43
I un altre més al cabàs
L'entrada 43 ha aparegut primer a El Racó de Xavi.
Diccionari de Recursos Lexicals (DIRELEX) en línia
HTML-only conditional lazy loading (via preload + media)
Bon Nadal!
Enguany ha sigut un d’impàs, sense grans aventures, però precedit (i també precedint, però això ja ho contarem) canvis significatius.
El primer any vivint a la nova casa, a la que ens hem adaptat com si haguérem viscut ací tota la vida (excepte Burret, que lladra a tot el món que passa pel carrer). Encara no hem acabat del tot totes les coses que volem per a la casa, però eh!, és un projecte per a tota la vida. Tinc pendent escriure entrades (o fer xicotets vídeos, o ja veurem exactament què) per a les coses que vaig fent a poc a poc per a domotitzar la casa, amb l’objectiu de fer-la cada vegada més còmoda per viure-hi.
He corregut món, però una miqueta menys que anys anteriors. Uns quants viatges a Barcelona per feina (febrer, maig, juny, juliol, octubre i novembre), i també amb la família (octubre i desembre), dies per Alacant i València, a Boston el mes de juny, Sant Mateu per a la trobada d’estiu de Softcatalà, un viatge super-xulo al Matarranya el mes d’agost amb Noelia i Laia, escapada amb Noelia a Londres a finals de setembre… en resum: pocs viatges llargs, però raro ha sigut el mes en què he estat a Benissa.
A la feina, pràcticament hem acabat la migració de tot el nostre front-end a UBIK. Ha sigut molta feina, però ens ho hem passat molt bé, i he aprés moltíssim. De cara a l’any que ve, s’esperen moltes novetats, amb nous projectes interessants (tot a VistaPrint), però ja anirem contant.
I amb poques coses més que dir… Bon Nadal a tots, i que tingueu una entrada a l’any 2026 genial!
L'entrada Bon Nadal! ha aparegut primer a El Racó de Xavi.
Les flors
Si vols que cresquen flors al teu jardí,
no has de pensar en flors,
no has de cantar ni invocar flors.
Només has de pensar en sòl, fem, aigua i llum
– res relacionat amb flors;
si gestiones bé la brutícia, les flors apareixeran
Avui, parlant amb Pedro sobre les coses que normalment fem a la feina quan treballem amb desenvolupadors més junior, ha parlat de la metàfora de les flors.
Ens passem molt de temps totalment focalitzats amb els resultats, però hi treballem ben poc en el context, en l’entorn, i no el potenciem prou.
I si, normalment acabem comprant flors de plàstic perquè no tenim ni aigua, ni fem, ni res d’això.
L'entrada Les flors ha aparegut primer a El Racó de Xavi.
Nova edició del DSFF
42
En el llibre Guia Galàctica per a Autoestopistes, el primer de la sèrie, investigadors d’una raça d’éssers hiperintel·ligents i pan-dimensionals construeixen Pensament Profund, el segon ordinador més potent de tot el temps i l’espai, per calcular la «Resposta definitiva a la pregunta sobre la vida, l’Univers i tot plegat». Després de set milions i mig d’anys, l’ordinador proporciona la resposta: 42.
La Resposta a la Pregunta Definitiva sobre la Vida, l’Univers i Tot Plegat
Doncs això. 42.
L'entrada 42 ha aparegut primer a El Racó de Xavi.
Disponible el diccionari en català DEIEC pel Kindle
El Fedivers i la meva recomanació sobre l'aportació de continguts a les xarxes socials
En aquests darrers dies, coincidint amb la victòria de Donald Trump a les eleccions dels EUA i la seva posterior presa de possessió a la presidència, hi ha hagut diferents campanyes per abandonar X. Aquesta xarxa social, prèviament coneguda com a Twitter, va ser comprada per Elon Musk, qui després de donar suport a les polítiques que defensava el nou president estatunidenc, ha esdevingut membre del seu cabinet.
Cinc anys de la PCCD
Bon Nadal!
Per a variar, com ja va passar fa un parell d’anys, enguany ha sigut un any de canvis (promet escriure una entrada abans de que acabe l’any).
Però la primera mostra està ací: l’arbre de Nadal a la casa nova. Bon Nadal a tots!
L'entrada Bon Nadal! ha aparegut primer a El Racó de Xavi.
La vida
No sé ben bé per què, de tant en tant torne a visitar este blog que vaig començar a escriure en 2006. Reconec qui he sigut, el camí que he seguit fins este punt. El camí que encara continua ara.
Potser perquè és desembre, perquè és un bon moment per mirar arrere. Si faig una mirada cap arrere, veig este any 2024, un any emocionalment més intens que qualsevol altre (o semblant a 2015, quan em vaig separar de la N.). Este any també m’he separat, esta volta de la M.
El que arribe a entendre de la vida és cada pas és un aprenentatge profund. Un procés de maduració emocional que no es frena mai. Un procés que durarà fins a la fi dels meus dies. Entretant, hi ha les persones que estan ahí per ajudar-nos a créixer:
- Ma mare, que m’ha criat i que m’ha transmès un munt de patrons, dels quals sóc conscient cada volta més i més
- Els meus germans, amb les seues vides tan diferents a la meua i tan marcades pels mateixos patrons que tinc jo
- Als meus millors amics, que em donen amor quan fa falta i que també m’obliguen a aprendre
- A les meues amants, que m’han ensenyat tant i tant
Continue sense entendre què és la vida. I, mentrestant, la visc. Escric més sovint sobre yoga i filosofia en la meua web.
Tres anys en la pràctica del running
En un anterior apunt de ja de fa un bon plegat de mesos comentava la meva nova afecció a córrer, fet inaudit per a la meva persona anterior a la pandèmia.
Atès que fa poc més d'un mes vaig finalitzar la meva primera marató, he pensat que seria un bon moment per a resumir com he arribat aquí tenint en compte d'on partia.
Vora dos anys de viatges i altres coses
Els últims mesos he estat molt en silenci. Massa. De fet, per no fer no havia fet ni tan sols la típica publicació que faig tots els anys amb un pastís el dia del meu aniversari (la vaig fer més tard). Però tot té un motiu. O uns quants.
La feina
A la feina, després de poc més d’un any com a Tribe Lead, sent l’encarregat de dur un equip de 45 persones, vaig decidir tornar a un rol d’individual contributor. Amb l’ajuda de la meua cap d’aquell moment, Christina Wick, vaig decidir que el que realment volia fer era dedicar-me més a la part tècnica i deixar una mica de banda la gestió d’equip.
Durant tot el temps que em vaig encarregar de Merchandising Technology, no vaig mai deixar de fer també d’arquitecte de l’equip. I clar, fer les dues feines en 8 hores al dia… com a que no. Em passava moltes hores treballant, fent coses que m’agradaven, però abans de nàixer Laia sabia que la cosa havia de canviar.
I així, després de moltes converses amb Christina, vaig acabar passant de Senior Technology Manager a Distinguished Software Engineer, amb Basil passant a ser el nou tribe lead de l’equip.
En estos mesos, la veritat és que de viatges no me n’han faltat. Boston (abril 2022), Barcelona (maig 2022), Vista Launch FY23 a Mèxic (setembre 2022), Commerce Offsite a Boston (novembre 2022), Barcelona (novembre 2022), Barcelona (gener 2023), Melbourne (setembre 2023), Barcelona de nou (novembre 2023), Bengaluru (desembre 2023) i finalment, de nou, a Boston (febrer 2024). Uns quants kilòmetres, la veritat!
La família
Però, sense dubte, el millor ha sigut tot este temps amb Laia. La veritat és que he gaudit de cada minut: cada dia que l’he pogut passar completament amb ella gràcies a la baixa per paternitat ha sigut genial.
Amb ella també he pogut viatjar molt: hem anat dues setmanes a Barcelona, amb la Banda a París i Eurodisney, dos cap de setmana a Sant Mateu amb la gent de Softcatalà i el pont d’octubre a Sevilla. Laia, no està malament, per a tindre poc més d’un any, no?
I a part de Laia, també ens hem mogut un poc sense la xiqueta: vam anar a passar una nit pel meu 40 aniversari a València, on vam sopar en un japonés espectacular, i a veure del musical d’Aladdín durant el mes de juliol.
Així que si, ha sigut una temporadeta ben moguda… però per a això estem, no?
L'entrada Vora dos anys de viatges i altres coses ha aparegut primer a El Racó de Xavi.
#41
Enguany l’aniversari m’ha pillat a Boston, de viatge de feina… Així que en lloc de pastís…
L'entrada #41 ha aparegut primer a El Racó de Xavi.
Bon Nadal!
Enguany fa 18 anys que faig la felicitació de Nadal… el que vol dir també que este blog compleix majoria d’edat! (això fa por).
La foto la vaig fer durant l’últim viatge a Boston abans de la pandèmia, el mes de gener de 2020, i és la biblioteca principal de la prestigiosa (i elitista) facultat de negocis de l’Universitat de Harvard: la Harvard Business School.
L'entrada Bon Nadal! ha aparegut primer a El Racó de Xavi.
Què ha de fer un matemàtic?
El reconeixement de l'espai i els esmorzars en esdevenir corredor
No he estat francament mai ningú massa esportista. De fet, feia potser al voltant de 5 anys que mirava d'anar al gimnàs prop de la feina per mantenir un xic la forma, sobretot després d'haver tingut algun ensurt amb pinçaments a l'esquena. Passaren els anys i va esdevenir el que rarament algú hagués predit, la particular pandèmia de la COVID-19. Al llarg dels mesos d'aquella singularitat socioepidemiològica, vaig tenir, ara puc dir, la sort de no quedar reclòs en el confinament que molta gent va haver de passar.
Bon Nadal!
Dissetena felicitació nadalenca!
Fins ara, molts anys he dit que han sigut anys de canvi. L’any 2019, amb la boda. El 2020, amb tot el que ens va portar la COVID-19, i el 2021 amb la mudança a Benissa i el canvi de rol a la feina.
Però este 2022, sense dubte, s’emporta la palma. Laia?? ha arribat a les nostres vides, i ho ha tornat cap per avall. Nits i nits de no dormir, temps lliure totalment desaparegut… però quan et mira i somriu, tot el cansament desapareix a l’instant.
De moment hem decidit no publicar fotos de Laia a les xarxes. Però volia que la felicitació, d’alguna manera, mostrara que la família ha crescut. I les boles de l’arbre (made in Pampallugues) ho demostren.
Bon Nadal!
L'entrada Bon Nadal! ha aparegut primer a El Racó de Xavi.
Només fa 25 anys
Pot semblar tòpic, però quan em van dir que enguany em tocava a mi escriure l’article com a músic que fa 25 anys que va entrar a la banda, vaig pensar: Ja fa 25 anys?
Va ser el 1997 (quin mal fa escriure anys que comencen per 19xx). Aquell any, el mateix que vaig començar l’institut, Javi Santacreu va parlar amb els meus pares i amb mi per a dir-nos que ja tocava entrar a la Banda.
Després d’uns pocs anys a la bandeta, tocar a la banda era una il·lusió ben gran, i recorde com si fora ara quan els dies d’assaig previ a Santa Cecília, quan encara faltaven 10 minuts per a començar, estàvem asseguts als banquets de fora de les escoles velles els “nous” d’aquell any: Camilo, Vicent i jo. També va entrar aquell any Fina, però ella era més major, i venia de tocar a la banda del seu poble, pel que no era “novata” com nosaltres.
I qui anava a imaginar que, allò que en aquell moment pareixia el final del camí, entrar a la banda, només anava a ser el principi de moltíssims per primera vegada.
I va començar ben prompte: el primer dimarts d’assaig, vaig ser, per primera vegada, l’únic oboé a la Banda. Tant Vanessa com Maite (
) estudiaven a València, i enfrontar-te, tot sol, a Quadres d’una exposició no era gens fàcil. Però allà estava jo, agafant la carpeta de primer, i intentant traure’m els papers perquè sonara alguna cosa.
Anys després (amb altres primeres coses pel camí que no cal contar en este article 
), va arribar el primer canvi de director, i el primer solo. Javi va deixar la direcció de la Banda i, al mateix temps, Vanessa va decidir prendre’s un descans. I allà estava jo, “sol davant del perill”, amb El tambor de granaderos entre mans.
I tantes i tantes sensacions i vivències…
La primera entrada de Moros aquell 1997…
La primera vegada que vaig tocar al Palau de la Música, o a l’ADDA…
La primera vegada que vaig tocar a Mestalla (un València-Racing, 1:1, quin partit més avorrit, però que bé ho vam passar),…
L’orgull (i això no per primera vegada) de tocar junt amb la meua germana…
La primera responsabilitat en un grup de gent tan gran, quan vaig ser delegat de la Banda junt amb Àngel Marto
La primera vegada (i única) que vaig haver de tocar un solo de repent, perquè a Vanessa se li va trencar la canya el compàs anterior…
La primera (i única) vegada que no vaig tocar un solo que em tocava, perquè m’havia marejat tocant la peça anterior (gràcies, Àngela i Miguel Ángel per cobrir-me!)…
La primera vegada que vaig tocar el saxo, quan un grup de gent vam decidir fer una xarangal anomenada “la Morralla”…
El primer concert de Santa Cecília que em vaig haver de perdre, quan vaig anar a viure a Barcelona…
La primera vegada que vaig tocar el corn anglés…
La primera mirada a aquella xica amagada a la tercera fila de clarinets, hui la meua companya de vida ( 
)…
Són tantes les primeres vegades que he viscut a la banda, que no em fa la sensació de que “ja fa 25 anys” que vaig entrar. Moltíssima gent ha vingut i se n’ha anat de la banda durant estos anys, però jo no he perdut ni una miqueta la il·lusió ni les ganes d’anar, cada dimarts i cada divendres, a l’assaig, ni de tocar cada passacarrer.
Per això he decidit canviar el títol de l’article. Només fa 25 anys que vaig entrar a la banda.
L'entrada Només fa 25 anys ha aparegut primer a El Racó de Xavi.