1. v acordonar, aferrar, amarrar, argollar, capfermar, cenyir, clavar, concatenar, emmanillar, encadenar, encordar, endogalar, engrillonar, enllaçar, envoltar, estacar, estrènyer, fermar, júnyer, junyir, llaçar, lligar, nuar, nugar, sogar, subjectar, travar

2. v agafar amb els pixats al ventre, agafar descuidat, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, atrapar amb les mans al plat, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb els pixats al ventre, trobar amb les mans a la pasta, trobar desprevingut, trobar in fraganti, agafar en pilotes (col·loquial), enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial)

3. v arrestar, captivar, capturar, confinar, detenir, emparedar, empresonar, encadenar, encarcerar, engabiar, engarjolar, engrillonar, esclavitzar, ferrar, incarcerar, internar, recloure, tancar

4. v adherir, afegir, agarrar, aglutinar, ajuntar, atacar, confegir, cosir, embridar, empalmar, enganxar, fixar, incrustar, lligar, soldar, subjectar, unir

5. v agarrar, atrapar, caçar al vol, copsar, empomar, empunyar, engospar, engrapar, entomar, parar, prendre, rebre, tomar

6. v argollar, arreplegar, atrapar, caçar, enganxar, entrampar, entrapar, enxarpar, prendre, enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: deixar anar

7. v assaltar, entrar, envair, girar-se, sobreprendre, sobresaltar, sobrevenir, sobtar, sorprendre, venir

8. v agarrar, aguantar, garfir, mantenir, retenir, sostenir, subjectar, sustentar, tenir

9. v afermar-se, arrelar, créixer, florir, prendre, prosperar, reeixir

10. v adquirir, contraure, contreure, criar, obtenir, obtindre, prendre

11. v emportar-se, endur-se, llevar, prendre, traure, treure

12. v emmallar, enredar, enredrar, enxarciar, enxarxar, pescar

13. v abduir (per extraterrestres), capturar, prendre, raptar, retenir, segrestar

14. v abastar, copsar, haure, heure, obtenir

15. v acarrerar-se, encaminar-se, enfilar, orientar-se, prendre

16. v prendre, prendre peu, reeixir

17. v (una malaltia) contraure, contreure, pescar (col·loquial)

18. v pessigar, pinçar

1. n bri, busca, engruna, esguit, espetència, espurna, esquitx, gota, gra, mica, miqueta, pessic, poc, polsada, punt, punta, resquitx, xic

2. n angora, caixmir, llana, moher, vell vella, velló, xeviot

3. n cabell, cerra (cavall; porc)

1. n contratemps, desavantatge, dificultat, impediment, inconvenient, objecció, però, tap, taps

2. n cabells, crin, crina, crinera

1. adj cru crua, de pèl a pèl, desabrigat desabrigada, descobert descoberta, desembeinat desembeinada (una espasa), despullat despullada, destapat destapada, desvestit desvestida, en pèl, en porreta, nu nua, nuet nueta, sense roba, conill conilla (col·loquial), en conill (col·loquial), en pilotes (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: vestit vestida

1. adj a pèl, cru crua, de pèl a pèl, desabrigat desabrigada, descobert descoberta, desembeinat desembeinada (una espasa), despullat despullada, destapat destapada, desvestit desvestida, en porreta, nu nua, nuet nueta, sense roba, conill conilla (col·loquial), en conill (col·loquial), en pilotes (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: vestit vestida

1. adv d’un dit, d’un fil, d’un pèl, de poc, de prim, gairebé, pels pèls, per poc, quasi, tantost

1. n americà americana, estatunidenc estatunidenca, ianqui, nord-americà nord-americana

1. v (seguit d’infinitiu) arrancar a, arrencar a, començar a, disparar-se a, esclafir a, esclatar a, posar-se a, rompre a

1. adv d’un dit, d’un fil, de poc, de prim, gairebé, pels pèls, per poc, quasi, tantost, un pèl

1. n borrissol

1. v abraonar-se, abrivar-se, acarnissar-se, aferrissar-se, aferrussar-se, agarrar-se, barallar-se, lluitar

2. v abraçar-se, aferrar-se, arrapar-se, arrapinyar-se

1. adv d’un dit, d’un fil, d’un pèl, de poc, de prim, gairebé, per poc, quasi, tantost, un pèl

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni poc ni molt, ni semença, ni senyal, ni una engruna, ni una iota, ni una mica, ni un bri

1. v estar amb l’ai al cor, estar espantat, redubtar, reguardar, sentir por, sentir temor, témer, temorejar, tenir aprensió, tenir por, tremolar

1. v agafar ales, agafar ànim, agafar coratge, agafar valentia, alçar la creta, animar-se, calfar-se, cordar-se bé les calces, embravir-se, encoratjar-se, envalentir-se, escalfar-se, lligar-se bé les espardenyes

1. adv al camp, al defora, als encontorns, als voltants, defora, fora, fora vila, per les engires

1. v agafar ales, agafar coratge, agafar pit, agafar valentia, alçar la creta, animar-se, calfar-se, cordar-se bé les calces, embravir-se, encoratjar-se, envalentir-se, escalfar-se, lligar-se bé les espardenyes

1. v arribar a temps, fer al cas, ser del cas, ser oportú, tenir relació, venir al cas, venir a propòsit, venir a tall, venir a tomb

1. v alçar la cresta, altivar-se, bafanejar, blasonar, bombar-se, bravejar, bufar, bufar en caldo gelat, creure’s, desvanir-se, donar-se importància, donar-se olla, enfaristolar-se, engallar-se, engallir-se, engreixar-se, enorgullar-se, enorgullir-se, ensuperbir-se, entonar-se, envanir-se, estarrufar-se, estirar-se, estufarrar-se, estufar-se, fer bocades, fer el gran, fer els gegants, fer ostentació, fer-se l’interessant, fer-se veure, fer ufana, gloriar-se, gloriejar-se, infatuar-se, inflar-se, jactar-se, picar-se, presumir, tirar-se befes, traure el flato, traure el rot, ufanar-se, ufanejar, unflar-se, vanagloriar-se, vanagloriejar-se, vanar-se, vantar-se, bufar-se (col·loquial), fer el maco (col·loquial), gabar-se (antic), ser un pet bufat (col·loquial)

1. v agafar ànim, agafar coratge, agafar pit, agafar valentia, alçar la creta, animar-se, calfar-se, cordar-se bé les calces, embravir-se, encoratjar-se, envalentir-se, escalfar-se, lligar-se bé les espardenyes

1. adv a boca plena, amb pèls i senyals, cosa per cosa, de cosa en cosa, detalladament, en detall, escrupolosament, espès i menut, fil per agulla, fil per randa, menudament, minuciosament, pam a pam, pam per pam, per menut, per peces menudes, punt per agulla, punt per punt, punt per randa, sense faltar-hi res ‖ ANTÒNIMS: a l’engròs

1. loc anar al punt, anar com l’anell al dit, anar que ni pintat

1. adj a pèl, cru crua, desabrigat desabrigada, descobert descoberta, desembeinat desembeinada (una espasa), despullat despullada, destapat destapada, desvestit desvestida, en pèl, en porreta, nu nua, nuet nueta, sense roba, conill conilla (col·loquial), en conill (col·loquial), en pilotes (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: vestit vestida

1. v (música) afinar, entonar

1. v agafar una febrada, enfebrar-se, escalfeir-se, escalfir-se, tenir un accés de febre, tenir una febrada, venir la febre ‖ ANTÒNIMS: desenfebrar-se

1. adv al camp, al defora, als afores, als encontorns, defora, fora, fora vila, per les engires

1. n ase dels cops, boc emissari, boc expiatori, cap de turc, víctima expiatòria

1. n Al·là, Altíssim, Creador, Déu, Divina Providència, Ésser Suprem, Jahvè, Jehovà, Nostre Senyor, Omnipotent, Providència, rei del cel i de la terra, Salvador, Senyor, Totpoderós

1. n aborronament, esborronament, pell de gallina, piloerecció

1. n (sentit figurat) essència, moll, part central, pot de la confitura, punt essencial, punt neuràlgic, quid, quid de la qüestió, rovell de l’ou

1. n boc emissari, boc expiatori, cap de turc, sac dels cops, víctima expiatòria

1. adj pirenaic pirenaica, pirinenc pirinenca

1. v anar de poc, anar de prim, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim

1. v anar a la idea, anar al gra, anar de cara a barraca, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. v comprendre, copsar, desxifrar, distingir, endevinar, entendre, interpretar, llegir, penetrar, prendre, tocar-hi, pescar (col·loquial)

1. v abaltir-se, adormir-se, adormissar-se, agafar la dormida, agafar la sonada, atarumbar-se, becar, capcinejar, condormir-se, dormisquejar, dormitar, emmodorrir-se, endormiscar-se, ensonyar-se, ensopir-se, entreabaltir-se, esbaltir-se, fer becaines, mig adormir-se, pesar figues

1. v agafar una mona, agafar una pítima, alcoholitzar, alegrar-se, emborratxar, embriagar, engatar, inebriar, posar-se alegre, pujar el vi al cap, tenir els alegrois, entrompar (col·loquial)

1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per pensament, ni per una espillera, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

2. adv cap vegada, cap volta, en cap moment, en cap temps, en la vida, en ma vida, en sa vida, en ta vida, mai, mai de la vida, jamai (antic)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. prep (aproximadament en el temps) al voltant de, cap a, circa (llatí), devers, vers

2. prep al voltant de, cap a, devers, per les engires de

1. n (joc) acuit, jugar a acaçar-se, tocar i parar

1. v agafar ales, agafar ànim, agafar pit, agafar valentia, alçar la creta, animar-se, calfar-se, cordar-se bé les calces, embravir-se, encoratjar-se, envalentir-se, escalfar-se, lligar-se bé les espardenyes

1. v anar amb el roc a la faixa, anar amb els peus plans, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, poder-se senyar, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro

1. v aixecar la camisa, albardar, alçar la camisa, amagar l’ou, daurar la píndola, donar figues per llanternes, donar garsa per colom, donar garsa per perdiu, donar gat per llebre, embacinar, encerar, engaliar, engalipar, engallinar, enganar, enganyar, enredar, enredrar, ensarronar, ensibornar, entabanar, estafar, explicar un sopar de duro, fer beure a galet, fer empassar la píndola, fer veure el blanc negre, fer veure garsa per colom, fer veure garsa per perdiu, fer veure una cosa per altra, guarnir, il·lusionar, mentir, passejar-se, pegar-la (a algú), plantar l’albarda, posar l’albarda, rifar-se, trompar, vendre la moto, decebre (antic), embetumar (col·loquial), fotre (col·loquial)

2. v afalconar-se, befar-se, burlar-se, escarnir, fer befa, fer servir de ninot, fúmer-se, ironitzar, mofar-se, passejar-se, penjar la llufa, penjar un bon floc, posar en solfa, posar l’albarda, prendre el número, prendre la mida, ridiculitzar, rifar-se, riure’s, torejar, trufar-se, xinar, fotre’s (col·loquial), vacil·lar (col·loquial)

3. v enganyar, enredar, enredrar, trolejar

1. adv al camp, al defora, als afores, als voltants, defora, fora, fora vila, per les engires

1. adv com un descosit, excessivament, massa

1. n comú, gent vulgar, poble, vulgus

1. v abandonar, absentar-se, agafar el camí de la porta, aixecar el camp, anar-se’n, arrear (valencià), deixar, desallotjar, eixir, escampar el poll, escampar la boira, fer l’anada del fum, fer mutis, marxar, partir, picar de sola, picar sola, plegar, plegar el ram, plegar veles, prendre els tapins, sortir, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, agafar el portant (col·loquial), espitxar-se (col·loquial), fotre el camp (col·loquial), pirar (col·loquial)

1. v dominar, trobar la manera

1. v agafar una pítima, agafar un gat, alcoholitzar, alegrar-se, emborratxar, embriagar, engatar, inebriar, posar-se alegre, pujar el vi al cap, tenir els alegrois, entrompar (col·loquial)

1. v (embriagar-se) agafar una pinya, alcoholitzar-se, beure, emborratxar-se, embriagar-se, embrosquilar-se, empillocar-se, empinyar-se, empipar-se, engatar-se, envinar-se, inebriar-se, mamar, trascolar, xamar, xumar, bufar-se (col·loquial), entrompar (col·loquial), escalfar-se (col·loquial), petar-se (col·loquial), pipar-se (col·loquial), roscar-se (col·loquial), torrar-se (col·loquial)

1. v agafar ales, agafar ànim, agafar coratge, agafar pit, alçar la creta, animar-se, calfar-se, cordar-se bé les calces, embravir-se, encoratjar-se, envalentir-se, escalfar-se, lligar-se bé les espardenyes

1. adv a pèl i a repèl (ort. pre-2017), absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els ets i uts, amb tots els quatre quartos, a pèl i a repel, a ple, cent per cent, completament, complidament, d’un cap a l’altre, de cap a cap, de cap a peus, de dalt a baix, del tot, de mig a mig, de pla, de pla en pla, de ple, de soca-rel, de tot en tot, de totes totes, de tot punt, enterament, fil per randa, íntegrament, pam a pam, per complet, plenament, sense faltar-hi res, totalment

1. adv absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els ets i uts, amb tots els quatre quartos, a pèl i a repèl (ort. pre-2017), a ple, cent per cent, completament, complidament, d’un cap a l’altre, de cap a cap, de cap a peus, de dalt a baix, del tot, de mig a mig, de pla, de pla en pla, de ple, de soca-rel, de tot en tot, de totes totes, de tot punt, enterament, fil per randa, íntegrament, pam a pam, per complet, plenament, sense faltar-hi res, totalment

1. n crisma, oli, oli dels catecúmens, sants olis

1. n agent, ànima, arrel, base, causa, causant, començament, detonant, esca, explicació, factor, ferment, fonament, font, gènesi, germen, inici, l’esca del pecat, la poma de la discòrdia, la tea de la discòrdia, llavor, mare, mòbil, motiu, motor, origen, perquè, principi, raó, rel

1. v (embriagar-se) agafar la pinya, alcoholitzar-se, beure, emborratxar-se, embriagar-se, embrosquilar-se, empillocar-se, empinyar-se, empipar-se, engatar-se, envinar-se, inebriar-se, mamar, trascolar, xamar, xumar, bufar-se (col·loquial), entrompar (col·loquial), escalfar-se (col·loquial), petar-se (col·loquial), pipar-se (col·loquial), roscar-se (col·loquial), torrar-se (col·loquial)

1. v agafar, agafar amb els pixats al ventre, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, atrapar amb les mans al plat, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb els pixats al ventre, trobar amb les mans a la pasta, trobar desprevingut, trobar in fraganti, agafar en pilotes (col·loquial), enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial)

1. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar als llimbs, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, no saber de què va, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, sentir tocar campanes i no saber on, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, venir de la lluna, viure en els llimbs

1. v abaltir-se, adormir-se, adormissar-se, agafar el son, agafar la dormida, atarumbar-se, becar, capcinejar, condormir-se, dormisquejar, dormitar, emmodorrir-se, endormiscar-se, ensonyar-se, ensopir-se, entreabaltir-se, esbaltir-se, fer becaines, mig adormir-se, pesar figues

1. v cridar l’atenció, donar-se a conèixer, fer-se remarcar, fer-se veure, figurar, mostrar-se, posar-se en evidència, revelar, significar-se, sobreeixir, sobresortir, cantar (col·loquial)

1. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, no saber de què va, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, sentir tocar campanes i no saber on, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, venir de la lluna, viure als llimbs, viure en els llimbs

1. adv a so de campanes, a so de trompeta, a so de trompetes, públicament

1. n (rellotge) agulla, busca, estil (rellotge de sol), gnòmon (rellotge de sol), índex (quadrant solar), maneta, minuter, secundària, tija

1. adj/n benjamí benjamina, elegit elegida, escollit escollida, favorit favorita, l’aleta del cor, la nineta dels ulls, predilecte predilecta, preferent, preferit preferida, privilegiat privilegiada

1. adj business-friendly (anglès)

1. v agafar en pilotes (col·loquial), agafar, agafar amb els pixats al ventre, agafar descuidat, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, atrapar amb les mans al plat, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb els pixats al ventre, trobar amb les mans a la pasta, trobar desprevingut, trobar in fraganti, enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial)

1. v agafar el portant (col·loquial), abandonar, absentar-se, agafar el camí de la porta, agafar la porta, aixecar el camp, anar-se’n, arrear (valencià), deixar, desallotjar, eixir, escampar el poll, escampar la boira, fer l’anada del fum, fer mutis, marxar, partir, picar de sola, picar sola, plegar, plegar el ram, plegar veles, prendre els tapins, sortir, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, espitxar-se (col·loquial), fotre el camp (col·loquial), pirar (col·loquial)

1. v agafar una mona, agafar un gat, alcoholitzar, alegrar-se, emborratxar, embriagar, engatar, inebriar, posar-se alegre, pujar el vi al cap, tenir els alegrois, entrompar (col·loquial)

1. v abaltir-se, adormir-se, adormissar-se, agafar el son, agafar la sonada, atarumbar-se, becar, capcinejar, condormir-se, dormisquejar, dormitar, emmodorrir-se, endormiscar-se, ensonyar-se, ensopir-se, entreabaltir-se, esbaltir-se, fer becaines, mig adormir-se, pesar figues

1. v donar-se ànsia, donar-se brasa, espavilar-se, llevar-se la son de les orelles, posar-se les piles

1. v (riure molt) anar a bacs, baquejar-se de riure, caragolar-se de riure, clavar-se a riure, cruixir-se de riure, descosir-se de riure, desfer-se de riure, desllorigar-se de riure, esbotzar-se de riure, esclatar-se de riure, esqueixar-se de riure, morir-se de riure, partir-se de riure, petar-se de riure, petejar-se de riure, pixar-se de riure, rebentar-se de riure, riure, riure per les butxaques, trencar-se de riure, descollonar-se (col·loquial)

1. v (seguit d’infinitiu) donar per, pegar per, venir la dèria de, venir les ganes de

1. v encantar, fer encant, licitar, subhastar, vendre a l’encant

1. v exhibir, fregar pels bigotis, fregar pels morros

1. v agafar febre, enfebrar-se, escalfeir-se, escalfir-se, tenir un accés de febre, tenir una febrada, venir la febre ‖ ANTÒNIMS: desenfebrar-se

1. v anar per llana i tornar esquilat, anar per llana i tornar tos, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll

1. v exhibir, fregar pels bigotis, passar pels nassos

1. adv a boca plena, cosa per cosa, de cosa en cosa, detalladament, en detall, escrupolosament, espès i menut, fil per agulla, fil per randa, menudament, minuciosament, pam a pam, pam per pam, pèl per pèl, per menut, per peces menudes, punt per agulla, punt per punt, punt per randa, sense faltar-hi res ‖ ANTÒNIMS: a l’engròs

1. adv a banderes desplegades, a cara descoberta, a la cara, a la descoberta, a pit descobert, a ulls veients, cara a cara, de barra a barra, de manera visible, explícitament, exprés, expressament, manifestament, palesament, sense embuts

1. n crisma, oli, oli dels malalts, sants olis

1. n advocat de cuina advocada de cuina, advocat de marge advocada de marge, advocat de secà advocada de secà, arreglador arregladora, arreglador de parròquies arregladora de parròquies, arreglador de processó arregladora de processó, diputat de cuina diputada de cuina, dotor, mestretites, saberut saberuda, sabut, setciències

1. adj/n benjamí benjamina, elegit elegida, escollit escollida, favorit favorita, l’aleta del cor, la nina dels ulls, predilecte predilecta, preferent, preferit preferida, privilegiat privilegiada

1. v fer cagarel·la, fer el gegant, fer el ninot, fer el pagès, fer el pallasso, fer el paperina, fer el passerell, fer el pena, fer el préssec, fer el ridícul, fer el titella, fer la mona, fer riure, fer un mal paper, fer un paper d’estrassa, pagar el riure, quedar lluït, ser el burlot, ser la riota, ser un passerell

1. v assemblar-se com un ou a una castanya, ser molt diferents

1. v acatarrar-se, agafar un cop d’aire, constipar-se, empitarrar-se, empitrar-se, encadarnar-se, refredar-se

1. v exhibir, fregar pels morros, passar pels nassos

1. v arribar a misses dites, fer salat, fer tard, tardar

1. v agafar-se a la tremenda, agafar-se a la valenta, aplicar-se, prendre’s a dents, prendre’s a pit

1. v no tenir compassió, no tenir sentiments, ser insensible, tenir el cor de pedra, tenir el cor pelut

1. v acatarrar-se, agafar un constipat, constipar-se, empitarrar-se, empitrar-se, encadarnar-se, refredar-se

1. n Nova York

1. v criar malves, estar mort i enterrat, fer malves, menjar terra, podrir terra, ser al sac

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v costar Déu i ajuda, estar en situació difícil, fer-se costa amunt, fer-se coster, fer-se costerut, ser de mal pelar, ser de mal rosegar, ser dur de rosegar, ser pelut, ser un os, tenir mala peça al teler, tenir malparat, tenir negre, tenir pelut

1. n (castellers) catedral, cinc de vuit

1. v agafar-se a la brava, agafar-se a la tremenda, aplicar-se, prendre’s a dents, prendre’s a pit

1. v donar-se la mort, fer-se l’harakiri, immolar-se, llevar-se la vida, matar-se, obrir-se les venes, sacrificar-se, suïcidar-se, volar-se el cap

1. v decebre’s, desencoratjar-se, fallar els comptes, frustrar-se, haver-n’hi per a tirar el barret al foc, no eixir els comptes, no sortir els comptes, rebre una galleda d’aigua freda, tenir un goig sense alegria

1. loc molestar-se, ofendre’s, prendre’s a pit, sentir-se ferit

1. v aborronar, acovardir, alarmar, astorar, atemorir, aterrir, corgelar, corglaçar, deixar amb els cabells de punta, embasardir, eriçar els cabells, esborronar, escarrufar, esfereir, esgarrifar, esglaiar, espalmar, espantar, espaordir, espardalitzar, esparverar, espasmar, espaventar, esporuguir, esquallar, estamordir, esverar, fer feredat, fer un salt el cor, gelar la sang, horroritzar, posar els cabells de punta, posar els cabells drets, sangglaçar, sobresaltar

2. v aborronar, eriçar, esborronar, escarrufar, esgarrifar, fer posar la pell de gallina

1. v baixar del burro, caure del ruc, desenganyar-se, obrir els ulls

1. v difondre, disseminar, distribuir, divulgar, donar bombo, donar veus, emetre, esbombar, escampar, espampolar, espargir, esparpallar, estendre, esventar, exhalar, expandir, fer córrer, fer tam-tam, generalitzar, irradiar, popularitzar, posar en circulació, propagar, propalar, publicitar, radiar, ressonar, socialitzar, transmetre

1. v agafar-se a la brava, agafar-se a la valenta, aplicar-se, prendre’s a dents, prendre’s a pit

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir per la mà, tenir per la punta dels dits, tenir pràctica, tenir traça

1. v adular, afalagar, ballar l’aigua, doblegar l’esquena, donar sabó, encensar, ensabonar, fer el bus, fer el cul gros, fer festes, fer l’aleta, fer la barbeta, fer la cort, fer la gara-gara, fer la garangola, fer la pilota, fer la rosca, fer la torniola, llagotejar, llepar, llepar el cul, llepar la cresta, lleponejar, passar la mà per l’esquena, raspallar, rentar la cara, tocar la barbeta, alçar la tafarra (col·loquial)

2. v engelosir, excitar, fer babarotes, fer denteta, fer dentetes, fer dents, fer ensalivar, fer enveja, fer glatir, fer gola, fer gruar, fer les dents llargues, fer mirallets, fer miroies, fer saliva, fer venir aigua a la boca, fer venir salivera, temptar

1. adv a la clara, a la vista, a les clares, al viu, a plena llum, categòricament, clarament, clar i català, clar i llampant, clar i net, clar i ras, declaradament, de llis, de pla, de ple, distintament, en una paraula, llis i ras, manifestament, netament, net i cru, net i pelat, nu i cru, obertament, ras i curt, sense ambages, sense circumloquis, sense embuts, sense subterfugis, tot ras

1. loc anant bé, si tot va bé

1. v desenganyar

1. v agitar-se, aïrar-se, arravatar-se, bullir la sang (a algú), cremar-se, emmorronar-se, emmurriar-se, empipar-se, encolerir-se, encrespar-se, enfadar-se, enfaristolar-se, enfilar-se, enfilar-se per les parets, enfuriar-se, enfurir-se, enfurismar-se, enquimerar-se, enrabiar-se, enreveixinar-se, enutjar-se, exaltar-se, incomodar-se, indisposar-se, irritar-se, molestar-se, ofendre’s, picar-se, posar-se fet una fera, posar-se fet una fúria, pujar la mosca al nas (a algú), pujar la sang al cap (a algú), pujar-se’n a la figuereta, pujar-se’n per les parets, regirar-se la bilis, sortir de mare, sortir de polleguera, sulfurar-se, treure el geni, treure salivera, calfar-se la tafarra (col·loquial), emprenyar-se (col·loquial), irèixer-se (antic), rebotar-se (col·loquial)

1. adj aïrat aïrada, arravatat arravatada, colèric colèrica, delirant, empiulat empiulada, encès d’ira encesa d’ira, encolerit encolerida, enfadat enfadada, enfuriat enfuriada, enfurismat enfurismada, enfurit enfurida, enfutimat enfutimada, enrabiat enrabiada, enutjat enutjada, enverinat enverinada, exaltat exaltada, felló fellona, fet una fera feta una fera, fet una fúria feta una fúria, forassenyat forassenyada, frenètic frenètica, furibund furibunda, furiós furiosa, indignat indignada, iracund iracunda, irat irada, irós irosa, irritat irritada, maleit maleita, rabiós rabiosa, violent violenta, cremat cremada (col·loquial)

1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la caixa dels trons, destapar la capsa dels trons, obrir la caixa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol

1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la caixa dels trons, destapar la capsa dels trons, obrir la capsa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol

1. v no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no anar enlloc, no dur enlloc, no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v agafar el rave per les fulles, confondre, malentendre, malfixar-se, malinterpretar

1. v abandonar, absentar-se, agafar la porta, aixecar el camp, anar-se’n, arrear (valencià), deixar, desallotjar, eixir, escampar el poll, escampar la boira, fer l’anada del fum, fer mutis, marxar, partir, picar de sola, picar sola, plegar, plegar el ram, plegar veles, prendre els tapins, sortir, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, agafar el portant (col·loquial), espitxar-se (col·loquial), fotre el camp (col·loquial), pirar (col·loquial)

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

1. adv allà als collons del Montgó (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la capsa dels trons, obrir la caixa dels trons, obrir la capsa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir pel cap dels dits, tenir per la mà, tenir pràctica, tenir traça

1. v anar d’un pèl, anar de poc, anar de prim, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir de prim

1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la caixa dels trons, obrir la caixa dels trons, obrir la capsa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol

1. v afrontar, agarrar el bou per les banyes, combatre, desafiar, donar guerra, encarar, encontrar, enfrontar, fer cara, fer front, oposar, plantar cara, quadrar-se, resistir

1. loc ajuda’t i t’ajudaré, a qui es belluga Déu l’ajuda, no deixis per a demà el que puguis fer avui, qui matina fa farina, qui primer és al molí primer mol

1. v agafar la figa pel capoll, confondre, malentendre, malfixar-se, malinterpretar

1. v no traure-s’ho de les mans

1. v atallar, barrar, blocar, bloquejar, boicotar, boicotejar, eixalar, empantanar, empantanegar, encallar, impedir, impossibilitar, lligar de braços, lligar de mans, obstruir, segar l’herba sota els peus, tallar els braços, tallar les ales, tallar les cames, tancar les portes, tancar tots els camins, travar

1. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler fer entrar el clau per la cabota, voler l’impossible, voler tocar el cel amb la mà

1. v agafar, agafar descuidat, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, atrapar amb les mans al plat, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb els pixats al ventre, trobar amb les mans a la pasta, trobar desprevingut, trobar in fraganti, agafar en pilotes (col·loquial), enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial)

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v estar confitat, estar fart, estar fins al capdamunt, estar fins al coll, tenir avorrit, tenir el bot ple, tenir el pap ple, tenir els collons plens (vulgar), tenir els nassos plens

1. loc assotar l’aire, batre l’empedrat, donar colps d’espasa a l’aire, fer caritat al dimoni, fer i desfer, la faena del matalafer, fer l’aigua tota clara, garbellar l’aigua, gastar la pólvora en salves, lladrar a la lluna, perdre el temps, perdre l’estona, picar en ferro gelat, picar ferro fred, portar aigua al mar, portar taronges a València, predicar en el desert, sembrar en l’arena, teixir i desteixir, tirar aigua al mar, tirar pedres a la mar, treballar per al diable

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat