Introduction to Archaic Greek lyric poetry.
|
Introducció a la poesia lírica grega arcaica.
|
Font: MaCoCu
|
In the 18th century, lyric poetry declined in England and France.
|
Al segle XVIII, la poesia lírica va declinar a Anglaterra i França.
|
Font: wikimedia
|
Much lyric poetry depends on regular meter based either on number of syllables or on stress.
|
Gran part de la poesia lírica depèn d’una mètrica regular que es basa en el nombre de síl·labes.
|
Font: wikimedia
|
Therefore, this subject deals with the origins and genre characteristics of Greek lyric poetry. in the frame of the Greek Archaic period.
|
Per tant, l’assignatura tracta els orígens i característiques del gènere de la poesia lírica a Grècia, dins el context històric de l’arcaisme grec.
|
Font: MaCoCu
|
The idealised love of lyric poetry was, for Ramon, nothing but brute lust, and the troubadours (he always called them minstrels in an effort to demean them), sinister and dangerous characters.
|
L’amor idealitzat de la lírica és per a Ramon tan sols bruta luxúria, i els trobadors (ell sempre en diu joglars, degradant-los), personatges sinistres i perillosos.
|
Font: MaCoCu
|
France also saw a revival of the lyric voice during the 19th century.[25] The lyric became the dominant mode of French poetry during this period.[26] For Walter Benjamin, Charles Baudelaire was the last example of lyric poetry "successful on a mass scale" in Europe.[27]
|
França també va revifar la veu lírica durant el segle XIX.[1] La lírica es va convertir en el mode dominant de la poesia francesa durant aquest període.[2] Per a Walter Benjamin, Charles Baudelaire va ser l’últim exemple de poesia lírica "amb èxit a escala massiva" a Europa. [3]
|
Font: wikimedia
|
There is no lyric poetry.
|
Aquí no hi ha poesia lírica.
|
Font: NLLB
|
In the earlier years of the 20th century rhymed lyric poetry, usually expressing the feelings of the poet, was the dominant poetic form in the United States,[30] Europe, and the British colonies.
|
En els primers anys del segle XX, la poesia lírica rimada, que expressava normalment els sentiments del poeta, va ser la forma poètica dominant als Estats Units, [1] Europa i les colònies britàniques.
|
Font: wikimedia
|
We are defining troubadour poetry as the courtly lyric poetry produced in these territories in the 12th and 13th centuries for the use of the nobility: the troubadours composed the music and wrote the lyrics; the minstrels were its professional performers.
|
Anomenem poesia trobadoresca la lírica cortesana produïda en aquests territoris als segles XII i XIII per a ús de la noblesa: els trobadors eren els compositors de la música i els autors dels mots; els joglars, els professionals de l’execució.
|
Font: MaCoCu
|
In Europe, the lyric emerged as the principal poetic form of the 19th century and came to be seen as synonymous with poetry.[20] Romantic lyric poetry consisted of first-person accounts of the thoughts and feelings of a specific moment; the feelings were extreme but personal.[21]
|
A Europa, la lírica va sorgir com la forma poètica principal del segle XIX i es va veure com a sinònim de poesia. [1] La poesia lírica romàntica consistia en relats en primera persona dels pensaments i sentiments d’un moment concret; els sentiments eren extrems però personals. [2]
|
Font: wikimedia
|
Mostra més exemples
|