ningú
1. pron cap persona, ni una ànima, ni una mosca, ni Cristo (col·loquial), ni Déu (col·loquial), ni la mare que el va parir (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: algú
no ningú
1. n (dit d’una persona) poca cosa, mitjacerilla (col·loquial), mitja merda (col·loquial), tifa (col·loquial)
o tots o ningú
1. loc a tots moros o tots cristians, dins o fora, o tots frares o tots canonges, sí o no
ningú és profeta a casa seva
1. loc el sant de més lluny fa més miracles, ningú és profeta a la seva terra
ningú és profeta a la seva terra
1. loc el sant de més lluny fa més miracles, ningú és profeta a casa seva
ningú va més mal calçat que el sabater
1. loc a cal ferrer, ganivet de fusta; a cal sabater, sabates de paper; cap sabater calça bé; el sabater duu les sabates més dolentes; el sabater és qui va més mal calçat; els fills del sabater van descalços; en casa del ferrer, ganivet de fusta; en casa del ferrer és de fusta el ganivet
el qui té dos i gasta u, no ha de menester de ningú
1. loc a qui no gasta, poc li basta; qui guarda quan té menja quan vol