insensat insensata
1. adj/n atrotinat atrotinada, bala perduda, baliga-balaga, barliqui-barloqui, boig boja, bojal, cap boig, capbuit capbuida, cap buit, cap calent, cap de pardals, cap desgavellat, cap de trons, capet, capfluix capfluixa, cap fluix, caplleuger, capsigrany, capsot, capverd capverda, cap xarbot, cascaveller cascavellera, desassenyat desassenyada, desbaratat desbaratada, descabestrat descabestrada, desconeixementat desconeixementada, desenraonat desenraonada, desentenimentat desentenimentada, desficaciat desficaciada, destarifat destarifada, destrellatat destrellatada, eixelebrat eixelebrada, esbojarrat esbojarrada, esburbat esburbada, estrabul·lat estrabul·lada, esvalotat esvalotada, esventat esventada, falinfaina, forassenyat forassenyada, frívol frívola, immadur immadura, imprudent, inconstant, informal, irreflexiu irreflexiva, irresponsable, lleuger lleugera, poca-solta, saltabarrancs, sarnatxo, sobtós sobtosa, tabal, tabalot, taibola, taral·lirot, tarambana, tararot, tarumba, tocacampanes, tocatabals, tocatimbals, trapatroles, tròlec, trompellot, xitxarel·lo, carabassí (col·loquial), carabassó (col·loquial)
ser un insensat
1. v no tenir coneixement, no tenir dos dits de coneixement, no tenir dos dits de front