1. adv des d’abans, no més tard

1. n assut, bagant, barratge, contenció, contradic, enterrossament, escullera, fesa, malecó (castellanisme), mur, portó, presa, resclosa, rompent, tallador, talladora, terraplè, trencall, trencaonades, trencaones

1. n dit anular, dit auricular, dit mitger, hàl·lux, índex, polze

1. adj anomenat anomenada, denominat denominada, designat designada

1. v advertir, afirmar, anunciar, apuntar, articular, assegurar, assenyalar, asserir, asseverar, aventurar, comunicar, confirmar, considerar, contar, declamar, declarar, emetre, enunciar, exhalar, explicar, exposar, expressar, fer, fer saber, formular, manifestar, narrar, notar, observar, opinar, parlar, proclamar, proferir, pronunciar, referir, relatar, sostenir, verbalitzar

2. v acientar, advertir, anunciar, assabentar, assenyalar, avisar, bufar a l’orella, compartir, comunicar, declarar, donar a conèixer, donar part, donar raó, ennovar, expressar, fer avinent, fer entenent, fer pensar, fer present, fer sabedor, fer saber, indicar, informar, intimar, manifestar, notificar, participar, posar al corrent, posar en antecedents, recordar, significar, tenir al corrent, transmetre

3. v adduir, al·ludir, anomenar, citar, eixir a col·lació, eixir a rogle, esmentar, fer referència, mencionar, portar a col·lació, posar en escena, posar sobre la taula, recórrer, referenciar, referir-se, retraure, retreure, sortir a col·lació, traure a col·lació, traure a escena, traure a rogle, treure a col·lació, treure a escena, treure a rotlle

4. v arbitrar, concloure, decidir, decretar, deliberar, determinar, dictaminar, dictar, disposar, establir, estipular, fer caure la balança, fer la balançada, formular, judicar, jutjar, ordenar, prescriure, promulgar, pronunciar, resoldre, sentenciar

5. v articular, confegir, declamar, emetre, enunciar, frasejar, llegir, lletrejar, pronunciar, recitar, sil·labejar, vocalitzar

6. v anomenar, batejar, denominar, designar, etiquetar, motejar, posar nom, qualificar, sobrenomenar, titllar, apellar (antic)

7. v afluixar, amollar, deixar anar, despenjar-se (amb un comentari), engaltar, entaferrar, espletar, etzibar, manifestar, soltar

8. v buidar el pap, cantar com una calàndria, confessar, declarar, delatar, desbotar, manifestar, reconèixer, cantar (col·loquial)

9. v comentar (ús impropi)

1. n avenir, esdevenidor, futur, venidor

1. n absurditat, acudit, atzagaiada, broma, eixida, estirabec, estirabot, extravagància, facècia, feta, folga, gag (anglès), gràcia, humorada, ocurrència, pensada, plasenteria, sortida, verba, xanxa, conya (col·loquial)

2. n aforisme, apotegma, epigrama, expressió, frase, locució, màxima, parèmia, pensament, proverbi, refrany, sentència

1. adv a la llarga, anys a venir, el dia de demà, en el futur, temps a venir, un dia, un dia d’aquests

1. conj (causal) atès que, car, com sigui que, pel fet que, perquè, per tal com, puix, puix que

1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)

1. n (dit) polze

1. n per diem (llatí), dieta, emoluments, estipendi, extra, gratificació, guany, honoraris, jornal, lloga, mensualitat, mes, mesada, nòmina, paga, plus, prima, propina, recompensa, remuneració, retribució, salari, setmanada, sobresou, soldada, sou, viàtic

1. v acomiadar, acomiadar-se, despedir (DNV), dir adéu (ort. pre-2017), donar comiat, prendre comiat, saludar

1. v dir adéu (ort. pre-2017), acomiadar, acomiadar-se, despedir (DNV), dir adeu, donar comiat, prendre comiat, saludar

1. v acceptar, allerar, aprovar, assentir, atorgar, autoritzar, beneir, consentir, donar carta blanca, donar llum verda, donar via lliure, pegar la cabotada, permetre

1. ij (conformitat) Àngela Maria, beneït sia Déu, Déu proveirà, no res i avant, que sigui el que Déu vulgui, serà el que Déu voldrà

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho

1. adj abusiu abusiva, boig boja, demesiat demesiada, desaforat desaforada, descompassat descompassada, descomunal, desenraonat desenraonada, desmesurat desmesurada, desorbitat desorbitada, desproporcionat desproporcionada, ditiràmbic ditiràmbica, estratosfèric estratosfèrica, exagerat exagerada, excessiu excessiva, exorbitant, extraordinari extraordinària, extremat extremada, extremós extremosa, fabulós fabulosa, fora del comú, fora de mida, fora mesura, gros grossa, hiperbòlic hiperbòlica, immoderat immoderada, immòdic immòdica, incontinent, intemperant, sobreabundant, superabundant, ultrancer ultrancera, descominal (antic)

1. adj citat citada, damunt dit, dessusdit dessusdita, esmentat esmentada, mencionat mencionada, precitat precitada, propdit propdita, sobredit sobredita, susdit susdita

1. v parlar de tu, tractar de tu, tutejar, tuejar (antic)

1. v connotar, denotar, designar, donar a entendre, expressar, indicar, mostrar, revelar, ser senyal, significar, simbolitzar, traspuar

2. v comportar, connotar, implicar, representar, significar, suposar

1. v cantar missa (la primera d’un sacerdot), missar

1. n dit, dit anular, dit auricular, hàl·lux, índex, polze

1. n dit, dit auricular, dit mitger, hàl·lux, índex, polze

1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)

2. v afrontar, agreujar, aporrinar, calumniar, dir el nom del porc, dir la lliçó del bacó, escopir a la cara, escridassar, faltar, ferir, humiliar, improperar, increpar, infamar, injuriar, insultar, maleir, menysprear, ofendre, ultratjar, vexar

1. v ser hàbil, ser un manetes, tenir bones mans, tenir mans de fada, tenir mans de plata

1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni mu, no dir ni piu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca

1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)

1. v dir el cor (una cosa), adonar-se, anticipar, anunciar el cor (una cosa), atalaiar-se, augurar, calcular, conjecturar, endevinar, ensumar, estar cantat, estimar, intuir, predir, premunir, pressentir, pressuposar, presumir, prevenir, preveure, pronosticar, sospitar, suposar, tenir nas, tenir quimera, veure a venir, veure de lluny, veure-les a venir, veure venir

1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni mu, no dir ni piu, no dir paraula, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca

1. adv a dir veritat, a dreta llei, en rigor, en veritat, estrictament, si anem a mirar, veritablement

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. loc ja n’hi ha prou, matem-ho, no en parlem més, prou, s’ha acabat el bròquil

1. v dir la seua, entremetre’s, ficar cullerada, ficar-se, immiscir-se, interferir, interposar-se, intervenir, mediar, mesclar-se, mitjançar

2. v dir la seua, expressar-se, manifestar-se, opinar

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir poquet i bo, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

1. v anar de verbes, dir per verba, gastar raons, parlar per parlar, parlotejar, xarrar, xerrar

1. v dir la seva, entremetre’s, ficar cullerada, ficar-se, immiscir-se, interferir, interposar-se, intervenir, mediar, mesclar-se, mitjançar

2. v dir la seva, expressar-se, manifestar-se, opinar

1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)

1. adv d’ací a dos dies, d’aquí a dos dies, despús-demà

1. ij menteixo

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. n bum-bum, diendes, el dir de la gent, enraonies, parleries, rumors, rum-rum, veus volanderes

1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni piu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca

1. v florejar

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

1. v mentir, mentir pel coll, mentir per la barba, mentir per la gola

1. v afalagar, anar darrere, cortejar, fer el tato, fer l’aleta, fer l’amor, fer la cort, fer tats, festejar, galantejar, tirar amoretes, tirar els trastos, tirar la canya

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. n dit, dit anular, dit mitger, hàl·lux, índex, polze

1. v blasfemar, blastomar, cagar-se en (vulgar), flastomar, imprecar, jurar, maleir, renegar, tirar llamps i pestes

1. v anar de verbes, dir per dir, gastar raons, parlar per parlar, parlotejar, xarrar, xerrar

1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni mu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca

1. v dir disbarats, dir-ne de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de grossa, dir-ne una de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de les seves

1. v dir-la grossa, dir-ne de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de grossa, dir-ne una de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de les seves

1. v anar de callada, caure pel seu propi pes, saltar a la vista, ser clar com l’aigua, ser obvi

1. adv a dir cert, a dreta llei, en rigor, en veritat, estrictament, si anem a mirar, veritablement

1. adv a l’acte, a l’instant, al moment, arreu, a tot córrer, corrents, d’una hora lluny, d’un bell en sec, d’un dia a l’altre, de pressa, de seguida, en una corredissa, en una escapada, en una escorribanda, en una exhalació, en un ai, en un alè, en un batre d’ulls, en un bell en sec, en un bot, en un bufit, en un dir amén, en un dir Jesús, en un girar d’ulls, en un instant, en un llamp, en un moment, en un no res, en un pensament, en un punt, en un salt, en un sopols, en un tancar i obrir d’ulls, en un tres i no res, en un vol, immediatament, instantàniament, ipso facto, llampant, ràpidament, seguidament, tot seguit, de continent (antic), de mantinent (antic), encontinent (antic), en continent (antic), tantost (antic)

2. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

3. adv d’avui a demà, d’un dia a l’altre, d’un dia per l’altre, d’un moment a l’altre

1. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

2. adv avui per demà, d’un dia a l’altre, d’un dia per l’altre, d’un moment a l’altre

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins després, fins més tard, salut

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. loc ja no ve d’aquí, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc

1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni mu, no dir ni piu, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca

1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)

1. adv a la llarga, anys a venir, demà, en el futur, temps a venir, un dia, un dia d’aquests

1. adv a l’acte, a l’instant, al moment, arreu, a tot córrer, avui per demà, corrents, d’una hora lluny, d’un bell en sec, d’un dia a l’altre, de pressa, de seguida, en una corredissa, en una escapada, en una escorribanda, en una exhalació, en un ai, en un alè, en un batre d’ulls, en un bell en sec, en un bot, en un bufit, en un dir Jesús, en un girar d’ulls, en un instant, en un llamp, en un moment, en un no res, en un pensament, en un punt, en un salt, en un sopols, en un tancar i obrir d’ulls, en un tres i no res, en un vol, immediatament, instantàniament, ipso facto, llampant, ràpidament, seguidament, tot seguit, de continent (antic), de mantinent (antic), encontinent (antic), en continent (antic), tantost (antic)

1. adv a bona hora, a deshora, a destemps, a l’hora del porc, a les quaranta, a les quinze, a les talúries, a les tantes, amb retard, a tres quarts de quinze, en mala hora, fora de temps, quan tot és dat i beneït, tard, tardanament ‖ ANTÒNIMS: d’hora

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. loc Déu ho faci, Déu ho vulgui, Déu t’escolti, plagui a Déu que, tant de bo

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir-ho, vull dir

1. loc digues-li com vulguis, digues-li naps, digues-li cos, més o menys, poc ençà poc enllà

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. v anar-se’n de la boca, desbocar-se, desfogar-se, dir-ne de verdes i de madures, engegar-se sense engaltar, tirar-les amb bala, xerrar a tort i a dret, xerrar per xerrar, xerrar sense miraments, xerrar sense mirar prim

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

1. v cantar les veritats, dir les veritats, dir-ne una de fresca, dir quants en fan quinze

1. adv a l’acte, a l’instant, al moment, arreu, a tot córrer, avui per demà, corrents, d’una hora lluny, d’un bell en sec, d’un dia a l’altre, de pressa, de seguida, en una corredissa, en una escapada, en una escorribanda, en una exhalació, en un ai, en un alè, en un batre d’ulls, en un bell en sec, en un bot, en un bufit, en un dir amén, en un girar d’ulls, en un instant, en un llamp, en un moment, en un no res, en un pensament, en un punt, en un salt, en un sopols, en un tancar i obrir d’ulls, en un tres i no res, en un vol, immediatament, instantàniament, ipso facto, llampant, ràpidament, seguidament, tot seguit, de continent (antic), de mantinent (antic), encontinent (antic), en continent (antic), tantost (antic)

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

2. loc ja està bé, matem-ho, no en parlem més, prou, s’ha acabat el bròquil

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

2. loc a manera d’exemple, a tall d’exemple, com a mostra, com aquell qui diu, com ara, com és ara, concretament, en concret, en especial, en particular, especialment, particularment, per exemple, per posar un exemple, posem per cas, sense anar més lluny, verbigràcia

1. loc ja que hi som, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc

1. n (dit) hàl·lux

1. v cantar les veritats, dir-ne una de fresca, dir quants en fan quinze, dir quatre mots

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. n bum-bum, diendes, el què diran, enraonies, parleries, rumors, rum-rum, veus volanderes

1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, vull dir

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir guixa, no poder dir ni fava, no poder dir pruna, sense alè

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir fava, no poder dir guixa, no poder dir ni fava, no poder dir pruna, sense alè

1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)

1. v barbutir, bonir, botzinar, brunzinar, esclavonejar, funyar, grunyir, marmolar, mastegar, murmurar, parlar entre dents, reguinyar, remolejar, remugar, remuguejar, repotegar, resar, roncar, rondinar, rondinejar, rumorejar, rebotegar (antic), renegar (col·loquial)

1. v amenaçar, anunciar, augurar, donar senyals, indicar, predir, prefigurar, presagiar, profetitzar, pronosticar, vaticinar, profetar (antic)

1. adv a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassos, a cafissos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a manta, a més no poder, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, bona cosa, d’allò més, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, més que un foc no en cremaria, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera

2. adv a l’excés, a tentipotenti, com una mala cosa, de mala manera, de sobra, de sobres, en demesia, en excés, en extrem, en gran manera, excessivament, fora mesura, massa, més del compte, molt, moltíssim, per excés, prou i massa, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mesura, sense moderació, sobre manera, ultra mesura

1. ij (impaciència, enuig) sant tornem-hi, torna-hi, tornem-hi

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. loc a manera d’exemple, a tall d’exemple, com a mostra, com ara, com és ara, concretament, en concret, en especial, en particular, especialment, particularment, per dir-ho així, per exemple, per posar un exemple, posem per cas, sense anar més lluny, verbigràcia

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir fava, no poder dir guixa, no poder dir ni fava, sense alè

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir fava, no poder dir ni fava, no poder dir pruna, sense alè

1. v afrontar, agreujar, aporrinar, calumniar, dir de tot, dir la lliçó del bacó, escopir a la cara, escridassar, faltar, ferir, humiliar, improperar, increpar, infamar, injuriar, insultar, maleir, menysprear, ofendre, ultratjar, vexar

1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)

1. adv d’ací a tres dies, d’aquí a tres dies, despús-demà l’altre, despús-demà no l’altre

1. v dir disbarats, dir-la grossa, dir-ne de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de les seves

1. v cantar les veritats, dir les veritats, dir quants en fan quinze, dir quatre mots

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir fava, no poder dir guixa, no poder dir pruna, sense alè

1. v afrontar, agreujar, aporrinar, calumniar, dir de tot, dir el nom del porc, escopir a la cara, escridassar, faltar, ferir, humiliar, improperar, increpar, infamar, injuriar, insultar, maleir, menysprear, ofendre, ultratjar, vexar

1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)

1. loc digues-li atxa, digues-li naps, digues-li cos, més o menys, poc ençà poc enllà

1. v arribar als anissos, fer salat, fer tard, tardar

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni mu, no dir ni piu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca

1. v dir disbarats, dir-la grossa, dir-ne de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de grossa, dir-ne una de l’alçada d’un campanar

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

2. v dir al pa pa i al peix peix, dir les coses pel seu nom

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. loc avui per tu demà per mi, do ut des (llatí), favor per favor, favor que et faig favor que em deus, quid pro quo (anglicisme), reciprocitat, una mà renta l’altra

1. loc avui per mi demà per tu, do ut des (llatí), favor per favor, favor que et faig favor que em deus, quid pro quo (anglicisme), reciprocitat, una mà renta l’altra

1. v anticipar, capguardar-se, curar-se en salut, posar el pegat abans del furóncol, posar la bena abans de la ferida, prevenir, preveure, sagnar-se amb salut

1. v cantar les veritats, dir les veritats, dir-ne una de fresca, dir quatre mots

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

2. v dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

1. adv com aquell qui no fa res, com aquell qui res, com qui no hi veu, com qui no vol la cosa, com si res, dissimuladament, fingint desinterès

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

2. v dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom

1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)

2. v anar-se’n de la boca, desbocar-se, desfogar-se, dir-ne de totes, engegar-se sense engaltar, tirar-les amb bala, xerrar a tort i a dret, xerrar per xerrar, xerrar sense miraments, xerrar sense mirar prim

1. loc digues-li atxa, digues-li com vulguis, més o menys, poc ençà poc enllà

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

1. v dir disbarats, dir-la grossa, dir-ne una de grossa, dir-ne una de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de les seves

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, nyiclis (col·loquial)

1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt a dir, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és predicar i una altra donar blat

1. v dir disbarats, dir-la grossa, dir-ne de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de grossa, dir-ne una de les seves

1. loc no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat

1. loc ajuda’t i t’ajudaré, a qui es belluga Déu l’ajuda, el món és dels qui matinegen, qui matina fa farina, qui primer és al molí primer mol

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre

1. loc cap geperut no es veu la gepa, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre