igual
1. n altre tant, el mateix, la mateixa cosa
igual
1. adj afí, anàleg anàloga, bessó bessona, bisimètric bisimètrica, clavat clavada, coincident, consemblant, del mateix motlle, equipol·lent, equivalent, exacte exacta, fet i pastat, fet i plantat, germà germana, homogeni homogènia, idèntic idèntica, indistingible, mateix mateixa, paregut pareguda, parell parella, pareller parellera, parió pariona, pastat pastada, ressemblant, semblant, simètric simètrica, similar, sinònim sinònima, tal, tallat pel mateix patró, aital (antic), cagat cagada (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: diferent, distint distinta
2. adj llis llisa, pla plana, regular, uniforme
1. adj bigarrat bigarrada, complex complexa, coral, desigual, diferent, divers diversa, heterogeni heterogènia, mixt mixta, multiforme, múltiple múltipla, plural, polièdric polièdrica, polifacètic polifacètica, polifònic polifònica, polimorf polimorfa, polimòrfic polimòrfica, polivalent, vari vària, variat variada, variegat variegada
igual
1. adv així mateix, ídem, igualment, ítem, també
és igual
1. loc (indiferència) no hi fa res, no ve d’aquí, no ve d’un pam, ser indiferent, tant és, tant hi fa, tant li és, tant li fa, tant li fa naps com cols, tant se li’n dona, tant se li’n fot (vulgar), tant se val
per igual
1. adv d’igual manera, de la mateixa manera, exactament, idènticament, igualment, ni més ni menys, per un igual, tal qual
igual que
1. prep a l’estil de, a l’igual de, com, de la manera que, de la mateixa manera que
fer igual
1. loc (una cosa a algú) no importar, ser igual, ser indiferent, tenir igual
ser igual
1. loc (una cosa a algú) fer igual, no importar, ser indiferent, tenir igual
m’és igual
1. ij (indiferència) em ric de la virolla, m’entra per una orella i em surt per l’altra, no em fa res, no ve a un raig, no ve d’aquí, no ve d’un pam, tant m’és, tant m’és blanc com negre, tant m’és buit com carregat, tant me fa, tant me fan naps com cols, tant se me’n dona, tant se me’n fot (vulgar), tant se val
ja ho veus
1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on
ja ho crec
1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada
no s’ho val
1. loc (resposta a un agraïment) a Déu sien dades, de res, en vida de tots, en vida teva, no es mereixen, no faltaria més, només faltaria, vostè les té totes
tenir igual
1. loc (una cosa a algú) fer igual, no importar, ser igual, ser indiferent
Déu ho faci
1. loc Déu ho vulgui, Déu t’escolti, ja hi firmaria, plagui a Déu que, tant de bo
per un igual
1. adv d’igual manera, de la mateixa manera, exactament, idènticament, igualment, ni més ni menys, per igual, tal qual
a l’igual de
1. prep a l’estil de, com, de la manera que, de la mateixa manera que, igual que
Déu ho vulgui
1. loc Déu ho faci, Déu t’escolti, ja hi firmaria, plagui a Déu que, tant de bo
d’igual manera
1. adv de la mateixa manera, exactament, idènticament, igualment, ni més ni menys, per igual, per un igual, tal qual
2. adv anàlogament, aproximadament igual, igualment, indistintament, parellament, per l’estil, semblantment, similarment
a parts iguals
1. adv a derrama, a escot, a parts, a prorrata, proporcionalment
Déu t’ho pagui
1. loc (agraïment) Déu t’ho pague, gràcies, mercès, moltes gràcies
Déu t’ho pague
1. loc (agraïment) Déu t’ho pagui, gràcies, mercès, moltes gràcies
d’igual a igual
1. adv en les mateixes condicions, en peu d’igualtat
ja m’ho diràs demà
1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)
aproximadament igual
1. adv anàlogament, d’igual manera, igualment, indistintament, parellament, per l’estil, semblantment, similarment
que ho porta a la sang
1. adj característic característica, congènit congènita, connatural, de mena, de naixement, ingènit ingènita, innat innata, nadiu nadiua, nat nada, natiu nativa, natural, propi pròpia
quan menys t’ho penses
1. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat
ja ho contaràs a ta tia
1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)