Brythonic adj
- britònic britònica
Resultats de la cerca per a «brythonic»
Exemples d’ús (fonts externes)
| The Brythonic languages derived from a British language spoken during the Iron Age. | Aquestes llengües deriven d’una llengua britànica que es parlava a l’Edat del ferro. |
| Font: NLLB | |
| The major Brythonic languages today are Welsh and Breton, both of which survive as community languages. | Les principals llengües britòniques d’avui en dia són el gal·lès i el bretó - ambdós sobreviuen com a llengües comunitàries. |
| Font: NLLB | |
| During the High Middle Ages tales originating from Brythonic traditions entered English folklore—the Arthurian myth. | Durant l’alta edat mitjana les historietes procedents de tradicions britàniques van entrar en el folklore anglès com és el conegut mite del Rei Artús. |
| Font: NLLB | |
| Before Arthur became an international figure, writings and oral tales concerning him were more or less restricted to the Brythonic nations of Wales, Cornwall and Brittany. | Abans que Artús es convertís en una figura internacional, els escrits i els relats orals relatius a ell eren més o menys restringits a les nacions britanes de Gal·les, Cornualla i Bretanya. |
| Font: wikimatrix | |
| Often, there is a split here between the Irish, Scots and Manx, who use Q-Celtic Goidelic languages, and the Welsh, Cornish and Bretons, who speak P-Celtic Brythonic languages. | Sovint, hi ha una divisió entre irlandesos, escocesos i manx, que parlen llengües goidèliques (Q-celta) i gal·lesos, còrnics i bretons, que parlen llengües britòniques (P-celta). |
| Font: wikimatrix | |
| Today, the last redoubt of Celtic culture and language in France can be found in the northwestern region of Brittany, although this is not the result of a survival of Gaulish language but of a 5th century A.D. migration of Brythonic speaking Celts from Britain . | Actualment, l’últim reducte de la llengua i cultura cèltica de França és a la Bretanya, tot i que de fet no es tracta de la pervivència del gal sinó del britònic que varen dur pobladors celtes de la Gran Bretanya en el segle V. |
| Font: NLLB | |
| Musician Alan Stivell uses a similar dichotomy, between the Gaelic (Irish/Scottish/Manx) and the Brythonic (Breton/Welsh/Cornish) branches, which differentiate "mostly by the extended range (sometimes more than two octaves) of Irish and Scottish melodies and the closed range of Breton and Welsh melodies (often reduced to a half-octave), and by the frequent use of the pure pentatonic scale in Gaelic music." | El músic Alan Stivell utilitza una dicotomia similar entre les branques goidèlica (irlandès, gaèlic escocès i manx) i britònica (bretó, gal·lès i còrnic), que es diferencien "sobretot per un rang estès (algunes vegades més de dues octaves) de les melodies irlandeses i escoceses i el rang tancat de les melodies bretones i gal·leses (sovint reduït a mitja octava), i pel freqüent ús de l’escala pentatònica pura en la música gaèlica". |
| Font: wikimatrix | |
| Mostra més exemples | |