homòfon homòfona adj
- homophonous
Resultats de la cerca per a «homòfon»
Exemples d’ús (fonts externes)
| Google is a play on the word googol. | Google és un homòfon sorgit de la paraula googol. |
| Font: NLLB | |
| In Chinese, the number nine is homophone for the word ’longevity and luck’. | En xinès, el número nou és homòfon de la paraula ’longevitat i sort’. |
| Font: AINA | |
| Tama was the name of the owner’s wife, and is also a homophone with the Japanese word meaning "jewel". | Tama era el nom de la dona del propietari, i també és un homòfon amb la paraula japonesa que significa "joia". |
| Font: wikimatrix | |
| This is more essential to Mandarin speech recognition since it owns a special phenomenon, namely homophone, which causes a lot of substitution errors. | Això és més essencial per al reconeixement de veu en mandarí, ja que posseeix un fenomen especial, és a dir, l’homòfon, que provoca molts errors de substitució. |
| Font: AINA | |
| Again the central homophonic episode is of startling boldness: through the use of tonal shufflings, of pivotal notes (leading notes becoming dominants), of interrupted cadences totally modern in spirit (one of them, from the dominant of D-major to that of C-major, is done through a false relation f-f sharp and an ascending skip of a minor ninth of the upper voice!), one reaches the remote keys of F-sharp major and B-major. | L’episodi homòfon central desperta de nou l’estupefacció pel joc d’equívocs tonals, de notes comunes (sensibles que es converteixen en dominants) i per les cadències trencades d’esperit molt modern (una d’elles, de la dominant de re major a la de do major, es fa mitjançant la falsa relació fa-fa sostingut i un salt ascendent de novena menor en la veu superior), que ens duen fins a tonalitats com ara fa sostingut major i si major. |
| Font: HPLT | |
| In the Second Three-part Fantazia (in F-major), it is the concluding homophonic episode that amazes us: the F-major close of the previous section is followed, without any preparation except for a brief silence, by E-major (a shattering and highly dramatic stroke), which turns out to be the dominant of A-major, after which a labyrinth of complex modulations, with chromaticisms and suspensions of Mozartean boldness, leads to the conclusion. | En la segona Fantasia a tres (en fa major), el que ens sorprèn és l’episodi homòfon del final: a la conclusió en fa major de la secció precedent succeeix, sense altra preparació que una breu pausa, la tonalitat de mi major (l’efecte és corprenedor i enormement dramàtic), que de seguida demostra ser la dominant de la major, després de la qual un laberint de modulacions complexes, cromatismes i retards, d’una audàcia que recorda Mozart, ens condueix a la conclusió. |
| Font: HPLT | |
| Mostra més exemples | |