1. adv àdhuc, fins i tot, inclús, inclusivament, i tot, també

1. prep tro (antic)

1. n fi (f), acaballes, acabament, acabança, cap, clausura, cloenda, colofó, conclusió, consumació, cua, culminació, darreria, darreries, desenllaç, epíleg, extinció, extrem, final (m), finalització, interrupció, límit, omega, punta, remat, rerialles, resultat, tancament, terme, terminació

2. n fi (f), clau (f), conclusió, desenllaç, desllorigador, eixida, entrellat, explicació, resolució, resposta, resultat, solució, sortida, terminació

3. n fi (f), cabota, cap, capciró, cim, coronament, extrem, final (m), punta, punter, rebló

4. n fi (f), acaballes, agonia, darreries, final (m), mort (f), remat, terme, seca (col·loquial)

1. n fi (m), blanc, destí, destinació, finalitat, idea, intenció, meta, mira, mòbil, objecte, objectiu, propòsit, raó de ser, sentit, servei, teleologia, ús, utilitat

1. adj/n fi (col·loquial), efeb, efebus, efeminat, afemellat (col·loquial), amanerat (pejoratiu), cosó (col·loquial), doneta (pejoratiu), faldetes (pejoratiu), faldilletes (pejoratiu), femellenc (col·loquial), manflorita (col·loquial), marieta (pejoratiu)

1. adj/n agut aguda, arter artera, arterós arterosa, astuciós astuciosa, astut astuta, camaleònic camaleònica, clarivident, diplomàtic diplomàtica, dropo dropa, garneu garneua, guilopo guilopa, hàbil, intuïtiu intuïtiva, llest llesta, mala bua, maquiavèl·lic maquiavèl·lica, murri múrria, pardal, penetrant, perspicaç, pillet pilleta, polític política, sagaç, samarro samarra, sorneguer sorneguera, subtil, vespa, viu viva, pillo pilla (col·loquial), puta (col·loquial)

1. adj afavorit afavorida, agraciat agraciada, airós airosa, atractiu atractiva, bell bella, ben fet ben feta, ben plantat, ben tallat ben tallada, bonic bonica, bufó bufona, de bona figura, delicat delicada, elegant, escultural, esplèndid esplèndida, estupend estupenda, esvelt esvelta, exquisit exquisida, ferm ferma, formós formosa, galà galana, galanxó galanxona, gallard gallarda, garrit garrida, gentil, gràcil, graciós graciosa, guapo guapa, joliu joliua, plantós plantosa, polit polida, preciós preciosa, sublim, superb superba, templat templada (valencià), temprat temprada, trempat trempada, xaire xaira, maco maca (col·loquial), pito (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: lleig lletja

2. adj afable, agradós agradosa, amable, amatent, apersonat apersonada, atent atenta, cavallerós cavallerosa, cívic cívica, civil, complimentós complimentosa, complit complida, considerat considerada, correcte correcta, cortès cortesa, curial, deferent, educat educada, elegant, falaguer falaguera, galant, gentil, polit polida, refinat refinada, respectuós respectuosa, urbà urbana

3. adj aeri aèria, delicat delicada, eteri etèria, evanescent, gasós gasosa, impalpable, ingràvid ingràvida, intangible, lleu, lleuger lleugera, prim prima, subtil, superfí superfina, tènue, transparent, vaporós vaporosa, volàtil ‖ ANTÒNIMS: gros grossa

4. adj analític analítica, calculat calculada, clavat clavada, concret concreta, definit definida, determinat determinada, exacte exacta, fixat fixada, just justa, matemàtic matemàtica, mesurat mesurada, minuciós minuciosa, precís precisa, puntual, rigorós rigorosa, taxatiu taxativa ‖ ANTÒNIMS: imprecís imprecisa, inexacte inexacta

5. adj atent atenta, civilitzat civilitzada, correcte correcta, cortès cortesa, culte culta, de bon gust, delicat delicada, distingit distingida, educat educada, elegant, primmirat primmirada, pulcre pulcra, refinat refinada ‖ ANTÒNIMS: groller grollera

6. adj bo bona, depurat depurada, esplèndid esplèndida, estupend estupenda, excel·lent, exquisit exquisida, pulcre pulcra, pur pura, sublim, superb superba

7. adj adret adreta, bo bona, condret condreta, eucràtic eucràtica, sa sana, sedeny sedenya, sereny serenya, temprat temprada, trempat trempada, catòlic catòlica (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: malalt malalta

8. adj aprimorat aprimorada, delicat delicada, exquisit exquisida, gurmet (alimentació), refinat refinada, selecte selecta, triat triada ‖ ANTÒNIMS: bast basta

9. adj afinat afinada, afuat afuada, afusat afusada, agut aguda, esmolat esmolada, prim prima

10. adj llis llisa, sedós sedosa, setinat setinada, suau, vellutat vellutada

1. adj consecutiu consecutiva, contigu contigua, entrant, futur futura, immediat immediata, posterior, proper propera, propinc propinqua, propvinent, pròxim pròxima, següent, subsegüent, subseqüent, succedent, successiu successiva, successor successora, ulterior, venidor venidora, vinent

2. adj diferent, restant, segon segona

1. pron altri

1. n resta, restant

1. prep a, cap a, de cara a, devers, en direcció a, envers, per a, vers

1. n (gran quantitat) abisme, abundància, abundor, afluència, animalada, balquena, barbaritat, barcada, braçat, burrada, cabàs, cabassada, cafís, carretada, carro, còpia, copiositat, esplet, fart, feix, femada, femer, femerada, fluix, garbera, garberada, gavadal, gavell, gavella, gran quantitat, maina, mar, morterada, multitud, munió, munt, muntó, muntonada, niada, niu, niuada, núvol, nuvolada, onada, pila, piló, pilot, pluja, porronada, profusió, riuada, samarrada, sobreabundància, tirera, tou, un colló (vulgar), fotimer (col·loquial), fotracada (col·loquial), fotral (col·loquial), fotralada (col·loquial), tafarrada (col·loquial)

1. n abundància, amàs, complexitat, diversitat, gran nombre, heterogeneïtat, luxe, multiplicitat, multitud, nombre, pluralitat, profusió, quantitat, ricor, riquesa, varietat

1. adv a l’acabament, a l’últim, a l’últim extrem, al capdavall, al final, al remat, finalment

2. adv a l’últim, com a acabament, finalment, per acabar, per fi, per rebat

1. prep a fi i efecte de, a l’efecte de, amb la finalitat de, amb la intenció de, per, per mor de, per tal de

1. v acabar, clausurar, cloure, posar terme, tancar, terminar

1. v acabar, finir, tenir terme

1. v acabar, completar, concloure, consumar, coronar, culminar, enllestir, finalitzar, finir, perfer, portar a fi, terminar

1. adv ara per ara, fins al dia d’avui, fins aquest moment, fins avui, per ara

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, estigui bo, fins a una altra, fins aviat, fins després, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. conj (final) a fi i efecte que, perquè, per tal que

1. loc etcètera, i la resta, i qualssevol, i tots altres

1. adv ara per ara, fins al dia d’avui, fins aquest moment, fins ara, per ara

1. n altri, els nostres semblants, els semblants, proïsme

1. n el mateix, igual, la mateixa cosa

1. adv addicionalment, així mateix, altrament, amb tot això, a més, a més a més, a més d’això, a sobre, ben mirat, d’afegitó, d’escreix, damunt, demés (no s’ha de confondre amb «altres»), de més, de més a més, encara, endemés, igualment, oimés, per afegiment, per torna, també

2. adv àdhuc, fins, inclús, inclusivament, i tot, també

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins després, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. prep al cap de, al terme de, després de

1. n darrer badall, darrer son, darrer sospir, decés, defunció, desaparició, dia darrer, expiració, extinció, hora suprema, moment suprem, mort (f), òbit, parca (personificació de la mort), passament, son etern, trànsit, traspàs, traspassament

2. n (religió) beatitud, bona mort, bon remei, bon repòs, felicitat eterna, repòs etern, repòs perdurable, salut, salut eterna, salvació, salvació de l’ànima, sant repòs

3. n eternitat, immortalitat, infinit, infinitat, infinitud, llum eterna, llum perpètua, més-enllà, perdurabilitat, perpetuïtat, vida eterna

1. adj a seny, ple plena, ple a rebentar, ple a rompre, ple a vessar, ple com un ou, ple de banda a banda, ple de gom a gom

1. v acabar, completar, concloure, consumar, coronar, culminar, donar fi, enllestir, finalitzar, finir, perfer, terminar

1. adv a caramull, a curull, a gom, a la raseta, a seny, de banda a banda, de gom a gom, fins a dalt de tot

1. adv altra vegada, de bell nou, de cap i de nou, de nou, novament, una altra vegada, una altra volta

1. adj sengles (usat davant de nom), un per a cadascun

1. adv altrament, d’altra banda, endemés, per altra banda, per altra part

1. adv altra volta, de bell nou, de cap i de nou, de nou, novament, una altra vegada, una altra volta

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. adv l’endemà

1. adv cada dos dies, dia sí dia no, un dia sí un dia no

1. adv altrament, d’altra part, endemés, per altra banda, per altra part

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins després, ja ens veurem, salut

1. loc etcètera, i altres, i la resta, i qualssevol

1. adv a perpetuïtat, eternament, permanentment, perpètuament, per sempre, sempre més, vitalíciament, a violari (antic)

1. adv abans, adés, ahir, ans, antany, antanyasses, anteriorment, antigament, anys arrere, anys enrere, d’antic, en aquell temps, en el temps que les bèsties parlaven, en l’antic, en l’antigor, en temps passat, en temps primer, temps arrere, temps enrere, temps era temps, temps ha

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, vingui el que vingui

2. adv a la curta o a la llarga, més prompte o més tard, prest o tard, prompte o tard, tard o d’hora, una hora o altra

1. adv altrament, d’altra banda, d’altra part, endemés, per altra banda

1. pron ambdós ambdues, tots dos totes dues

1. n autumne, entretemps, migtemps, primavera d’hivern, primavera del fred, rerevera, santmiquelada, tardaó, tardor, tardorada

1. adj consecutiu consecutiva, seguit seguida, successiu successiva, un darrere l’altre

1. adv a la banda d’allà, allèn (antic)

1. adv altra vegada, altra volta, de bell nou, de cap i de nou, de nou, novament, una altra vegada

2. adv bis, una altra vegada

1. adv altrament, d’altra banda, d’altra part, endemés, per altra part

1. adv al seu torn, ara l’un ara l’altre, consecutivament, d’un en un, de mica en mica, per torn, seguidament, successivament, un a un, un darrere l’altre

1. adv a l’altra part del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. adj despullat despullada, escarit escarida, estricte estricta, nu nua, pelat pelada, sec seca, sense acompanyament, sol sola

1. v escafinyejar, gormandejar, ser llamenc, ser llepafils, tenir el paladar fi

1. v arribar a bon estat, prosperar, quallar, tenir efecte, tenir èxit, triomfar

1. adv a la curta o a la llarga, més prompte o més tard, prest o tard, prompte o tard, tard o d’hora, un dia o altre

1. adv en certa manera, en part

1. adv altra vegada, altra volta, de bell nou, de cap i de nou, de nou, novament, una altra volta

2. adv bis, una altra volta

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins aviat, fins després, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. prep a fi de, a l’efecte de, amb la finalitat de, amb la intenció de, per, per mor de, per tal de

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. conj (final) a fi que, perquè, per tal que

1. adj consecutiu consecutiva, seguit seguida, successiu successiva, un rere l’altre

1. v estar confitat, estar fart, estar fins a la punta dels cabells, estar fins al capdamunt, tenir avorrit, tenir el bot ple, tenir el pap ple, tenir els collons plens (vulgar), tenir els nassos plens

1. adv enjondre

1. adv al seu torn, ara l’un ara l’altre, consecutivament, d’un en un, de mica en mica, per torn, seguidament, successivament, un a un, un rere l’altre

1. adv a l’acte, a l’instant, al moment, arreu, a tot córrer, avui per demà, corrents, d’una hora lluny, d’un bell en sec, de pressa, de seguida, en una corredissa, en una escapada, en una escorribanda, en una exhalació, en un ai, en un alè, en un batre d’ulls, en un bell en sec, en un bot, en un bufit, en un dir amén, en un dir Jesús, en un girar d’ulls, en un instant, en un llamp, en un moment, en un no res, en un pensament, en un punt, en un salt, en un sopols, en un tancar i obrir d’ulls, en un tres i no res, en un vol, immediatament, instantàniament, ipso facto, llampant, ràpidament, seguidament, tot seguit, de continent (antic), de mantinent (antic), encontinent (antic), en continent (antic), tantost (antic)

2. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

3. adv avui per demà, d’avui a demà, d’un dia per l’altre, d’un moment a l’altre

1. adv ara per ara, fins al dia d’avui, fins ara, fins avui, per ara

1. adv absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els ets i uts, amb tots els quatre quartos, a pèl i a repel, a pèl i a repèl (ort. pre-2017), a ple, cent per cent, completament, complidament, de cap a cap, de cap a peus, de dalt a baix, del tot, de mig a mig, de pla, de pla en pla, de ple, de soca-rel, de tot en tot, de totes totes, de tot punt, enterament, fil per randa, íntegrament, pam a pam, per complet, plenament, sense faltar-hi res, totalment

1. adv altrament, diferentment, diversament

1. adv a caramull, a curull, a gom, a la raseta, a seny, de banda a banda, de gom a gom, fins a seny

1. adv ara per ara, fins aquest moment, fins ara, fins avui, per ara

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. n el naixement i la mort, el principi i el final, l’alfa i l’omega

1. v escafinyejar, gormandejar, ser del morro fi, ser llamenc, ser llepafils

1. adv a l’extrem més alt, al màxim, al punt de dalt, a més no poder, a no poder més, a tentipotenti, a tota virolla, en alt grau, en extrem, en grau extrem, en grau superlatiu, per excés

1. adv d’ací a tres dies, d’aquí a tres dies, despús-demà l’altre, despús-demà no l’altre

1. adv abans-d’ahir l’altre, despús-ahir no l’altre, fa tres dies

1. adv d’ací a tres dies, d’aquí a tres dies, demà passat l’altre, despús-demà no l’altre

1. adv al seu torn, consecutivament, d’un en un, de mica en mica, per torn, seguidament, successivament, un a un, un darrere l’altre, un rere l’altre

1. adv del tot, pregonament, profundament

1. adv despús-ahir l’altre, despús-ahir no l’altre, fa tres dies

1. adv avui per demà, d’avui a demà, d’un dia a l’altre, d’un moment a l’altre

1. loc avui per mi demà per tu, avui per tu demà per mi, do ut des (llatí), favor per favor, favor que et faig favor que em deus, quid pro quo (anglicisme), reciprocitat

1. v (estar boig) estar boig, estar carabassa, estar com una carabassa, estar com un cabàs de gats, estar com un llum, estar com un llum de ganxo, estar llampat, estar malament del cap, estar per a tancar-lo, estar perquè el tanquin, estar sonat, estar tarat, estar tocat, estar tocat de l’ala, estar tocat del bolet, estar tocat del cap, estar torrat, faltar una cuita, faltar un bull, no girar rodó, no ser-hi tot, no tocar quarts ni hores, parlar sol, tenir perdigó a l’ala

2. v delirar, desbarrar, desvariar, desvariejar, extravagar, fantasiar, fantasiejar, perdre el cap, perdre l’oremus, somiar, somniar, tocar campanes, tocar timbals, tocar valsos

1. adv avui per demà, d’avui a demà, d’un dia a l’altre, d’un dia per l’altre

1. adv amunt i avall, d’ací d’allà, d’una banda a l’altra, ençà i enllà

1. adv amunt i avall, d’ací d’allà, d’un costat a l’altre, ençà i enllà

1. v desagradar, fer de mal veure, fer mal d’ulls, fer mal efecte, ofendre

1. v anar per l’altre cantó, encallar-se, engargussar-se, engarrofar-se, ennuegar-se, entravessar-se, escanyar-se, escanyussar-se, parar-se el mos

1. v anar per l’altre forat, encallar-se, engargussar-se, engarrofar-se, ennuegar-se, entravessar-se, escanyar-se, escanyussar-se, parar-se el mos

1. v acorar, afusellar, ajusticiar, apedregar, apunyalar, assassinar, crucificar, decapitar, degollar, deixar al seti (matar sobtadament), delmar, desmembrar, donar garrot, donar mort, electrocutar, emmetzinar, empalar, enforcar, enverinar, escanyar, estossar, estossinar, estrangular, executar, exterminar, fer la pell, gasar, gasejar, guillotinar, lapidar, linxar, llevar la vida, matar, occir (literari), ofegar, passar per les armes, penjar, portar al pal, sacrificar, escabetxar (col·loquial), liquidar (col·loquial), pelar (col·loquial)

1. adv a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. adv d’ací a tres dies, d’aquí a tres dies, demà passat l’altre, despús-demà l’altre

1. adv més de cent vegades, moltes vegades, repetidament

1. adv abans-d’ahir l’altre, despús-ahir l’altre, fa tres dies

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. v estar confitat, estar fart, estar fins a la punta dels cabells, estar fins al coll, tenir avorrit, tenir el bot ple, tenir el pap ple, tenir els collons plens (vulgar), tenir els nassos plens

1. adv amb freqüència, ara i adés, cada dos per tres, dia per altre i dos arreu (irònic), freqüentment, moltes vegades, sovent, sovint ‖ ANTÒNIMS: rarament

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. adv dia per altre i dos arreu (irònic), amb freqüència, ara i adés, cada dos per tres, freqüentment, moltes vegades, sovent, sovint, un dia sí l’altre també ‖ ANTÒNIMS: rarament

1. loc adés... adés..., ara... adés..., ara... ara..., tan aviat... com...

1. v fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v deixar-se anar a digressions, desviar-se del tema, divagar, extravagar, fugir d’estudi

1. adv a cor què vols, a cor què vols, cor què desitges, a la regalada, amb tota mena de luxes, a plaer, boca què vols, cor què desitges, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. v aixecar la camisa, albardar, alçar la camisa, amagar l’ou, daurar la píndola, donar figues per llanternes, donar garsa per colom, donar garsa per perdiu, donar gat per llebre, embacinar, encerar, engaliar, engalipar, engallinar, enganar, enganyar, enredar, enredrar, ensarronar, ensibornar, entabanar, estafar, explicar un sopar de duro, fer beure a galet, fer empassar la píndola, fer veure el blanc negre, fer veure garsa per colom, fer veure garsa per perdiu, guarnir, il·lusionar, mentir, passejar-se, pegar-la (a algú), plantar l’albarda, posar l’albarda, prendre el pèl, rifar-se, trompar, vendre la moto, decebre (antic), embetumar (col·loquial), fotre (col·loquial)

1. adv a alta hora de la matinada, a alta hora de la nit, a altes hores de la nit, tard de la nit

1. adv amb una cama en alt, ociosament, sense fer brot, sense fer-ne ni brot, sense fer-ne ni un brot, sense fer-ne un brot, sense fer ni brot, sense fer res, sense pegar brot, sense pegar-ne ni brot, sense pegar-ne ni un brot, sense pegar-ne un brot, sense pegar ni brot

1. loc com calia esperar, com era d’esperar, com havia de ser, com no podia ser d’una altra manera, com tothom esperava, tal com s’esperava

1. adv a mort, a tota ultrança, a ultrança, en extrem, extremadament, implacablement, mortalment

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, nyiclis (col·loquial)

1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt a dir, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és predicar i una altra donar blat

1. v estar confitat, estar fart, estar fins al capdamunt, estar fins al coll, tenir avorrit, tenir el bot ple, tenir el pap ple, tenir els collons plens (vulgar), tenir els nassos plens

1. v (morir en una empresa) deixar-hi els ossos, deixar-hi la pell, desviure’s, immolar-se, matar-se, morir, perdre la vida, quedar-s’hi, sacrificar-se

1. loc com calia esperar, com era d’esperar, com havia de ser, com no podia ser d’altra manera, com tothom esperava, tal com s’esperava

1. v desentendre’s, dissimular, fer com qui sent ploure, fer com si res, fer com si tal, fer el desentès, fer el longuis, fer el pagès, fer el sord, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, no donar importància, no fer cas, tancar l’orella

1. adj pobre pobra, sense recursos, sense res

1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt a dir, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és dir i l’altra és fer

1. ij (indiferència) em ric de la virolla, m’és igual, no em fa res, no ve a un raig, no ve d’aquí, no ve d’un pam, tant m’és, tant m’és blanc com negre, tant m’és buit com carregat, tant me fa, tant me fan naps com cols, tant se me’n dona, tant se me’n fot (vulgar), tant se val

1. loc on hi ha gall no canten gallines, on hi ha patró no manen mariners, qui és amo governa, qui mana mana

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat