Diccionari de sinònims: «entrat en anys»

Compartiu

Introduïu la paraula que voleu cercar i feu clic en el botó de cerca.

O llisteu les paraules o expressions que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Resultats de la cerca per a «entrat en anys» (78 resultats)

entrar

1. v albardar, apoderar-se, apropiar-se, assaltar, asservir, avassallar, capturar, conquerir, conquistar, dominar, emparar-se, endogalar, enjovar, ensenyorir-se, envair, expugnar, fer-se seu, júnyer, junyir, ocupar, pillar, possessionar-se, prendre, reconquerir, reconquistar, senyorejar, sotmetre, subjectar, subjugar, tiranitzar

2. v accedir, aprofundir, avencar-se, emboscar-se, embotir-se, endinsar-se, ficar-se, filtrar-se, insinuar-se, internar-se, introduir-se, irrompre, passar, penetrar

3. v agafar, assaltar, envair, girar-se, sobreprendre, sobresaltar, sobrevenir, sobtar, sorprendre, venir

4. v arreplegar, incloure, incorporar, inserir, insinuar, integrar, introduir, recollir, reinserir

5. v entrar en acció, entrar en escena, entrar en joc, intervenir, participar, prendre part, tercerejar

6. v afiliar-se, donar-se d’alta, incorporar-se, ingressar, inscriure’s

7. v acoblar, adaptar, ajustar, encaixar

8. v caber, cabre, tenir cabuda


any


anys

1. n anyades, edat, existència, experiència, temps


any nou

1. n cap d’any, entrada d’any, ninou


dos anys

1. n bienni


sis anys

1. n sexenni


set anys

1. n septenni


deu anys


any sant

1. n jubileu


de l’any

1. adv d’ara, del temps


per anys

1. adv anualment, any a any, cada any


cada any

1. adv anualment, any a any, per anys


huit anys

1. n octaetèride, vuit anys


tres anys

1. n trienni


cap d’any

1. n any nou, entrada d’any, ninou


cinc anys

1. n lustre, quinquenni


cent anys

1. n centenni, centúria, segle


vuit anys

1. n huit anys, octaetèride


any a any

1. adv anualment, cada any, per anys


de bon any

1. adj ample ampla, betzarrut betzarruda, boterut boteruda, botinflat botinflada, botit botida, carnós carnosa, carnut carnuda, corpulent corpulenta, cras crassa, doble, fardassa, gord gorda, gotzo gotza, gras grassa, grassonet grassoneta, gros grossa, grossal (un fruit), gruixut gruixuda, inflat inflada, llustrós llustrosa, massís massissa, molsut molsuda, obès obesa, panxarrut panxarruda, panxut panxuda, pencut pencuda, pícnic pícnica, ple plena, polpós polposa, rabassut rabassuda, redó redona, revingut revinguda, rodanxó rodanxona, rodó rodona, sacsoner sacsonera, sacsonut sacsonuda, sòlid sòlida, unflat unflada, ventrellut ventrelluda, ventrut ventruda, voluminós voluminosa


posar anys

1. v créixer, envellir, fer-se gran, madurar, revellir, tornar vell


fer entrar

1. v afonar, amagar, aprofundir, calar, clavar, embotir, empeltar, encabassar, encabir, encauar, enclotar, encofurnar, encovar, endinsar, enfonsar, enfonyar, enforatar, enfornar, enquibir, ensotar, entaforar, ficar, fixar, immergir, incloure, injectar, inserir, introduir, plantar, submergir, sumir, tirar

2. v fer ingressar, internar


aquest any

1. adv any en curs, enguany, enguanyasses


any sabàtic

1. n descans, excedència, llicència, permís


quatre anys

1. n quadrienni


entrar-se’n

1. v abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), eixir-se’n de mare, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)

2. v (la roba) embeure’s, encollir-se, encongir-se, entornar-se


anys enrere

1. adv abans, adés, ahir, ans, antany, antanyasses, anteriorment, antigament, anys arrere, d’antic, en altre temps, en aquell temps, en el temps que les bèsties parlaven, en l’antic, en l’antigor, en temps passat, en temps primer, temps arrere, temps enrere, temps era temps, temps ha


any en curs

1. adv aquest any, enguany, enguanyasses


anys arrere

1. adv abans, adés, ahir, ans, antany, antanyasses, anteriorment, antigament, anys enrere, d’antic, en altre temps, en aquell temps, en el temps que les bèsties parlaven, en l’antic, en l’antigor, en temps passat, en temps primer, temps arrere, temps enrere, temps era temps, temps ha


setanta anys

1. n setantenni


anys a venir

1. adv a la llarga, demà, el dia de demà, en el futur, temps a venir, un dia, un dia d’aquests


molts d’anys

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts anys i bons, molts d’anys i bons, per molts anys, per molts d’anys


entrada d’any

1. n any nou, cap d’any, ninou


cada dos anys

1. adj biennal


cada deu anys

1. adj decennal


de l’any vuit

1. adj ancestral, ancià anciana, antediluvià antediluviana, antic antiga, arcaic arcaica, arrelat arrelada, atàvic atàvica, avial, centenari centenària, de l’any de la catapumba, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la neu, de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’avior, del temps d’Adam, de quan Judes era fadrí i sa mare festejava, de temps immemorial, inveterat inveterada, mil·lenari mil·lenària, passat passada, pretèrit pretèrita, provecte provecta, reculat reculada, remot remota, vell vella, vetust vetusta, gueto gueta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modern moderna


entrar en raó

1. v adquirir enteniment, assentar-se el cap (a algú), posar enteniment, posar seny, reposar-se

2. v asserenar-se, recobrar el seny, tornar en si


entrar en joc

1. v entrar, entrar en acció, entrar en escena, intervenir, participar, prendre part, tercerejar


entrar pertot

1. v donar nassades, entremetre’s, escorniflar, ficar el nas, ficar el nas allà on no el demanen, ficar el nas pertot arreu, ficar-se en brocs, ficar-se en bucs, ficar-se en daus, ficar-se en la vida (d’algú), ficar-se en tot, ficar-se on no el demanen, ficar-se on no li importa, furetejar, furgar, furonejar, manifassejar, tafanejar


cada tres anys

1. adj triennal


cada cinc anys

1. adj quinquennal


cada vint anys

1. adj vicennal


per molts anys

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts anys i bons, molts d’anys, molts d’anys i bons, per molts d’anys


cara de bon any

1. n bon aspecte, cara de Pasqua, cara saludable


de noranta anys

1. adj/n d’uns noranta anys, nonagenari nonagenària, norantí norantina


de setanta anys

1. adj/n d’uns setanta anys, septuagenari septuagenària, setantí setantina


entrar en acció

1. v entrar, entrar en escena, entrar en joc, intervenir, participar, prendre part, tercerejar


de vuitanta anys


de seixanta anys

1. adj/n d’uns seixanta anys, seixantí seixantina, sexagenari sexagenària


de quaranta anys

1. adj/n d’uns quaranta anys, quadragenari quadragenària, quarantí quarantina


cada quatre anys

1. adj quadriennal


entrar en compte

1. v formar part, integrar, pertànyer, ser part


entrar en escena

1. v entrar, entrar en acció, entrar en joc, intervenir, participar, prendre part, tercerejar


entrar pels ulls

1. v cridar l’atenció, donar-se a conèixer, fer-se remarcar, fer-se veure, figurar, mostrar-se, posar-se en evidència, revelar, significar-se, sobreeixir, sobresortir, cantar (col·loquial)


per molts d’anys

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts anys i bons, molts d’anys, molts d’anys i bons, per molts anys


meló de tot l’any

1. n albudeca (meló insípid), cantalup, meló, meló cantalup


de cinquanta anys

1. adj/n cinquantí cinquantina, d’uns cinquanta anys, quinquagenari quinquagenària


de l’any tirurany

1. adj ancestral, ancià anciana, antediluvià antediluviana, antic antiga, arcaic arcaica, arrelat arrelada, atàvic atàvica, avial, centenari centenària, de l’any de la catapumba, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la neu, de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any vuit, de l’avior, del temps d’Adam, de quan Judes era fadrí i sa mare festejava, de temps immemorial, inveterat inveterada, mil·lenari mil·lenària, passat passada, pretèrit pretèrita, provecte provecta, reculat reculada, remot remota, vell vella, vetust vetusta, gueto gueta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modern moderna


entrar en religió

1. v abraçar, fer els vots, fer vots, ingressar, prendre el vel, prendre estat, prendre hàbit, professar, rebre l’hàbit, renunciar al món, renunciar al segle


molts anys i bons

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts d’anys, molts d’anys i bons, per molts anys, per molts d’anys


d’uns setanta anys

1. adj/n de setanta anys, septuagenari septuagenària, setantí setantina


d’uns noranta anys

1. adj/n de noranta anys, nonagenari nonagenària, norantí norantina


de l’any de la neu

1. adj ancestral, ancià anciana, antediluvià antediluviana, antic antiga, arcaic arcaica, arrelat arrelada, atàvic atàvica, avial, centenari centenària, de l’any de la catapumba, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’any vuit, de l’avior, del temps d’Adam, de quan Judes era fadrí i sa mare festejava, de temps immemorial, inveterat inveterada, mil·lenari mil·lenària, passat passada, pretèrit pretèrita, provecte provecta, reculat reculada, remot remota, vell vella, vetust vetusta, gueto gueta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modern moderna


d’uns vuitanta anys


d’uns seixanta anys

1. adj/n de seixanta anys, seixantí seixantina, sexagenari sexagenària


d’uns quaranta anys

1. adj/n de quaranta anys, quadragenari quadragenària, quarantí quarantina


molts d’anys i bons

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts anys i bons, molts d’anys, per molts anys, per molts d’anys


d’uns cinquanta anys

1. adj/n cinquantí cinquantina, de cinquanta anys, quinquagenari quinquagenària


de l’any de la picor

1. adj ancestral, ancià anciana, antediluvià antediluviana, antic antiga, arcaic arcaica, arrelat arrelada, atàvic atàvica, avial, centenari centenària, de l’any de la catapumba, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la neu, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’any vuit, de l’avior, del temps d’Adam, de quan Judes era fadrí i sa mare festejava, de temps immemorial, inveterat inveterada, mil·lenari mil·lenària, passat passada, pretèrit pretèrita, provecte provecta, reculat reculada, remot remota, vell vella, vetust vetusta, gueto gueta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modern moderna


de l’any de la Quica

1. adj ancestral, ancià anciana, antediluvià antediluviana, antic antiga, arcaic arcaica, arrelat arrelada, atàvic atàvica, avial, centenari centenària, de l’any de la catapumba, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la neu, de l’any de la picor, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’any vuit, de l’avior, del temps d’Adam, de quan Judes era fadrí i sa mare festejava, de temps immemorial, inveterat inveterada, mil·lenari mil·lenària, passat passada, pretèrit pretèrita, provecte provecta, reculat reculada, remot remota, vell vella, vetust vetusta, gueto gueta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modern moderna


dues vegades a l’any

1. adj bianual, semestral


entrar per l’ull dret

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar


donar els molts d’anys

1. v complimentar, congratular, donar l’enhorabona, felicitar, gratular


de l’any de les tàperes

1. adj ancestral, ancià anciana, antediluvià antediluviana, antic antiga, arcaic arcaica, arrelat arrelada, atàvic atàvica, avial, centenari centenària, de l’any de la catapumba, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la neu, de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any tirurany, de l’any vuit, de l’avior, del temps d’Adam, de quan Judes era fadrí i sa mare festejava, de temps immemorial, inveterat inveterada, mil·lenari mil·lenària, passat passada, pretèrit pretèrita, provecte provecta, reculat reculada, remot remota, vell vella, vetust vetusta, gueto gueta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modern moderna


de l’any de la catapumba

1. adj ancestral, ancià anciana, antediluvià antediluviana, antic antiga, arcaic arcaica, arrelat arrelada, atàvic atàvica, avial, centenari centenària, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la neu, de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’any vuit, de l’avior, del temps d’Adam, de quan Judes era fadrí i sa mare festejava, de temps immemorial, inveterat inveterada, mil·lenari mil·lenària, passat passada, pretèrit pretèrita, provecte provecta, reculat reculada, remot remota, vell vella, vetust vetusta, gueto gueta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modern moderna


de l’any de la Mariacastanya

1. adj ancestral, ancià anciana, antediluvià antediluviana, antic antiga, arcaic arcaica, arrelat arrelada, atàvic atàvica, avial, centenari centenària, de l’any de la catapumba, de l’any de la neu, de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’any vuit, de l’avior, del temps d’Adam, de quan Judes era fadrí i sa mare festejava, de temps immemorial, inveterat inveterada, mil·lenari mil·lenària, passat passada, pretèrit pretèrita, provecte provecta, reculat reculada, remot remota, vell vella, vetust vetusta, gueto gueta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modern moderna


voler fer entrar el clau per la cabota

1. v acular-se, aferrar-se, empernar-se, encabotar-se, encaparrotar-se, encastellar-se, enrossinar-se, entercar-se, entestar-se, entossar-se, entossudir-se, entretzenar-se, fer-se fort, ficar la banya, ficar la banya en un forat, ficar-se al barret, ficar-se al cap, ficar-se dins del carabassot, ficar-se entre cella i cella, obstinar-se, porfidiejar, refermar-se, tossar, voler clavar el clau per la cabota

2. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, passar l’arada davant dels bous, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler l’impossible, voler tocar el cel amb la mà


entrar per una orella i sortir per l’altra

Diccionari de sinònims de Softcatalà – Presentació i crèdits – Publicat amb llicència Creative Commons CC-BY 4.0