1. n (astronomia) alfa, astre, cefeida, estel, estrela, estrella, llumener, nana, nova, protoestel, púlsar, radioestel, supernova

2. n besllum, claror, contraclaror, dia, entreclaror, entrellum, il·luminació, llum (f)

1. adj abandonat abandonada, aïllat aïllada, desacompanyat desacompanyada, desemparat desemparada, desert deserta, despullat despullada, eremític eremítica, isolat isolada, mussol, orfe òrfena, separat separada, solitari solitària, soliu soliua, sol i vern, solter soltera, sull sulla

2. adj auster austera, eixut eixuta, elemental, exempt exempta, mer mera, minimalista, net neta, pelat pelada, pur pura, sec seca, senzill senzilla, simple, únic única

3. adj desaparellat desaparellada, desaparionat desaparionada, desemparellat desemparellada, desparellat desparellada, desparió despariona, escadusser escadussera, escarser escarsera, espars esparsa, sobrant, solt solta, solter soltera, volander volandera

4. adj broix broixa, desacompanyat desacompanyada, descarnat descarnada, desfregat desfregada, despullat despullada, erm erma, escarit escarida, exempt exempta, nu nua, pelat pelada, rònec rònega

5. adj despullat despullada, escarit escarida, estricte estricta, nu nua, pelat pelada, sec seca, sense acompanyament, sense altra cosa

6. adj irrepetible, singular, solitari solitària, únic única

1. adv aïlladament, a soles, en soledat, en solitari, en solitud, isoladament, per separat, sense companyia, separadament

1. n cotna, cuir, cuiro, cuirol, marroquí, pell

2. n capçal, llinda, sobrellinda, travesser

1. adv amb prou faenes, amb prou feines, a penes, només, solament, tan solament, tan sols, tot just, únicament

2. adv estrictament, merament, purament, senzillament, simplement, solament, únicament

1. n accessori, aïna, artefacte, article, atifell, cosa, eina, element, enginy, estri, ferrament, ferramenta, giny, instrument, ítem, objecte, peça, útil

2. n abast, conclusió, conseqüència, continuació, corol·lari, cua, deixalla, producte, recialla, repercussió, ressaca, resulta, resultat, ròssec, seqüela

3. n efectivitat, eficàcia, eficiència, productivitat, rendibilitat

4. n alterament, commoció, impacte, impressió, torbament

5. n acció, obligació, títol, valor

1. n arreus, béns, estris, instruments, mercaderies, mobles, objectes

1. n ocàs, posta, posta de sol, sol colgat, solpost, solpostada

1. n americà americana, estatunidenc estatunidenca, ianqui, nord-americà nord-americana

1. adv amb prou faenes, amb prou feines, a penes, només, solament, sols, tan solament, tot just, únicament

1. conj no... excepte, no... més que, no... sinó, tan solament

1. n est, llevant, orient

1. adv d’un dit, d’un fil, d’un pèl, de poc, de prim, gairebé, per poc, quasi, tantost, un pèl

1. adv de bo, de debò, de fet, de ver, de veritat, efectivament, en obra, en realitat, en veritat, realment, rient rient, veritablement

2. adv de fet, efectivament, en realitat

1. adv al fil del dia, a ple dia, de bell de dia, de dia, dia clar, gran dia

1. n ocàs, occident, oest, ponent, posta, sol colgant

1. n assolellada, colp de calor, colp de sol, cop de calor, ensolanada, heliosi, insolació, ressolada, solejada, solellada

1. n ocàs, posta, posta de sol, solpost, sol post, solpostada

1. adj abandonat abandonada, aïllat aïllada, desacompanyat desacompanyada, desemparat desemparada, desert deserta, despullat despullada, eremític eremítica, isolat isolada, mussol, orfe òrfena, separat separada, sol sola, solitari solitària, soliu soliua, solter soltera, sull sulla

1. v alçar el vol, anar-se’n, arrancar a córrer, arrencar a córrer, córrer, cucar-se-la, desaparèixer, enfugir-se, escampar el poll, escapar, escapar a córrer, escapolir-se, esconillar-se, esfumar-se, esquitllar-se, evadir-se, fer-se escàpol, fer-se fonedís, fondre’s, fugir, girar cara, guillar, pegar a fugir, picar de sola, pirar, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, volar, espitxar-se (col·loquial)

2. v abandonar, absentar-se, agafar el camí de la porta, agafar la porta, aixecar el camp, anar-se’n, arrear (valencià), deixar, desallotjar, eixir, escampar el poll, escampar la boira, fer l’anada del fum, fer mutis, marxar, partir, picar de sola, plegar, plegar el ram, plegar veles, prendre els tapins, sortir, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, agafar el portant (col·loquial), espitxar-se (col·loquial), fotre el camp (col·loquial), pirar (col·loquial)

1. v (estar boig) estar boig, estar carabassa, estar com una carabassa, estar com un cabàs de gats, estar com un llum, estar com un llum de ganxo, estar llampat, estar malament del cap, estar per a tancar-lo, estar perquè el tanquin, estar sonat, estar tarat, estar tocat, estar tocat de l’ala, estar tocat del bolet, estar tocat del cap, estar torrat, faltar una cuita, faltar un bull, no girar rodó, no ser-hi tot, no tocar quarts ni hores, tenir perdigó a l’ala, viure en un altre món

1. adv al camp, al defora, als encontorns, als voltants, defora, fora, fora vila, per les engires

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums

1. n assolellada, colp de calor, cop de calor, cop de sol, ensolanada, heliosi, insolació, ressolada, solejada, solellada

1. n ocàs, occident, oest, ponent, posta, sol ponent

1. adj no retornable, sense retorn

1. adv a l’alba, a la matinada, al primer raig de sol, de matinada

1. n bomba, campanada, colp d’efecte, colp de teatre, cop de teatre, notícia bomba, sorpresa

1. n ocàs, posta, sol colgat, solpost, sol post, solpostada

1. v alçar-se el dia, apuntar el dia, apuntar l’alba, clarejar, clarejar el dia, despuntar el dia, esclarir-se el dia, fer-se clar, fer-se de dia, nàixer el dia, néixer el dia, rompre el dia, sortir el sol, trencar l’alba

1. v arribar a bon estat, arribar a bon fi, prosperar, quallar, tenir èxit, triomfar

1. v afectar l’aire, afigurar, aparèixer, aparençar, aparentar, assemblar-se, fer semblant, figurar, imitar, parèixer, recordar, representar, retirar, semblar, tenir l’aire, aparer (antic)

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums

1. adv debades, endebades, en va, inútilment

2. adv nul·lament

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums

1. adv al camp, al defora, als afores, als encontorns, defora, fora, fora vila, per les engires

1. n ase dels cops, boc emissari, boc expiatori, cap de turc, víctima expiatòria

1. n Al·là, Altíssim, Creador, Déu, Divina Providència, Ésser Suprem, Jahvè, Jehovà, Nostre Senyor, Omnipotent, Providència, rei del cel i de la terra, Salvador, Senyor, Totpoderós

1. n carambola, efecte col·lateral, efecte indirecte, efecte no desitjat, efecte secundari

1. n (sentit figurat) essència, moll, part central, pot de la confitura, punt essencial, punt neuràlgic, quid, quid de la qüestió, rovell de l’ou

1. n boc emissari, boc expiatori, cap de turc, sac dels cops, víctima expiatòria

1. n bomba, campanada, colp de teatre, cop d’efecte, cop de teatre, notícia bomba, sorpresa

1. adj pirenaic pirenaica, pirinenc pirinenca

1. v anar a la idea, anar al gra, anar de cara a barraca, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. v alçar el vol, anar-se’n, arrancar a córrer, arrencar a córrer, córrer, cucar-se-la, desaparèixer, enfugir-se, escampar el poll, escapar, escapar a córrer, escapolir-se, esconillar-se, esfumar-se, esquitllar-se, evadir-se, fer-se escàpol, fer-se fonedís, fondre’s, fugir, girar cara, guillar, pegar a fugir, picar sola, pirar, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, volar, espitxar-se (col·loquial)

2. v abandonar, absentar-se, agafar el camí de la porta, agafar la porta, aixecar el camp, anar-se’n, arrear (valencià), deixar, desallotjar, eixir, escampar el poll, escampar la boira, fer l’anada del fum, fer mutis, marxar, partir, picar sola, plegar, plegar el ram, plegar veles, prendre els tapins, sortir, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, agafar el portant (col·loquial), espitxar-se (col·loquial), fotre el camp (col·loquial), pirar (col·loquial)

1. v assolellar, prendre el sol, solejar

1. v alçar-se el dia, apuntar el dia, apuntar l’alba, clarejar, clarejar el dia, despuntar el dia, eixir el sol, esclarir-se el dia, fer-se clar, fer-se de dia, nàixer el dia, néixer el dia, rompre el dia, trencar l’alba

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums

1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per pensament, ni per una espillera, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

2. adv cap vegada, cap volta, en cap moment, en cap temps, en la vida, en ma vida, en sa vida, en ta vida, mai, mai de la vida, jamai (antic)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. prep a fi de, a fi i efecte de, amb la finalitat de, amb la intenció de, per, per mor de, per tal de

1. prep (aproximadament en el temps) al voltant de, cap a, circa (llatí), devers, vers

2. prep al voltant de, cap a, devers, per les engires de

1. adj homocrom homocroma (òptica), monocolor, monocrom monocroma, monocromàtic monocromàtica, unicolor, uniforme

1. v assolellar, banyar de sol, solejar

1. v desagradar, fer de mal veure, fer mal d’ulls, ofendre, semblar una altra cosa

1. adv a camp ras, a cel descobert, a cel ras, a l’aire, a l’aire lliure, a la fresca, a la intempèrie, a la serena, al descobert, al ras, a ple aire, a sol i serena, sota les estrelles

1. adv a l’aurora, al cant del gall, al gall cantant, al primer llustre, al rompent de l’alba, a punta d’alba, a punta de dia, a trenc d’alba, a trenc de dia, en rompre el dia

1. adv al camp, al defora, als afores, als voltants, defora, fora, fora vila, per les engires

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums

1. adv com un descosit, excessivament, massa

1. adv a camp ras, a cel descobert, a cel ras, a l’aire, a l’aire lliure, a la fresca, a la intempèrie, a la serena, al descobert, al ras, a ple aire, a sol i a vent, sota les estrelles

1. n comú, gent vulgar, poble, vulgus

1. n contraatac, contraofensiva, defensa, reacció, reacció contrària, reacció hostil, resistència

1. adj/n japonès japonesa, nipó nipona

1. n crisma, oli, oli dels catecúmens, sants olis

1. n carambola, efecte advers, efecte col·lateral, efecte no desitjat, efecte secundari

1. n carambola, efecte advers, efecte col·lateral, efecte indirecte, efecte no desitjat

1. n agent, ànima, arrel, base, causa, causant, començament, detonant, esca, explicació, factor, ferment, fonament, font, gènesi, germen, inici, l’esca del pecat, la poma de la discòrdia, la tea de la discòrdia, llavor, mare, mòbil, motiu, motor, origen, perquè, principi, raó, rel

1. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar als llimbs, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, no saber de què va, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, sentir tocar campanes i no saber on, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, venir de la lluna, viure en els llimbs

1. v cridar l’atenció, donar-se a conèixer, fer-se remarcar, fer-se veure, figurar, mostrar-se, posar-se en evidència, revelar, significar-se, sobreeixir, sobresortir, cantar (col·loquial)

1. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, no saber de què va, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, sentir tocar campanes i no saber on, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, venir de la lluna, viure als llimbs, viure en els llimbs

1. adv a so de campanes, a so de trompeta, a so de trompetes, públicament

1. prep a fi de, a l’efecte de, amb la finalitat de, amb la intenció de, per, per mor de, per tal de

1. n (rellotge) agulla, busca, estil (rellotge de sol), gnòmon (rellotge de sol), índex (quadrant solar), maneta, minuter, secundària, tija

1. adj/n benjamí benjamina, elegit elegida, escollit escollida, favorit favorita, l’aleta del cor, la nineta dels ulls, predilecte predilecta, preferent, preferit preferida, privilegiat privilegiada

1. adj business-friendly (anglès)

1. v (riure molt) anar a bacs, baquejar-se de riure, caragolar-se de riure, clavar-se a riure, cruixir-se de riure, descosir-se de riure, desfer-se de riure, desllorigar-se de riure, esbotzar-se de riure, esclatar-se de riure, esqueixar-se de riure, morir-se de riure, partir-se de riure, petar-se de riure, petejar-se de riure, pixar-se de riure, rebentar-se de riure, riure, riure per les butxaques, trencar-se de riure, descollonar-se (col·loquial)

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums

1. conj (final) a fi que, perquè, per tal que

1. n carambola, efecte advers, efecte indirecte, efecte no desitjat, efecte secundari

1. n carambola, efecte advers, efecte col·lateral, efecte indirecte, efecte secundari

1. v encantar, fer encant, licitar, subhastar, vendre a l’encant

1. v exhibir, fregar pels bigotis, fregar pels morros

1. v exhibir, fregar pels bigotis, passar pels nassos

1. adv a l’encop, d’una tandada, d’una tirada, d’una tongada, de colp, de cop, en un viatge, sense interrupcions

1. adv a banderes desplegades, a cara descoberta, a la cara, a la descoberta, a pit descobert, a ulls veients, cara a cara, de barra a barra, de manera visible, explícitament, exprés, expressament, manifestament, palesament, sense embuts

1. n crisma, oli, oli dels malalts, sants olis

1. n advocat de cuina advocada de cuina, advocat de marge advocada de marge, advocat de secà advocada de secà, arreglador arregladora, arreglador de parròquies arregladora de parròquies, arreglador de processó arregladora de processó, diputat de cuina diputada de cuina, dotor, mestretites, saberut saberuda, sabut, setciències

1. adj/n benjamí benjamina, elegit elegida, escollit escollida, favorit favorita, l’aleta del cor, la nina dels ulls, predilecte predilecta, preferent, preferit preferida, privilegiat privilegiada

1. v abolir, abrogar, anul·lar, cancel·lar, cassar, declarar nul, declarar sense efecte, derogar, desconvidar, desencarregar, dirimir, dissoldre, extingir, impossibilitar, infirmar, inutilitzar, invalidar, irritar (dret), liquidar, redhibir, rescindir, resoldre, revocar, suspendre

2. v avortar, esguerrar, fer fracassar, frustrar, portar a no res

1. v fer cagarel·la, fer el gegant, fer el ninot, fer el pagès, fer el pallasso, fer el paperina, fer el passerell, fer el pena, fer el préssec, fer el ridícul, fer el titella, fer la mona, fer riure, fer un mal paper, fer un paper d’estrassa, pagar el riure, quedar lluït, ser el burlot, ser la riota, ser un passerell

1. v assemblar-se com un ou a una castanya, ser molt diferents

1. v exhibir, fregar pels morros, passar pels nassos

1. v arribar a misses dites, fer salat, fer tard, tardar

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums

1. n Nova York

1. v criar malves, estar mort i enterrat, fer malves, menjar terra, podrir terra, ser al sac

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v abolir, abrogar, anul·lar, cancel·lar, cassar, declarar nul, deixar sense efecte, derogar, desconvidar, desencarregar, dirimir, dissoldre, extingir, impossibilitar, infirmar, inutilitzar, invalidar, irritar (dret), liquidar, redhibir, rescindir, resoldre, revocar, suspendre

1. v costar Déu i ajuda, estar en situació difícil, fer-se costa amunt, fer-se coster, fer-se costerut, ser de mal pelar, ser de mal rosegar, ser dur de rosegar, ser pelut, ser un os, tenir mala peça al teler, tenir malparat, tenir negre, tenir pelut

1. adv a l’alba, a la matinada, a sol ixent, de matinada

1. loc a bona hora, a bona hora surt el sol, a bona hora te’n recordes, a estes hores pilotes noves

1. n (castellers) catedral, cinc de vuit

1. v donar-se la mort, fer-se l’harakiri, immolar-se, llevar-se la vida, matar-se, obrir-se les venes, sacrificar-se, suïcidar-se, volar-se el cap

1. v decebre’s, desencoratjar-se, fallar els comptes, frustrar-se, haver-n’hi per a tirar el barret al foc, no eixir els comptes, no sortir els comptes, rebre una galleda d’aigua freda, tenir un goig sense alegria

1. v baixar del burro, caure del ruc, desenganyar-se, obrir els ulls

1. v difondre, disseminar, distribuir, divulgar, donar bombo, donar veus, emetre, esbombar, escampar, espampolar, espargir, esparpallar, estendre, esventar, exhalar, expandir, fer córrer, fer tam-tam, generalitzar, irradiar, popularitzar, posar en circulació, propagar, propalar, publicitar, radiar, ressonar, socialitzar, transmetre

1. v estar de sort, mamar-se-les dolces, néixer amb la flor al cul, néixer en bona estrella, passar una bona ratxa, pondre totes, ser afortunat, tenir bona estrella, tenir el sant de cara, tenir la bona

1. v anar a la seva, anar a la seva bola, anar al seu aire, anar per lliure, fer la seva, obrar amb independència, viure la vida

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir per la mà, tenir per la punta dels dits, tenir pràctica, tenir traça

1. v adular, afalagar, ballar l’aigua, doblegar l’esquena, donar sabó, encensar, ensabonar, fer el bus, fer el cul gros, fer festes, fer l’aleta, fer la barbeta, fer la cort, fer la gara-gara, fer la garangola, fer la pilota, fer la rosca, fer la torniola, llagotejar, llepar, llepar el cul, llepar la cresta, lleponejar, passar la mà per l’esquena, raspallar, rentar la cara, tocar la barbeta, alçar la tafarra (col·loquial)

2. v engelosir, excitar, fer babarotes, fer denteta, fer dentetes, fer dents, fer ensalivar, fer enveja, fer glatir, fer gola, fer gruar, fer les dents llargues, fer mirallets, fer miroies, fer saliva, fer venir aigua a la boca, fer venir salivera, temptar

1. loc anant bé, si tot va bé

1. loc cadascú per on l’enfila, cadascú per on li pega, tants caps, tants barrets

1. loc a bona hora, a bona hora ix el sol, a bona hora te’n recordes, a estes hores pilotes noves

1. v desenganyar

1. v agitar-se, aïrar-se, arravatar-se, bullir la sang (a algú), cremar-se, emmorronar-se, emmurriar-se, empipar-se, encolerir-se, encrespar-se, enfadar-se, enfaristolar-se, enfilar-se, enfilar-se per les parets, enfuriar-se, enfurir-se, enfurismar-se, enquimerar-se, enrabiar-se, enreveixinar-se, enutjar-se, exaltar-se, incomodar-se, indisposar-se, irritar-se, molestar-se, ofendre’s, picar-se, posar-se fet una fera, posar-se fet una fúria, pujar la mosca al nas (a algú), pujar la sang al cap (a algú), pujar-se’n a la figuereta, pujar-se’n per les parets, regirar-se la bilis, sortir de mare, sortir de polleguera, sulfurar-se, treure el geni, treure salivera, calfar-se la tafarra (col·loquial), emprenyar-se (col·loquial), irèixer-se (antic), rebotar-se (col·loquial)

1. adj aïrat aïrada, arravatat arravatada, colèric colèrica, delirant, empiulat empiulada, encès d’ira encesa d’ira, encolerit encolerida, enfadat enfadada, enfuriat enfuriada, enfurismat enfurismada, enfurit enfurida, enfutimat enfutimada, enrabiat enrabiada, enutjat enutjada, enverinat enverinada, exaltat exaltada, felló fellona, fet una fera feta una fera, fet una fúria feta una fúria, forassenyat forassenyada, frenètic frenètica, furibund furibunda, furiós furiosa, indignat indignada, iracund iracunda, irat irada, irós irosa, irritat irritada, maleit maleita, rabiós rabiosa, violent violenta, cremat cremada (col·loquial)

1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la caixa dels trons, destapar la capsa dels trons, obrir la caixa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol

1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la caixa dels trons, destapar la capsa dels trons, obrir la capsa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol

1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)

2. v afrontar, avergonyir, causar la deshonra, comprometre, deixar retratat, deshonrar, donar una bufetada, fer abaixar la cara, fer quedar malament, fer vergonya, posar a la picota, posar en evidència, posar en ridícul, ruboritzar, sufocar

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, més tard o més d’hora, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

1. adv allà als collons del Montgó (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la capsa dels trons, obrir la caixa dels trons, obrir la capsa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir pel cap dels dits, tenir per la mà, tenir pràctica, tenir traça

1. v acaçar, acuitar, anar a l’encalç, anar a la caça, anar darrere, buscar, caçar, cercar, empaitar, encalçar, estalonar, no deixar de petja, perseguir, rastrejar, seguir, seguir els passos

1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la caixa dels trons, obrir la caixa dels trons, obrir la capsa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol

1. loc ajuda’t i t’ajudaré, a qui es belluga Déu l’ajuda, no deixis per a demà el que puguis fer avui, qui matina fa farina, qui primer és al molí primer mol

1. v no traure-s’ho de les mans

1. v atallar, barrar, blocar, bloquejar, boicotar, boicotejar, eixalar, empantanar, empantanegar, encallar, impedir, impossibilitar, lligar de braços, lligar de mans, obstruir, segar l’herba sota els peus, tallar els braços, tallar les ales, tallar les cames, tancar les portes, tancar tots els camins, travar

1. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler fer entrar el clau per la cabota, voler l’impossible, voler tocar el cel amb la mà

1. v abocar tot el cabàs, agosar-se, allargar-se, arriscar-se, atrevir-se, aventurar-se, comprometre’s, córrer el risc, decidir-se, determinar-se, exposar-se, fer l’ardidesa, fer un vaitot, gosar, involucrar-se, jugar fort, jugar-se el tot pel tot, jugar-se la camisa, jugar-se les cartes, llançar-se, posar el cascavell al gat, posar tota la carn a l’olla, posar tota la carn a la graella, tenir cor, tenir el coratge, tenir el valor, tenir l’audàcia, tenir pit, veure’s amb cor, banyar-se el cul (col·loquial), mullar-se el cul (col·loquial), tenir collons (col·loquial)

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v estar confitat, estar fart, estar fins al capdamunt, estar fins al coll, tenir avorrit, tenir el bot ple, tenir el pap ple, tenir els collons plens (vulgar), tenir els nassos plens

1. loc assotar l’aire, batre l’empedrat, donar colps d’espasa a l’aire, fer caritat al dimoni, fer i desfer, la faena del matalafer, fer l’aigua tota clara, garbellar l’aigua, gastar la pólvora en salves, lladrar a la lluna, perdre el temps, perdre l’estona, picar en ferro gelat, picar ferro fred, portar aigua al mar, portar taronges a València, predicar en el desert, sembrar en l’arena, teixir i desteixir, tirar aigua al mar, tirar pedres a la mar, treballar per al diable

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat