canonge
1. n ardiaca, beneficiat, braman, capellà, cenobita, clergue, coadjutor, contemplatiu, diaca, donat, druida, eclesiàstic, flamen (Roma), fra, frare, germà, hierofanta, imam, levita, ministre ministra, ministre de Déu, ministre de l’altar, ministre de l’Església, ministre del sagrament, ministre sagrat, monjo, mossèn, muetzí, ordenat, pare, pastor pastora, prevere, rabí, rector, religiós, sacerdot, sacerdotessa, subdiaca, vicari, xaman, monge (antic) ‖ ANTÒNIMS: seglar
del canonge
1. adj canonical
com un canonge
1. adv a cor què vols, a cor què vols, cor què desitges, a la regalada, amb tota mena de luxes, amb una cama damunt l’altra, a plaer, boca què vols, cor què desitges, com un príncep, com un rei, regaladament
com un canonge
1. loc a cor què vols, cor què desitges, com a cal sogre, com un marquès, com un rei
coca de canonge
1. n coca bova, coca de llanda, coca de mida, coca mal feta, coca ronyosa
migdiada del canonge
1. n migdiada del bisbe, migdiada del vicari
o tots frares o tots canonges
1. loc a tots moros o tots cristians, dins o fora, o tots o ningú, sí o no