|
The title is a reference to Alfred Tennyson’s sonnet "".
|
El títol és una referència al sonet d’Alfred Tennyson.
|
|
Font: Covost2
|
|
The sonnet was also a form that accompanied the ode in social commitment and political denunciation.
|
El sonet fou també una forma que acompanyà l’oda en el compromís social i la denúncia política.
|
|
Font: MaCoCu
|
|
Peace, Peace, she cannot hear Lyre or sonnet, All my life’s buried here, Heap earth upon it.
|
Pau, pau, ella no pot sentir cap lira o sonet, tota la meva vida és enterrada aquí, tireu-hi terra a sobre.
|
|
Font: MaCoCu
|
|
Similarly, when the poet wanted to transcribe the free flow of dream, the sonnet was not sufficient.
|
Així mateix, quan el poeta volgué transcriure la lliure fluència del somni, el sonet li quedà curt.
|
|
Font: MaCoCu
|
|
It is dedicated in a sonnet to his wife, who had practised the precepts of the Italian poet.
|
Està dedicat en un sonet a la seua dona, que havia practicat els preceptes del poeta italià.
|
|
Font: wikimedia
|
|
These narratives are stored in songs and poems and live on beyond their inevitable endings, as Shakespeare’s titular sonnet 18 also suggests.
|
Aquestes narracions s’amaguen en cançons i poemes i viuen més enllà dels seus finals inevitables, com també suggereix el títol del sonet 18 de Shakespeare.
|
|
Font: MaCoCu
|
|
Of loftier discourse and taking the form of very free adaptations of the sonnet, these poems were small gems thanks to the limits imposed on them by the form.
|
Amb un discurs més elevat i un concepte molt lliure del sonet, els poemes es converteixen en joiells fruit de la contenció a què els sotmet la forma.
|
|
Font: MaCoCu
|
|
The poem is a sonnet.
|
El poema és un sonet.
|
|
Font: NLLB
|
|
Sonnet: The man who laughs (1928).
|
Sonet: L’home que riu (1928).
|
|
Font: AINA
|
|
Among the seven songs composed by Britten I have chosen the third, the Sonnet XXX, in which the poet declares that he depends on his beloved, feeling young with him; beautiful verses and a beautiful song.
|
De les set cançons que va compondre Britten n’he triat per escoltar la tercera, el Sonet XXX, en el qual el poeta parla de com depèn del seu estimat i de com se sent jove amb ell (recordem que els separaven quaranta anys); uns versos bellíssims i una cançó bellíssima.
|
|
Font: MaCoCu
|
|
Mostra més exemples
|
