Aquest dilluns en una de la reunió del Consell Europeu a Brusel·les, que aplegava els ministres d’Indústria i Energia dels 25 Estats europeus, s’ha aprovat per sorpresa la directiva sobre patents de programari.
A la reunió, que ha estat enregistrada i transcrita parcialment, la presidència luxemburguesa ha ignorat les propies regles de procediment del Consell per aprovar la directiva sense que hagi estat possible la discussió per part dels membres presents.
Les patents són unes concessions de monopoli per un temps determinat, de per exemple vint anys, que organitzacions com l’Oficina Europea de Patents (EPO) ofereixen i regulen a la Unió Europea i a països veïns. Les patents van ser originalment creades per permetre recuperar les grans inversions fetes en recerca per les empreses, a canvi de què n’avancessin els detalls de la creació, intentant cercar així un benefici social futur. Aquestes no han de confondre’s amb els drets d’autor, les llicències, les marques, o el secret industrial; que són formes de protecció que ja s’utilitzen habitualment en la indústria de programari europea.
L’EPO, independentment de la cobertura legal de la Unió, ja ha concedit amb anterioritat a la recent decisió algunes patents d’aquest àmbit. Grans companyies com ara Microsoft i Nokia, que poden tenir atorgades algunes d’aquestes patents a Europa i que ja disposen d’un ampli ventall de l’Oficina de Patents dels Estats Units, afirmen que una directiva d’aquest tipus és una excel·lent mesura per protegir qui innova en el camp informàtic.
L’ample i divers grup d’individuals, empreses i associacions en contra d’aquesta mesura adverteixen de molt dels perills que representa una directiva semblant per al teixit empresarial europeu, format majoritàriament per petites i mitjanes empreses, que podrien començar a veure’s extorquides legalment per les més grans. També s’argumenta que les despeses associades a l’aplicació legal d’aquesta normativa limitarien la innovació, afectarien el mercat laboral i provocarien més dependència econòmica respecte als Estats Units. S’apunta que, a causa de la vaga i ampla definició d’aquest tipus de patents, es poden incorporar conceptes abstractes al límit de la matemàtica o propostes de patents de l’estil del de compra en 1 clic feta per Amazon.
Per altra banda, amb l’aplicació de la directiva, el desenvolupament de programari lliure podria veure’s seriosament afectat i fer avortar, condicionar o limitar aquells projectes que suposadament poguessin interferir en alguna de les patents atorgades. Tot i això, amb l’agreujant que aquestes podrien voler justificar-se per a funcions internes amb la inspecció del codi font, que en el programari lliure és totalment obert.
Aquest darrer succés al Consell, del qual se n’han fet ressò diferents mitjans de comunicació, s’engloba en un seguit d’esdeveniments que estan qüestionant seriosament el funcionament democràtic a les institucions europees.
La polèmica directiva va ser inicialment votada favorablement al Parlament Europeu el 24 de setembre del 2003, però amb l’addició d’un gran nombre d’esmenes que esboiraven molts dels perills que apunten els detractors de les patents de programari.
Malgrat el posicionament del Parlament, des del Consell, es discuteix tornar a replantejar una directiva, fins i tot, amb criteris més laxes que l’original pel que fa a la patentabilitat i sense considerar les esmenes fetes al Parlament. Com a conseqüència d’aquests fets, es genera gran oposició arreu d’Europa amb una gran manifestació a Brusel·les.
Malgrat les protestes, finalment el Consell de Ministres vota favorablement el dia 18 de maig del 2004 per la legalització de les patents de programari amb l’oposició de l’Estat espanyol entre d’altres.
Posteriorment, representants com el polonès, que asseguren haver-se abstingut durant el procés afirmen que no donen suport a la directiva i que se’ls ha comptat incorrectament com a sí.
El dia 29 de maig a Barcelona i a altres ciutats europees com Lisboa o Paris hi ha mostres de rebuig al carrer sobre el que està passant.
Més tard, al mes de desembre, amb l’objectiu de tirar endavant la directiva, aquesta es proposa com a element sense discussió prèvia a una reunió de la Comissió d’Agricultura i Pesca, que finalment és aturada per la intervenció del ministre d’Informació i Tecnologia polonès. Aquesta oportuna aparició és motiu d’agraïment arreu del món des de la campanya ‘Gràcies Polònia!‘.
Un mes després torna a provar-se en el Consell d’Agricultura i Pesca, i novament és blocada per Polònia. Abans dels fets d’aquesta setmana, des del Parlament es va demanar un reinici del procés que coincidia amb l’oposició expressada a cambres com el Parlament holandès o el Senat espanyol.
Finalment, la Comissió ignora la petició de reinici i com hem dit, aquest dilluns s’aprovà la directiva que novament s’ha d’enviar al Parlament per ser aprovada o rebutjada per majoria. D’ençà de la successió d’aquests últims esdeveniments, un gran nombre d’internautes estan penjant cibertires i sumant-se al bombardeig amb Google que titlla el Consell europeu com el propi d’una ‘república bananera’.
Des d’organitzacions com Hispalinux s’ha criticat durament la inacció de l’actual govern espanyol per defensar els drets dels seus ciutadans en aquesta problemàtica. En aquest sentit comparteixen la impressió expressada per molts altres contraris de les patents de programari, que opinen que els governs de molts països han mostrat una opinió públicament i han actuat de forma molt diferent a l’hora de la veritat.
També a causa de les circumstàncies actuals, a l’Estat francès han començat a fer-se sentir més i més veus mostrant-se favorables per l’opció del no al proper referèndum del 29 de maig per a una Constitució europea, que en un futur donarà precisament més poder al Consell europeu.
Softcatalà es mostra totalment en contra d’aquesta directiva a favor de la patentabilitat del programari que tan nefastes conseqüències pot tenir per al desenvolupament econòmic, social i tecnològic d’Europa. També deplora les greus deficiències democràtiques en alguns òrgans europeus, que s’han pogut constatar al llarg de la discussió sobre aquesta problemàtica. Per això, des de Softcatalà es continuarà treballant i col·laborant amb les diferents persones, associacions i empreses que conjuntament estan lluitant per evitar l’aplicació d’aquesta directiva i per millorar la transparència de les institucions.
Enllaços:
Patents de programari i llibertat d’escollir
http://www.softcatala.org/articles/article20.htm
El perill de les patents de programari
http://www.softcatala.org/~jmas/articles/patents.htm
Campanya contra les patents de programari de Caliu
http://patents.caliu.info
Campanya europea contra les patents de programari
http://www.nosoftwarepatents.com
Foundation for a Free Information Infrastructure
http://www.ffii.org/
Patentes de software a traición
http://iblnews.com/noticias/03/125312.html
El Consell Europeu aprova les patents de programari
http://lamalla.net/canal/digitalia/bitsel_lania/article.asp?id=165913