1. adv àdhuc, fins i tot, inclús, inclusivament, i tot, també

1. prep tro (antic)

1. n fi (f), acaballes, acabament, acabança, cap, clausura, cloenda, colofó, conclusió, consumació, cua, culminació, darreria, darreries, desenllaç, epíleg, extinció, extrem, final (m), finalització, interrupció, límit, omega, punta, remat, rerialles, resultat, tancament, terme, terminació

2. n fi (f), clau (f), conclusió, desenllaç, desllorigador, eixida, entrellat, explicació, resolució, resposta, resultat, solució, sortida, terminació

3. n fi (f), cabota, cap, capciró, cim, coronament, extrem, final (m), punta, punter, rebló

4. n fi (f), acaballes, agonia, darreries, final (m), mort (f), remat, terme, seca (col·loquial)

1. n fi (m), blanc, destí, destinació, finalitat, idea, intenció, meta, mira, mòbil, objecte, objectiu, propòsit, raó de ser, sentit, servei, teleologia, ús, utilitat

1. adj/n fi (col·loquial), efeb, efebus, efeminat, afemellat (col·loquial), amanerat (pejoratiu), cosó (col·loquial), doneta (pejoratiu), faldetes (pejoratiu), faldilletes (pejoratiu), femellenc (col·loquial), manflorita (col·loquial), marieta (pejoratiu)

1. adj/n agut aguda, arter artera, arterós arterosa, astuciós astuciosa, astut astuta, camaleònic camaleònica, clarivident, diplomàtic diplomàtica, dropo dropa, garneu garneua, guilopo guilopa, hàbil, intuïtiu intuïtiva, llest llesta, mala bua, maquiavèl·lic maquiavèl·lica, murri múrria, pardal, penetrant, perspicaç, pillet pilleta, polític política, sagaç, samarro samarra, sorneguer sorneguera, subtil, vespa, viu viva, pillo pilla (col·loquial), puta (col·loquial)

1. adj afavorit afavorida, agraciat agraciada, airós airosa, atractiu atractiva, bell bella, ben fet ben feta, ben plantat, ben tallat ben tallada, bonic bonica, bufó bufona, de bona figura, delicat delicada, elegant, escultural, esplèndid esplèndida, estupend estupenda, esvelt esvelta, exquisit exquisida, ferm ferma, formós formosa, galà galana, galanxó galanxona, gallard gallarda, garrit garrida, gentil, gràcil, graciós graciosa, guapo guapa, joliu joliua, plantós plantosa, polit polida, preciós preciosa, sublim, superb superba, templat templada (valencià), temprat temprada, trempat trempada, xaire xaira, maco maca (col·loquial), pito (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: lleig lletja

2. adj afable, agradós agradosa, amable, amatent, apersonat apersonada, atent atenta, cavallerós cavallerosa, cívic cívica, civil, complimentós complimentosa, complit complida, considerat considerada, correcte correcta, cortès cortesa, curial, deferent, educat educada, elegant, falaguer falaguera, galant, gentil, polit polida, refinat refinada, respectuós respectuosa, urbà urbana

3. adj aeri aèria, delicat delicada, eteri etèria, evanescent, gasós gasosa, impalpable, ingràvid ingràvida, intangible, lleu, lleuger lleugera, prim prima, subtil, superfí superfina, tènue, transparent, vaporós vaporosa, volàtil ‖ ANTÒNIMS: gros grossa

4. adj analític analítica, calculat calculada, clavat clavada, concret concreta, definit definida, determinat determinada, exacte exacta, fixat fixada, just justa, matemàtic matemàtica, mesurat mesurada, minuciós minuciosa, precís precisa, puntual, rigorós rigorosa, taxatiu taxativa ‖ ANTÒNIMS: imprecís imprecisa, inexacte inexacta

5. adj atent atenta, civilitzat civilitzada, correcte correcta, cortès cortesa, culte culta, de bon gust, delicat delicada, distingit distingida, educat educada, elegant, primmirat primmirada, pulcre pulcra, refinat refinada ‖ ANTÒNIMS: groller grollera

6. adj bo bona, depurat depurada, esplèndid esplèndida, estupend estupenda, excel·lent, exquisit exquisida, pulcre pulcra, pur pura, sublim, superb superba

7. adj adret adreta, bo bona, condret condreta, eucràtic eucràtica, sa sana, sedeny sedenya, sereny serenya, temprat temprada, trempat trempada, catòlic catòlica (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: malalt malalta

8. adj aprimorat aprimorada, delicat delicada, exquisit exquisida, gurmet (alimentació), refinat refinada, selecte selecta, triat triada ‖ ANTÒNIMS: bast basta

9. adj afinat afinada, afuat afuada, afusat afusada, agut aguda, esmolat esmolada, prim prima

10. adj llis llisa, sedós sedosa, setinat setinada, suau, vellutat vellutada

1. n cassola, cassoleta, greala, greixonera, llauna, rostidora

2. n bric, cartó, envàs, tetrabric

3. n conserva, llanda, llauna

1. adv ací, ahí (valencià), en aquest lloc, ça (antic)

1. n administració, autoritat, comandament, cosmocràcia, direcció, domini, estat, fèrula, gestió, govern, imperi, influència, influx, lideratge, manament, potència, puixança, règim, sobirania

2. n alè, capacitat (f), energia, facultat, força, fortalesa, habilitat (f), omnipotència, potència, potencial, potencialitat, prepotència, resiliència

3. n atribució, atribut, autorització, competència, dret, facultat, fur, llibertat, llicència, potestat, prerrogativa, privilegi

4. n aquiescència, autorització, beneplàcit, dispensa, llibertat, llicència, permís, potestat, vènia

5. n ceptre, imperi, monarquia, regne, reialesa, reialme, sobirania, soli, tron

6. n càrrec, comandament, cura, custòdia, direcció, incumbència, obligació, responsabilitat

7. n atribució, autoritat, competència, jurisdicció, mandat, potestat, responsabilitat

8. n elit, establishment (anglès), nomenclatura (en alguns països comunistes), ordre establert, ordre establit, poders fàctics

9. n possessió, tinença

1. v aconseguir, assolir, atènyer, lleure, saber, ser capaç, ser possible

2. v (seguit d’infinitiu) abastar a, aconseguir, arribar a, ser capaç de

1. adv poder (col·loquial), belleu (català septentrional), per ventura, potser, tal vegada, tal volta

1. prep a, cap a, de cara a, devers, en direcció a, envers, per a, vers

1. n (gran quantitat) abisme, abundància, abundor, afluència, animalada, balquena, barbaritat, barcada, braçat, burrada, cabàs, cabassada, cafís, carretada, carro, còpia, copiositat, esplet, fart, feix, femada, femer, femerada, fluix, garbera, garberada, gavadal, gavell, gavella, gran quantitat, maina, mar, morterada, multitud, munió, munt, muntó, muntonada, niada, niu, niuada, núvol, nuvolada, onada, pila, piló, pilot, pluja, porronada, profusió, riuada, samarrada, sobreabundància, tirera, tou, un colló (vulgar), fotimer (col·loquial), fotracada (col·loquial), fotral (col·loquial), fotralada (col·loquial), tafarrada (col·loquial)

1. n abundància, amàs, complexitat, diversitat, gran nombre, heterogeneïtat, luxe, multiplicitat, multitud, nombre, pluralitat, profusió, quantitat, ricor, riquesa, varietat

1. v aparèixer, coincidir, donar-se, eixir, ensopegar-se, escaure’s, escunçar-se, esdevenir-se, esdevindre’s, ocórrer, passar, perfilar-se, presentar-se, produir-se, realitzar-se, resultar, ser, sortir, tenir lloc

2. v acórrer, acudir, aparèixer, assistir, comparèixer, concórrer, deixar-se caure (en un lloc), fer acte de presència, irrompre, presentar-se, sobrevenir, sorgir, despenjar-se (col·loquial)

3. v amarrar, ancorar, aterrar, avarar, desembarcar, escorar, fondejar, recalar

4. v aconseguir, aplegar (valencià), assolir, atènyer, culminar, pervenir, venir

1. adv a l’acabament, a l’últim, a l’últim extrem, al capdavall, al final, al remat, finalment

2. adv a l’últim, com a acabament, finalment, per acabar, per fi, per rebat

1. prep a fi i efecte de, a l’efecte de, amb la finalitat de, amb la intenció de, per, per mor de, per tal de

1. v acabar, clausurar, cloure, posar terme, tancar, terminar

1. v acabar, finir, tenir terme

1. v acabar, completar, concloure, consumar, coronar, culminar, enllestir, finalitzar, finir, perfer, portar a fi, terminar

1. adv cap ací, ençà

1. adv ara per ara, fins al dia d’avui, fins aquest moment, fins avui, per ara

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, estigui bo, fins a una altra, fins aviat, fins després, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. conj (final) a fi i efecte que, perquè, per tal que

1. v (seguit d’infinitiu) abastar a, aconseguir, poder, ser capaç de

1. adv ara per ara, fins al dia d’avui, fins aquest moment, fins ara, per ara

1. v fer curt, tallar curt

1. v allargar-se, anar, aviar-se, dirigir-se, encaminar-se, enfilar, fer cap, fer proa, orientar-se, posar proa, tirar

1. adv addicionalment, així mateix, altrament, amb tot això, a més, a més a més, a més d’això, a sobre, ben mirat, d’afegitó, d’escreix, damunt, demés (no s’ha de confondre amb «altres»), de més, de més a més, encara, endemés, igualment, oimés, per afegiment, per torna, també

2. adv àdhuc, fins, inclús, inclusivament, i tot, també

1. adv per procura

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins després, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. prep al cap de, al terme de, després de

1. n albir, discreció, franc albir, franc arbitri, franc voler, lliure albir, lliure arbitri

1. adj a seny, ple plena, ple a rebentar, ple a rompre, ple a vessar, ple com un ou, ple de banda a banda, ple de gom a gom

1. v acabar, completar, concloure, consumar, coronar, culminar, donar fi, enllestir, finalitzar, finir, perfer, terminar

1. adv a caramull, a curull, a gom, a la raseta, a seny, de banda a banda, de gom a gom, fins a dalt de tot

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. adv abans de gaire, al cap de poc, a poc estant, aviat, d’ací a no gaire, d’ací a poc, d’ací a poca estona, d’ací a poc temps, d’aquí a no gaire, d’aquí a poca estona, d’aquí a poc temps, en breu, imminentment, prest, prompte, pròximament, tost (antic)

1. ij (indiferència) em ric de la virolla, m’entra per una orella i em surt per l’altra, m’és igual, no em fa res, no ve a un raig, no ve d’un pam, tant m’és, tant m’és blanc com negre, tant m’és buit com carregat, tant me fa, tant me fan naps com cols, tant se me’n dona, tant se me’n fot (vulgar), tant se val

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. loc (indiferència) és igual, no hi fa res, no ve d’un pam, ser indiferent, tant és, tant hi fa, tant li és, tant li fa, tant li fa naps com cols, tant se li’n dona, tant se li’n fot (vulgar), tant se val

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins després, ja ens veurem, salut

1. n executiu, govern

1. n elit, establishment (anglès), nomenclatura (en alguns països comunistes), ordre establert, ordre establit, poder

1. v afectar, causar impacte, colpir, commocionar, commoure, contorbar, corferir, emocionar, entendrir, fer cop, fer forat, fer impressió, fer posar la pell de gallina, impactar, impressionar, pertorbar, punyir, regirar, sensibilitzar, somoure, tocar el cor, tocar la fibra sensible, tragirar, trasbalsar, trastornar

1. v (obtenir fàcilment) aconseguir, arribar i carregar, arribar i enfornar, arribar i envasar, arribar i fènyer, arribar i moldre, guanyar, obtenir

2. v (enllestir fàcilment) acabar, arribar i carregar, arribar i enfornar, arribar i envasar, arribar i fènyer, arribar i moldre, enllestir

1. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure ni en pintura, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir mania, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v acreditar, apoderar, atorgar, autoritzar, comissionar, delegar, facultar, habilitar, qualificar

1. v aguantar-se, caure de potes com els gats, caure de quatre potes com els gats, deseixir-se’n, eixir airós, eixir impune, escapolir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, sortir del pas, sortir impune, sortir-se’n, sostenir-se, surar

1. v anar en dansa, no parar en torreta, no parar quiet, picar el cul, ser cul calent, ser el cul d’en Jaumet, ser escopeta de cul calent, ser un argent viu, ser un belluguet, ser un nervi, ser un tràfec, tenir el diable al cos, tenir nervi, tenir puces

1. v arribar a orelles, assabentar-se, constar, ennovar-se, entresentir, esbrinar, estar al cas, estar al corrent, posar-se al corrent, saber, tenir notícia, venir a orelles

1. adv a perpetuïtat, eternament, permanentment, perpètuament, per sempre, sempre més, vitalíciament, a violari (antic)

1. adv a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassades, a cabassos, a cafissos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a manta, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, bona cosa, d’allò més, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, més que un foc no en cremaria, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera, una cosa de no dir

2. adv a coves, a manta, amb deliri, amb ganes, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

3. adv a l’extrem més alt, al màxim, al punt de dalt, a no poder més, a tentipotenti, a tota virolla, en alt grau, en extrem, en grau extrem, en grau superlatiu, fins a no poder més, per excés

1. adv a l’extrem més alt, al màxim, al punt de dalt, a més no poder, a tentipotenti, a tota virolla, en alt grau, en extrem, en grau extrem, en grau superlatiu, fins a no poder més, per excés

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. v portar escrit a la cara, revelar ‖ ANTÒNIMS: dissimular

1. v agafar-se fort, anar amb el roc a la faixa, anar amb els peus plans, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro

1. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder veure, no poder veure ni en pintura, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir mania, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v anar al pèl, fer al cas, ser del cas, ser oportú, tenir relació, venir al cas, venir a propòsit, venir a tall, venir a tomb

1. adv a l’altra part del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. loc ja que hi som, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc

1. v (obtenir fàcilment) aconseguir, arribar i carregar, arribar i enfornar, arribar i envasar, arribar i fènyer, arribar i poar, guanyar, obtenir

2. v (enllestir fàcilment) acabar, arribar i carregar, arribar i enfornar, arribar i envasar, arribar i fènyer, arribar i poar, enllestir

1. v escafinyejar, gormandejar, ser llamenc, ser llepafils, tenir el paladar fi

1. v (obtenir fàcilment) aconseguir, arribar i carregar, arribar i enfornar, arribar i envasar, arribar i moldre, arribar i poar, guanyar, obtenir

2. v (enllestir fàcilment) acabar, arribar i carregar, arribar i enfornar, arribar i envasar, arribar i moldre, arribar i poar, enllestir

1. v arribar a bon estat, prosperar, quallar, tenir efecte, tenir èxit, triomfar

1. adv en certa manera, en part

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins aviat, fins després, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. prep a fi de, a l’efecte de, amb la finalitat de, amb la intenció de, per, per mor de, per tal de

1. v (obtenir fàcilment) aconseguir, arribar i carregar, arribar i enfornar, arribar i fènyer, arribar i moldre, arribar i poar, guanyar, obtenir

2. v (enllestir fàcilment) acabar, arribar i carregar, arribar i enfornar, arribar i fènyer, arribar i moldre, arribar i poar, enllestir

1. v arribar a oïda, assabentar-se, constar, ennovar-se, entresentir, esbrinar, estar al cas, estar al corrent, posar-se al corrent, saber, tenir notícia, venir a orelles

1. adv d’ací a dos dies, demà passat, despús-demà

1. adv abans de gaire, al cap de poc, a poc estant, aviat, d’ací a no gaire, d’ací a poc, d’ací a poca estona, d’ací a poc temps, d’aquí a poc, d’aquí a poca estona, d’aquí a poc temps, en breu, imminentment, prest, prompte, pròximament, tost (antic)

1. adv no fos cas que, per si de cas, per un cas, si de cas, si és cas que, si per cas, si per casualitat, si un cas

1. conj (final) a fi que, perquè, per tal que

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir guixa, no poder dir ni fava, no poder dir pruna, sense alè

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir fava, no poder dir guixa, no poder dir ni fava, no poder dir pruna, sense alè

1. v estar confitat, estar fart, estar fins a la punta dels cabells, estar fins al capdamunt, tenir avorrit, tenir el bot ple, tenir el pap ple, tenir els collons plens (vulgar), tenir els nassos plens

1. v (obtenir fàcilment) aconseguir, arribar i carregar, arribar i envasar, arribar i fènyer, arribar i moldre, arribar i poar, guanyar, obtenir

2. v (enllestir fàcilment) acabar, arribar i carregar, arribar i envasar, arribar i fènyer, arribar i moldre, arribar i poar, enllestir

1. v admirar-se, caure de cul, estranyar-se, fer-se creus, no cabre a la barretina, no cabre al cap, no saber avenir-se, no saber-se acabar, quedar de pedra

1. v (obtenir fàcilment) aconseguir, arribar i enfornar, arribar i envasar, arribar i fènyer, arribar i moldre, arribar i poar, guanyar, obtenir

2. v (enllestir fàcilment) acabar, arribar i enfornar, arribar i envasar, arribar i fènyer, arribar i moldre, arribar i poar, enllestir

1. adv ara per ara, fins al dia d’avui, fins ara, fins avui, per ara

1. adv d’ací a tres dies, demà passat l’altre, despús-demà l’altre, despús-demà no l’altre

1. adv abans de gaire, al cap de poc, a poc estant, aviat, d’ací a no gaire, d’ací a poc, d’ací a poca estona, d’ací a poc temps, d’aquí a no gaire, d’aquí a poc, d’aquí a poca estona, en breu, imminentment, prest, prompte, pròximament, tost (antic)

1. adv a caramull, a curull, a gom, a la raseta, a seny, de banda a banda, de gom a gom, fins a seny

1. adv ara per ara, fins aquest moment, fins ara, fins avui, per ara

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir fava, no poder dir guixa, no poder dir ni fava, sense alè

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir fava, no poder dir ni fava, no poder dir pruna, sense alè

1. n el naixement i la mort, el principi i el final, l’alfa i l’omega

1. v escafinyejar, gormandejar, ser del morro fi, ser llamenc, ser llepafils

1. v arribar a bon fi, prosperar, quallar, tenir efecte, tenir èxit, triomfar

1. v arribar a misses dites, fer salat, fer tard, tardar

1. adv a l’extrem més alt, al màxim, al punt de dalt, a més no poder, a no poder més, a tentipotenti, a tota virolla, en alt grau, en extrem, en grau extrem, en grau superlatiu, per excés

1. adv del tot, pregonament, profundament

1. adv abans de gaire, al cap de poc, a poc estant, aviat, d’ací a no gaire, d’ací a poc, d’ací a poca estona, d’ací a poc temps, d’aquí a no gaire, d’aquí a poc, d’aquí a poc temps, en breu, imminentment, prest, prompte, pròximament, tost (antic)

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir fava, no poder dir guixa, no poder dir pruna, sense alè

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. v (ser pobre) no arribar els cordons (a algú), anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v arribar als anissos, fer salat, fer tard, tardar

1. v afirmar, assegurar, atestar, certificar, donar fe, donar la paraula, donar paraula d’honor, fer un jurament, jugar-s’hi (alguna cosa), jugar-s’hi el coll, jugar-se qualsevol cosa, jurar, posar Déu per testimoni, posar les mans al foc, prestar jurament, prometre, testimoniar

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. v estar confitat, estar fart, estar fins a la punta dels cabells, estar fins al coll, tenir avorrit, tenir el bot ple, tenir el pap ple, tenir els collons plens (vulgar), tenir els nassos plens

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb dificultats, amb penes i treballs, amb prou faenes, amb prou feines, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

1. adj amovible, de posar i llevar, de posar i treure, desmuntable, extraïble, llevadís llevadissa, postís postissa, provisional

1. v fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v estar a la quinta pregunta, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar amb l’aigua al coll, estar en perill, perillar

1. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir mania, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v no poder-se pagar amb tot l’or del món, no ser pagat amb diners, no tenir preu, ser valuós, valdre més or que no pesa, valdre molt, valdre un imperi, valdre un món

1. loc com calia esperar, com era d’esperar, com havia de ser, com no podia ser d’una altra manera, com tothom esperava, tal com s’esperava

1. adv a mort, a tota ultrança, a ultrança, en extrem, extremadament, implacablement, mortalment

1. v estar confitat, estar fart, estar fins al capdamunt, estar fins al coll, tenir avorrit, tenir el bot ple, tenir el pap ple, tenir els collons plens (vulgar), tenir els nassos plens

1. v (morir en una empresa) deixar-hi els ossos, deixar-hi la pell, desviure’s, immolar-se, matar-se, morir, perdre la vida, quedar-s’hi, sacrificar-se

1. loc com calia esperar, com era d’esperar, com havia de ser, com no podia ser d’altra manera, com tothom esperava, tal com s’esperava

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. v no poder-se comprar amb diners, no ser pagat amb diners, no tenir preu, ser valuós, valdre més or que no pesa, valdre molt, valdre un imperi, valdre un món

1. loc ja no ve d’aquí, ja que hi som, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll

1. loc ajuda’t i t’ajudaré, a qui es belluga Déu l’ajuda, el món és dels qui matinegen, qui matina fa farina, qui primer és al molí primer mol

1. loc on hi ha gall no canten gallines, on hi ha patró no manen mariners, qui és amo governa, qui mana mana