From 1952 to 1955 the Lettrist International, after some necessary purges, continually moved toward a sort of absolutist rigor leading to an equally absolute isolation and ineffectuality, and ultimately to a certain immobility, a degeneration of the spirit of critique and discovery.
|
La Internacional Lletrista, entre 1952 i 1955, després d’algunes depuracions necessàries, es va orientar vers una sort de rigor absolut que condueix a un aïllament i una ineficàcia igualment absoluts, i afavoreix a la llarga un cert immobilisme, una degeneració de l’esperit de crítica i de descobriment.
|