cognomen n
- nom (personal) m | diminutiu m | malnom m | motiu m | renom m | sobrenom m | àlies m
- cognom m
| This loyalty gave the legion the cognomen "Augusta". | Aquesta lleialtat va donar a la legió el sobrenom “Augusta”. |
| Font: Covost2 | |
| Its cognomen refers to the goddess Minerva, the legion’s protector. | El seu sobrenom fa referència a la deessa Minerva, la protectora de la legió. |
| Font: Covost2 | |
| He is said to have received the cognomen of Bonaventura when he was cured from a serious childhood illness through the intercession of Saint Francis of Assisi. | Es diu que va rebre el sobrenom de Bonaventura (bona sort) quan en la infància es va curar d’una greu malaltia a través de la intercessió de Sant Francesc d’Assís. |
| Font: NLLB | |