1. n caricatura, cromo, dibuix, estampa, figura, gravat, il·lustració, imatge, làmina, ninot, vinyeta

2. n estampa, gravat, imatge

1. n celebració, commemoració, dia assenyalat, diada, dia festiu, efemèride, festa, festeigs, festejos, festivitat, solemnitat

2. n dia onomàstic, festa onomàstica, nom, onomàstica

1. adj benaurat benaurada, benaventurat benaventurada, beneït beneïda, consagrat consagrada, gloriós gloriosa, immaculat immaculada, pur pura, sacre sacra, sacrosant sacrosanta, sagrat sagrada, santificable, beneit beneita (antic)

2. adj bo bona, caritatiu caritativa, just justa, perfecte perfecta, pur pura, venerable, virtuós virtuosa

1. ij bon dia, com anem, com va, com va això, com va tot, hola, què hi ha de nou, què tal

1. ij (vulgar) què carai, què collons, què diantre, què dimonis

1. ij bon dia, com anem, com va, com va això, com va tot, hola, què feu, què hi ha de nou

1. n jubileu

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. n bisbe de Roma, papa, patriarca d’Occident, pontífex, summe pontífex, vicari de Jesucrist

1. ij (vulgar) què coi, què collons, què diantre, què dimonis

1. n (religió) beatitud, bona mort, bon remei, bon repòs, felicitat eterna, l’altre món, repòs etern, repòs perdurable, salut, salut eterna, salvació, salvació de l’ànima

1. n pedra filosofal

1. n Inquisició, tribunal eclesiàstic

1. n crisma, oli, oli dels catecúmens, oli dels malalts

1. n Nadalet, segona festa de Nadal, segon dia de Nadal

1. ij (vulgar) què carai, què coi, què collons, què diantre

1. ij (vulgar) què carai, què coi, què collons, què dimonis

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. ij (vulgar) què carai, què coi, què diantre, què dimonis

1. n croada, expedició, incursió

1. n bum-bum, diendes, el dir de la gent, enraonies, parleries, rumors, rum-rum, veus volanderes

1. n clau (f), codi, combinació, consigna, contrasenya, contraxifra, fórmula, lema, mot d’ordre, paraula clau, paraula de pas, secret

1. n arn, espina blanca, espina de Crist, espina vera, espinavessa, paliür

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. loc no hi ha més remei, no hi ha res a fer

1. adv a cor què vols, cor què desitges, a la regalada, amb tota mena de luxes, amb una cama damunt l’altra, a plaer, boca què vols, cor què desitges, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. ij (impaciència, enuig) ja hi tornem a ser, torna-hi, tornem-hi

1. n foc fatu, foc follet

1. n epilèpsia

1. n silicosi

1. adv a cada moment, a cada pas, a tota hora, a tota tesa, a totes hores, a tot past, constantment, contínuament, de continu, dia sí dia també, incessantment, ininterrompudament, permanentment, seguit seguit, sempre, sense cessar, sense interrupció, sense parar, tostemps, tota l’estona, tothora

1. n festa del solstici d’estiu, nit del foc, nit del ros, revetlla de Sant Joan

1. ij bon dia, com anem, com va, com va això, com va tot, hola, què feu, què tal

1. loc (fet sense remei) bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. n arc, arc del cel, arc iris, iris

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut viola

1. n barballó, espic, espígol, garlanda, herba de Sant Joan, lavanda

1. n carrera de Sant Jaume, Via Làctica

1. n barballó, botja de Sant Joan, espic, espígol, garlanda, lavanda

1. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar als llimbs, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, sentir tocar campanes i no saber on, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, venir de la lluna, viure als llimbs, viure en els llimbs

1. n creu de Borgonya, creu de Santa Eulàlia, creu de Sant Andreu, sautor

1. n lepra, llebrosia, lleonina, mesellia (antic)

2. n elefantiasi

1. n creu de Borgonya, creu de Santa Eulàlia, creu de Sant Vicenç, sautor

1. n crema, crema catalana, crema cremada

1. adj fet un sant Llàtzer (feta un sant Llàtzer), accidentat accidentada, contusionat contusionada, ferit ferida, fet un Cristo (feta un Cristo), lesionat lesionada, tocat tocada

1. n llesca en ou, rosca en ou, torrada de Santa Teresa, torradeta de Santa Teresa

1. n camí de Sant Jaume, Via Làctica

1. n festa del solstici d’estiu, nit del foc, nit del ros, nit de Sant Joan

1. n creu de Borgonya, creu de Sant Andreu, creu de Sant Vicenç, sautor

1. v eixir el sol a mitjanit, estar de sort, mamar-se-les dolces, néixer amb la flor al cul, néixer en bona estrella, passar una bona ratxa, pondre totes, ser afortunat, tenir bona estrella, tenir la bona

1. n (insecte) borriol, coccinel·la, formigol, gallineta, juliol, marieta, pastoreta, poriol, voliol

1. n llesca en ou, rosca en ou, rosta de Santa Teresa, torradeta de Santa Teresa

1. loc amb diners, carxofes, amb diners, torrons, qui paga mana, qui té diners sempre té raó, qui té diners vola

1. loc en nom de Déu, en nom del cel, per caritat, per Déu, per favor, per l’amor de Déu

1. n Perseids, pluja d’estels, pluja de meteors

1. n llesca en ou, rosca en ou, rosta de Santa Teresa, torrada de Santa Teresa

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

2. v no tenir blanca, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir ni un cèntim, no tenir ni un clau, no tenir res, no tenir una creu, no tenir un bocí de pa, ser molt pobre

1. v durar molt poc, ser foc de palla, ser més curt que el dia de Sant Tomàs, ser més curt que una cua de conill, ser molt breu, ser un foc d’encenalls

1. loc hi ha gat amagat, no és tan bo com el pinten

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. adv a cama, a cavall de les cames, a peu, a pota, a taló, caminant, en marxa, tris-tras (onomatopeia)

1. adv a cor què vols, a cor què vols, cor què desitges, a la regalada, amb tota mena de luxes, amb una cama damunt l’altra, a plaer, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. adv a cor què vols, a la regalada, amb tota mena de luxes, amb una cama damunt l’altra, a plaer, boca què vols, cor què desitges, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. loc com a cal sogre, com un canonge, com un marquès, com un rei

1. loc ningú és profeta a casa seva, ningú és profeta a la seva terra

1. v durar de Nadal a Sant Esteve, durar molt poc, ser foc de palla, ser més curt que una cua de conill, ser molt breu, ser un foc d’encenalls

1. loc cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. adv allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. loc cosa promesa, sia atesa, el que és promès sigui atès, qui promet ha de complir, qui promet s’obliga, tractes són tractes

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre