Planeta Softcatalà

S'ha publicat el Diccionari de Recursos Lexicals (DIRELEX). Es pot llegir la notícia a Softcatalà, on s'allotja aquest nou recurs.

La implementació és en Go i semblant a la del DSFF, però en aquest cas hi ha l'opció de generar el lloc web en pàgines estàtiques: els fitxers es construeixen/minifiquen/comprimeixen en Go, i els serveix Caddy. No hi ha necessitat de Node.js o Bun, o de cap dependència NPM (ni per l'execució ni pel desplegament).

Codi font: https://github.com/softcatala/direlex

Tecnologia: Go, Esbuild, Docker, Caddy

Gestió del contingut: Drupal 11

The accepted practice is to not add lazy-loading to images above the fold, especially the LCP image, since doing so can delay their loading until the browser has determined they are definitely in the viewport. One problem though is that "above the fold" depends on screen size: an image can be above the fold on desktop and below it on mobile. With native lazy loading and static HTML (e.g., without device detection on the server side or JavaScript), you normally have to pick one behavior and get it wrong for part of your users.

But there's a small workaround that seems to work. Browsers won't delay the loading of an image if it's already been fetched. You can take advantage of that by conditionally preloading the image using a media query, then marking the image as lazy later. I tested it using the HTTP link header, but may also work fine with a <link rel="preload"> tag.

Conceptually:

Link: </hero.jpg>; rel=preload; as=image; media="(min-width: 1024px)"

<img src="/hero.jpg" loading="lazy" />

Effect:

Desktop: preload fires → image loads eagerly (good for LCP)

Mobile: preload ignored → image lazy-loads

I'm using this in book pages and sidebar images at https://pccd.dites.cat. Example: https://pccd.dites.cat/obra/Conca-Guia_(1996)%3A_Els_primers_reculls_de_proverbis_catalans

In that layout, the cover image is above the fold on desktop but not on smaller devices — so it's eagerly loaded where Lighthouse recommends it, and lazy-loaded where it makes sense.

Caveats:

• Not documented or discussed anywhere (but seems to work fine in major browsers)
• Requires preloading, which may not always be practical (or intended)

But this gives you HTML-only, viewport-dependent lazy loading.

You can find the discussion for this post on Hacker News and Reddit.

Enguany ha sigut un d’impàs, sense grans aventures, però precedit (i també precedint, però això ja ho contarem) canvis significatius.

El primer any vivint a la nova casa, a la que ens hem adaptat com si haguérem viscut ací tota la vida (excepte Burret, que lladra a tot el món que passa pel carrer). Encara no hem acabat del tot totes les coses que volem per a la casa, però eh!, és un projecte per a tota la vida. Tinc pendent escriure entrades (o fer xicotets vídeos, o ja veurem exactament què) per a les coses que vaig fent a poc a poc per a domotitzar la casa, amb l’objectiu de fer-la cada vegada més còmoda per viure-hi.

He corregut món, però una miqueta menys que anys anteriors. Uns quants viatges a Barcelona per feina (febrer, maig, juny, juliol, octubre i novembre), i també amb la família (octubre i desembre), dies per Alacant i València, a Boston el mes de juny, Sant Mateu per a la trobada d’estiu de Softcatalà, un viatge super-xulo al Matarranya el mes d’agost amb Noelia i Laia, escapada amb Noelia a Londres a finals de setembre… en resum: pocs viatges llargs, però raro ha sigut el mes en què he estat a Benissa.

A la feina, pràcticament hem acabat la migració de tot el nostre front-end a UBIK. Ha sigut molta feina, però ens ho hem passat molt bé, i he aprés moltíssim. De cara a l’any que ve, s’esperen moltes novetats, amb nous projectes interessants (tot a VistaPrint), però ja anirem contant.

I amb poques coses més que dir… Bon Nadal a tots, i que tingueu una entrada a l’any 2026 genial!

L'entrada Bon Nadal! ha aparegut primer a El Racó de Xavi.

Avui, parlant amb Pedro sobre les coses que normalment fem a la feina quan treballem amb desenvolupadors més junior, ha parlat de la metàfora de les flors.

Ens passem molt de temps totalment focalitzats amb els resultats, però hi treballem ben poc en el context, en l’entorn, i no el potenciem prou.

I si, normalment acabem comprant flors de plàstic perquè no tenim ni aigua, ni fem, ni res d’això.

L'entrada Les flors ha aparegut primer a El Racó de Xavi.

S'acaba de publicar una nova edició en línia del Diccionari de Sinònims de Frases Fetes, de M. Teresa Espinal.

Aquesta nova edició incorpora frases noves i actualitzacions. S'expliquen una mica els canvis dels continguts a la pàgina de presentació. Se n'ha fet ressò VilaWeb, i ha sortit anunciat a la pàgina principal de la UAB, així com a la del Departament de Filologia Catalana.

Pel que fa als canvis tècnics, el més visible és que ara les frases són clicables: s'enllacen entre elles. Internament, les coses han canviat força, el codi del back-end és una implementació feta des de zero, en el llenguatge Go i en un contenidor Docker amb la imatge base scratch, sense cap base de dades. He publicat el codi font a GitHub.

Per a la gestió dels continguts vaig importar la base de dades antiga a Drupal 10, que resideix en una instància separada. Un script drush exporta les dades de Drupal a un fitxer JSON, que és el que llegeix l'aplicació Go.

Això no hauria estat possible sense la primera versió en línia (la del 2018), i sobretot gràcies al fet que anys abans l'autora decidís publicar el diccionari en format PDF (2012). De fet, he de dir que la conversió del 2018 no la vaig fer directament del PDF, sinó que em vaig basar en una versió en format EPUB que havia fet el 2013 un col·laborador d'ePUBCat amb el pseudònim PerDut. A aquest col·laborador anònim li vaig agrair llavors la seva ajuda per correu electrònic, i li ho torno a agrair ara aquí.

En el llibre Guia Galàctica per a Autoestopistes, el primer de la sèrie, investigadors d’una raça d’éssers hiperintel·ligents i pan-dimensionals construeixen Pensament Profund, el segon ordinador més potent de tot el temps i l’espai, per calcular la «Resposta definitiva a la pregunta sobre la vida, l’Univers i tot plegat». Després de set milions i mig d’anys, l’ordinador proporciona la resposta: 42.

La Resposta a la Pregunta Definitiva sobre la Vida, l’Univers i Tot Plegat

Doncs això. 42.

L'entrada 42 ha aparegut primer a El Racó de Xavi.

Fa un any i mig l'Institut d'Estudis Catalans va publicar el Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC). Aquest és el primer diccionari de llengua de l'IEC publicat amb una llicència Creative Commons (concretament, es va escollir la llicència BY-NC-ND (Reconeixement-NoComercial-SenseObresDerivades), que és una de les més restrictives).

Aquesta llicència m'ha permès adaptar el diccionari al format del Kindle, el lector de llibres electrònics d'Amazon. Fins ara, els propietaris d'un Kindle disposaven del Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC), que és de pagament. El DEIEC es pot baixar gratuïtament.

Els fitxers del diccionari, així com les instruccions d'instal·lació, es poden trobar a la pàgina corresponent de Softcatalà.

Nota: Malauradament, els dispositius Kindle tenen un defecte que complica la selecció de paraules apostrofades en català. Això dificulta tant la cerca directa al diccionari com l'ús de la traducció automàtica —que, per cert, ja funciona en català des de fa uns mesos— i també afecta la cerca directa a la Viquipèdia.

Aviat farà cinc anys que es va anunciar la Paremiologia catalana comparada digital, la PCCD. Ho vaig escriure aquí, poc després de fer-se públic, bastants mesos després que la pàgina ja fos accessible des d'un prototip públic però no enllaçat enlloc. N'havíem començat a parlar seriosament amb el Víctor el 13 de juliol de 2018, després del llançament del DSFF en línia, i també arran d'una trobada de Viquidites el juny del 2017. La feina del Víctor, evidentment, començava molts anys abans, dècades abans.

No entraré a valorar aquesta feina perquè no soc la persona adequada per fer-ho, i perquè ho faran altres. Però he de dir que el creixement de la base de dades ha superat totes les meves expectatives —expectatives que, a més, com que coneixia el Víctor, ja eren inicialment altes—. La veritat és que el creixement del nombre d'entrades ha sigut lineal i sense interrupció. I és ara, potser per celebrar aquest aniversari, que s'hi comença a incorporar el DCVB, l'Alcover-Moll.

El codi de la pàgina, publicat amb la llicència lliure AGPL, també ha viscut una evolució, encara que no es noti gaire i que la base sigui la mateixa. És una web clàssica LAMP, amb el focus en la simplicitat i el rendiment. La primera versió consistia en un sol fitxer index.php, incorporava jQuery i Bootstrap, i corria en una base de dades MySQL. Ara es fa servir CSS i JS simple, i la base de dades és MariaDB. El codi de la pàgina continua sent majoritàriament PHP tradicional i HTML, amb només una mica de CSS i JavaScript. Bash i JavaScript (i també PHP) es fan servir pels scripts i els tests. El web s'executa en Alpine Linux, a un servidor de Softcatalà, allotjat a la Universitat de Lleida. És accessible sense JavaScript, és compatible amb dispositius vells o limitats com l'Amazon Kindle, és usable totalment amb el teclat, i les pàgines s'han optimitzat per carregar-se ràpidament.

Com a programador del lloc web, trobo oportú donar el meu agraïment als projectes, biblioteques i eines que ajuden a fer possible el desenvolupament de la PCCD:

(Evidentment, no són totes, n'hi ha més.)

Per a variar, com ja va passar fa un parell d’anys, enguany ha sigut un any de canvis (promet escriure una entrada abans de que acabe l’any).

Però la primera mostra està ací: l’arbre de Nadal a la casa nova. Bon Nadal a tots!

L'entrada Bon Nadal! ha aparegut primer a El Racó de Xavi.

No sé ben bé per què, de tant en tant torne a visitar este blog que vaig començar a escriure en 2006. Reconec qui he sigut, el camí que he seguit fins este punt. El camí que encara continua ara.

Potser perquè és desembre, perquè és un bon moment per mirar arrere. Si faig una mirada cap arrere, veig este any 2024, un any emocionalment més intens que qualsevol altre (o semblant a 2015, quan em vaig separar de la N.). Este any també m’he separat, esta volta de la M.

El que arribe a entendre de la vida és cada pas és un aprenentatge profund. Un procés de maduració emocional que no es frena mai. Un procés que durarà fins a la fi dels meus dies. Entretant, hi ha les persones que estan ahí per ajudar-nos a créixer:

• Ma mare, que m’ha criat i que m’ha transmès un munt de patrons, dels quals sóc conscient cada volta més i més
• Els meus germans, amb les seues vides tan diferents a la meua i tan marcades pels mateixos patrons que tinc jo
• Als meus millors amics, que em donen amor quan fa falta i que també m’obliguen a aprendre
• A les meues amants, que m’han ensenyat tant i tant

Continue sense entendre què és la vida. I, mentrestant, la visc. Escric més sovint sobre yoga i filosofia en la meua web.

Els últims mesos he estat molt en silenci. Massa. De fet, per no fer no havia fet ni tan sols la típica publicació que faig tots els anys amb un pastís el dia del meu aniversari (la vaig fer més tard). Però tot té un motiu. O uns quants.

La feina

A la feina, després de poc més d’un any com a Tribe Lead, sent l’encarregat de dur un equip de 45 persones, vaig decidir tornar a un rol d’individual contributor. Amb l’ajuda de la meua cap d’aquell moment, Christina Wick, vaig decidir que el que realment volia fer era dedicar-me més a la part tècnica i deixar una mica de banda la gestió d’equip.

Durant tot el temps que em vaig encarregar de Merchandising Technology, no vaig mai deixar de fer també d’arquitecte de l’equip. I clar, fer les dues feines en 8 hores al dia… com a que no. Em passava moltes hores treballant, fent coses que m’agradaven, però abans de nàixer Laia sabia que la cosa havia de canviar.

I així, després de moltes converses amb Christina, vaig acabar passant de Senior Technology Manager a Distinguished Software Engineer, amb Basil passant a ser el nou tribe lead de l’equip.

En estos mesos, la veritat és que de viatges no me n’han faltat. Boston (abril 2022), Barcelona (maig 2022), Vista Launch FY23 a Mèxic (setembre 2022), Commerce Offsite a Boston (novembre 2022), Barcelona (novembre 2022), Barcelona (gener 2023), Melbourne (setembre 2023), Barcelona de nou (novembre 2023), Bengaluru (desembre 2023) i finalment, de nou, a Boston (febrer 2024). Uns quants kilòmetres, la veritat!

La família

Però, sense dubte, el millor ha sigut tot este temps amb Laia. La veritat és que he gaudit de cada minut: cada dia que l’he pogut passar completament amb ella gràcies a la baixa per paternitat ha sigut genial.

Amb ella també he pogut viatjar molt: hem anat dues setmanes a Barcelona, amb la Banda a París i Eurodisney, dos cap de setmana a Sant Mateu amb la gent de Softcatalà i el pont d’octubre a Sevilla. Laia, no està malament, per a tindre poc més d’un any, no?

I a part de Laia, també ens hem mogut un poc sense la xiqueta: vam anar a passar una nit pel meu 40 aniversari a València, on vam sopar en un japonés espectacular, i a veure del musical d’Aladdín durant el mes de juliol.

Així que si, ha sigut una temporadeta ben moguda… però per a això estem, no?

L'entrada Vora dos anys de viatges i altres coses ha aparegut primer a El Racó de Xavi.

Enguany l’aniversari m’ha pillat a Boston, de viatge de feina… Així que en lloc de pastís…

L'entrada #41 ha aparegut primer a El Racó de Xavi.

Enguany fa 18 anys que faig la felicitació de Nadal… el que vol dir també que este blog compleix majoria d’edat! (això fa por).

La foto la vaig fer durant l’últim viatge a Boston abans de la pandèmia, el mes de gener de 2020, i és la biblioteca principal de la prestigiosa (i elitista) facultat de negocis de l’Universitat de Harvard: la Harvard Business School.

L'entrada Bon Nadal! ha aparegut primer a El Racó de Xavi.

Traducció de la resposta de William Paul Thurston a la pregunta What’s a mathematician to do? (Què ha de fer un matemàtic?), publicada a MathOverflow.

No és a les matemàtiques on has de contribuir. És més profund que això: ¿com podries contribuir a la humanitat, i, encara més profundament, al benestar del món, lliurant-te a les matemàtiques? Aquesta pregunta no es pot respondre amb un raonament purament intel·lectual, perquè els efectes de les nostres accions van molt més enllà de la nostra comprensió. Som animals tan profundament socials i instintius que el nostre benestar depèn de moltes coses que fem, i això és complicat d’explicar d’una manera intel·lectual. Per això fas bé de seguir el teu cor i la teva passió. La raó sola et podria malencaminar. Cap de nosaltres és prou intel·ligent ni prou savi per esbrinar-ho intel·lectualment.

El producte de les matemàtiques és la claredat i la comprensió. No els teoremes, per si mateixos. Per exemple, ¿hi ha alguna raó real per la qual fins i tot resultats tan rellevants com l’últim teorema de Fermat, o la conjectura de Poincaré, importin? La seva veritable rellevància no recau en les afirmacions concretes, sinó en el paper que tenen a l’hora de desafiar la nostra comprensió, amb la introducció de reptes que impulsen avenços matemàtics que augmenten la nostra comprensió.

El món no pateix d’un excés de claredat i comprensió, no precisament, per no dir el contrari. Com, i si les matemàtiques específiques poden dirigir-nos a millorar el món (el que això vulgui dir) sol ser impossible d’esbrinar, però les matemàtiques, col·lectivament, són extremadament importants.

Crec que les matemàtiques tenen un gran component psicològic, a causa de la seva forta dependència en la ment humana. Les matemàtiques deshumanitzades s’assemblarien més al codi informàtic, que és molt diferent. Sovint és difícil traslladar les idees matemàtiques d’una ment a una altra, fins i tot les més senzilles. Hi ha moltes idees matemàtiques que poden ser difícils de copsar, però que són fàcils un cop les tens. Per això, la comprensió matemàtica no s’expandeix monòtonament en una sola direcció. La nostra comprensió, moltes vegades, també es pot deteriorar. Tenim evidències de diversos mecanismes de decadència. Els experts en una matèria es jubilen i es moren, o simplement passen a altres temes i se n’obliden. Les matemàtiques s’expliquen i s’enregistren habitualment en formes simbòliques i concretes que són fàcils de comunicar, més que no pas en formes conceptuals fàcils d’entendre un cop comunicades. La traducció en sentit conceptual a concreta i simbòlica és molt més fàcil que la traducció en sentit invers, i les formes simbòliques sovint substitueixen les formes conceptuals d’enteniment. I les convencions matemàtiques i els coneixements donats per descomptat canvien, de manera que els textos més antics poden ser difícils d’entendre.

En resum, les matemàtiques només existeixen en una comunitat viva de matemàtics que difon la comprensió i dona vida a idees velles i noves. La veritable satisfacció de les matemàtiques és aprendre dels altres i compartir amb els altres. Tots tenim una comprensió clara d’algunes coses, i conceptes tèrbols de moltes més. És impossible quedar-se sense idees que necessitin aclariments. La qüestió de qui és la primera persona que trepitja un pam de terra és realment secundària. Els canvis revolucionaris són importants, però les revolucions són poques i no són autosuficients: depenen molt de la comunitat de matemàtics.

William Paul Thurston, 2010, CC BY-SA.

Dissetena felicitació nadalenca!

Fins ara, molts anys he dit que han sigut anys de canvi. L’any 2019, amb la boda. El 2020, amb tot el que ens va portar la COVID-19, i el 2021 amb la mudança a Benissa i el canvi de rol a la feina.

Però este 2022, sense dubte, s’emporta la palma. Laia?? ha arribat a les nostres vides, i ho ha tornat cap per avall. Nits i nits de no dormir, temps lliure totalment desaparegut… però quan et mira i somriu, tot el cansament desapareix a l’instant.

De moment hem decidit no publicar fotos de Laia a les xarxes. Però volia que la felicitació, d’alguna manera, mostrara que la família ha crescut. I les boles de l’arbre (made in Pampallugues) ho demostren.

Bon Nadal!

L'entrada Bon Nadal! ha aparegut primer a El Racó de Xavi.

Pot semblar tòpic, però quan em van dir que enguany em tocava a mi escriure l’article com a músic que fa 25 anys que va entrar a la banda, vaig pensar: Ja fa 25 anys?

Va ser el 1997 (quin mal fa escriure anys que comencen per 19xx). Aquell any, el mateix que vaig començar l’institut, Javi Santacreu va parlar amb els meus pares i amb mi per a dir-nos que ja tocava entrar a la Banda.

Després d’uns pocs anys a la bandeta, tocar a la banda era una il·lusió ben gran, i recorde com si fora ara quan els dies d’assaig previ a Santa Cecília, quan encara faltaven 10 minuts per a començar, estàvem asseguts als banquets de fora de les escoles velles els “nous” d’aquell any: Camilo, Vicent i jo. També va entrar aquell any Fina, però ella era més major, i venia de tocar a la banda del seu poble, pel que no era “novata” com nosaltres.

I qui anava a imaginar que, allò que en aquell moment pareixia el final del camí, entrar a la banda, només anava a ser el principi de moltíssims per primera vegada.

I va començar ben prompte: el primer dimarts d’assaig, vaig ser, per primera vegada, l’únic oboé a la Banda. Tant Vanessa com Maite () estudiaven a València, i enfrontar-te, tot sol, a Quadres d’una exposició no era gens fàcil. Però allà estava jo, agafant la carpeta de primer, i intentant traure’m els papers perquè sonara alguna cosa.

Anys després (amb altres primeres coses pel camí que no cal contar en este article ), va arribar el primer canvi de director, i el primer solo. Javi va deixar la direcció de la Banda i, al mateix temps, Vanessa va decidir prendre’s un descans. I allà estava jo, “sol davant del perill”, amb El tambor de granaderos entre mans.

I tantes i tantes sensacions i vivències…

La primera entrada de Moros aquell 1997…
La primera vegada que vaig tocar al Palau de la Música, o a l’ADDA…
La primera vegada que vaig tocar a Mestalla (un València-Racing, 1:1, quin partit més avorrit, però que bé ho vam passar),…
L’orgull (i això no per primera vegada) de tocar junt amb la meua germana…
La primera responsabilitat en un grup de gent tan gran, quan vaig ser delegat de la Banda junt amb Àngel Marto
La primera vegada (i única) que vaig haver de tocar un solo de repent, perquè a Vanessa se li va trencar la canya el compàs anterior…
La primera (i única) vegada que no vaig tocar un solo que em tocava, perquè m’havia marejat tocant la peça anterior (gràcies, Àngela i Miguel Ángel per cobrir-me!)…
La primera vegada que vaig tocar el saxo, quan un grup de gent vam decidir fer una xarangal anomenada “la Morralla”…
El primer concert de Santa Cecília que em vaig haver de perdre, quan vaig anar a viure a Barcelona…
La primera vegada que vaig tocar el corn anglés…
La primera mirada a aquella xica amagada a la tercera fila de clarinets, hui la meua companya de vida ( )…

Són tantes les primeres vegades que he viscut a la banda, que no em fa la sensació de que “ja fa 25 anys” que vaig entrar. Moltíssima gent ha vingut i se n’ha anat de la banda durant estos anys, però jo no he perdut ni una miqueta la il·lusió ni les ganes d’anar, cada dimarts i cada divendres, a l’assaig, ni de tocar cada passacarrer.

Per això he decidit canviar el títol de l’article. Només fa 25 anys que vaig entrar a la banda.

L'entrada Només fa 25 anys ha aparegut primer a El Racó de Xavi.

Vaig conéixer a Cèsar Palazuelos allà pel 2006. En aquell moment, ell treballava al Levante-EMV, i ens va demanar a Joanba i a mi fer-nos una entrevista per a parlar d’Infobenissa.

En aquell moment, abans de l’època de Facebooks, Twitters, Instagrams o TikToks, la gent utilitzava (i molt!) els fòrums. I el d’Infobenissa no es quedava curt. L’actualitat benissera es debatia allí, amb desenes de participants cada dia. I Cèsar volia escriure una xicoteta entrevista per al Levante, on reflectir què estava passant en una web que portaven dos xicons de Benissa.

Han passat uns quants anys des d’allò, i tot i que mai he tingut cap relació amb Cèsar (ni tan sols estic segur si hem parlat alguna vegada més “en persona”), he seguit la seua trajectòria i la seua “vida online” des d’aquell moment.

I ja fa uns quants mesos que m’he aficionat a un dels últims projectes que ha mamprés: Escriviures, un lloc on escriu relats, històries i reflexions cada diumenge.

Escriviures

Escriviures fa servir la plataforma Substack, que té com a característica principal que està pensada per a fer subscripcions i enviar-les per correu electrònic. Així, tot i que pots llegir-ho com qualsevol altra web, o blog, si et subscrius t’arribarà un correu electrònic, cada diumenge de matí, amb la història de la setmana.

Personalment, és una d’eixes coses que no em venen al cap en tota la setmana. No estic esperant la història del diumenge, i tampoc me’n recorde d’entrar a la web per a llegir-ne alguna anterior. Però quan arriba el correu, diumenge de matí, tot canvia.

Supose que tindrà molt a veure el dia de la setmana: no hi solen haver presses, i es pot llegir de manera molt relaxada. També supose que té a veure el format: històries “curtes” (les pots llegir en pocs minuts), però “llargues” comparades amb la voracitat de tuits, reels, stories i tiktoks. I a més, històries que et permeten evadir-te, i imaginar-te alguns dels personatges que apareixen, o imaginar-te a tu mateix en situacions semblants.

Però m’agrada, i molt, llegir la història cada setmana. I la veritat és que les últimes m’han tocat el coret, i molt.

A principis d’agost, Aquells estius em feia recordar algunes de les coses que també vaig viure de menut, i amb records molt agradables de vivències amb els meus uelos. La d’esta setmana, on ens presenta a Rosita, també m’ha produït una sensació semblant. I la d’allò viscut a una biblioteca durant unes vacances que ens conta a La rosa del desert també et fa reflexionar de com és d’efímera l’existència.

Doncs això, que vos deixe la presentació d’Escriviures i, si vos agraden les històries que conta Cèsar, subscriviu-vos.

Et confesse que em feia molta vergonya de mamprendre això de les subscripcions. Però tinc un amic a qui vull molt, a qui li faig cas de tot -i això que és de Dénia- i no parava: fes newsletter, fes newsletter, fes newsletter. Newsletter feta.

No et donaré molt la llaga. Ens vorem diumenges pel matí i prou. Et contaré alguna historieta basada en els meus fets reals, que no vol dir que siga veritat ni que siga mentida. És, al cap i a la fi, que m’agrade contar-ho.

Doncs això, molt agraït que t’hages subscrit i ens veiem en el pròxim Escriviure.

Agraït, primera entrada d’Escriviures, per Cèsar Palazuelos

L'entrada Escriviures, el plaer de cada diumenge ha aparegut primer a El Racó de Xavi.