La ela geminada té dues codificacions possibles a Unicode.

•  Una, la més estesa, és mitjançant tres caràcters <L,·,L>, on “·” és el càracter U+00B7
•  L’altra, d’ús poc estès, és mitjançant dos caràcters <Ŀ,L>, on Ŀ és el caràcter U+013F (versió amb ela majúscula) o U+0140 (versió amb ela minúscula).

Les dues codificacions, de tres o dos caràcters, tenen cert grau de compatibilitat a Unicode, però no són canònicament equivalents en nomenclatura Unicode, i no ho seran mai. Unicode, des de l’any 2007 recomana usar la codificació de 3 caràcters.

Important

Desaconsellem usar la ela geminada de dos caràcters. Principalment perquè l’existència d’aquest caràcter no està garantit, tampoc garanteix un disseny tipogràfic correcte i pot generar problemes i dificultats en l’intercanvi de textos entre usuaris. Amb tot, l’ús del caràcter Ŀ és legítim, però només s’hauria d’usar en casos justificats i per algú que sigui conscient dels dificultats associades per usar la codificació menys usual. Tot seguit teniu una exposició de pros i contres de cada codificació.

L·L de 3 caràcters

•  Pros:
  •  És la codificació més estesa i els textos que empren aquesta codificació es poden intercanviar entre usuaris.
  •  És la codificació recomanada per Unicode.
  •  El caràcter del punt volat “·” es troba a totes les famílies tipogràfiques.
  •  El caràcter “·” es troba als jocs de caràcters informàtics de 8 bits latin1/ISO-8859-1/ISO-8859-15
  •  Els correctors ortogràfics la reconeixen.
  •  És la codificació que fan servir en les bases de dades oficials, p.ex. DNI o Registre Civil.
  •  El caràcter del punt volat “·” es troba accessible en el teclat més habitual dels catalans (el QWERTY espanyol) i en molts altres teclats d’altres llengües.
•  Contres:
  •  Hi ha problemes de segmentació, associats al caràcter “·” i als algorismes de segmentació. Això passa en programes que usen un algorisme ad-hoc, perquè l’algorisme UAX TR29 d’Unicode sí que tracta correctament el cas de la ela geminada i no talla paraules.
  •  Algunes famílies tipogràfiques generen una L·L molt ampla, o poc equilibrada. Això passa cada vegada menys si els tipògrafs fan ús de les funcions de la tipografia digital (amb excepció de les lletres d’amplada fixa, mecanogràfiques). Afortunadament, aquest contra cada vegada és menys freqüent, especialment en les famílies tipogràfiques d’àmbit editorial.
  •  No sempre es pot usar el punt volat “·” en les etiquetes (hashtags) de les xarxes socials. Twitter, però, sí que permet usar la L·L de tres caràcters en les etiquetes.

ĿL de 2 caràcters

•  Pros:
  •  Ŀ és un caràcter alfabètic (tots els problemes de mala segmentació associats al caràcter “·” se solucionen)
  •  Algunes famílies tipogràfiques generen una ĿL maca, però això no sempre és garantit.
  •  La ela geminada de 2 caràcters sempre es pot usar en les etiquetes (hashtags) que admeti caràcters Unicode.
•  Contres:
  •  El caràcter Ŀ no es troba als jocs de 8 bits latin1/ISO-8859-1/ISO-8859-15. Sí que es troba al ISO-6937
  •  Algunes pòlisses tipogràfiques no tenen aquest caràcter.
  •  Algunes famílies tipogràfiques generen una ĿL lletja, perque ningú ha explicat al tipògraf que el glif ha de quedar equilibrat amb la glif de la ela que el segueix.
  •  Els correctors ortogràfics no la reconeixen.
  •  Les bases de dades oficials, p.ex DNI o Registre Civil, no l’accepten.
  •  El caràcter Ŀ no es troba accessible en la majoria de teclats.
  •  Unicode el considera un caràcter “legacy”, i indica com a preferent la codificació de 3 caràcters.