A moltes webs hi ha una secció de novells, és a dir, per a gent amb poca experiència en Linux.
Aquesta pàgina vol anar una mica més enllà. Té la voluntat de convertir-se en una web per a nouvinguts: gent que té previst fer el pas a Linux o que, just l’acaba de fer i ja s’ha trobat amb problemes.
Algunes de les preguntes i respostes han anat a parar aquí després de sortir diverses vegades al fòrum de Linux. Esperem que us siguin d’utilitat!
NOTA IMPORTANT: Quant a les rectificacions, recordau que això és una informació introductòria i que, aprofundint un poc més, les coses dites més avall potser s’haurien de matisar una mica!
Abans
Per què Linux?
- Perquè és gratuït.
- Perquè, com tot el programari lliure, el podem instal·lar a tants ordinadors com vulguem.
- Perquè en podem fer còpies als amics sense tenir mala consciència.
- Perquè quan el copiem fem un favor als autors, que el que volen és la difusió de la seva obra.
- Perquè, si en sabem, el podrem modificar al nostre gust.
- Perquè Windows falla massa sovint.
- Perquè té totes les aplicacions que pot necessitar un usuari estàndard (missatgeria instantània, jocs, reproductor de mp3, processador de textos…)
- Perquè els monopolis mai han estat bons.
- Perquè hi ha algunes distribucions que són en català.
- Perquè si m’agrada i en sé, puc traduir la meva distribució preferida al català: ningú m’haurà de donar permís ni me’n podrà privar.
- Perquè està desenvolupat i mantingut per milers de voluntaris d’arreu del món. Perquè és un sistema operatiu que es pot instal·lar tant a PCs com a Macintoshs.
- Perquè és un sistema operatiu molt estable i ideal per a les xarxes.
- Perquè la majoria dels servidors d’internet (màquines que han de funcionar set dies a la setmana i tres-cents seixanta-cinc dies a l’any) l’usen.
- Perquè és invulnerable a la majoria dels virus que circulen per internet.
- Més informació.
Quins inconvenients té Linux?
Inconvenient | Possibles solucions |
---|---|
Molts programes només tenen la versió per Windows. | Consulteu més avall la secció Funcionen els programes de Windows amb el Linux? |
No detecta automàticament tant maquinari com el Windows. | Es poden utilitzar emuladors com ara Virtualbox, que és gratuït i us permet instal·lar i configurar, en un Windows virtual, la majoria del maquinari de Windows. |
És més complicat instal·lar-hi segons quins programes. |
|
Algunes funcions no es poden realitzar des de l’escriptori i s’han de fer des de l’indicador d’ordres. | Proveu altres escriptoris (vegeu la secció “Què és un escriptori”) o instal·leu noves utilitats gràfiques que us permetin fer allò desitjat. |
Hi ha pàgines (cada vegada menys) que no es poden visitar des de Linux ja que no compleixen els estàndards W3C i només s’hi pot accedir amb l’Internet Explorer, el navegador de Windows. | Utilitzeu l’Internet Explorer amb el Wine o el Virtualbox. Llegiu “Funcionen els programes de Windows amb el Linux” més avall. |
Què hi ha fa un pingüí per tot arreu?

És Tux, la mascota del Linux.
Què és una distribució?
És el nucli del sistema operatiu Linux amb una sèrie de programes seleccionats. Cada distribució tria uns programes d’entre tots els que hi ha i “munta” el paquet per als usuaris. Algunes de les més conegudes:
![]() |
![]() |
![]() |
|
---|---|---|---|
Debian | Fedora | OpenSUSE |
Quina distribució he d’instal·lar?
Algunes de les més recomanables per a usuaris novells:
![]() |
![]() ![]() |
![]() |
|
---|---|---|---|
Fedora | Kubuntu / Ubuntu | OpenSUSE |
També són bastant fàcils d’usar distribucions catalanes com la Catix.
Què són els escriptoris?
El Linux, a diferència del Windows, té el sistema operatiu separat de la interfície gràfica. Això vol dir que li podem posar el “vestit” que més ens agradi. Hi ha dos “vestits” principals que són el Gnome i el KDE. Podem triar un o altre (o un tercer) quan instal·lam el Linux.
GNOME o KDE?
Com a nouvingut, el millor que pots fer és utilitzar l’escriptori que vingui per defecte amb la teva distribució. Més endavant, pots anar experimentant amb altres escriptoris i decidir tu mateix.
Més informació:
Puc tenir en una mateixa màquina el Windows i el Linux?
Sí, el Linux ja “sap” que moltes vegades li tocarà compartir el disc dur amb el Windows. L’instal·lador del Linux ja instal·la un petit programet (LILO o GRUB) que, en arrancar l’ordinador, ens permetrà triar quin sistema operatiu volem carregar.
A més, hi ha programes com el Virtualbox que us permeten tenir el Windows en una finestra del Linux.
Es poden veure els arxius desats a particions Windows des de Linux?
Sí, el Windows no “veu” les particions Linux, però el Linux sí que és capaç de “veure” les particions FAT, FAT32 i NTFS de Windows.
A més, si tenim la partició de Windows formatejada en FAT o FAT32, hi podrem fer modificacions directament. Si la partició del Windows és NTFS, haurem d’instal·lar algun programa addicional per modificar-la (no per “veure-la”).
Funcionen els programes de Windows amb el Linux?
Sí, funcionen, mitjançant una aplicació anomenada Wine. Alguns programes funcionen immediatament i d’altres necessiten un poc més de paciència per aconseguir executar-los. Aquí hi ha la llista dels programes Windows que funcionen sobre Linux amb el Wine.
Hi ha, però, versions de pagament del Wine que en milloren les cararcterístiques com ara Crossover.
Però la millor manera d’instal·lar programes de Windows en Linux o de configurar maquinari incompatible amb Linux és amb els emuladors (que et permeten tenir un o més sistemes operatius instal·lats en una finestra del Linux). Això sí, si voleu ser legals, hauríeu de disposar d’un Windows legal, i si no, almenys d’un CD d’instal·lació de Windows.
Un dels millors emuladors que existeix tant per Linux com per Windows és el virtualbox que és gratuït però, malauradament, es troba en anglès i no és lliure.
També n’hi ha altres com el QEmu.
De totes formes, i si estàs decidit a fer el pas a Linux, et recomanam que t’oblidis de les aplicacions de Windows i miris de cercar-hi alternatives (vegeu “Quin programa he d’usar…” més avall).
I si tenc un Macintosh?
Has de saber que MacOS deriva del mateix sistema operatiu que el Linux: el UNIX. De tota manera, sempre hi pots instal·lar, per exemple, Debian o Ubuntu.
Quines distribucions puc trobar en català?
Tendré problemes de maquinari?
La majoria de les distribucions ja detecten automàticament el maquinari (tal com ho fa el Windows). Els candidats a donar-te més problemes són els mòdems de 56 k, els mòdems ADSL USB, les targetes de xarxa inalàmbriques, algunes memòries USB i les targetes gràfiques ATI.
Llocs on pots mirar si el teu maquinari funcionarà amb Linux:
- Linuxcompatible.org
- Linux on laptops (Portàtils)
- Linux Laptop Wiki (Portàtils)
- Maquinari compatible amb Ubuntu
Què és això de la consola?
És una eina molt potent per administrar el Linux. També s’anomena terminal o línia d’ordres.
Abans d’existir els escriptoris, tot es feia des de la consola. D’ençà que s’han popularitzat els escriptoris, ja es pot triar si fer-la servir o no.
Per a la majoria de funcions, no necessitarem consola. Si sou nouvinguts, podeu fer com si el tema no existís. A la llarga, però, haurem d’aprendre’n una mica per realitzar segons quines funcions més avançades.
Unes quantes pàgines que us poden ajudar:
- http://www.xtec.es/~mcguri/d70/d70m3/comandes.htm
- http://www.xtec.net/~dfortuny/projecte/basic/comandes.htm
Durant
Com ho he de fer per instal·lar Linux?
COM CREAR UN CD A PARTIR D’UNA IMATGE ISO DESCARREGADA?
S’assumeix que abans de fer res ja heu descarregat la imatge d’un CD des d’Internet (és a dir que disposeu d’un fitxer acabat en .iso). Si és així, continueu llegint:
A GNU/Linux
- Amb KDE:
1. Assegureu-vos que teniu el K3b instal·lat:
– En Debian, Càtix, KNOPPIX executeu des d’un terminal: su -c “aptitude install k3b”.
– En Kubuntu executeu des d’un terminal: sudo aptitude install k3b.
2. Feu clic amb el botó dret de ratolí a sobre del fitxer ISO descarregat i trieu l’opció Obre amb K3B.
3. Introduïu un CD verge i feu clic a Començar.
- Amb GNOME:
1. Feu clic amb el botó dret de la imatge ISO i trieu l’opció Escriu al disc.
2. Feu clic a Començar.
A Microsoft Windows
Amb el Nero
- Obriu el Nero.
- Feu clic a “Grabador” i després a “Grabar Imagen ISO”.
- Trieu el fitxer ISO que vulgueu enregistrar i feu clic a “Grabar”.
Sense el Nero
- Baixeu-vos el programa gratuït CDBurnerXP Pro des d’aquí. Més llocs de baixada al seu lloc web (en anglès).
- Descomprimiu-lo i instal·leu-lo.
- Obriu-lo.
- Feu clic a “Start new data disc compilation”.
- Feu clic al menú “File” i després a “Write disk from ISO file”.
- Seleccioneu la imatge ISO que us heu descarregat.
- Feu clic al botó “Write Disc” per començar a grabar.
NOTA: També hi ha altres programes que permeten gravar fitxers ISO des del Windows, en són exemples l’Easy CD Creator, el Deep Burner… Si els voleu utilitzar en comptes dels que hem explicat aquí, ho podeu fer.
OBTENIU UNA DISTRIBUCIÓ INSTAL·LABLE
Podeu triar la que més us agradi d’aquesta llista. També es baixa en forma d’iso i s’enregistren a cds o dvds amb el CloneCD, l’Easy CD Creator o el Nero sota Windows.
DEFRAGMENTAU DEL DISC DUR
Es pot fer amb Windows. Menú Inicia…Accessoris….Eines del Sistema…Compactador de discs.
IDENTIFICAU EL MAQUINARI
Cercar als manuals del nostre ordinador o a l’administrador de dispositius de Windows el nom del maquinari (targeta de so, targeta de vídeo…) del nostre ordinador. Ho necessitarem per si el Linux no el detecta automàticament.
PARTICIONAU EL DISC DUR
Heu de fer “lloc” al vostre disc dur per posar-hi el nou sistema operatiu.
Us recomanam crear dues particions més: una del tipus Ext2 d’uns quants Gb i una “Swap” del doble de megues que la memòria RAM de l’ordinador. En el cas d’un ordinador normalet, podeu fer-li dues particions d’almenys 3 Gb i 500 Mb, respectivament.
Això és molt intuïtiu i bo de fer amb les eines de particionat com el Partition Magic. Però, des d’aquí us recomanam fer aquestes modificacions des des de la mateixa instal·lació del Linux.
INSTAL·LAU-LO
La instal·lació comença directament del cd. Per a fer això, potser li ho haurem d’indicar (vegeu més avall “Com li he de dir al meu ordinador…“) a la BIOS. Després, només cal seguir les passes que ens proposa l’instal·lador.
Com li he dir al meu ordinador que arrenqui des del cd-rom o del dvd?
Heu de modificar la BIOS del vostre ordinador. Això es fa de la següent manera:
- En arrancar l’ordinador, premeu la tecla Supr i entrareu a un menú per configurar la placa mare.
- A l’apartat “Bios Features Setup”, hi ha una opció que posa “Boot Sequence”, que és allò que li diu a la Bios quin ordre ha de seguir per a carregar. Si voleu carregar des del cd, l’opció cdrom ha d’estar abans del disc dur (normalment C).
- Per navegar per aquests menús, heu d’emprar els cursors, la tecla Intro i la tecla Esc, i per canviar qualque menú, Av Pag i Re Pag.
NOTA. No és segur que hagueu de prémer la tecla Supr, podria ser que fos una altra tecla com F1, F2 … Tampoc no totes les BIOS tenen el menú exactament com he explicat més amunt, però més o menys… Si els vostres menús són diferents, haureu de cercar les opcions equivalents.
Si la nostra placa mare no permet l’arrancada des del cd o dvd: Smart boot manager (Anglès).
Després
Quin programa he d’usar per … ?
Heus aquí una taula que us pot ajudar:
Tipus de Programa | Windows | Linux |
---|---|---|
Processador de textos | Microsoft Word | OpenOffice Writer, Abiword |
Navegador internet | Internet Explorer, Firefox | Firefox, Konqueror |
Correu electrònic | Outlook Express, Thunderbird | Thunderbird, Kmail |
Reproductor de mp3s | Windows Media, Winamp | XMMS, AmaroK |
Enregistrador de cds | Nero, EasyCD Creator, CloneCD | K3b |
Missatgeria instantània | MSN Messenger | Amsn, Gaim |
Reproductor d’arxius *.ra i *.ram | Real Player | Real Player |
Capturador de pantalla | (integrat al sistema operatiu) | KSnapshot |
Editor de pàgines web | Dreamweaver | Quanta Plus, NVU |
Intercanvi de fitxers | Emule | Amule, MLDonkey |
Descàrrega de fitxers | Download Accelerator, Go!Zilla | Kget |
Una llista molt més extensa la podeu trobar a aquí (Castellà).
D’on puc baixar més programes per a Linux?
Sempre que es pugui, recomanam baixar els programes en format rpm (si utilitzau Fedora, Mandriva o SUSE). Són molt més fàcils d’instal·lar. A Debian i a les distribucions que s’hi basen (com Ubuntu/Kubuntu) es fa servir el format deb.
De totes formes, moltes distribucions ja tenen utilitats per a descarregar i instal·lar directament els programes. És el cas de Synaptic (per a Debian i Fedora), YaST (per a Suse) o Mandriva Control Center (per a Mandriva).
Necessitaré un antivirus?
A Linux no fan falta antivirus, per dues raons:
- La majoria de virus estan pensats per funcionar sobre Windows i no es poden executar a Linux.
- A Linux mai es fa feina amb un usuari administrador, amb la qual cosa, moltes accions «crítiques» que poden fer els virus des d’un usuari Windows (que moltes vegades és administrador), no les podrien realitzar des d’un usuari amb permisos restringits (com és el cas dels usuaris estàndard de Linux).
On em poden ajudar?
Primer de tot, te recomanam que enviïs el teu dubte al fòrum de Linux de Softcatalà. Si vols més informació, hi ha diferents grups d’usuaris de Linux del nostre País que tenen fòrums i llistes de correu que ens poden anar bé. Aquí en tens la llista completa.
Com convertir paquets en format RPM al format DEB? (instal·lar programes en RPM sobre Ubuntu/Kubuntu/Càtix…)
A continuació s’explica com es poden convertir els paquets de programari en format RPM al format DEB per tal de poder instal·lar programes baixats d’internet en format RPM sobre Ubuntu/Kubuntu/Xubuntu/Càtix/Debian…
1. Instal·leu els paquets alien i fakeroot (en un terminal/consola; Aplicacions/Accessoris/Terminal en GNOME o Menú K/Sistema/Consola en KDE;… teclejeu):
- sudo aptitude install alien fakeroot # o su -c “aptitude install alien fakeroot” si no teniu la utilitat sudo (normalment en Debian)
2. Aneu al directori on teniu els paquets de programari en format RPM (continuant al terminal/consola):
- cd ~/Desktop # si es troben a l’escriptori
- cd ~/ # si es troben a la carpeta d’inici
…
3. Executeu l’alien per transformar el paquet:
- fakeroot alien *.rpm *.RPM
4. Esborreu els paquets RPM:
- rm *.rpm *.RPM
5. Instal·leu, si voleu, els paquets en format DEB:
- sudo dpkg -i *.deb *.DEB # o su -c “dpkg -i *.deb *.DEB” si no teniu la utilitat sudo (normalment en Debian)
6. Finalitzat!:
- exit # per tancar el terminal/consola
Com puc suprimir el Windows del meu disc dur?
Si esteu utilitzant Linux des de fa temps i decidiu desfer-vos del Windows per tal de tenir més espai en la partició del Linux, ho podeu fer de la següent manera:
0- Feu una còpia de seguretat de tot el sistema utilitzant, per exemple el Keep.
1- Baixeu-vos el LiveCD del GParted des d’aquí (28,4MB).
2- Cremeu-lo utilitzant el vostre programa per defecte (K3b, Nautilus, Gnome-backer…).
3- Arranqueu l’ordinador des d’aquest CD (reiniciant-lo amb el CD dins del lector).
4- Premeu enter, trieu idioma i disposició del teclat (normalment “es”).
5- Feu un clic amb el botó dret a la partició del Windows (normalment /dev/hda1) i trieu l’opció “Suprimir”.
6- Ara feu clic a la partició del Linux (normalment /dev/hda2) i trieu l’opció “Canvia el tamany/Mou”.
7- Assigneu tot l’espai del disc per a aquesta partició (movent el principi de la partició fins al començament del disc).
8- Cliqueu el botó “Aplica” i li dieu que “Sí”.
9- Espereu a que acabi el procés.
10- Reinicieu l’ordinador amb el botó vermell del costat inferior esquerra de la pantalla.
11- Llestos, ja podeu utilitzar el Linux totalment lliure de Windows, felicitats!
NOTA: Aquest seria el mètode més usual per a suprimir Windows del disc dur. Tot i així pot ser que no tingueu el sistema de particions com he suposat aquí, en aquest cas ens ho hauríeu de dir al fòrum de Linux de Softcatalà per tal d’ajudar-vos:
Com puc suprimir el Linux del meu disc dur?
No t’ho aconsellam, però si, així i tot, ho has de fer, les passes serien les següents:
1- Formatejar la partició la del Linux (amb el Partition Magic o similar, per exemple).
2- Reescriure el MBR perquè carregui directament Windows.
Una manera de fer això, és arrencant amb un disquet de MS-DOS i introduint l’ordre fdisk /mbr
.
A l’OpenOffice en català com puc fer servir l’ajuda en castellà?
L’OpenOffice no té l’ajuda traduïda al català i quan hi intentem accedir obre en el seu lloc l’ajuda en anglès. Si volem que ens obri l’ajuda en castellà (que sí que hi és). Ho podem fer així:
1- Instal·lar el paquet d’ajuda de l’OpenOffice en castellà (el nom variarà una mica segons la distribució).
2- Fer un enllaç simbòlic que farà que quan l’OpenOffice vulgui obrir l’ajuda en català, obri la de castellà (des de la línia de comandaments):
- sudo ln -s /usr/lib/openoffice/help/es /usr/lib/openoffice/help/ca
Si el camí a les carpetes d’ajuda de l’OpenOffice a la vostra distribució és diferent, modifiqueu-lo com convingui. Si no feu servir “sudo”, el mateix comandament com a “root” també us funcionarà.
Per què linux
Pàgines hiperintroductòries: