Per Carmen Jané, 23/01/2003, el Periódico de Catalunya
Per Richard Stallman, el software és part del coneixement humà, i com a tal, s’ha de compartir. És per això que l’anomenat últim hacker, pare del software lliure i apòstol del GNU/ Linux, va clamar, divendres passat a Barcelona, una vegada més, sobre la necessitat de permetre l’accés als codis dels programes informàtics i contra la possibilitat que els programes puguin ser subjectes a patents, una mesura que ha estat reclamada per algunes multinacionals nord-americanes i que la Unió Europea debat implantar des de fa uns quants anys. “Les patents de software van en contra de l’esperit de la programació, que necessita posar models en comú per crear-ne altres de nous”, explica l’ideòleg dels ciberdrets. “Si prosperen les patents, programar es podrà comparar a travessar un camp de mines”. Stallman també va denunciar el paper dels lobbies de la indústria informàtica, “que amenacen els programadors perquè no revelin el codi i busquen convèncer els Governs perquè no s’hi oposin, perquè volen que els ordinadors els obeeixin”.
Anunci de Microsoft
En opinió de l’ànima de la Free Software Foundation, l’anunci de Microsoft de permetre l’accés de governs i clients al codi font de Windows s’ha d’inscriure en aquesta línia perquè “no canvia res, i a més a més no és nou”. “Als anys 80, ATT oferia llicències per al codi font d’Unix amb el compromís de no divulgació. Actualment, Microsoft fa el mateix. Intenten guanyar-se els governs perquè optin per ells i no pel software lliure. Els creadors de programes propietaris sempre intenten dividir la gent, i Microsoft sempre tempta els que intenten resistir”, declara. Stallman entén que la pirateria “només és assaltar vaixells”, i per tant no accepta el terme per a la còpia indiscriminada.
Ell mateix es defineix com a “hacker”, en el sentit que tenia al MIT als anys 60, “expert informàtic a qui mou buscar el repte, ser més llest”. Segons el seu parer, una empresa informàtica no pot basar el seu negoci en l’ocultació dels codis i en l’exclusió d’informació, sinó en “la distribució de còpies, a crear programes a mida o a donar serveis als usuaris”, tal com fan companyies com ara Suse, Mandrake o Redhat, que distribueixen i venen serveis sobre distribucions del nucli de Linux. “Poques empreses viuen de vendre llicències, en realitat”, afirma. Mandrake, precisament, ha presentat suspensió de pagaments aquesta setmana.
Stallman al Parc Güell (prémer per ampliar)
Sóc Sant IGNUtius
“Sóc Sant IGNUtius, apòstol de l’església de l’Emacs, que vinc a beneir els vostres ordinadors…”, anunciava Richard Stallman, amb túnica i aurèola de santedat a sobre, a l’audiència perplexa de la UPF, al final de la seva conferència de divendres passat. La broma, que ha repetit davant altres auditoris, més enllà de demostrar el seu finíssim sentit de l’humor, té, com tantes altres, una part de veritat.
Stallman ha consagrat la seva vida a crear software lliure (eines per al sistema operatiu GNU i l’editor de textos Emacs) des que algú li va negar l’accés al programa d’una impressora que s’espatllava sovint. Viu amb molta austeritat dels recursos que li dóna la Free Software Foundation, a la qual contribueixen ciutadans anònims a través d’internet, des que va deixar la seva feina com a investigador al MIT perquè considerava que “si hi seguia podrien tenir drets sobre el que jo programava”.
“Es pot viure amb 80 o 100 dòlars al mes, si les teves prioritats no són luxes superflus com un iot, una casa o tenir fills”, assegura. De fet, ell viatja, i molt, amb gairebé el que porta posat, més el seu ordinador, una càmera i una flauta, i renuncia a centenars de “luxes superflus”, com els mocadors. Envia prèviament una llista de condicions per correu electrònic que assenyalen el que menja i que li fan canviar un hotel de luxe per un pis d’estudiants. I viu pendent de consultar els seus emails.
“El que fas és el que penses”, diu, i per això assegura que no ha volgut dedicar la seva vida “a alguna cosa que no el pogués fer-se sentir satisfet”. La seva lluita es basa en el lema “llibertat, política i joc net”, que converteix ràpidament en el clàssic “llibertat, igualtat, fraternitat”.
Però als 49 anys, sent que la seva tasca rere del software lliure i la seva aportació a aquest ha quedat eclipsada per la figura de Linus Torvalds, l’exestudiant finlandès que va aconseguir articular un nucli per a GNU, Linux, sobre el qual s’ha basat el model comercial. Per això reclama que el sistema es digui GNU/Linux, i no només Linux.
“Torvalds ha tret protagonisme no només a la meva feina, que només seria dolent per al meu ego, sinó també per al moviment del software lliure, i això és més important, perquè ens debilita. Torvalds ara escriu software propietari i això no és ètic, ni per a ell ni per a qualsevol persona. Va fer una feina important de software lliure però no recolza políticament la llibertat de cooperar. Evita la política, no vol veure el món en termes polítics”, explica visiblement dolgut.
Stallman, en canvi, manté en la seva web opinions sobre una pila de temes candents, des de l’Iraq al Brasil i Corea del Nord. I aspira que algú –un grup palestí s’hi ha ofert– desenvolupi un sistema operatiu per a mòbils basat en software lliure, per “evitar el control” dels terminals.