El català s’obre pas al món dels mòbils

Compartiu


Cara o creu. Siemens o Alcatel. Aquesta era la situació el gener de 2003 que denunciava la Plataforma per la Llengua en relació amb la presència del català als telèfons mòbils.1 Coincidint amb el 3GSM World Congress, que aquests dies converteix Barcelona en la capital mundial de la tecnologia mòbil, el Departament de Governació; els fabricants Nokia, Motorola, Alcatel i Grundig, i les operadores Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo, han signat un conveni per promoure el català en l’àmbit de la telefonia mòbil.2

En certa manera, tant els anuncis recents de Motorola i Nokia d’incorporar la llengua catalana als seus productes com la signatura d’aquest acord són conseqüència directa dels anys de lluita de la Plataforma per la Llengua per aconseguir la plena integració del català en els terminals, en les promocions i en les campanyes. Així doncs, aquesta iniciativa del Govern amb què es vol invertir la tendència a la marginació del català en aquest sector de les telecomunicacions no és altra cosa que la culminació de l’esforç liderat per la Plataforma.

Segons les dades actuals de la Secretaria de Política Lingüística,3 actualment les empreses de telefonia mòbil que inclouen el català com a opció idiomàtica en els menús i les aplicacions són Alcatel (tots els models), Grundig (models G402i i Grundig g410i per a Movistar), Nokia (model 5200), Sagem (models myX-2m i SG341i per a Movistar), Motorola (model L7), Siemens (els models anteriors al juny de 2006) i Benq-Siemens (model EL71).

El conveni amb la Generalitat estableix que els fabricants es comprometen a anar implantant progressivament el català en els menús i les aplicacions, i en els manuals d’usuari o les guies d’iniciació ràpida, dels terminals nous que es comercialitzin al Principat.4 La «implantació progressiva», però, té data límit: a partir del 31 de desembre de 2008 tots els aparells nous que les empreses adherides al conveni venguin a Catalunya hauran de parlar català. Amb això es cobreix el 72 % del mercat dels mòbils, tot i que Samsung i Sony Ericsson no s’hagin afegit a l’acord —no es descarta, però, que ho facin més endavant.

D’altra banda, les operadores Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo impulsaran campanyes de renovació perquè els abonats puguin canviar els mòbils vells per aparells nous que incloguin el català. A més, s’han compromès a garantir que les comunicacions amb els usuaris puguin fer-se en llengua catalana, d’acord amb la legislació actual. De fet, ho estableixen tant la Llei de política lingüística5 com l’Estatut del consumidor,6 que preveuen que els clients puguin rebre les comunicacions i notificacions escrites (incloses les factures) en català i es puguin adreçar sempre a la companyia en la llengua que triïn.

També s’ha anunciat un preacord amb Orange, HTC i Microsoft per comercialitzar un PDA amb la sisena versió del sistema operatiu Windows Mobile en català. Tenint en compte aquestes novetats, sembla que la tendència del sector sigui afavorir la consolidació de la llengua catalana i adaptar-se a les necessitats dels consumidors catalans. Malgrat això, s’avança lentament i sempre per darrera d’altres llengües, fins i tot a casa nostra. Ta With You, per exemple, és una empresa sabadellenca que ha dissenyat un programa de traducció automàtica d’SMS en vuit llengües (alemany, castellà, francès, holandès, anglès, italià i portuguès), entre les quals encara no hi ha el català.7

Amb referència al compromís que fabricants i operadores han ratificat per escrit d’incorporar gradualment el català en els seus productes i serveis, el conseller de Governació, Joan Puigcercós, «ha agraït, tant als signants i a les empreses que ja en el passat han fet telèfons mòbils en català, el pas que avui fan i que esdevé també una iniciativa de responsabilitat social corporativa mostrant el respecte que han de tenir per la identitat i la llengua d’un país que els genera bona part dels seus ingressos». De fet, d’acord amb les informacions de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, el conveni no inclou cap mena de subvenció de la Generalitat per fer les traduccions al català.

De tota manera, amb els ingressos dels usuaris n’hi ha d’haver de sobres. Segons les dades de la Fundació Observatori per la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC) i de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) corresponents a l’any 2006, un 82 % dels catalans majors de quinze anys asseguren que tenen mòbil, és a dir, un mínim de cinc milions de catalans. D’acord amb aquestes xifres, i en termes exclusivament de mercat, el català aporta un valor afegit indiscutible, i molt rendible, a l’hora de vendre un producte.

Per afavorir l’aplicació del conveni, la Generalitat de Catalunya donarà suport institucional a les iniciatives dels fabricants o operadors que tinguin com a objectiu el foment de la llengua catalana, i els assessorà, si escau, en el procés de revisió terminològica de les traduccions. De fet, en aquest sentit, cal recordar l’acord que Telefónica i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) tenen signat per a la normalització del català en l’àmbit de les tecnologies.8 D’acord amb els termes d’aquesta col·laboració, Telefónica «es compromet a continuar treballant per aconseguir que tots els nous serveis estiguin disponibles en llengua catalana, […] com a llengua d’interacció amb els serveis Movistar» i l’IEC li ofereix l’assessorament lingüístic i terminològic necessari per aconseguir-ho.

1 Plataforma per la Llengua (2003). El català als telèfons mòbils a partir dels usuaris.

2 Generalitat de Catalunya (2007). Els principals fabricants i operadors de telefonia mòbil es comprometen amb el català.

3 Generalitat de Catalunya. Secretaria de Política Lingüística (2007). Telefonia. D’altra banda, una de les entrades de la Viquipèdia conté un recull exhaustiu dels models de telèfon mòbil que incorporen el català).

4 Segons fonts de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, en declaracions a Vilaweb, els parlants catalans que visquin al País Valencià i a les Illes també podran comprar els mòbils que es distribueixin a Catalunya amb els menús i les aplicacions en català.

5 Generalitat de Catalunya (1998). «Capítol IV. Els mitjans de comunicació i les indústries culturals». Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.

6 Generalitat de Catalunya (1993). Llei 3/1993, de 5 de març, de l’Estatut del consumidor.

7 Ta with You (2007). Diccionari/traductor via SMS.

8 Institut d’Estudis Catalans (2006). Telefónica Movistar acorda amb l’IEC promoure l’oferta dels serveis i menús dels mòbils en català.


Comentaris