Per Xavi Drudis Ferran http://patents.caliu.info
Volem usar programari en català
Què feu aquí? Vosaltres no ho sé. Jo, quan vaig a softcatala.org [1], sovint és per buscar programes en català. Hi ha altres recursos, també, però la majoria de vegades busco programes d’ordinador. Hi ha altres webs que també faig servir, però la majoria de programes que faig servir venen de servidors del projecte Debian o de Softcatalà, perquè són plens de programes en la meva llengua. A mi m’agrada el programari lliure[3], alguns de vosaltres potser us conformeu amb programari privatiu, o amb una barreja (un sistema operatiu tancat, un descompressor shareware i un processador de textos lliure, per exemple).
En tot cas, qui es baixa un programa de Softcatalà és perquè el vol tenir en català. Molts de nosaltres entenem altres llengües, però ens agrada fer servir la nostra, i gràcies a molts voluntaris que tradueixen programes al català, i a molts autors de programes que els fan i permeten traduir-los ens podem permetre el luxe de baixar-nos-els, instal·lar-nos-els i potser contribuir-hi. I això implica una tria.
Triar no sempre és fàcil en informàtica. Hi ha empreses que venen llicències (ben restrictives) de programes i fan tot el que poden per aconseguir monopolis sobre cada cop més tipus de programes. I per canviar de programa, hom ha d’aprendre a utilitzar el nou, i ha de traspassar (si pot o com pugui) la informació, la feina que havia fet amb el vell. I ha de conèixer gent que treballi amb el nou per poder ajudar-se mútuament. Tenim el que en diuen “efectes de xarxa”[4]: un programa és apreciat no pel que fa o per com és de bo, sinó per la quantitat de gent que el fa servir, per la xarxa d’altres programes, serveis i gent amb què pot treballar.
Per això abunden els monopolis en programari, per això la gent se sent “obligada” a fer servir en ordinadors de la seva propietat programes que no li agraden, per això la frustració o fins i tot por de molta gent de fer servir ordinadors, per això preus cada cop més alts per a llicències cada cop més restrictives de programes cada cop de menys qualitat i amb menys garanties que necessiten cada cop ordinadors més potents per resoldre problemes que ja resolíem abans.
Eppur si muove[5]. Malgrat totes les barreres psicològiques, la gent es resisteix a que el seu ordinador, la gràcia del qual és que una mateixa màquina universal es pugui usar per resoldre qualsevol problema computable, només el pugui fer servir per a les quatre coses que decideix el monopolista de torn. Encara recordo una època en què tothom feia cartes amb el WordPerfect i semblava molt poc pràctic fer servir una altra cosa. Després es va començar a posar de moda el MS Word, i ara molts es passen a l’Open Office (i jo segueixo amb LyX). Podríem dir el mateix per a sistemes operatius, bases de dades, o navegadors (i aquí ens adonaríem de la importància de tenir i respectar estàndards que permeten interactuar a programes diferents). Malgrat els monopolis, els programadors fan programes alternatius i, malgrat els efectes de xarxa, els usuaris i administradors els fan servir (i sovint els estudien i els adapten o els tradueixen). I Microsoft ja cal que es calci.
I és que ens agrada triar. Microsoft, Oracle, Adobe o la consultoria de la cantonada ens poden prohibir que copiem els seus programes, que n’arreglem els defectes o que els traduïm a llengües que ells no ens ofereixen, perquè els seus programes són seus, i l’autor té dret a decidir què es fa de la seva obra (d’això se’n diu “drets d’autor”). Però no ens pot prohibir que en triem d’altres, que en fem de nous o que ens adaptem programes fets per altres autors que si ens ho permetin, com ara el programari lliure. És a dir, contra programes o llicències o preus que no ens agradin, tenim el recurs d’ignorar-los i fer servir una altra cosa. Molta gent segueix preferint els supervendes però molta altra diu “no gràcies, més m’estimo allò altre” o “no gràcies, ja ens farem nosaltres el programa” i utilitza i/o participa en la construcció d’alternatives. Això fa que els qui fan els programes s’hagin de preocupar d’innovar o de millorar les condicions en què els comercialitzen i que cadascú pugui triar què posa en el seu ordinador. D’això, se’n diu “competència”, i representa que juga a favor del consumidor (quan no l’erosionen els monopolis tan freqüents en informàtica).
I si ens prohibissin triar?
I si ens prohibissin triar? I si decidissin que el primer que faci alguna cosa pot prohibir a la resta fer res semblant al que ell fa?. Així funcionen les patents. De fet no cal ni tan sols ser el primer en haver fet alguna cosa, només ser el primer en haver-hi pensat i haver-ne obtingut la patent. Fins i tot abans de començar a programar res. On queda la competència? Aparcada fins que caduqui la patent (20 anys si el propietari no se’n cansa abans).
Vistes així, les patents semblen una aberració. Són microdictadures privades: l’advocat de patents “transfereix les competències” que pugui obtenir de l’oficina de patents a la seva companyia o al seu client en redactar la sol·licitud, després “legisla” sobre aquell nínxol de negoci en redactar les llicències de patents, “recapta tributs” dels qui les vulguin fer servir, i si no li fan cas “imposa la llei i l’ordre” amb el sistema judicial i policial de l’estat, perquè una infracció de patents es castiga amb entre sis mesos i dos anys de presó i la indemnització corresponent.
Ens hem begut l’enteniment, doncs? Com poden haver-hi patents en una societat democràtica i una economia de lliure mercat? Bé, doncs resulta que les patents podrien ser una bona idea, si tot es fes ben fet. La justificació de les patents és que no es pot patentar qualsevol cosa. Idealment, l’estat només acceptaria patents per a aquelles coses que no existirien sense patents. És a dir, si per inventar alguna cosa hi has de gastar tant que no et surt a compte, no ho inventaràs. Per tant, entre no tenir l’invent i tenir-lo monopolitzat els primers vint anys, potser ens surt a compte la patent. Les patents poden ser beneficioses per a la societat si s’apliquen a coses que costen molt d’inventar i molt poc de copiar. En aquest cas, l’inventor corre amb les despeses i la competència amb els beneficis, i sense patents la inventiva es limitaria al més alt altruisme.
Aquest criteri té un problema, però. El cost d’inventar una cosa és molt difícil d’avaluar. Potser a algú li costa molt i a algú altre molt poc. Per això la tradició ha estat, a més dels requeriments evidents de que el que es patenta no hagi estat inventat abans, ni sigui trivial a partir del que ja es coneix, ni sigui inútil per a la indústria, definir temes patentables i temes que no ho són. Així, no es pot patentar la literatura, els negocis, les formes d’interacció social, etc. Per a tot això se suposa que és massa barat trobar la idea i massa car copiar-la, aplicar-la novament amb èxit. En alguns casos, com ara la literatura o el cinema, la còpia literal és molt fàcil però la reelaboració d’un mateix tema sense aprofitar l’original, que és el que prohibiria una patent, és tot un art, i és un avenç que els escriptors reescriguin els clàssics i els directors facin homenatges a pel·lícules mítiques. En aquests casos, els drets d’autor eviten que es pugui reutilitzar la obra d’algú sense el seu permís, però permeten la reelaboració independent amb idees agafades d’altra gent.
Què convé que sigui patentable?
Què hauria de ser patentable, doncs?[6] Les aplicacions de la recerca empírica. Per concedir una patent caldria que l’invent aportés nous coneixements sobre l’ús controlat de forces de la natura per obtenir efectes previstos. En altres paraules, aquelles coses en què no hi ha prou amb un model matemàtic, formal o ideològic del que s’ha de fer, sinó que després cal comprovar que la natura realment satisfà el model. Moltes innovacions patentables es fan seguint models matemàtics de la física o química de la naturalesa, però aquests models no defineixen la innovació, només la descriuen com a aproximació, i cal sempre comprovar que la solució trobada del model matemàtic funciona a la pràctica. Però els programes són creacions dintre d’un model formal, i no hi ha realitat material que verificar, i per tant corresponen a un esforç purament intel·lectual, no empíric. El mateix passa amb la literatura, el cinema, la música… Sempre cal que la creació funcioni, sigui coherent, satisfaci les equacions o les regles de la mètrica o de la narració visual, però les innovacions patentables, a més de fer quadrar les equacions (o les rimes), han de funcionar en el món material. Això és el que ens permet parlar d’invencions.
Per a les innovacions que requereixen laboratoris cars, experimentació i assajos amb prototipus, és a dir, per a aquelles que exploren una petita part del funcionament de la natura per trobar formes d’aprofitar-nos-en i obtenir resultats repetibles, ens trobem que el cost de trobar la idea útil és molt alt, i el cost de copiar-la i aplicar-la independentment és molt baix. És el cas d’una nova fórmula química o una invenció mecànica.
A més a més, són indústries que produeixen béns materials i que tenen uns costos de matèries primeres, de fabricació, de distribució, etc. Si intenten competir amb productes nous, és possible que es gastin els diners de desenvolupar-los i, quan ja hagin trobat la manera de resoldre el problema, algú comenci a produir el mateix producte sense les despeses de desenvolupament. Aleshores, resulta més rendible competir en costos de matèries primeres, en magatzems, en capacitat de producció o en el que sigui, que no pas en recerca, i els consumidors es podrien quedar sense productes innovadors. O, en alguns casos, l’inventor podria guardar en secret la solució al problema, i la societat tindria el producte però es quedaria sense l’accés a aquest coneixement.
Per evitar això, els estats fan una excepció al desitjable principi de lliure competència i concedeixen patents. Una patent és un monopoli temporal a canvi de la publicació d’informació sobre una invenció. L’empresa inventora explica l’invent amb prou detall com per a que un especialista el pugui construir (a l’apartat “descripció” de la sol·licitud), defineix quin monopoli vol a canvi (a l’apartat “reivindicacions”), i presenta la sol·licitud a l’oficina de patents de cada estat on vulgui el monopoli. L’oficina de patents comprova que tingui aplicació industrial, que sigui nou (és a dir, que no hagi estat publicat anteriorment) i que presenti activitat inventiva (és a dir, que no sigui òbvia per a un especialista). Hi ha tot un seguit d’activitats que no es poden patentar justament perquè no són invencions o perquè no aporten res a la tècnica (en el sentit del coneixement d’usos controlables i previsibles de forces de la natura).
Recordem que el motiu per excloure la presentació d’informació, les matemàtiques, els negocis, etc. de les patents no és que no tinguin mèrit, o que no requereixin esforç o que no siguin rendibles o productives. És que no hi ha raó per pensar que amb patents tindríem més innovacions en aquests camps de les que ja tenim [7], i en canvi, n’hauríem de patir els monopolis. Les patents no són un premi a l’intel·ligència ni a l’enginy, sinó un bescanvi de llibertat per innovacions, en casos molt concrets en què hi sortim tots guanyant (si les oficines de patents fessin bé la feina).
I els programes d’ordinador?
Els programes d’ordinador no són un d’aquests casos. Els programadors no necessitem l’incentiu d’una patent per innovar, perquè no necessitem experimentar ni fabricar prototipus, ni fer assajos en laboratoris. Els ordinadors es comporten sempre (excepte avaries) segons un model matemàtic precís (per exemple el de la màquina de Turing). En la pràctica, mai no dubtes si una idea es podrà realitzar o no, perquè les capacitats dels ordinadors són perfectament conegudes. Pots no saber quant de temps trigaràs en crear el programa o quants errors faràs, però no et planteges si el pes dels fitxers acabarà deformant el directori o si el bucle se’t desgastarà després de molt executar-se. La natura no et fa males passades, perquè la gent que es cuida de fer maquinari t’ho garanteix. Per tant, mai no cal comprovar si el teu model de solució funciona o no, que és el que cal que faci qui dissenya un medicament. Com a màxim cal provar el programa, com qui comprova que no s’hagi equivocat al sumar.
En informàtica les idees són molt barates (sovint es regalen en proposar un projecte a un client), però portar-les a la pràctica és força més complicat. Assegurar-te que totes les parts de l’aplicació funcionen bé les unes amb les altres, que s’han previst tots els casos, i que el comportament del conjunt és el desitjat, requereix un procés de programació i depuració del codi una mica entretingut. És a dir, el que és car és posar les idees en pràctica. Per això, veure un programa i copiar-ne les idees per fer-ne un altre no és cap feina fàcil. Si més no, no és més fàcil que el procés de crear el programa original. Com en el cas del cinema, les reescriptures de clàssics poden ser tot un art. Però no en diem “homenatges”, sinó “reinventar la roda” i procurem evitar-ho. Igual que en literatura i en cinema, els drets d’autor eviten que qualsevol copiï sense permís de l’autor la part cara del desenvolupament, que és el codi del programa.
Per això no ens ha faltat mai innovació en informàtica. De fet, com que en informàtica les matèries primeres, la distribució i la manufactura (fer les còpies del programa) és gairebé de franc, l’única manera de competir és innovar, i l’única manera de no innovar és tenir un monopoli.
Tot i que el conveni europeu de patents[8] diu que no es podran patentar programes d’ordinador “com a tals”, l’oficina europea de patents n’ha concedit més de 30.000[9] . No sabem per què ho han fet, el cas és que algunes multinacionals han pressionat molt[10]; l’oficina té més feina per denegar una patent que per concedir-la, i ingressa més diners quan la concedeix[11]. El reglament que actualment utilitza l’Oficina Europea de Patents (OEP) [12] reinterpreta el conveni de tal manera que, a la pràctica, no hi ha res que es consideri un “programa d’ordinador com a tal”, i concedeix monopolis sobre, per exemple, el carret de la compra d’una botiga en la web[13], els servidors web amb planes dinàmiques[14], o la transmissió de fitxers d’audio o vídeo comprimit per una xarxa[15].
Aquestes patents són nul·les si es fa una lectura coherent del conveni europeu de patents[16], però la única manera de saber si el jutge les considerarà nul·les o es refiarà de la interpretació de l’OEP (com sovint passa) és anar a judici; per tant, tenen un cert potencial d’amenaça. Els judicis per patents són dels més cars: als EUA es parla d’un milió de dòlars per judici[17], perquè calen advocats especialitzats i enginyers.
La Comissió Europea vol permetre patentar programari
Ara, la Comissió Europea vol canviar la llei per fer que el programari sigui patentable (i de fet qualsevol ús dels ordinadors: comunicacions, mètodes de negocis, etc.), de manera que els jutges no puguin anul·lar cap de les patents de programari concedides, ni cap de les que es concedeixin en un futur, pel fet de tractar-se d’un sector no patentable.
Per aconseguir-ho, cal que la directiva[18] que ha proposat la Comissió sigui aprovada pel Parlament Europeu[19]. De moment han votat els dos comitès parlamentaris que han d’opinar[20]; ambdós han esmenat la directiva corregint moltes de les mesures per permetre patents de programari (tot i que tots dos han deixat un forat pel que es podrien esmunyir totes les patents de programari[21]). També ha estat molt assenyat l’informe del Consell Econòmic i Social Europeu[22], que ha criticat la directiva i ha proposat posar l’OEP sota el control de la UE (actualment és un organisme diplomàtic independent).
Però el comitè més decisori, el d’Afers Legals i Mercat Intern[23], té una ponent partidària de les patents de programari i dels mètodes de negoci “inventius”, que ha preparat un esborrany d’opinió que reforça o agreuja la directiva de la Comissió[25]. No ha fet cas de cap dels tres documents anteriors que ha considerat (de fet ha presentat el seu esborrany abans que es votés l’últim[26]), excepte per adoptar detalls marginals. Un cop aprovat l’esborrany del comitè, és probable que la majoria d’eurodiputats li facin cas en la votació al ple, perquè és materialment impossible que cada eurodiputat estudiï en profunditat cada directiva, i per això s’organitzen en comitès.
Alguns dels eurodiputats més implicats en els debats han escoltat els voluntaris que critiquen les patents de programari i els influenciadors professionals que les defensen, i, malgrat els recursos d’aquests darrers, sembla que els arguments dels primers han estat prou convincents i han trobat força suport[27]. Però, per a molts eurodiputats, els estudis que analitzen les greus conseqüències de les patents de programari i les explicacions dels activistes són teories molt boniques, però les multinacionals que els parlen de la necessitat de les patents de programari són una realitat més palpable. Aparentment no els ha servit l’exemple dels EUA, on les crítiques a les patents de programari es multipliquen[28] i amenacen empreses senyera de la nova economia com ara eBay[29], gegants com ara Microsoft[30], o petites empreses extorsionades legalment[31], i els monopolis es reforcen a costa de les pimes[24] i del programari lliure[32].
Les patents i el programari lliure
El programari lliure és el que permet als seus usuaris les 4 llibertats[3]:
1- usar-lo per a qualsevol fi
2- estudiar-lo per saber com funciona i com està fet, i adaptar-lo a les pròpies necessitats
3- redistribuir-lo a qui vulguem
4- millorar-lo i redistribuir les millores perquè serveixin a altri
La darrera llibertat permet que puguem, per exemple, col·laborar col·lectivament per traduir programes lliures al català. La 3 ens permet que ens puguem baixar els programes traduïts d’una rèplica de l’arxiu de Debian, de Softcatalà o d’un CD que acompanyi un diari o revista, i ajuda a evitar exclusions en la societat de la informació segons el poder adquisitiu. La 2 ens permet aprendre i ens dóna la confiança que tothom pot descobrir els errors o els paranys que puguin tenir els programes que utilitzem, una garantia de transparència imprescindible a mesura que el programari entra a tots els racons de la nostra societat, des de jocs de mòbils fins a sufragis electorals. La llibertat 1 ens permet aplicar les altres per obtenir beneficis pràctics d’aquest bé cultural sense sotmetre l’explotació dels programes a restriccions artificials.
Mentre els programes d’ordinador només estaven sotmesos a drets d’autor, que un programa fos lliure o no depenia només dels seus autors. Qui volia donava les quatre llibertats als seus usuaris i qui volia no, i molta gent ha volgut i ha construït un gran patrimoni cultural compartit. Si s’apliquen patents al programari, la decisió ja no és de l’autor, sinó de qui tingui la patent. Per exemple, Microsoft (MS) té patents que cobreixen certes parts del sistema que usa l’MS Windows per compartir fitxers i impressores amb altres ordinadors. Va anunciar que permetria a tothom aplicar aquests sistemes excepte al programari lliure[32]. Fins ara hi havia un projecte lliure anomenat “samba” que permetia que ordinadors amb GNU/Linux i molts altres sistemes operatius poguessin compartir fitxers i impressores amb ordinadors amb l’MS Windows. Si MS pot fer valdre les seves patents, podrà eliminar aquest projecte.
A més, el programari lliure és més vulnerable que el no lliure pel fet que la llibertat 2 permet estudiar el programa i trobar infraccions de patents, i perquè la llibertat 3 fa impossible poder pagar una llicència de patent per cada còpia distribuïda, perquè l’autor ni tan sols sap quantes còpies circulen.
El programari en general i les patents
Però no és només el programari lliure el perjudicat. Els autors de programari no lliure són igualment incapaços de garantir que no infringeixen patents que ni saben que existeixen (perquè és impossible estar al corrent dels milers de patents mentre es programa, i més tenint en compte que els 18 primers mesos les patents europees són secretes[34]). Per tant, l’única manera de sobreviure és una mena de cursa armamentista on les multinacionals més riques dediquen grans quantitats de diners a acumular patents per poder contraatacar si algú els denuncia, i dissuadir així els adversaris de fer servir les seves patents[36]. El resultat és un oligopoli que exclou les pimes i perjudica els consumidors.
Ni tan sols els continguts digitals podrien publicar-se amb llibertat, atès que es poden usar patents per controlar qualsevol format de fitxer (per exemple n’hi ha que afecten les imatges en format GIF[39] o JPEG[40], el so en format ASF[41] o MP3[42], el vídeo MPEG 4[43], etc.). D’aquesta manera, qui controli la patent pot impedir que algú generi continguts en aquests formats, o imposar el peatge que vulgui.
En concret, si s’aprova la directiva tal com l’ha presentat la Comissió perdríem el programari lliure (cosa que eliminaria la major part de programes en català) però, a més, els oligopolistes que venguessin la resta de programari no tindrien cap mena d’incentiu per traduir o permetre la traducció dels seus programes, perquè no tindrien competència. El seu monopoli no seria resultat d’efectes de xarxa, ni de publicitat, sinó de l’ordenament jurídic i de les forces de seguretat.
Posem fil a l’agulla
Si us explico tot això no és perquè sigui un escriptor de novel·les d’intriga aficionat ni perquè m’agradi criticar per criticar. Ho faig perquè el nostre dret a escollir està en joc (i també la nostra llibertat d’expressió i la nostra economia). Joan Fuster deia que “tota política que no fem serà feta en contra nostra”. La política europea, ens agradi o no, ens afecta. I no es tracta d’una pel·lícula que veiem des del sofà, sinó d’una òpera de la qual formem part (si més no, del cor) i el final dependrà del que fem o deixem de fer.
El reduït grup d’activistes que estem intentant evitar les patents de programari a Europa hem aconseguit èxits importants amb recursos bastant migrats, arguments sòlids, 140.000 signatures[38] i força hores. Els resultats[21] no avalen el triomfalisme però demostren que els esforços serveixen de molt. Però la predisposició de la ponent del comitè Jurídic[23] que haurà de votar a l’abril sembla força menys favorable[25], i quan al maig votin els 626 eurodiputats[37], costarà molt que endevinin què és el que convé a la UE sense ser experts en informàtica, ni tenir temps per estudiar tots els dossiers, ni tenir consciència que el tema preocupa prou a la societat com per dedicar-li més temps que a un altre.
Si hi ha un grup important de ciutadans que es preocupa d’explicar els problemes, proposar solucions, i desmentir fal·làcies (o simplement mostrar preocupació per un tema important i demanar que escoltin als qui ho fan) és més que probable que la directiva s’esmeni per evitar les patents de programari o, si de cas, que es rebutgi. Si tothom calla, és gairebé segur que el Parlament Europeu acceptarà el que diu la Comissió. La quantitat de gent activa fins ara és molt reduïda per tenir garanties d’èxit.
A més, la quantitat de gent afectada, i el perjudici causat són tan desproporcionats respecte la gent i empreses que es pren la simple molèstia d’enviar un fax, una carta o fer unes trucades, que les queixes dels qui sí actuen poden arribar a semblar alarmistes i infundades. Aquesta situació només s’explica perquè, a més de l’abundant informació sobre els problemes amb les patents de programari, hi ha força desinformació i molta confusió buscada. Opinar al respecte requereix un mínim d’informació i esperit crític, i això exigeix dedicar-hi un cert temps.
Si veniu a Softcatalà perquè us agrada triar, trieu un cop més: feu difusió del problema, contacteu eurodiputats, empreses, associacions i grups afectats, informeu-vos i col·laboreu amb les organitzacions en lluita contra les patents de programari[35]; en definitiva, actueu ara[33] o no feu res i deixeu que la única opinió que arribi a Brussel·les sigui la de les multinacionals i els intermediaris de patents. En altres paraules, especialment per a les empreses que creen o utilitzen programari: trieu si voleu dedicar temps ara a intentar aturar les patents de programari, o perdre després més temps, diners i llibertat per defensar-vos de patents quan ja estiguin legalitzades i no hi hagi marxa enrera.
Però tingueu en compte, en triar, que, si avui trieu no actuar, demà potser no podreu venir a Softcatalà a triar idioma per als vostres programes.
Agraïments
Gràcies a Quico Llach, de Softcatalà per la revisió del document.
Referències
[1] Softcatalà
Català http://www.softcatala.org
[2] Projecte Debian (una recopilació de programari, en particular GNU/Linux)
Català (i multilingüe) http://www.debian.org
[3] Programari lliure
Anglès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.html
Croat http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.hr.html
Txec http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.cs.html
Danès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.da.html
Holandès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.nl.html
Francès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.fr.html
Gallec http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.gl.html
Alemany http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.de.html
Hongarès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.hu.html
Indonesi http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.id.html
Italià http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.it.html
Japonès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ja.html
Coreà http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ko.htm
Noruec http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.no.html
Polonès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.pl.html
Portuguès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.pt.html
Romanès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ro.html
Rus http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ru.html
Eslovè http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.sl.html
Castellà http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.es.html
Suec http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.sv.html
Turc http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.tr.html
[4] Efectes de xarxa.
Anglès http://mason.gmu.edu/~aaviram/NWMain.htm
[5] Diu la llegenda que quan l’esglèsia va obligar Galileo Galilei a retractar-se de la seva defensa de la teoria heliocèntrica de Copèrnic i reconèixer que la Terra estava quieta al centre de l’univers, ho va fer obligat i en acabar va murmurar “eppur si muove” (“i, malgrat tot, es mou”).
Italià http://www.comune.pisa.it/ist.comp.tongiorgi/archivi/lavoricollodi/circoscrizweb/galileo/biografgalilei.htm
[6] Concepte d’invenció, que defineix el que hauria de ser patentable
Anglès http://swpat.ffii.org/analysis/invention/index.en.html
[7] Un dels estudis econòmics que desaconsellen les patents de programari James Bessen & Eric Maskin
Sequential Innovation, Patents and Imitation, Working Paper, Department of economics MIT, Cambridge, Massachusets.
Anglès http://www.researchoninnovation.org/patent.pdf
[8] Conveni Europeu de Patents
Anglès http://www.european-patent-office.org/legal/epc/
Alemany http://www.european-patent-office.org/legal/epc/index_d.html
Francès http://www.european-patent-office.org/legal/epc/index_f.html
[9] Estadístiques de patents europees
Català (i altres) http://swpat.ffii.org/patents/stats/index.ca.html
Algunes patents concedides per l’OEP
Català (i altres) http://swpat.ffii.org/vreji/pikta/index.ca.html
[10] Paper d’algunes multinacionals en la inflació de patents:
Microsoft
Anglès http://swpat.ffii.org/players/microsoft/index.en.html
IBM
Anglès http://swpat.ffii.org/players/ibm/index.en.html
Siemens
Anglès http://swpat.ffii.org/players/siemens/index.en.html
Alemany http://swpat.ffii.org/players/siemens/index.de.html
Altres
Anglès http://swpat.ffii.org/players/index.en.html
[11] Preguntes i respostes sobre patents de programari
Philippe Aigrain
Head of Sector “Software Technologies” in the unit “Technologies and Engineering for Software, Systems and Services” of the European Commission Information Society Technologies R&D Programme,
Anglès http://cip.umd.edu/Aigrain.htm
[12] Comentaris de Hartmut Pilch al reglament de l’OEP de 2001
Anglès http://www.aful.org/wws/arc/patents/2001-10/msg00009.html
Nou reglament de l’OEP
Anglès http://www.european-patent-office.org/legal/gui_lines/e/c_iv_2.htm
[13] patent europea sobre el carret de la compra a una botiga a la web
Català (i altres) http://swpat.ffii.org/patents/samples/ep807891/index.ca.html
[14] patent europea sobre servidors web amb planes dinàmiques
Anglès http://swpat.ffii.org/patents/samples/ep767419/index.en.html
Alemany http://swpat.ffii.org/patents/samples/ep767419/index.de.html
[15] patent europea sobre la transmissió de fitxers d’audio o vídeo comprimit per una xarxa
Català http://patents.caliu.info/nota080203.html
[16] Interpretació del conveni Europeu de patents al reglament de 1978
Anglès http://swpat.ffii.org/papers/epo-gl78/index.en.html
Alemany http://swpat.ffii.org/papers/epo-gl78/index.de.html
al cas Dispositionsprogramm
Anglès http://swpat.ffii.org/papers/bgh-dispo76/index.en.html
Francès http://swpat.ffii.org/papers/bgh-dispo76/index.fr.html
Alemany http://swpat.ffii.org/papers/bgh-dispo76/index.de.html
[17] Preus de judicis per patents
Segons aquest article de le Monde Informatique els litigis poden costar entre 20 000 i 500 000 EUR a Europa i fins a 1 000 000 $ a EUA
Francès http://www.weblmi.com/articles_store/973_11/Article_view
[18] Directiva COM(02)92 sobre patentabilitat del programari
Alemany http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92de.pdf
Anglès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92en.pdf
Francès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92fr.pdf
Castellà http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92es.pdf
Danès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92da.pdf
Italià http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92it.pdf
Neerlandès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92nl.pdf
Portuguès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92pt.pdf
Finès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92fi.pdf
Suec http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92sv.pdf
Grec http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92el.pdf
Contraproposta de directiva
Anglès http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/prop/index.en.html
[19] Procés de codecisió a les institucions de la UE
Català http://patents.caliu.info/codecisio.html
[20] Opinió del comitè de Cultura del Parlament Europeu
Anglès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019en.pdf
Alemany http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019de.pdf
Francès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019fr.pdf
Castellà http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019es.pdf
Danès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019da.pdf
Italià http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019it.pdf
Neerlandès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019nl.pdf
Portuguès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019pt.pdf
Finès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019fi.pdf
Suec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019sv.pdf
Grec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019el.pdf
Esmenes del comitè d’Indústria del Parlament Europeu
Anglès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455en.pdf
Alemany http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455de.pdf
Francès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455fr.pdf
Castellà http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455es.pdf
Italià http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455it.pdf
Danès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455da.pdf
Neerlandès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455nl.pdf
Grec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455el.pdf
Portuguès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455pt.pdf
Finès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455fi.pdf
Suec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455sv.pdf
[21] Segons l’opinió del comitè de Cultura l’article 2.a permetria que es considerés invenció una cosa on totes les característiques només fossin programari.
L’opinió del comitè d’indústria no va aprovar l’esmena que definia el concepte “tècnic” i va quedar un articulat ple de usos de la paraula “tècnic” sense definir. Com que l’OEP considera que n’hi ha prou amb optimitzar memòria, velocitat d’execució o seguretat d’un sistema informàtic per tenir “efectes tècnics” qualsevol programa en tindria.
[22]informe del Consell Econòmic i Social Europeu
Anglès http://www.toad.esc.eu.int/scriptsces/viewdoc.asp?doc=cesintint145ces1031-2002_ac.doc&lang=EN
[23] Comitè d’afers legals i mercat intern
Anglès i Francès http://www.europarl.eu.int/committees/juri_home.htm
[24] Pimes contra les patents de programari
Le Monde Informatique
Francès http://www.weblmi.com/articles_store/973_11/Article_view
[25] Esborrany d’opinió de McCarthy
Portuguès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980pt.pdf
Finès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980fi.pdf
Suec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980sv.pdf
Castellà http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980es.pdf
Alemany http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980de.pdf
Grec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980el.pdf
Francès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980fr.pdf
Italià http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980it.pdf
Holandès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980nl.pdf
Anglès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980en.pdf
Danès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980da.pdf
Crítica a l’esborrany d’opinió de McCarthy
Anglès http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/amccarthy0302/index.en.html
[26] L’opinió del comitè d’indústria es va votar el 20 de febrer de 2003 (veure [20]) L’esborrany de la ponent del comitè jurídic porta data del 13 de febrer de 2003, i diu haver tingut en compte l’opinió del comitè d’indústria. Com a molt podia haver tingut en compte les diferents esmenes proposades al comitè, no el resultat de la votació.
[27] Oposició a la directiva.
http://patents.caliu.info/explicacio.html#L118
Audiència al Parlament Europeu
http://patents.caliu.info/audiencia.html
Conferència dels Verds al Parlament Europeu
http://www.greens-efa.org/en/issues/?id=14
Sessió a la Comissió de societat de la informació del Senat espanyol
http://proinnova.hispalinux.es/infopaquetes/senado-2003-01/
[28] Crítiques al sistema de patents dels EUA:
Acadèmics: Lawrence Lessig
The Exclusive Right to Stagnate
Anglès http://news.ft.com/servlet/ContentServer?pagename=FT.com/StoryFT
/FullStory&c=StoryFT&cid=1045510979794&p=1012571727092
Empreses: Oracle, Borland, Cisco, etc.
Anglès http://www.jamesshuggins.com/h/tek1/software_patent_oracle.htm
Angles http://www.jamesshuggins.com/h/tek1/software_patent_borland.htm
Anglès http://swpat.ffii.org/vreji/quotes/index.en.html#ftc020228-cisco
Advocats:
Gary Reback (antic advocat de Sun)
Anglès (orginal) http://www.forbes.com/asap/2002/0624/044.html
Català (extracte) http://patents.caliu.info/presentacio/ibmsun.html
Director de l’oficina de patents dels EUA
Anglès http://news.com.com/2100-1017-956638.html?tag=fd_top
[29] e-Bay diu que pot tenir pèrdues imprevisibles o haver de plegar a EUA per culpa de litigis per patents
Anglès http://news.com.com/2100-1017-956638.html?tag=fd_top
[30] Microsoft patenta a ritme accelerat, però també és una presa sucosa per als posseïdors de patents. Alguns usuaris de MS SQL Server poden haver d’obtenir llicències de patents de tercers, o MS canviar de tecnologia.
Anglès http://www.vnunet.com/Analysis/1139188
Anglès http://www.itworld.com/AppDev/136/030220timeline/
Anglès http://www.theregister.co.uk/content/53/29419.html
[31] PanIP ataca moltes petites empreses per aconseguir diners i jurisprudència per eventualment atacar empreses més grans.
Català http://patents.caliu.info/nota281002.html
[32] MS ataca el programari lliure amb patents
Català http://patents.caliu.info/nota08042002.html
[33] Coses que podem fer per aturar les patents de programari
Català http://patents.caliu.info/lluita.html
[34] Entre la presentació de la sol·licitud i la publicació van 18 mesos
Anglès http://www3.european-patent-office.org/dwld/applicant_guide/part_2/pct_guide_e.pdf
[35] Organitzacions en lluita contra les patents de programari
Català http://patents.caliu.info/organitzacions.html
[36] Sobre l’acumulació de patents
Anglès http://www.globalpolicy.org/globaliz/law/patents.htm
i la inflació de patents
Anglès http://swpat.ffii.org/analysis/inflation/index.html
[37] Membres del Parlament Europeu
Portuguès http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg=PT&iorig=home&imsg=
Finès http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg=FI&iorig=home&imsg=
Suec http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg=SV&iorig=home&imsg=
Castellà http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg=ES&iorig=home&imsg=
Alemany http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg=DE&iorig=home&imsg=
Grec http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg=EL&iorig=home&imsg=
Francès http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg=FR&iorig=home&imsg=
Italià http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg=IT&iorig=home&imsg=
Holandès http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg=NL&iorig=home&imsg=
Anglès http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg=EN&iorig=home&imsg=
Danès http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg=DA&iorig=home&imsg=
[38] Recollida de signatures contra les patents de programari
Mulilingüe http://petition.eurolinux.org
[39] Patent sobre LZW (compressió usada en el format GIF)
Català i altres http://swpat.ffii.org/pikta/xrani/gif-lzw/index.ca.html
[40] Patent sobre compressió amb wavelets (usat en JPEG)
Català http://patents.caliu.info/nota180702.html
[41] Patent que afecta el format ASF
Anglès http://swpat.ffii.org/patents/effects/asf/index.en.html
[42] Patent que afecta el format MP3
Anglès http://swpat.ffii.org/patents/effects/mpeg/index.en.html
Francès http://swpat.ffii.org/patents/effects/mpeg/index.fr.html
Alemany http://swpat.ffii.org/patents/effects/mpeg/index.de.html
[43] Patent que afecta el format MPEG 4
Anglès http://petition.eurolinux.org/pr/pr18.html