1. v aixafar, anar al davant, avançar, avantatjar, debel·lar, derrotar, destacar, donar quinze i falta (a algú), donar quinze i ratlla (a algú), eclipsar, excel·lir, fer la pols (a algú), fer ombra, guanyar terreny, passar, passar al davant, passar la mà per la cara, prevaler, sobrar, superar, ultrapassar, vèncer

2. v arrasar, eixir airós, eixir amb rosa, fer blanc, fer el cop, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un bon paper, fer un paperàs, lluir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, tenir acceptació, tenir bon èxit, tenir èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)

3. v aconseguir, beneficiar-se, caçar, cobrar, copsar, haure, heure, ingressar, merèixer, obtenir, percebre, pescar, rebre, recaptar, tocar, aquistar (antic)

4. v aterrar, batre, debel·lar, deixar fora de combat, deixar fora de joc, deixar KO (anglès), derrotar, desfer, destrossar, esclafar, posar el peu al coll, superar, vèncer, desconfir (antic), posar en vençó (antic)

5. v enriquir-se, fer calaix, fer l’agost, fer l’esclafit, fer-se la barba d’or, fer senes, fer un bon guany, fer un bon negoci, omplir-se les butxaques, tenir bons ingressos, treure faves d’olla

6. v alçar el cap, anar per bé, augmentar, avançar, evolucionar, florir, millorar, progressar, prosperar, refer-se, superar-se ‖ ANTÒNIMS: empitjorar

7. v (obtenir fàcilment) aconseguir, arribar i carregar, arribar i enfornar, arribar i envasar, arribar i fènyer, arribar i moldre, arribar i poar, obtenir

8. v aconseguir, assolir, atènyer, culminar, reeixir, tenir èxit, triomfar

1. n asfalt, betum, quitrà

1. adj afí, anàleg anàloga, bessó bessona, bisimètric bisimètrica, clavat clavada, coincident, consemblant, del mateix motlle, equipol·lent, equivalent, exacte exacta, fet i pastat, fet i plantat, germà germana, homogeni homogènia, idèntic idèntica, igual, indistingible, mateix mateixa, paregut pareguda, parell parella, pareller parellera, parió pariona, pastat pastada, ressemblant, semblant, simètric simètrica, similar, sinònim sinònima, tallat pel mateix patró, aital (antic), cagat cagada (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: diferent, distint distinta

2. adj aquest aquesta, el dit la dita, el mencionat la mencionada, el present la present, el referit la referida, este esta (valencià), l’esmentat l’esmentada, semblant, est esta (antic) ‖ ANTÒNIMS: altre altra

1. n acció, aventura, cas, circumstància, conjuntura, efemèride, episodi, escaiença, esdeveniment, fet, feta, incidència, incident, ocasió, ocurrència, pàgina, pas, peripècia, saó, situació, succeït, succés

2. n accessori, aïna, artefacte, article, atifell, efecte, eina, element, enginy, estri, ferrament, ferramenta, giny, instrument, ítem, objecte, peça, útil

3. n (coses inútils) andròmina, bagatel·la, enderga, farda, fòtil, rampoina, renocs, trast, trastam, trasto, carraca (col·loquial), ceba (col·loquial), fregall (col·loquial), patxo (col·loquial), peal (col·loquial), tartana (col·loquial)

4. n afer, assumpte, fet, problema, qüestió, tuacte, tuàutem

5. n realitat

1. n pols (m), borrall, bri, brossa, busca, engruna, esguit, espurna, esquitx, gota, gra, guspira, infinitèsim (matemàtiques), mica, palleta, part (f), partícula, pessic, polsada, polset, punt, resquitx, sospir, volva

2. n pols (m), batec, batement, polsament, pulsació

3. n pols (m), templa

1. n pols (f), polsegada, polseguera, polseguina, polsim, polsina, polsinera, terreguera

2. n pols (f), corca, corcat, corquim, quera

1. n carbonissa, carrall, menudall, terregada, turo

2. n habilitat (f), punteria, seguretat

1. adv a mà alçada, en joli, enlaire, en sopols

1. ij bon dia, com anem, com va, com va això, com va tot, hola, què feu, què hi ha de nou

1. conj segons

1. adj abatut abatuda, aclaparat aclaparada, aixafat aixafada, baldat baldada, cama-segat cama-segada, cansat cansada, cremat cremada, cruixit cruixida, cuit cuita, desllomat desllomada, esbraonat esbraonada, esgotat esgotada, esllomat esllomada, estellat estellada, estroncallat estroncallada, exhaust exhausta, extenuat extenuada, fatigat fatigada, fet una coca feta una coca, fet un micapà feta un micapà, fet xixina feta xixina, las lassa, lassat lassada, llassat llassada, mig mort mig morta, mort morta, rebentat rebentada, rendit rendida, pansit pansida (col·loquial)

1. v atomitzar, concassar, esberlar, fer a miques, fer a trossos, fer miques, fer peces, fer trossos, fer xixines, moldre, molinar, polsinar, polvoritzar, trencar, triturar, xacar

1. adv d’igual manera, de la mateixa manera, exactament, idènticament, igualment, ni més ni menys, per igual, per un igual

1. pron res, zero, re (col·loquial)

1. pron alguna cosa, quelcom, res (en frases interrogatives)

1. pron tal quantitat, tant

1. loc donar mala espina, fer mala espina, fer mala olor, fer pudor, fer pudor de cremat, fer pudor de socarrim, inspirar desconfiança

1. n (dit d’una persona) no ningú, mitjacerilla (col·loquial), mitja merda (col·loquial), tifa (col·loquial)

2. n insignificança, misèria, misèria i companyia, xavalla

1. adv a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassades, a cabassos, a cafissos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a manta, a més no poder, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, d’allò més, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, més que un foc no en cremaria, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera, una cosa de no dir

2. adv altament, bastant, bé, ben, com un lladre, considerablement, de valent, en gran quantitat, en grau considerable, extremament, força, la mar de, més que un lladre, molt, pler, prou, un colló (vulgar), un ou (vulgar)

1. adv esporàdicament, excepcionalment, per excepció

1. adv belleu (català septentrional), per ventura, potser, tal vegada, poder (col·loquial)

1. pron açò, això, això mateix, aquesta cosa, ço

1. loc (indeterminació) de més verdes en maduren, Déu sap, no se sap mai, potser, qui sap, tal vegada, vés a saber

1. v atraure’s, atreure’s, captar-se, conciliar-se, congraciar-se, conquerir, conquistar, fer mèrits, guanyar consideració, merèixer, meritar, ser digne, tenir dret

1. adv belleu (català septentrional), per ventura, potser, tal volta, poder (col·loquial)

1. prep a fi de, a fi i efecte de, a l’efecte de, amb la finalitat de, amb la intenció de, per, per mor de

1. loc (indeterminació) de més verdes en maduren, Déu sap, no se sap mai, potser, qui sap, tal volta, vés a saber

1. n crim organitzat, gangsterisme, màfia

1. v fer la pols (a algú), aixafar, anar al davant, avançar, avantatjar, debel·lar, derrotar, destacar, donar quinze i falta (a algú), donar quinze i ratlla (a algú), eclipsar, excel·lir, fer ombra, guanyar, guanyar terreny, passar, passar al davant, passar la mà per la cara, prevaler, sobrar, superar, ultrapassar, vèncer

1. pron quelcom, res (en frases interrogatives), una cosa

1. conj (final) a fi i efecte que, a fi que, perquè

1. conj (causal) atès que, car, com sigui que, ja que, pel fet que, perquè, puix, puix que

1. adv a boca de canó, a la descosida, a la desfeta, a raig, a sac, bruscament, pel broc gros, sense circumloquis, sense embuts, sense engaltar, sense miraments, sense mirar prim

1. pron allò

1. pron açò, això, això mateix, ço, eixa cosa

1. v amatinar-se, anticipar-se, avançar-se, no adormir-se

1. adv a boca plena, amb pèls i senyals, de cosa en cosa, detalladament, en detall, escrupolosament, espès i menut, fil per agulla, fil per randa, menudament, minuciosament, pam a pam, pam per pam, pèl per pèl, per menut, per peces menudes, punt per agulla, punt per punt, punt per randa, sense faltar-hi res ‖ ANTÒNIMS: a l’engròs

2. adv al mateix preu, tant per tant, valor per valor

1. adv així, talment, tant

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb les mans netes, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. pron tal grau, tant

1. loc així, així doncs, així que, consegüentment, de manera que, doncs, en atenció a això, en conclusió, en conseqüència, ergo, idò, per això, per consegüent, per regla de tres, per tant

1. v anticipar-se

1. v engreixar, enriquir

1. v desentendre’s, dissimular, entrar per una orella i sortir per l’altra, fer com qui sent ploure, fer com si res, fer el desentès, fer el longuis, fer el pagès, fer el sord, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, no donar importància, no fer cas, tancar l’orella

1. v fastiguejar, fer fàstic, fer nassos, fer ois, fer pudor (a algú), girar el ventrell, marejar, oiar, regirar els esperits, regirar l’estómac, repel·lir, repugnar, tombar d’esquena

1. v desempolsar, desempolsegar, espolsar

1. n altre tant, el mateix, igual

1. v informar-se, mirar de quin costat bufa el vent, mirar de quin costat ve el vent, orientar-se, sondar el terreny, temptejar

2. v auscultar, polsar

1. v aixafar, anar al davant, avançar, avantatjar, debel·lar, derrotar, destacar, donar quinze i falta (a algú), donar quinze i ratlla (a algú), eclipsar, excel·lir, fer la pols (a algú), fer ombra, guanyar, passar, passar al davant, passar la mà per la cara, prevaler, sobrar, superar, ultrapassar, vèncer

1. adv a boca plena, amb pèls i senyals, cosa per cosa, detalladament, en detall, escrupolosament, espès i menut, fil per agulla, fil per randa, menudament, minuciosament, pam a pam, pam per pam, pèl per pèl, per menut, per peces menudes, punt per agulla, punt per punt, punt per randa, sense faltar-hi res ‖ ANTÒNIMS: a l’engròs

1. adv com aquell qui res, com qui sent ploure, com si res, impassiblement

1. n cosa meravellosa, encant, encantall, meravella, preciositat, monada (col·loquial)

1. n cosa encantadora, encant, encantall, meravella, preciositat, monada (col·loquial)

1. adj despullat despullada, escarit escarida, estricte estricta, nu nua, pelat pelada, sec seca, sense acompanyament, sol sola

1. v fer bullir l’olla, guanyar-se el pa amb la suor del front, guanyar-se la pataqueta, guanyar-se la vida, guanyar-se les garrofes, guanyar-se les mongetes, procurar pel davallador, treballar, viure la vida

1. v agradar, ballar en l’ull (a algú), caure bé, conquistar, fer-se de voler, fer-se estimar, guanyar-se l’afecte, robar el cor (a algú), seduir

1. v guanyar-se el cor (d’algú), atraure, atreure, captivar, corlligar, embabaiar, embadalir, embadocar, encativar, enganyar, fascinar, hipnotitzar, magnetitzar, seduir, subjugar, suggestionar, engarbar (col·loquial)

1. v decebre, quedar curt, semblar poc, tenir gust de poc ‖ ANTÒNIMS: satisfer

1. adv a l’excés, a tentipotenti, de mala manera, de sobra, de sobres, en demesia, en excés, en extrem, en gran manera, excessivament, fora mesura, massa, més del compte, molt, moltíssim, per excés, prou i massa, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mesura, sense moderació, sobre manera, ultra mesura, una cosa de no dir

1. v fer bullir l’olla, guanyar-se el pa, guanyar-se el pa amb la suor del front, guanyar-se la pataqueta, guanyar-se les garrofes, guanyar-se les mongetes, procurar pel davallador, treballar, viure la vida

1. adv a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassades, a cabassos, a cafissos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a manta, a més no poder, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, bona cosa, d’allò més, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, més que un foc no en cremaria, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera

2. adv a l’excés, a tentipotenti, com una mala cosa, de mala manera, de sobra, de sobres, en demesia, en excés, en extrem, en gran manera, excessivament, fora mesura, massa, més del compte, molt, moltíssim, per excés, prou i massa, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mesura, sense moderació, sobre manera, ultra mesura

1. pron força temps, molt, molt de temps

1. loc com calia esperar, com era d’esperar, com havia de ser, com no podia ser d’altra manera, com no podia ser d’una altra manera, com tothom esperava

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tant és Alí com Camalí

1. v agradar, ballar en l’ull (a algú), caure bé, conquistar, fer-se de voler, fer-se estimar, guanyar-se el cor, robar el cor (a algú), seduir

1. adv almon, en cap banda, en cap lloc, en cap part, enlloc, enlloc del món, ni en forat ni en finestra

1. loc tot això que, tot allò que, tot el que, tot quant

1. v atraure’s, atreure’s, captar-se, conciliar-se, congraciar-se, conquerir, conquistar, fer mèrits, guanyar-se, merèixer, meritar, ser digne, tenir dret

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. loc a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. v desagradar, fer de mal veure, fer mal d’ulls, fer mal efecte, ofendre

1. v ser el conte de la vella, ser el conte de mai acabar, ser inacabable, ser la cançó de l’enfadós, ser un contar i no acabar

1. adv com aquell qui no diu res, com aquell qui no fa res, com aquell qui res, com qui no hi veu, com si res, dissimuladament, fingint desinterès

1. v afirmar, assegurar, atestar, certificar, donar fe, donar la paraula, donar paraula d’honor, fer un jurament, jugar-s’hi (alguna cosa), jugar-s’hi el coll, jurar, poder pujar-hi de peus, posar Déu per testimoni, posar les mans al foc, prestar jurament, prometre, testimoniar

1. v fer bullir l’olla, guanyar-se el pa, guanyar-se el pa amb la suor del front, guanyar-se la vida, guanyar-se les garrofes, guanyar-se les mongetes, procurar pel davallador, treballar, viure la vida

1. v fer bullir l’olla, guanyar-se el pa, guanyar-se el pa amb la suor del front, guanyar-se la pataqueta, guanyar-se la vida, guanyar-se les mongetes, procurar pel davallador, treballar, viure la vida

1. v fer bullir l’olla, guanyar-se el pa, guanyar-se el pa amb la suor del front, guanyar-se la pataqueta, guanyar-se la vida, guanyar-se les garrofes, procurar pel davallador, treballar, viure la vida

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, ull per ull, dent per dent

1. loc a sants i a minyons no els prometis que no els dons, el que és promès sigui atès, qui promet ha de complir, qui promet s’obliga, tractes són tractes

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

2. v dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

1. loc a tal cap, tal barret, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. v deixar-se anar a digressions, desviar-se del tema, divagar, extravagar, fugir d’estudi

1. v anar a pams, concretar, definir, delimitar, detallar, determinar, especificar, formalitzar, formular, limitar, matisar, posar els punts sobre les is, precisar, puntualitzar

2. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. v anar peix, desconèixer, estar peix, ignorar, no saber, no saber-ne ni les beceroles, no saber-ne ni un borrall, no tenir coneixement, no tenir noció

1. v aixecar la camisa, albardar, alçar la camisa, amagar l’ou, daurar la píndola, donar figues per llanternes, donar garsa per colom, donar garsa per perdiu, donar gat per llebre, embacinar, encerar, engaliar, engalipar, engallinar, enganar, enganyar, enredar, enredrar, ensarronar, ensibornar, entabanar, estafar, explicar un sopar de duro, fer beure a galet, fer empassar la píndola, fer veure el blanc negre, fer veure garsa per colom, fer veure garsa per perdiu, guarnir, il·lusionar, mentir, passejar-se, pegar-la (a algú), plantar l’albarda, posar l’albarda, prendre el pèl, rifar-se, trompar, vendre la moto, decebre (antic), embetumar (col·loquial), fotre (col·loquial)

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. v acceptar, prendre’s bé, veure de bon ull

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, nyiclis (col·loquial)

1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt a dir, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és predicar i una altra donar blat

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. v fer bullir l’olla, guanyar-se el pa, guanyar-se la pataqueta, guanyar-se la vida, guanyar-se les garrofes, guanyar-se les mongetes, procurar pel davallador, treballar, viure la vida

1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt a dir, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és dir i l’altra és fer