quan
1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop
2. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que
3. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, si bé, tot i que
abans
1. adj anterior, passat passada, precedent, proppassat proppassada
abans
1. adv abans de res, abans de tot, a l’entrant, a la primeria, d’antuvi, d’arribada, d’entrada, de bell antuvi, de bell principi, de bon començament, de bon principi, de moment, de primer, de primer antuvi, de primeries, de primer moment, en primer lloc, inicialment, per començar, prèviament, primer, primerament, primer de tot, primer que res
2. adv adés, ahir, ans, antany, antanyasses, anteriorment, antigament, anys arrere, anys enrere, d’antic, en altre temps, en aquell temps, en el temps que les bèsties parlaven, en l’antic, en l’antigor, en temps passat, en temps primer, temps arrere, temps enrere, temps era temps, temps ha
3. adv abans d’hora, a compte, a l’avançada, a la bestreta, amb antelació, amb anticipació, amb temps, anteriorment, anticipadament, a priori, de bestreta, per anticipat, per avançat, per endavant, prèviament
millor
1. adj august augusta, auri àuria, bo bona, boníssim boníssima, celestial, de mà de mestre, de traca i mocador, eminent, excel·lent, excels excelsa, extraordinari extraordinària, ideal, idoni idònia, immillorable, imperial, insuperable, insuperat insuperada, magistral, meravellós meravellosa, mestre mestra, òptim òptima, perfecte perfecta, preciós preciosa, preexcels preexcelsa, primicer primicera, pur pura, ric rica, sobrebò sobrebona, sublim, superior, suprem suprema, transcendent ‖ ANTÒNIMS: millorable
millor
1. adv més bé
el millor
1. n el bo i millor, el rovell de l’ou, florada, floret, la conya marinera, la flor i nata, la nata
dit abans dita abans
1. adj citat citada, damunt dit, dessusdit dessusdita, esmentat esmentada, mencionat mencionada, precitat precitada, propdit propdita, sobredit sobredita, susdit susdita
anar abans
1. v antecedir, precedir
ser millor
1. v ser preferible, valdre més
millor dit
1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir
des d’abans
1. adv ja, no més tard
abans d’hora
1. adv abans, a compte, a l’avançada, a la bestreta, amb antelació, amb anticipació, amb temps, anteriorment, anticipadament, a priori, de bestreta, per anticipat, per avançat, per endavant, prèviament
2. adv massa aviat, massa d’hora, massa prompte, prematurament
abans de res
1. adv abans, abans de tot, a l’entrant, a la primeria, d’antuvi, d’arribada, d’entrada, de bell antuvi, de bell principi, de bon començament, de bon principi, de moment, de primer, de primer antuvi, de primeries, de primer moment, en primer lloc, inicialment, per començar, prèviament, primer, primerament, primer de tot, primer que res
abans de tot
1. adv abans, abans de res, a l’entrant, a la primeria, d’antuvi, d’arribada, d’entrada, de bell antuvi, de bell principi, de bon començament, de bon principi, de moment, de primer, de primer antuvi, de primeries, de primer moment, en primer lloc, inicialment, per començar, prèviament, primer, primerament, primer de tot, primer que res
millor postor
1. n més-dient, més-donant (antic)
el bo i millor
1. n el millor, el rovell de l’ou, florada, floret, la conya marinera, la flor i nata, la nata
abans de gaire
1. adv al cap de poc, a poc estant, aviat, d’ací a no gaire, d’ací a poc, d’ací a poca estona, d’ací a poc temps, d’aquí a no gaire, d’aquí a poc, d’aquí a poca estona, d’aquí a poc temps, en breu, imminentment, prest, prompte, pròximament, tost (antic)
per dir millor
1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir
per millor dir
1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir-ho, vull dir
del millor encuny
1. adj d’alta qualitat, d’alt nivell, d’antologia, de calendari, de campionat, de cap de brot, de cap de peça, de categoria, de gran qualitat, de luxe, de perles, de postal, de primera, de primera qualitat, de qualitat, de repica’m el colze, de traca i mocador, excel·lent, extra, extraordinari extraordinària, primicer primicera, superior, suprem suprema
per millor dir-ho
1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, vull dir
per dir-ho millor
1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir
per a millor adobar
1. adv a més a més, a sobre, d’afegitó, d’escreix, damunt, de més a més, per a acabar-ho d’adobar, per a acabar-ho d’arreglar, per afegiment, per a més inri, per a reblar el clau, per torna
passar a millor vida
1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)
com més aviat millor
1. adv al més aviat, al més aviat possible, com més prompte millor
com més prompte millor
1. adv al més aviat, al més aviat possible, com més aviat millor
quan menys t’ho penses
1. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat
en el millor dels casos
1. loc anant bé, si tot va bé
fer Pasqua abans de Rams
1. v averrir (la truja), cobrir, embarassar, fecundar, fer una criatura, inseminar, muntar, pol·linitzar (les plantes), prenyar, emprenyar (antic)
quan tot és dat i beneït
1. adv a bona hora, a deshora, a destemps, a l’hora del porc, a les quaranta, a les quinze, a les talúries, a les tantes, amb retard, a misses dites, a tres quarts de quinze, en mala hora, fora de temps, tard, tardanament ‖ ANTÒNIMS: d’hora
mai no és tard quan arriba
1. loc mai no és tard quan Déu ajuda, val més tard que mai
quan no són figues són raïms
1. loc amb raó o sense, ara per naps ara per cols, per fas o per nefas, per naps o per cols, per sí o per no, tant sí com no
mai no és tard quan Déu ajuda
1. loc mai no és tard quan arriba, val més tard que mai
posar la bena abans de la ferida
1. v anticipar, capguardar-se, curar-se en salut, pensar en el dia de demà, posar el pegat abans del furóncol, prevenir, preveure, sagnar-se amb salut
la mare del Tano quan era gitano
1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on
2. ij (enuig) cagondena, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla
posar el pegat abans del furóncol
1. v anticipar, capguardar-se, curar-se en salut, pensar en el dia de demà, posar la bena abans de la ferida, prevenir, preveure, sagnar-se amb salut
qui guarda quan té menja quan vol
1. loc a qui no gasta, poc li basta, el qui té dos i gasta u, no ha de menester de ningú
de quan Judes era fadrí i sa mare festejava
1. adj ancestral, ancià anciana, antediluvià antediluviana, antic antiga, arcaic arcaica, arrelat arrelada, atàvic atàvica, avial, centenari centenària, de l’any de la catapumba, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la neu, de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’any vuit, de l’avior, del temps d’Adam, de temps immemorial, inveterat inveterada, mil·lenari mil·lenària, passat passada, pretèrit pretèrita, provecte provecta, reculat reculada, remot remota, vell vella, vetust vetusta, gueto gueta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modern moderna