1. v (els ulls) entretancar

1. v acabar, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v amagar el cap sota l’ala, arronsar els muscles, arronsar-se d’espatlles, deixar córrer, deixar de mà, desentendre’s, fer com qui no hi sent, fer com qui sent ploure, fer el desentès, fer el distret, fer el met, fer el pagès, fer el paper del borinot, fer el paper de met, fer el paperot, fer el sord, fer l’andorrà, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, fer orelles de paret, fugir de fam i de feina, passar olímpicament, rentar-se les mans, fer el tòfol (col·loquial)