L’any passat per aquestes dates ens fèiem ressò del fet que ERC havia registrat al Congrés una proposta de llei per l’ús del programari lliure al sector públic.
Actualització 13/12/2005: La llei s’ha rebutjat. Ha tingut a favor els vots dels partits d’IU-ICV, ERC, BNG i CHA i en contra de CiU, PNV, PP i PSOE.
El proper dimarts 13 de desembre es debatrà finalment al Congrés dels Diputats la proposició de llei per la implantació del programari lliure a l’administració de l’Estat espanyol aquest cop de la mà d’Iniciativa Verds (els dos partits van registrar per separat la mateixa proposta). Aquesta proposta de llei insta al govern espanyol, i a les empreses on hi tingui participació, a utilitzar programari lliure, amb l’única excepció dels casos on no existeixin solucions, en els quals es podria utilitzar programari privatiu. Hi ha tot un article dedicat a la importància de la neutralitat tecnològica dels formats i protocols que reclama que siguin lliures de pagament de royalties i patents. Aquesta proposta també reclamava al Govern espanyol que realitzi tasques de difusió del programari lliure. La proposta, en seu tercer article, contempla l’ús de les diferents llengües oficials de l’Estat com a clàusula obligada o de mèrit:
La utilització, desenvolupament, distribució i difusió de programari lliure en les diferents llengües oficials de l’Estat s’establirà, com clàusula obligada o de mèrit, en aquells convenis de col·laboració i/o decrets de concessió de subvencions, en l’àmbit de les noves tecnologies, que l’Administració de l’Estat subscrigui amb les Comunitats Autònomes.
Aquest és el segon cop que es debat una llei d’aquestes característiques al Congrés. L’anterior va ser el 16 el setembre de 2002 on es va rebutjar amb els vots en contra del Partit Popular. Aquesta mateixa proposició de llei també fou presentada per ERC al Parlament de Catalunya i rebutjada el 25 d’octubre de 2002 amb els vots en contra del Partit Popular i de Convergència i Unió.
Esperem que la llei es registri també aviat al Parlament de Catalunya on probablement serà més senzill aconseguir un cert consens entre els partits abans de debatre-la.