Ricard Vaqué, president d’ADD.CT
Catalunya ha estat pionera en molts aspectes relatius a Noves Tecnologies i Societat de la Informacio. La presència catalana a la Xarxa es indubtable, tant en termes relatius com absoluts, així com també ho és el sentiment de col·lectivitat entre internautes de parla catalana de diferents orígens. I ho és malgrat l’absència de símbols d’identitat a la Xarxa i malgrat la minsa existència d’instruments de cohesió social i cultural relacionats amb Internet i les noves tecnologies.
L’ús del format web ha esdevingut indispensable en àmbits bàsics per a la nostra economia, com el sector turístic, o per a la nostra cultura, com la premsa electrònica. Tanmateix, aquesta important presència catalana a la Xarxa no es visualitza de forma evident fora de Catalunya. Les raons podrien ser una utilització del català que no es pot considerar generalitzada a la web, així com la manca d’un símbol inherent a la Xarxa que ens identifiqui com a país: el sufix .CT en substitució del domini .ES, o sigui, la plena catalanització de les adreces electròniques.
La norma ISO 3166 estandarditza i homologa abreujaments de noms de països que, posteriorment, la ICANN (Corporació d’Internet per a l’Assignació de Noms i Números), transforma en dominis d’Internet. Pero aquesta norma ISO no s’aplica només a les adreces electròniques, sino que pot utilitzar-se també en altre nomenclatures tècniques: matrícules de vehicles, etiquetatge, transport internacional, documentació oficial internacional, cartografia, moneda, correu postal, estadística, economia i un llarg etcètera. És evident, doncs, la trascendència de l’estàndard ISO 3166 per a la projecció internacional d’un país.
Però, tot i que el text de la norma ISO 3166 no es limita a reglamentar els noms dels països amb estat, sino també els noms de regions i arxipèlags, està redactat de tal manera que impedeix, avui, que la nostra nació també pugui homologar els abreujaments CT i CAT com a equivalents del nom “Catalunya”.
Per aquest motiu, l’any 1996 un grup d’internautes dels Països Catalans van organitzar-se i va iniciar una recollida de signatures a través d’Internet. En poc temps, l’ADD.CT (Associació per a l’homologació ISO 3166 dels abreujaments CT i CAT) va recollir més de 6.000 adhesions provinents de tots els racons del planeta, una xifra considerable atesa la baixa implantació d’Internet l’any 96.
“Nul·la voluntat política”
En resposta a les reclamacions de l’ADD.CT, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la resolució 192/V mitjançant la qual s’instava la Generalitat de Catalunya a “fer les gestions necessàries per a aconseguir un domini propi i diferenciat per als servidors d’Internet residents a Catalunya”. Avui, 8 anys després, no s’ha avançat ni un mil·límetre en aquest sentit. Els recursos humans, tècnics i econòmics que s’han posat sobre la taula durant dues legislatures són pràcticament nuls, potser perque també ha estat pràcticament nul·la la voluntat política d’avançar en aquest afer. No tocava.
Atesa aquesta dificultat per assolir un domini territorial, ha sorgit recentment una iniciativa, pretesament civil, que pretén assolir el registre d’un identificador .cat com a domini “per a la comunitat lingüística catalana”. Comparat amb els identificadors ISO de què disposen la resta de països, més que normalitzar la situació de Catalunya, el que aconseguiria el domini .cat és recordar la situació d’anormalitat en què es troba la nostra nació. Però és tanta la sed dels catalans per dotar-nos d’una simbologia, que milers de persones s’han adherit immediatament a la campanya del domini .cat, ignorant els interessos empresarials que podria haver-hi darrere la iniciativa.
Però, en el difícil supòsit que la ICANN aprovés la candidatura del domini lingüístic .cat, Catalunya seguiria patint un dèficit, ja que, mentre no s’inscrigui el mot “Catalunya” a les llistes ISO 3166, l’únic significat oficial internacional que tindrà el nom del nostre país, serà “és” el d’un espai administratiu del Regne d’Espanya.
Les diferències entre el projecte .ct i el projecte .cat son notables, tot i que ambdós es complementen i s’alimenten mútuament. L’ADD.CT, que està adherida i dona suport a PuntCAT des del primer moment, tampoc no vol deixar d’insistir que la Generalitat no hauria d’oblidar l’encàrrec que li va fer el Parlament l’any 96.
.ct i .cat, al nou Estatut
L’ADD.CT convida, doncs, tots els ens locals de Catalunya a aprovar una moció de suport a l’homologació ISO 3166 dels abreujaments CT i CAT, mitjançant la qual es planteja al Parlament la necessitat de constituir una Agència Catalana de Normalització i Certificació, inclosa a la xarxa internacional d’oficines ISO, que assumeixi les competències que té avui l’agència espanyola AENOR, adscrita al Ministeri d’Indústria.
Aquesta moció aboga també per què els identificadors CT i CAT homologats s’incloguin en el text del nou Estatut d’Autonomia, dins l’apartat dels Símbols Nacionals, així com demana que les competències sobre normalització i certificació es regulin a bastament en el capítol estatutari de Competències.
L’ISO 3166 no és, obviament, sinònim de soberania. És un petit però irrenunciable pas en el camí que ens ha de portar a ser algun dia un país normal. Un país que no hagi de pagar per tenir allò que els altres països tenen de forma natural.
Publicat originalment a “La Malla“