Per pretender (http://www.demalaga.net/)
Original a http://barrapunto.com/articles/04/02/25/1559241.shtml
Fa poc em van cridar d’una empresa per reinstal·lar-los el sistema operatiu a tota la xarxa, ja que la tenien “farcideta” de virus, troians i similars. En tenien tota una col·lecció. D’altra banda, la xarxa era un autèntic caos. Qualsevol empleat podia instal·lar el que volgués. La primera pregunta que vaig fer va ser òbvia: Teniu llicència del que voleu instal·lar? Buscant, van localitzar una CD original de Windows 2000 Professional. Van insistir que amb el mateix número de sèrie instal·lés 30 ordinadors, al·legant que tenien llicència per a tots. No és gaire creïble, però jo ni no sóc policia ni jutge, ni hi entenc de llicències Microsoft, així que els vaig obligar a firmar una ordre de treball fent-ho constar. Per si de cas.
L’ordre de treball també especificava DETALLADAMENT que
- la garantia del meu treball durant tres mesos
- el compromís a que no tornarien a aparèixer virus, troians i similars
- en cas de desconfiguració, la reparació seria gratuïta
- algunes “perles” més per l’estil.
Ara entenc els motius pels quals l’antic administrador de la xarxa va marxar. No obstant això, vam acordar un preu acceptable i vaig acceptar la feina.
En aquesta empresa tinc un amic a qui vaig recomanar instal·lar Guadalinex en lloc de Windows. Així doncs, a aquest amic i dos altres companys que voluntàriament van voler provar-ho, els vaig instal·lar Guadalinex, una distribució basada en Debian i amb Gnome 2.4
L’ordre de treball dèia “instal·lar Windows 2000 Professional”, i això vaig fer. Com que no ho deia expressament, no vaig instal·lar:
- L’Internet Explorer 6. N’hi ha prou amb la versió 5
- Les DirectX
- Els connectors de Java i flash per a l’Internet Explorer
- Service Packs per al Windows i l’Internet Explorer
- Actualitzacions per al Windows i l’Internet Explorer
- El Microsoft Messenger
- L’Office o similar
- Windows Media Player, DivX, RealOne, QuickTime
- Acrobat Reader
- Visors Word, Excel o PowerPoint
- Programa de tractament d’imatges
- Visor d’imatges
- AdAware
- Nero o similar
Això sí, tothom a l’oficina havia de treballar amb allò que el Windows 2000 anomena un “usuari restringit”. Em vaig reservar el compte d’administrador, dipositant la contrasenya dins d’un sobre tancat dipositat a la caixa forta de l’empresa. Òbviament, contrasenya a l’encaminador i al BIOS, i deshabilitada qualsevol arrencada diferent al disc dur.
La xarxa funcionava a la perfecció. El mateix amb els recursos compartits i les impressores, fins i tot una que mai no havia funcionat en xarxa (ells en sabran els motius). Ningú no podia instal·lar absolutament res. El sistema operatiu els sol·licitava la contrasenya de l’administrador cada vegada que volien instal·lar alguna cosa.
Després d’instal·lar els 27 Windows i els 3 Guadalinex, vaig passar a cobrar i no vaig tornar fins a la setmana següent. Una mica més i em pengen.
Ningú no es va atrevir a obrir el sobre amb la contrasenya de l’administrador que hi havia a la caixa forta, que a banda que només dues persones hi tenien accés, també hi estava escrit que es perdria la garantia en cas d’obrir-lo.
Aquella setmana, tot el personal va estar fent cua als tres ordinadors amb Guadalinex, per a una cosa tan important per a l’empresa com és connectar-se al Messenger. Guadalinex inclou per defecte l’AMSN.
El cap em va demanar que instal·lés el Microsoft Office, facilitant-me un CD-R amb molts uns i un dos com a número de sèrie. Per descomptat m’hi vaig negar. Els vaig instal·lar l’OpenOffice.org, cobrant per la instal·lació, és clar. I si vols que et posi el Messenger, també has de pagar pel meu temps, i així successivament amb tot el vulguis que t’instal·li. Jo cobro per hores, com bé diu l’ordre de treball.
D’altra banda, cinc empleats em van demanar que els posés Guadalinex als seus ordinadors. Això va…
A la segona setmana, em vaig endur una bona sorpresa amb els programes P2P. Els empleats em van demanar “emulejar“, i el cap no tan sols els ho va consentir, sinó que a més a més es va identificar com a “muler actiu”. Després d’advertir-lo de les implicacions legals que suposa per a l’empresa tenir una connexió de 512 kbps amb IP fixa “emulejant“, i firmar-me una nova ordre de treball, vaig instal·lar xMule a 4 ordinadors amb Guadalinex, programats amb CRON per tal que només “emulejessin” en horari no laboral.
Als empleats els vaig demanar (ni punyetero cas no em van fer, però per ells faran que tots són ja majors d’edat) que només descarreguessin documentació o fitxers lliures. Per donar exemple vaig compartir des de la seva xarxa: Debian, Guadalinex i Mandrake.
7 empleats més em van demanar Guadalinex. Bé, ja tenim 15 de 30 ordinadors amb Guadalinex. Per descomptat vaig cobrar per instal·lar Windows, i vaig tornar a cobrar per instal·lar Guadalinex. A més vaig posar Java i el connector de flash als 30 ordinadors i EROASTER i K3B als Guadalinex.
Veient que els ordinadors amb Guadalinex podien descarregar i reproduir tota mena de formats multimèdia així com enregistrar CDs i DVDs, la setmana següent em van demanar que instal·lés Guadalinex a 14 ordinadors més.
Com a anècdota, els dos més acèrrims defensors de Windows em van portar els seus ordinadors particulars (sí els de les seves cases) perquè els instal·lés Guadalinex. Els vaig regalar el live-CD, però no s’aclarien amb les particions.
Hi ha un ordinador que, mal em pesi, no he pogut passar a Guadalinex. És d’un empleat àlies el “jo-no-em-rendeixo”. No hi fa res, així sempre podran comparar.”
Només vaig tenir un conat de problema amb un programa propietari sota Windows. En vaig localitzar un equivalent per a Linux, això sí, en l’idioma dels fills de la Gran Bretanya, i que a més no se’n podien importar les dades. Vaig estar pensant a contactar amb l’autor per traduir-lo i sol·licitar-li una cosa que importés les dades, (però sembla ser que és un projecte abandonat a sourceforge)… fins que em vaig recordar el meu amic WINE. Fantàstic WINE. Aquest programa funciona a la perfecció sota WINE. Resolt!!
Una altra queixa que em van plantejar és que ara no poden instal·lar-se tots aquests programes “superguais” que regalen amb les revistes d’informàtica. Cert. Ni poden ni ho han de fer. Aquests ordinadors no són seus.
Els he recomanat que canviïn de revista, i es passin a la del meu amic i a company a http://www.linux-malaga.org, Paul: http://www.megamultimedia.com/linuxmag/. Tampoc no es podran instal·lar res, ja que no tenen la contrasenya de superusuari, i que no compartiré almenys fins que acabi el meu període de garantia.
Probablement el cas d’aquesta empresa no sigui extrapolable a totes. Em va sorprendre molt la tolerància pel que fa al messenger i al P2P, però si el cap ho consent, a mi la veritat és que no m’importa el més mínim. Mentre em paguin…
Resumint: La gent no es passa a Linux (segons la meva humil opinió) per:
- la por a allò desconegut
- la creença -equivocada- que no poden fer les mateixes coses que a Windows
- no saben a qui preguntar els dubtes
- són molt, molt còmodes
El següent repte que tinc a la vista és passar TOT un cibercafè a Guadalinex. De moment hi ha un ordinador amb Guadalinex i 9 amb Windows. Aquí canvia la cosa: l’ordinador amb Guadalinex està sempre ocupat. Els preus del meu client són de 1’50 euros l’hora a Windows, i 1 euro a Guadalinex.
L’únic que he fet ha estat omplir-li l’escriptori d’accessos directes: a l’AMSN, a diverses sales de xat, al Frozen-Bubble, a FreeCraft i algun altre més. Qualsevol crítica, comentari, suggeriment o aclariment són benvinguts.
🙂
Antonio