entrar
1. v albardar, apoderar-se, apropiar-se, assaltar, asservir, avassallar, capturar, conquerir, conquistar, dominar, emparar-se, endogalar, enjovar, ensenyorir-se, envair, expugnar, fer-se seu, júnyer, junyir, ocupar, pillar, possessionar-se, prendre, reconquerir, reconquistar, senyorejar, sotmetre, subjectar, subjugar, tiranitzar
2. v accedir, aprofundir, avencar-se, emboscar-se, embotir-se, endinsar-se, ficar-se, filtrar-se, insinuar-se, internar-se, introduir-se, irrompre, passar, penetrar
3. v agafar, assaltar, envair, girar-se, sobreprendre, sobresaltar, sobrevenir, sobtar, sorprendre, venir
4. v arreplegar, incloure, incorporar, inserir, insinuar, integrar, introduir, recollir, reinserir
5. v entrar en acció, entrar en escena, entrar en joc, intervenir, participar, prendre part, tercerejar
6. v afiliar-se, donar-se d’alta, incorporar-se, ingressar, inscriure’s
7. v acoblar, adaptar, ajustar, encaixar
8. v caber, cabre, tenir cabuda
any
1. n anyada, classe, fornada, lleva, promoció, quinta
2. n anyada, curs, primavera, temporada, castanya (col·loquial)
anys
1. n anyades, edat, existència, experiència, temps
any nou
1. n cap d’any, entrada d’any, ninou
dos anys
1. n bienni
sis anys
1. n sexenni
set anys
1. n septenni
deu anys
any sant
1. n jubileu
de l’any
1. adv d’ara, del temps
per anys
1. adv anualment, any a any, cada any
cada any
1. adv anualment, any a any, per anys
huit anys
1. n octaetèride, vuit anys
tres anys
1. n trienni
cap d’any
1. n any nou, entrada d’any, ninou
cinc anys
1. n lustre, quinquenni
cent anys
1. n centenni, centúria, segle
vuit anys
1. n huit anys, octaetèride
any a any
1. adv anualment, cada any, per anys
de bon any
1. adj ample ampla, betzarrut betzarruda, boterut boteruda, botinflat botinflada, botit botida, carnós carnosa, carnut carnuda, corpulent corpulenta, cras crassa, doble, fardassa, gord gorda, gotzo gotza, gras grassa, grassonet grassoneta, gros grossa, grossal (un fruit), gruixut gruixuda, inflat inflada, llustrós llustrosa, massís massissa, molsut molsuda, obès obesa, panxarrut panxarruda, panxut panxuda, pencut pencuda, pícnic pícnica, ple plena, polpós polposa, rabassut rabassuda, redó redona, revingut revinguda, rodanxó rodanxona, rodó rodona, sacsoner sacsonera, sacsonut sacsonuda, sòlid sòlida, unflat unflada, ventrellut ventrelluda, ventrut ventruda, voluminós voluminosa
posar anys
fer entrar
1. v afonar, amagar, aprofundir, calar, clavar, embotir, empeltar, encabassar, encabir, encauar, enclotar, encofurnar, encovar, endinsar, enfonsar, enfonyar, enforatar, enfornar, enquibir, ensotar, entaforar, ficar, fixar, immergir, incloure, injectar, inserir, introduir, plantar, submergir, sumir, tirar
2. v fer ingressar, internar
aquest any
1. adv any en curs, enguany, enguanyasses
any sabàtic
quatre anys
1. n quadrienni
entrar-se’n
1. v abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), eixir-se’n de mare, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)
2. v (la roba) embeure’s, encollir-se, encongir-se, entornar-se
anys enrere
1. adv abans, adés, ahir, ans, antany, antanyasses, anteriorment, antigament, anys arrere, d’antic, en altre temps, en aquell temps, en el temps que les bèsties parlaven, en l’antic, en l’antigor, en temps passat, en temps primer, temps arrere, temps enrere, temps era temps, temps ha
any en curs
1. adv aquest any, enguany, enguanyasses
anys arrere
1. adv abans, adés, ahir, ans, antany, antanyasses, anteriorment, antigament, anys enrere, d’antic, en altre temps, en aquell temps, en el temps que les bèsties parlaven, en l’antic, en l’antigor, en temps passat, en temps primer, temps arrere, temps enrere, temps era temps, temps ha
setanta anys
1. n setantenni
anys a venir
1. adv a la llarga, demà, el dia de demà, en el futur, temps a venir, un dia, un dia d’aquests
molts d’anys
1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts anys i bons, molts d’anys i bons, per molts anys, per molts d’anys
entrada d’any
1. n any nou, cap d’any, ninou
cada dos anys
1. adj biennal
cada deu anys
1. adj decennal
de l’any vuit
1. adj ancestral, ancià anciana, antediluvià antediluviana, antic antiga, arcaic arcaica, arrelat arrelada, atàvic atàvica, avial, centenari centenària, de l’any de la catapumba, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la neu, de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’avior, del temps d’Adam, de quan Judes era fadrí i sa mare festejava, de temps immemorial, inveterat inveterada, mil·lenari mil·lenària, passat passada, pretèrit pretèrita, provecte provecta, reculat reculada, remot remota, vell vella, vetust vetusta, gueto gueta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modern moderna
entrar en raó
1. v adquirir enteniment, assentar-se el cap (a algú), posar enteniment, posar seny, reposar-se
2. v asserenar-se, recobrar el seny, tornar en si
entrar en joc
1. v entrar, entrar en acció, entrar en escena, intervenir, participar, prendre part, tercerejar
entrar pertot
1. v donar nassades, entremetre’s, escorniflar, ficar el nas, ficar el nas allà on no el demanen, ficar el nas pertot arreu, ficar-se en brocs, ficar-se en bucs, ficar-se en daus, ficar-se en la vida (d’algú), ficar-se en tot, ficar-se on no el demanen, ficar-se on no li importa, furetejar, furgar, furonejar, manifassejar, tafanejar
cada tres anys
1. adj triennal
cada cinc anys
1. adj quinquennal
cada vint anys
1. adj vicennal
per molts anys
1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts anys i bons, molts d’anys, molts d’anys i bons, per molts d’anys
cara de bon any
1. n bon aspecte, cara de Pasqua, cara saludable
de noranta anys
1. adj/n d’uns noranta anys, nonagenari nonagenària, norantí norantina
de setanta anys
1. adj/n d’uns setanta anys, septuagenari septuagenària, setantí setantina
entrar en acció
1. v entrar, entrar en escena, entrar en joc, intervenir, participar, prendre part, tercerejar
de vuitanta anys
1. adj/n d’uns vuitanta anys, huitantí huitantina, octogenari octogenària, vuitantí vuitantina
de seixanta anys
1. adj/n d’uns seixanta anys, seixantí seixantina, sexagenari sexagenària
de quaranta anys
1. adj/n d’uns quaranta anys, quadragenari quadragenària, quarantí quarantina
cada quatre anys
1. adj quadriennal
entrar en compte
1. v formar part, integrar, pertànyer, ser part
entrar en escena
1. v entrar, entrar en acció, entrar en joc, intervenir, participar, prendre part, tercerejar
entrar pels ulls
1. v cridar l’atenció, donar-se a conèixer, fer-se remarcar, fer-se veure, figurar, mostrar-se, posar-se en evidència, revelar, significar-se, sobreeixir, sobresortir, cantar (col·loquial)
per molts d’anys
1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts anys i bons, molts d’anys, molts d’anys i bons, per molts anys
meló de tot l’any
1. n albudeca (meló insípid), cantalup, meló, meló cantalup
de cinquanta anys
1. adj/n cinquantí cinquantina, d’uns cinquanta anys, quinquagenari quinquagenària
de l’any tirurany
1. adj ancestral, ancià anciana, antediluvià antediluviana, antic antiga, arcaic arcaica, arrelat arrelada, atàvic atàvica, avial, centenari centenària, de l’any de la catapumba, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la neu, de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any vuit, de l’avior, del temps d’Adam, de quan Judes era fadrí i sa mare festejava, de temps immemorial, inveterat inveterada, mil·lenari mil·lenària, passat passada, pretèrit pretèrita, provecte provecta, reculat reculada, remot remota, vell vella, vetust vetusta, gueto gueta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modern moderna
entrar en religió
1. v abraçar, fer els vots, fer vots, ingressar, prendre el vel, prendre estat, prendre hàbit, professar, rebre l’hàbit, renunciar al món, renunciar al segle
molts anys i bons
1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts d’anys, molts d’anys i bons, per molts anys, per molts d’anys
d’uns setanta anys
1. adj/n de setanta anys, septuagenari septuagenària, setantí setantina
d’uns noranta anys
1. adj/n de noranta anys, nonagenari nonagenària, norantí norantina
de l’any de la neu
1. adj ancestral, ancià anciana, antediluvià antediluviana, antic antiga, arcaic arcaica, arrelat arrelada, atàvic atàvica, avial, centenari centenària, de l’any de la catapumba, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’any vuit, de l’avior, del temps d’Adam, de quan Judes era fadrí i sa mare festejava, de temps immemorial, inveterat inveterada, mil·lenari mil·lenària, passat passada, pretèrit pretèrita, provecte provecta, reculat reculada, remot remota, vell vella, vetust vetusta, gueto gueta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modern moderna
d’uns vuitanta anys
1. adj/n de vuitanta anys, huitantí huitantina, octogenari octogenària, vuitantí vuitantina
d’uns seixanta anys
1. adj/n de seixanta anys, seixantí seixantina, sexagenari sexagenària
d’uns quaranta anys
1. adj/n de quaranta anys, quadragenari quadragenària, quarantí quarantina
molts d’anys i bons
1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts anys i bons, molts d’anys, per molts anys, per molts d’anys
d’uns cinquanta anys
1. adj/n cinquantí cinquantina, de cinquanta anys, quinquagenari quinquagenària
de l’any de la picor
1. adj ancestral, ancià anciana, antediluvià antediluviana, antic antiga, arcaic arcaica, arrelat arrelada, atàvic atàvica, avial, centenari centenària, de l’any de la catapumba, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la neu, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’any vuit, de l’avior, del temps d’Adam, de quan Judes era fadrí i sa mare festejava, de temps immemorial, inveterat inveterada, mil·lenari mil·lenària, passat passada, pretèrit pretèrita, provecte provecta, reculat reculada, remot remota, vell vella, vetust vetusta, gueto gueta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modern moderna
de l’any de la Quica
1. adj ancestral, ancià anciana, antediluvià antediluviana, antic antiga, arcaic arcaica, arrelat arrelada, atàvic atàvica, avial, centenari centenària, de l’any de la catapumba, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la neu, de l’any de la picor, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’any vuit, de l’avior, del temps d’Adam, de quan Judes era fadrí i sa mare festejava, de temps immemorial, inveterat inveterada, mil·lenari mil·lenària, passat passada, pretèrit pretèrita, provecte provecta, reculat reculada, remot remota, vell vella, vetust vetusta, gueto gueta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modern moderna
dues vegades a l’any
1. adj bianual, semestral
entrar per l’ull dret
1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar
donar els molts d’anys
1. v complimentar, congratular, donar l’enhorabona, felicitar, gratular
de l’any de les tàperes
1. adj ancestral, ancià anciana, antediluvià antediluviana, antic antiga, arcaic arcaica, arrelat arrelada, atàvic atàvica, avial, centenari centenària, de l’any de la catapumba, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la neu, de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any tirurany, de l’any vuit, de l’avior, del temps d’Adam, de quan Judes era fadrí i sa mare festejava, de temps immemorial, inveterat inveterada, mil·lenari mil·lenària, passat passada, pretèrit pretèrita, provecte provecta, reculat reculada, remot remota, vell vella, vetust vetusta, gueto gueta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modern moderna
de l’any de la catapumba
1. adj ancestral, ancià anciana, antediluvià antediluviana, antic antiga, arcaic arcaica, arrelat arrelada, atàvic atàvica, avial, centenari centenària, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la neu, de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’any vuit, de l’avior, del temps d’Adam, de quan Judes era fadrí i sa mare festejava, de temps immemorial, inveterat inveterada, mil·lenari mil·lenària, passat passada, pretèrit pretèrita, provecte provecta, reculat reculada, remot remota, vell vella, vetust vetusta, gueto gueta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modern moderna
de l’any de la Mariacastanya
1. adj ancestral, ancià anciana, antediluvià antediluviana, antic antiga, arcaic arcaica, arrelat arrelada, atàvic atàvica, avial, centenari centenària, de l’any de la catapumba, de l’any de la neu, de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’any vuit, de l’avior, del temps d’Adam, de quan Judes era fadrí i sa mare festejava, de temps immemorial, inveterat inveterada, mil·lenari mil·lenària, passat passada, pretèrit pretèrita, provecte provecta, reculat reculada, remot remota, vell vella, vetust vetusta, gueto gueta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modern moderna
voler fer entrar el clau per la cabota
1. v acular-se, aferrar-se, empernar-se, encabotar-se, encaparrotar-se, encastellar-se, enrossinar-se, entercar-se, entestar-se, entossar-se, entossudir-se, entretzenar-se, fer-se fort, ficar la banya, ficar la banya en un forat, ficar-se al barret, ficar-se al cap, ficar-se dins del carabassot, ficar-se entre cella i cella, obstinar-se, porfidiejar, refermar-se, tossar, voler clavar el clau per la cabota
2. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, passar l’arada davant dels bous, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler l’impossible, voler tocar el cel amb la mà
entrar per una orella i sortir per l’altra
1. v desentendre’s, dissimular, fer com qui sent ploure, fer com si res, fer com si tal, fer el desentès, fer el longuis, fer el pagès, fer el sord, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, no donar importància, no fer cas, tancar l’orella