|
Hidden beneath the outward layers of immediate similarity is a practice that, while never denying what it admires about, or has learned from, these movements, remains fundamentally postmodernist.
|
Darrere de les capes exteriors de la semblança immediata s’oculta una pràctica que, àdhuc sense renegar mai de l’admirat o après d’aquells moviments, continua sent essencialment postmoderna.
|
|
Font: MaCoCu
|
|
Her writing combines postmodernist trends with the psychological insights and parodic touches of writers such as Anton Chekhov.
|
El seu estil combina tendències postmodernistes amb idees psicològiques i tocs paròdics d’escriptors com Anton Txékhov.
|
|
Font: wikimatrix
|
|
In this new machine, which does not, like the older modernist machinery of the locomotive or the airplane, represent motion, but which can only be represented in motion, something of the mystery of the new postmodernist space is concentrated.
|
En aquesta màquina nova, que, a diferència de la vella maquinària moderna com la locomotora o l’aeroplà, ja no representa el moviment, sinó que tan sols pot ser representada en moviment, es concentra una mica el misteri del nou espai postmodern.
|
|
Font: NLLB
|
|
To put it another way, it was not necessary to resort to a representation of reality – neither a modernist nor a postmodernist one – for this representation to exist; it happens, it cannot not happen: even in the most realistic of aims, representation appears.
|
Dit d’una altra manera, no calia apel·lar a una representació de la realitat –ni moderna ni postmoderna– perquè aquesta representació existís: s’escau, no pot no escaure’s; fins i tot en les pretensions més realistes acaba apareixent.
|
|
Font: NLLB
|
|
In other words, in between the two simulations of reality that we had used – the modernist and the postmodernist – another simulation appears installed at the frontier, in the unstable balance that mediates between the two, in what until now has been rejected as mere debris, because it apparently seemed to be inane, but that however, with the known representations already exhausted, turns out to be the door to be explored.
|
Dit d’una altra manera: entre les dues simulacions de la realitat que havíem emprat –la moderna i la postmoderna– n’hi ha una altra instal·lada a la frontera, en l’equilibri inestable que fa de mitjancer entre l’una i l’altra, en el que fins ara s’havia descartat com a mer enderroc, perquè resultava aparentment va, però que, això no obstant, un cop esgotades les representacions conegudes, resulta que és una porta explorable.
|
|
Font: NLLB
|
