Nous criteris del Termcat

Compartiu

Introducció

El TERMCAT està treballant en uns nous criteris de localització pel català a les noves tecnologies.

El darrer esborrany dels mateixos es troba disponible aquí.

Atenció: aquests criteris són un esborrany i no són definitius.

Punts importants

  •  Pas d’imperatius a infinitius en les traduccions, quan l’usuari s’adreça a l’ordinador. Aquí hi ha una feinada al darrere per a canviar com ho tenim, anant amb compte amb coses com les tecles de drecera.
    •  Llengües llatines amb infinitiu: francès, espanyol, portuguès
    •  Llengües llatines amb imperatiu: català, italià, romanès
  •  En el tracte de vós, sempre que ho permeti l’opció d’espai, el TERMCAT recomana marcar el gènere, que actualment no fem… Esteu segur/a que voleu tancar la finestra?
  •  Finalment, per traduir els verbs occur i happen de l’anglès, sovint el verb més adequat, per naturalitat, és haver-hi, en lloc de produir-se. —> Actualment fem servir produir. SC: S’ha produït un error. TERMCAT: Hi hagut en error.
  •  La preposició about. Passa de Quant a -> sobre.

Comentaris sobre la proposta del Termcat

  •  Sobre el (polèmic) punt 1.1.3. “El programa proposa opcions a l’usuari”:

1) D’entrada, considerem que quan l’usuari fa clic sobre qualsevol botó de la pantalla, emet una ORDRE que la màquina ha d’interpretar. Si bé en anglès no existeix una terminació verbal específica per donar ordres (empren la mateixa forma que l’infinitiu), en català sí: tenim una forma verbal indicada per això. El cas del castellà és diferent: poden donar ordres emprant l’infinitiu (“¡Coger/ed el teléfono de una vez!”): nosaltres no. I, de fet, per influència del castellà se’n fa un ús força abusiu, de l’infinitiu, en contextos on no hi té cap raó de ser. Per exemple, “(Només) dir que el Barça de bàsquet perd de 30 punts”. És a dir, un primer argument podria ser que emprar l’infinitiu és fomentar l’empobriment de la llengua. (Si ens posem estrictes, en català l’infinitiu únicament es pot emprar per donar ordres en casos com ara: “Nens, a dinar!”; “Som-hi: a treballar!”, sempre precedit per la preposició “a” (Gramàtica de la llengua catalana de Badia i Margarit). És evident que no és el cas que ens ocupa).

2) Els arguments que el Termcat proposa a favor d’un canvi de la forma imperativa a la infinitiva són, d’altra banda, insuficients (més encara tenint en compte la ingent tasca feta fins ara per SC i altres, en base a la Guia d’estil de SC, avalada pel Termcat, en la qual es recomana fer servir l’imperatiu):

a) “El context d’ús d’aquestes expressions requereix formes lingüístiques que siguin alhora màximament sintètiques i informatives. I és la forma infinitiva la que assegura més habitualment aquestes condicions”. No veiem que la forma infinitiva sigui més sintètica que la imperativa. Més aviat és a l’inrevés: la terminació verbal de l’imperatiu és tant o més sintètica que la de l’infinitiu, perquè és igual d’informativa però generalment és més curta (“anomena” vs. “anomenar”; “edita” vs. “editar”; “obre” vs. “obrir”; “desfés” vs. “desfer”, etc.). A més, com ja hem expressat més amunt, té l’avantatge de ser la forma verbal específica per donar ordres: és la manera més acurada d’expressar la idea subjacent a aquestes opcions (l’usuari s’adreça a la màquina).

b) “Cal observar que aquest infinitiu té un valor similar al que s’utilitza en altres contextos en què una persona vol o ha de fer una determinada acció, com és el cas de les agendes personals (Trucar al metge, Ingressar xec)”. No veiem que tingui aquest valor. En el cas de les agendes personals (o de les notes a la nevera, etc.), es tracta d’una anotació a tall de recordatori; en el cas que ens ocupa, en canvi, donem una ordre que hem triat d’entre una sèrie d’ordres predeterminades. No es tracta de recordar res, sinó de fer que el programa faci allò que ens interessa. Segons la Gramàtica Normativa de l’IEC, punt 16.2 del capítol de morfologia flexiva (http://www2.iec.cat/institucio/seccions/Filologica/gramatica/default.asp), l’imperatiu “s’usa per a donar ordres típicament a l’interlocutor de l’acte de parla”, i això és exactament el que fem en clicar a les opcions del menú conjugades en imperatiu: donem ordres a la màquina.

c) “Molts d’aquests missatges es refereixen a accions que no es poden atribuir directament a l’aplicació, sinó que el programa és només l’instrument que permet a l’usuari o usuària efectuar aquestes accions (canviar el nom de la carpeta, respondre a tots o confirmar la contrasenya)”. Aquest argument és una mica rebuscat: l’usuari entén perfectament que si clica a “canvia el nom de la carpeta” no serà pas l’ordinador, qui triarà el nou nom. Sap que el que en realitat demanarà a l’ordinador és que mostri un diàleg per a realitzar el canvi de nom.

d) “L’ús de l’infinitiu és l’habitual en les altres llengües de l’entorn (castellà, francès) i, en un context tan manifestament multilingüe com el de la localització, aquest és un valor a considerar”. Aquest argument no és vàlid en absolut. Tant serveix per defensar l’imperatiu com l’infinitiu, perquè hi ha altres llengües romàniques (l’italià i el romanès) que fan servir l’imperatiu.

  •  Sobre el punt 1.3.3. b (“L’infinitiu”)

El Termcat proposa combinar “en + INFINITIU” amb “a + ARTICLE+INFINITIU”, és a dir, s’accepta tant “en desar el fitxer…” com “al desar el fitxer…”. Cal dir que és una qüestió controvertida sobre la qual no hi ha, a dia d’avui, un criteri unificat (passa una mica com amb el “per”/”per a”). Malgrat que no és clar que la forma “al + ARTICLE + INFINITIU” sigui un castellanisme, i malgrat la permissibilitat d’alguns lingüistes en aquest punt, creiem que cal rebutjar-la perquè pertany a un registre informal i és més pròpia del registre oral que no pas de l’escrit, on segons Badia i Margarit (Gramàtica de la llengua catalana), la forma “en + INFINITIU” guanya terreny.

Opinió de Softcatalà sobre la proposta de criteris

El següent document recull la proposta de carta que enviarem el TERMCAT per fer-los arribar la nostra opinió un cop consensuada i votada a Softcatalà.

Reunions

En TERMCAT ens convida a fer-los arribar la nostra opinió sobre els criteris per escrit.

Addicional també tenim la possibilitat de comentar-los en una reunió. Han proposat les següents dates:

  •  Dilluns de 2 de març de 13.00 a 14.00

Apunteu-vos a les dates que us vagin millor per a assistir a la reunió.

La reunió tindrà lloc a les oficines del TERMCAT a Barcelona.