ves per on
1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima
no ve d’aquí
1. ij (indiferència) em ric de la virolla, m’entra per una orella i em surt per l’altra, m’és igual, no em fa res, no ve a un raig, no ve d’un pam, tant m’és, tant m’és blanc com negre, tant m’és buit com carregat, tant me fa, tant me fan naps com cols, tant se me’n dona, tant se me’n fot (vulgar), tant se val
no ve d’aquí
1. loc (indiferència) és igual, no hi fa res, no ve d’un pam, ser indiferent, tant és, tant hi fa, tant li és, tant li fa, tant li fa naps com cols, tant se li’n dona, tant se li’n fot (vulgar), tant se val
no ve d’un pam
1. ij (indiferència) em ric de la virolla, m’entra per una orella i em surt per l’altra, m’és igual, no em fa res, no ve a un raig, no ve d’aquí, tant m’és, tant m’és blanc com negre, tant m’és buit com carregat, tant me fa, tant me fan naps com cols, tant se me’n dona, tant se me’n fot (vulgar), tant se val
no ve d’un pam
1. loc (indiferència) és igual, no hi fa res, no ve d’aquí, ser indiferent, tant és, tant hi fa, tant li és, tant li fa, tant li fa naps com cols, tant se li’n dona, tant se li’n fot (vulgar), tant se val
no ve a un raig
1. ij (indiferència) em ric de la virolla, m’entra per una orella i em surt per l’altra, m’és igual, no em fa res, no ve d’aquí, no ve d’un pam, tant m’és, tant m’és blanc com negre, tant m’és buit com carregat, tant me fa, tant me fan naps com cols, tant se me’n dona, tant se me’n fot (vulgar), tant se val
ja no ve d’aquí
1. loc ja que hi som, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc
ves-te’n a passeig
1. loc (menyspreu) així rebentis, dues pedres, fes-te frare, que et bombin, que et pengin, que s’operi, ves-te’n a fer punyetes, ves-te’n a pastar fang
sense com va ni com ve
1. adv injustificadament, sense més ni més, sense més ni pus, sense més sal ni més oli, sense motiu, sense raó
ves-te’n a pastar fang
1. loc (menyspreu) així rebentis, dues pedres, fes-te frare, que et bombin, que et pengin, que s’operi, ves-te’n a fer punyetes, ves-te’n a passeig
ves-te’n a fer punyetes
1. loc (menyspreu) així rebentis, dues pedres, fes-te frare, que et bombin, que et pengin, que s’operi, ves-te’n a passeig, ves-te’n a pastar fang
el que ve de gust no mata
1. loc càrrega a gust no pesa, el que no mata engreixa, el que plau no pesa, val més pa sec amb gust que del dia amb disgust
girar-se d’allà on ve el vent
1. v canviar de camisa, canviar de color, fer un canvi de front, mudar de bandera, navegar a tots els vents, seguir el vent, ser un arlequí, ser un penell, ser un Proteu, tenir llunes
d’aquella pols ve aquest fang
1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent
mirar de quin costat ve el vent
1. v informar-se, mirar de quin costat bufa el vent, orientar-se, prendre el pols, sondar el terreny, temptejar
diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares
1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre