El codi font obert: el seny s’obre pas a la informàtica.

Jordi Mas, Softcatalà.
14/11/01

1. Introducció

Per a molts usuaris, l’any 2002 pot ser representatiu en la forma d’obtenir aplicacions informàtiques i els serveis que hi estan relacionats, i serà decisiu per a l’aposta del moviment de codi font obert cap a l’usuari domèstic.

A dia d’avui, la majoria de programes es desenvolupen internament en una empresa, la qual és propietària del codi (el cor de l’aplicació), i que, un cop finalitzats, els comercialitza als usuaris finals. Els usuaris del programa no tenen accés al codi del programa, no poden cedir el programa a tercers, i el manteniment i el desenvolupament de noves versions queda a discreció de l’empresa propietària. Aquest és el model sota el qual operen empreses com ara Microsoft, Adobe, Corel, i tantes altres.

El moviment de codi font obert va néixer a primers dels anys vuitanta, i plantejava un canvi radical en la forma d’escriure, mantenir, distribuir i vendre programari. La primera premissa d’aquest moviment és que la creació del programa ha de ser un procés obert a tothom i que s’ha de dur a terme de forma pública, i no pas tancat dins d’una corporació o institució, que és el model tradicional. El seu nom prové del fet que els programes d’aquest tipus es poden copiar, modificar i distribuir lliurement, no pertanyen a ningú i es poden aconseguir de forma gratuïta.

Per als usuaris, el codi font obert suposa un seguit d’avantatges. El programa no està vinculat a una empresa o institució, sinó a una comunitat. Amb el model tradicional, si algun dia desapareix l’empresa que va crear el programa, l’usuari es quedarà amb un programa pel qual ha pagat i del qual mai no se’n farà cap més versió. Si el codi font del programa és públic, qualsevol pot continuar evolucionant aquella aplicació. Si l’usuari necessita fer una modificació al programa podrà fer-ho, perquè disposa del codi font, salvant així aquell escull que no li permet fer una determinada tasca, o serà capaç d’adaptar l’aplicació per a un ús específic. Si aquesta modificació és interessant per a la resta d’usuaris, publicarà la millora perquè tothom pugui gaudir-ne. Cal destacar que aquest model facilita molt més la innovació i la participació de tothom en el procés de creació del programa.

Un exemple clar d’això són les traduccions a llengües com ara el català: un programa de codi font obert el podem traduir lliurement a qualsevol llengua i oferir a tothom la nostra traducció, mentre que en una aplicació tancada hem d’esperar que l’empresa trobi convenient realitzar la traducció, ja que només ella pot fer-la.

Un altre aspecte molt important és la propietat intel·lectual del programa. En el model de codi obert, qualsevol persona té garantit el dret de poder distribuir, millorar i canviar el programa tant com vulgui.

Per arribar als usuaris, els programes de codi font obert fan servir Internet, des d’on es pot descarregar sempre la versió més recent, CD-ROM que es regalen amb revistes mensuals que contenen programes gratuïts, o CD-ROM de venda, a un cost molt baix, que es poden trobar a les botigues, com ara les diferents versions del GNU/Linux.

2. Els primers passos

Els primers passos del moviment van venir de la mà de Richard Stallman, qui va abandonar la seva feina al MIT (Massachusetts Institute of Technology, Institut de Tecnologia de Massachusetts) per dedicar-se a temps complet al desenvolupament de sistemes de codi font obert amb el seu propi segell, GNU Software (www.gnu.org). La seva contribució comprèn des de la creació d’eines tan importants com l’Emacs o el GCC fins a la difusió de la filosofia o la redacció de la llicència de programari més popular, sobre la qual opera la majoria de programari de codi font obert.

Un altre home clau en la creació del moviment ha estat Eric S. Raymond, qui, com Stallman, ha contribuït amb diversos programes, com ara el popular Fetchmail, una aplicació de correu electrònic, i nombrosos documents que han estat decisius per establir i divulgar la filosofia del moviment.

Raymond, Stallman i tants altres tenien en comú el desig que el programari fos lliure, i tots havien estat programadors fortament vinculats al món Unix en alguna de els seves variants, amb sòlids coneixements tècnics.

3. L’embranzida: Internet, GNU/Linux

La veritable embranzida del moviment va arribar amb la combinació de dos factors: l’aparició del sistema operatiu GNU/Linux i la extensió de l’ús d’Internet.

El sistema operatiu GNU/Linux va néixer de la mà d’un jove estudiant finlandès de 21 anys anomenat Linus Torvalds. L’any 1991 va publicar el nucli del sistema i, al mateix temps, demanava l’ajut de voluntaris que volguessin contribuir, de forma desinteressada, en el desenvolupament i millora del sistema. El GNU/Linux és el resultat del treball de tota una comunitat que es va anar vertebrant al voltant d’aquest sistema, la qual, i mitjançant Internet, va anar millorant-lo per satisfer les seves necessitats.

En aquest sentit, la popularització de l’accés a Internet va ser un factor fonamental per tal que aquesta comunitat pogués arribar a nous desenvolupadors i per aconseguir que s’anessin creant nous projectes. La possibilitat de poder ampliar i millorar el sistema existent va atreure a milers de programadors que, amb els seus esforços individuals, van contribuir a l’establiment i solidificació del moviment.

Però la comunitat no està formada només per programadors; també hi ha els usuaris avançats de les aplicacions que es constitueixen en grups per donar suport als usuaris i conferències, així com participar en la promoció del moviment o que escriuen documentació per facilitar l’ús de les aplicacions.

A l’Estat espanyol, l’associació HispaLinux (http://www.hispalinux.es/), el lloc web de notícies Barrapunto (http://www.barrapunto.com), o el projecte Lucas (http://lucas.hispalinux.es/) han estat exponents d’aquest moviment. A Catalunya, una mica més tard, el grup d’usuaris Caliu (http://caliu.upc.es), el lloc de notícies (http://www.cat-linux.com) o el grup de treball de Linux de Softcatalà (http://linux.softcatala.org) han estat els pilars del moviment al nostre país.

4. El codi font obert al món corporatiu

La gran majoria de programadors del moviment de codi font obert són voluntaris que col·laboren de forma altruista en la creació de programes, mentre que a les empreses tradicionals treballen programadors a temps complet.

La connexió entre el moviment de codi font obert i les empreses de programari ha estat important per donar validesa als seus programes informàtics dins del món corporatiu. Empreses com ara IBM (www.ibm.com), Sun (www.sun.com) o Netscape (www.netscape.com), malgrat que no són empreses integrades a aquest moviment, han publicat part dels seus programes en règim de codi font obert, donant així una empenta a aquesta filosofia. Tot i això, totes aquestes empreses encara continuen tenint aplicacions que segueixen el model de programari tancat.

D’altra banda, existeixen empreses com ara RedHat (www.redhat.com), Suse (www.suse.de) o Ximian (www.ximian.com) que formen part d’aquest moviment: duen a terme el desenvolupament de totes les seves aplicacions amb un procés de codi font obert i distribueixen els seus programes a un cost molt baix. Els beneficis els obtenen amb la venda de serveis per a aquests programes gratuïts, com ara la formació, el suport, o la seva personalització. Els usuaris no paguen pel programa, sinó pels serveis basats en ells, i això permet que un estudiant universitari pugui fer servir un programa totalment de franc mentre que un usuari professional requereixi dels serveis d’instal·lació i manteniment del mateix programa, pels quals, lògicament, ha de pagar. Això és molt positiu per l’usuari, ja que pot disposar del programa, fer-ne ús, i només pagar pels serveis que realment necessita, a diferència del model actual en què s’ha de pagar sempre una llicència per l’ús d’un programa.

Fins ara, des del punt de vista de l’usuari domèstic, el màxim exponent del moviment de codi font obert era el GNU/Linux, un sistema operatiu de lliure distribució que ha estat un peça clau d’aquest moviment, ja que ha demostrat que sota aquesta filosofia es poden desenvolupar programes tan complexos com un sistema operatiu amb un alt nivell de qualitat.

En el món Internet, el moviment de codi font obert ha tingut una gran acceptació. Segons el prestigiós estudi mensual Netcraft Web Server Survey (http://www.netcraft.com/survey/), durant el mes de setembre un 59,51% dels 32.398.046 llocs web analitzats feien servir el servidor de codi font obert Apache (www.apache.org) seguit pel servidor de Microsoft, l’IIS, amb un 27,45%. La popularitat i qualitat d’Apache són indubtables: s’ha convertit, juntament amb el GNU/Linux, en un dels programes d’ús professional més utilitzats a Internet. Segons aquest mateix estudi, un 50% dels servidors a Internet fan servir el Windows, davant d’un 30% que fan servir el GNU/Linux. Una altra aplicació que s’està popularitzant ràpidament és mySQL (http://www.mysql.org/), un eficaç servidor de bases de dades SQL de codi font obert amb unes prestacions i rendiment equiparables als servidors comercials.

5. Els usuaris domèstics

Aquest moviment, però, on realment té la seva assignatura pendent és amb els usuaris domèstics. Això pot canviar durant l’any 2002, ja que un bon grapat d’aplicacions d’ús quotidià veuran la llum en forma de versió 1.0 (el que indica que tindrà una qualitat acceptable per al seu ús per part del públic en general). Totes aquestes aplicacions estan disponibles sobre plataformes GNU/Linux i Windows, i això farà que molt usuaris s’animin a provar les aplicacions lliures que venen d’aquest món, ja que no els caldrà instal·lar el GNU/Linux per poder fer-les servir.

En el camp de l’ofimàtica tindrem l’AbiWord (http://www.abiword.com) i l’OpenOffice (http://www.openoffice.org). El primer és un processador de textos modest, a mig camí entre el WordPad i el Microsoft Word (per donar dues referències conegudes per tothom) que permet l’ús sense problemes de tots els tipus de formats de documents, incloent el de Microsoft Word, l’HTML, i els formats de PDA. Amb una grandària de menys de 4 MB d’espai en disc, i amb la possibilitat de treballar-hi en múltiples idiomes, pot esdevenir ràpidament una eina força popular entre els usuaris domèstics que no necessiten la complexitat d’un processador de textos més avançat.

L’Open Office 6.0 és un paquet de productes ofimàtics propietat de l’empresa Sun Microsystems, la qual va decidir publicar-lo com a codi font obert a primers d’aquest any. Aquest paquet inclou un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, un gestor de base de dades, eines per a presentacions i dibuix, edició de pàgines web, correu electrònic i una agenda. L’Open Office no té res que envejar, quant a prestacions, a altres paquets comercials com ara el Microsoft Office.

Una altra aplicació que cal destacar és Mozilla, el navegador de codi font obert que Netscape va obrir en format de codi obert a l’any 1998. A primers de l’any vinent tindrem la primera versió final, la 1.0, però molts analistes que han avaluat les versions beta ja han destacat la seva velocitat i compatibilitat amb els estàndards més recents.

Quant al GNU/Linux, ja fa temps que els esforços s’estan concentrant en fer-lo més senzill d’utilitzar, mitjançant la millora dels processos d’instal·lació i la inclusió d’entorns gràfics. En aquest sentit, hi ha gran expectació envers els entorns KDE 3.0 i Gnome 2.0, entorns d’ús i escriptori per a GNU/Linux que són força intuïtius i en faciliten l’ús als usuaris nouvinguts.

Softcatalà està treballant en l’adaptació al català de totes aquestes aplicacions, incloent els correctors ortogràfics respectius.

6. Conclusió