar gotes de sang, sagnar el cor, sofrir, suar sang, veure la padrina, veure les estrelles

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. loc estar en un compromís, estar en un destret, veure’s verd, veure-se’n un bull

1. v desconfiar, desesperançar, desesperar, desfiar, fer perdre les esperances, perdre l’esperança, segar les esperances, treure del cap

1. n faenada, faenassa, feinada, feinassa, tragí, treball de benedictí, treball de formigueta

1. v ballar-la, passar-ho malament, passar-la magra, passar-les magres, passar-les morades, passar penes i fatics, passar penes i treballs, passar-s’ho malament, passar un tràngol, patir, plorar gotes de sang, sagnar el cor, sofrir, suar sang, veure’s negre, veure la padrina, veure les estrelles

1. n aurora, càntic, cant religiós, gregorià, himne, psalm, gori-gori (col·loquial)

1. adj en blanc i en negre, en lletres de motlle, escrit escrita, imprès impresa

1. v abarganyar, afanyar-se, atrafegar-se, basquejar-se, cansar-se, coresforçar-se, deixar-hi la pell, desfetjar-se, despernegar-se, desviure’s, doblegar l’esquena, donar-se basca, donar-se pena, esbellussar-se, escarramicar-se, escarrassar-se, esfetgegar-se, esforçar-se, esfreixurar-se, esllomar-se, espavilar-se, espernegar-se, fatigar-se, fer l’impossible, fer mans i mànigues, malavejar, maldar, matar-se, posar el coll, remoure cel i terra, rompre’s l’esquena, sirgar, suar, suar el sagí, suar fel, suar la cansalada, suar la carcanada, suar sang, suar sang i aigua, suar tinta, traüllar, treballar, trescar, triscar, pencar (col·loquial)

1. adj en lletres de motlle, escrit escrita, imprès impresa, negre sobre blanc

1. n amenaça, perill, punt negre

1. v aixecar la camisa, albardar, alçar la camisa, amagar l’ou, daurar la píndola, donar figues per llanternes, donar garsa per colom, donar garsa per perdiu, donar gat per llebre, embacinar, encerar, engaliar, engalipar, engallinar, enganyar, enredar, enredrar, ensarronar, ensibornar, entabanar, estafar, explicar un sopar de duro, fer beure a galet, fer empassar la píndola, fer veure garsa per colom, fer veure garsa per perdiu, fer veure una cosa per altra, guarnir, il·lusionar, mentir, passejar-se, pegar-la (a algú), plantar l’albarda, posar l’albarda, prendre el pèl, rifar-se, trompar, vendre la moto, decebre (antic), embetumar (col·loquial), fotre (col·loquial)

1. ij (indiferència) em ric de la virolla, m’entra per una orella i em surt per l’altra, m’és igual, no em fa res, no ve a un raig, no ve d’aquí, no ve d’un pam, tant m’és, tant m’és buit com carregat, tant me fa, tant me fan naps com cols, tant se me’n dona, tant se me’n fot (vulgar), tant se val

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)