L’emoji de la Senyera serà possible ben aviat

La nova versió d’Unicode eliminarà les limitacions tècniques que impedeixen definir l’emoji de la Senyera. La disponibilitat final d’aquest emoji dependrà dels fabricants d’aparells i aplicacions.

Què és Unicode?

Unicode és un consorci, amb seu a Califòrnia, format per empreses tecnològiques, organismes estandarditzadors estatals i ciutadans que defineix un estàndard internacional amb l’objectiu de poder codificar digitalment text en qualsevol llengua, alfabet i sistema d’escriptura, i de manera universal. Per a fer-ho, Unicode defineix una taula de codis immensa, on assigna un codi únic a cada pictograma i n’estableix les propietats semàntiques. També publica un recull d’annexos on es defineixen algorismes útils en la codificació de llengües, per exemple com dividir un text en frases i paraules i elabora el CLDR, una gran base de dades amb informació de moltes llengües. A tota aquesta informació que conforma l’estàndard se la coneix amb el mateix nom del consorci: Unicode.

El consorci, de forma regular, publica noves versions del seu estàndard, de manera que els fabricants que l’usen saben que la compatibilitat i interoperabilitat són garantides. Això és, qualsevol informació codificada digitalment usant Unicode es pot transmetre entre diferents plataformes i emmagatzemar-la, sense que hi hagi cap error ni pèrdua d’informació. Seria molt difícil que Internet hagués tingut el desenvolupament actual sense l’existència d’Unicode.

Els emojis i Unicode

Unicode, en el seu objectiu d’unificar tots els jocs de caràcters mundials, va incloure també els caràcters usats per les companyies japoneses de telefonia mòbil, que usaven uns jocs de caràcters propis. Aquestes companyies, a més dels caràcters necessaris per al japonès, també oferien els emojis als seus aparells. Per a poder adoptar Unicode en els seus sistemes, els fabricants japonesos van sol·licitar al consorci que els emojis també s’afegissin a l’estàndard global. És així com Unicode va afegir els primers emojis al seu estàndard i va esdevenir l’organisme que en regula la seva inclusió a l’estàndard.

Actualment, qualsevol persona o organisme interessat pot proposar emojis nous al consorci Unicode. Regularment se n’afegeixen a l’estàndard, sempre que compleixin uns criteris determinats. Poc després els fabricants adopten la nova versió de l’estàndard Unicode, els sistemes operatius o aplicacions s’actualitzen i l’emoji en qüestió es pot usar als aparells, aplicacions i plataformes web. Un exemple proper d’aquest procediment és l’emoji de la paella. Després un procés relativament curt ja es pot usar a Internet i en la majoria d’aparells i aplicacions.

Emojis de banderes

Les banderes són un cas particular d’emojis. Avui es poden triar moltes banderes, molts ciutadans troben a mancar-ne algunes de molt populars. Per exemple, a Texas usen la bandera de Xile, que hi té molta retirada. També s’han fet campanyes per a demanar banderes no estatals al WhatsApp, per exemple de la Senyera, l’Estelada i les banderes d’Escòcia, Gal·les. Per a entendre el perquè aquest tipus de banderes no són disponibles, cal tenir present la història dels emojis de banderes i com les codifica Unicode.

Els emojis de banderes actuals són conseqüència del fet que les operadores japoneses tenien 10 banderes en els seus jocs de caràcters. Quan Unicode va incorporar aquests caràcters al codi estàndard universal va haver de decidir com incorporar-les. Les banderes sempre són font de conflictes i Unicode no volia maldecaps, així que va dissenyar un mecanisme per a rodejar la qüestió. En comptes de definir un codi per  a cada bandera (i haver de definir quines banderes tenien codi i quines no), va definir 26 caràcters especials, de la A a la Z, anomenats Regional Indicator Symbols (RIS) i l’esquema següent: cada parella de codis RIS defineix un territori, segons el llistat internacional ISO 3166 d’estats, territoris dependents i àrees especials d’interès geogràfic. Així, la parella AD defineix l’estat Andorrà, US els Estats Units d’Amèrica, GI Gibraltar, IC les Illes Canàries i EA el conjunt format per Ceuta i Melilla. Els fabricants poden (noteu la potestat) representar aquestes parelles de codis RIS amb la bandera del territori corresponent, o bé mostrar la parella de codis RIS. És per això que segons la plataforma algunes vegades es veuen parelles de lletres, amb una tonalitat blavosa, en comptes de la bandera. Són els codis RIS. I també per això les banderes compten com a dos caràcters a Twitter en comptes d’un, perquè internament són dos caràcters (una parella RIS).

Aquest mecanisme per als emojis de banderes és prou flexible. Unicode no ha de definir què és un Estat, ni quines banderes han de mostrar-se. Cada fabricant pot triar quines banderes representar, i quines no. El MS Windows, per exemple, no en mostra cap. El mecanisme d’Unicode per a les banderes només té un però: les úniques banderes que es poden implementar s’han de correspondre amb territoris amb codi ISO de 2 lletres (Andorra, França, Estats Units, Gibraltar…). Si tens codi ISO de 2 lletres, pots tenir bandera, però sense codi ISO de 2 lletres no pots tenir bandera. Hi ha unes poques excepcions recollides en el mecanisme UTR #51. Per exemple, les banderes de la Unió Europea i de l’ONU, codificades amb les parelles EU i UN, respectivament. L’altra excepció és Kosovo, que tot i no tenir encara codi ISO 3166 assignat, es representa amb el codi XK en tot l’estàndard Unicode, també en els emojis de banderes, per un acord dels fabricants principals.

La limitació de l’esquema vigent és prou evident en casos com Escòcia, Anglaterra o Catalunya. Aquests territoris no tenen codi ISO de 2 lletres i per això no es poden representar les banderes en l’estàndard  Unicode, tot i que un bon nombre d’usuaris voldrien poder-les usar. El cas de les banderes britàniques, per exemple, ha tingut molta repercussió a les xarxes i als mitjans de comunicació britànics i recentment WhatsApp va afegir aquests emojis a la popular aplicació de missatgeria de forma unilateral, amb una codificació que no segueix l’estàndard Unicode, de manera que no és possible intercanviar aquestes banderes fora d’aquesta plataforma de missatgeria.

La necessitat d’ampliar el catàleg de banderes fa que els fabricants diguin la seva en el consorci, i el consorci és sensible a les peticions, sempre que siguin justificades i no es creïn incompatibilitats. Així doncs, atès que els fabricants reclamaven a Unicode poder representar banderes d’entitats territorials més enllà del primer nivell de l’estàndard ISO 3166, Unicode ha variat l’esquema per a poder-ho fer.

La proposta de l’annex UTR #51 està en una fase molt avançada d’elaboració i es va debatre en el darrer comitè d’Unicode que es va fer entre el 23 i 26 de febrer a la seu d’Apple, Cupertino. La versió amb els canvis acordats en aquestes sessions es va publicar el passat 3 de març. Aquesta és l’última fase abans no es publiqui definitivament el nou esquema dels emojis de banderes i formi part de la nova versió de l’estàndard, l’Unicode 10, que es publicarà cap a finals de juny de 2017.

En el nou esquema es poden definir territoris de 2n nivell de l’estàndard ISO 3166. Per exemple, es poden definir estats dels Estats Units, departaments francesos, els länder alemanys o les comunitats autònomes de l’Estat espanyol. Com passa ara, cada fabricant decidirà quins territoris mereixen ser representats amb la bandera corresponent i quins no.

Un fet important a observar és que aquest nou esquema no permet definir banderes històriques, moviments polítics, ni regions que no siguin subdivisions d’estats en l’estàndard ISO. Per exemple, no es podran definir les banderes de la II República Espanyola, l’Estelada, del Tibet ni l’esperantista.

Un altre factor a tenir en compte és que Unicode preveu que aquest nou mecanisme s’aplicarà en poques banderes i de moment comença amb només 3: Anglaterra, Escòcia i Gal·les. Segons el calendari previst, a finals d’aquest any 2017 aquests emojis començaran a arribar als mòbils, segons cada fabricant, i potser abans a les aplicacions web i de missatgeria. No hi haurà cap limitació tècnica a implementar qualsevol bandera de les comunitats autònomes de l’estat espanyol. En aquest sentit, els fabricants podran definir les banderes de, per exemple, el Principat de Catalunya, les Illes Balears o el País Valencià. Només cal que en tinguin la voluntat.

Ús de les banderes

La possibilitat de representar la Senyera en l’estàndard Unicode és molt important. Es pot usar per a representar Catalunya, o els catalans presents en actes internacionals. Un altre cas d’ús és per a representar la llengua catalana. Les banderes només representen territoris però, tot i que es considera una mala pràctica, sovint les banderes també s’usen per a representar llengües. Així, és força habitual trobar menús o documentació on la Senyera representa la llengua catalana. Per exemple en caixers, punts de venda, pàgines web, fulletons turístics, jocs…

Incorporació de la Senyera

Cal tenir present que amb el nou estàndard no és automàtic que aparegui la Senyera. Amb el nou esquema desapareixen les dificultats tècniques per a codificar-la, però seran els fabricants que tindran la facultat de mostrar la Senyera, no hi estaran obligats. Si decideixen mostrar la Senyera, aleshores caldrà esperar l’actualització corresponent als dispositius perquè els tipus de lletra digitals incorporin la Senyera. Està previst que els fabricants es coordinin i acordin quines banderes mostrar. Té sentit pensar que si, per exemple, Google mostra la Senyera, Apple també ho faci, i viceversa. O si la Senyera apareix a WhatsApp, també aparegui a Twitter.

És important que ciutadans, associacions, empreses i administracions facin pressió als fabricants per mostrar la utilitat i necessitat de poder gaudir de l’emoji de la Senyera. Ara sí, la tecnologia ho permet, cal reclamar-ho.

Actualització (10/3/2017)

Poques hores després de publicar aquest article, el consorci Unicode ha publicat la versió beta de l’estàndard Unicode 10.0. Aquest és el pas preliminar a l’aprovació definitiva el juny. En aquesta versió beta no apareixen canvis en el document UTR #51 relacionats amb les banderes. Això vol dir que el consorci ha desacoblat l’actualització dels emojis de l’actualització de l’estàndard Unicode. De fet, l’esborrany UTR #51 està en fase de consulta pública de comentaris, tant podria aprovar-se definitivament a l’abril com a la tardor, però està en una fase molt avançada i res fa preveure que afecti al nou mecanisme de banderes referit en aquest article.

Actualització (4/10/2018)

El mecanisme per a banderes descrit en aquest article es va aprovar el maig de 2017 a l’estàndard Unicode. Així doncs, l’emoji de la Senyera té la codificació <U+1F3F4,󠁥 U+E0065,󠁳 U+E0073,󠁣 U+E0063,󠁴 U+E0074, U+E007F>. Malgrat això, només unes poques banderes regionals (Escòcia, Gal·les i Gran Bretanya) tenen la consideració de recomanades a Unicode i el compromís dels fabricants per a fer-ne la implementació.

L’octubre de 2017, el consorci d’Unicode va debatre d’afegir la recomanació per a les banderes de Catalunya, País Basc, Bretanya, Irlanda del Nord i els estats dels EUA. La recomanació d’aquestes banderes es rebutjà per manca d’interès dels fabricants membres d’Unicode.

Així doncs, des de maig de 2017, qualsevol fabricant pot implementar l’emoji de la Senyera, afegint el grafisme adient a les fonts digitals que usa, però mentre no sigui recomanada a Unicode el seu ús no és garantit a la majoria de plataformes.

Actualització (30/3/2022)

Atès que més de 4 anys després d’haver creat el mecanisme per a representar territoris  de 2n nivell ISO, cap fabricant ha mostrat interès en afegir noves banders, Unicode ha publicat un escrit on comunica que canvia de criteri i ja no acceptarà noves peticions de banderes, de cap mena, mai. Això vol dir que, com abans, és potestat dels fabricants usar la seqüència <U+1F3F4,󠁥 U+E0065,󠁳 U+E0073,󠁣 U+E0063,󠁴 U+E0074, U+E007F> per a representar la senyera. Si volen, poden usar aquesta codificació. La diferència és que Unicode ha escrit que no n’acceptarà cap més com a recomanada.