|
The accompanying music originates from several different eras and styles, with Medieval, Renaissance and Baroque melodies, and examples of monophony and polyphony.
|
La música procedeix de diverses èpoques i estils, amb melodies medievals, renaixentistes i barroques, amb exemples de monodia i polifonia.
|
|
Font: MaCoCu
|
|
Initially, in Ancient Greece, homophony indicated music in which a single melody is performed by two or more voices in unison or octaves, i.e. monophony with multiple voices.
|
Inicialment, a l’antiga Grècia, el mot homofonia indicava una música en la qual una sola melodia era interpretada per dues o més veus a l’uníson o per octaves, és a dir, com una monodia a diverses veus.
|
|
Font: wikimatrix
|
|
This is distinct from polyphony, in which parts move with rhythmic independence, and monophony, in which all parts (if there are multiple parts) move in parallel rhythm and pitch.
|
Això és diferent de la polifonia en la qual unes parts o veus es mouen amb independència de les altres, i de la monodia en la qual les parts (si n’hi ha més d’una) es mouen amb el mateix ritme i a altures paral·leles.
|
|
Font: NLLB
|
|
Homophony began by appearing in sacred music, replacing polyphony and monophony as the dominant form, but spread to secular music, for which it is one of the standard forms today.
|
L’homofonia va començar apareixent a la música religiosa substituint a la polifonia i la monodia, i es difongué cap a la música profana, per a la qual avui en dia encara és una de les formes estàndard d’arranjament.
|
|
Font: wikimatrix
|