Conjugació en català del verb «vindicar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

vindicar

Mode indicatiu

Present
jo vindico (cent.), vindique (val.), vindic (bal.)
tu vindiques
ell, ella, vostè vindica
nosaltres vindiquem, vindicam (bal.)
vosaltres, vós vindiqueu, vindicau (bal.)
ells, elles, vostès vindiquen
Perfet
jo he vindicat
tu has vindicat
ell, ella, vostè ha vindicat
nosaltres hem vindicat
vosaltres, vós heu vindicat
ells, elles, vostès han vindicat
Imperfet
jo vindicava
tu vindicaves
ell, ella, vostè vindicava
nosaltres vindicàvem
vosaltres, vós vindicàveu
ells, elles, vostès vindicaven
Plusquamperfet
jo havia vindicat
tu havies vindicat
ell, ella, vostè havia vindicat
nosaltres havíem vindicat
vosaltres, vós havíeu vindicat
ells, elles, vostès havien vindicat
Passat simple
jo vindiquí
tu vindicares
ell, ella, vostè vindicà
nosaltres vindicàrem
vosaltres, vós vindicàreu
ells, elles, vostès vindicaren
Passat perifràstic
jo vaig vindicar
tu vas (vares) vindicar
ell, ella, vostè va vindicar
nosaltres vam (vàrem) vindicar
vosaltres, vós vau (vàreu) vindicar
ells, elles, vostès van (varen) vindicar
Passat anterior
jo haguí vindicat
tu hagueres vindicat
ell, ella, vostè hagué vindicat
nosaltres haguérem vindicat
vosaltres, vós haguéreu vindicat
ells, elles, vostès hagueren vindicat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver vindicat
tu vas haver vindicat
ell, ella, vostè va haver vindicat
nosaltres vam haver vindicat
vosaltres, vós vau haver vindicat
ells, elles, vostès van haver vindicat
Futur
jo vindicaré
tu vindicaràs
ell, ella, vostè vindicarà
nosaltres vindicarem
vosaltres, vós vindicareu
ells, elles, vostès vindicaran
Futur perfet
jo hauré vindicat
tu hauràs vindicat
ell, ella, vostè haurà vindicat
nosaltres haurem vindicat
vosaltres, vós haureu vindicat
ells, elles, vostès hauran vindicat
Condicional
jo vindicaria
tu vindicaries
ell, ella, vostè vindicaria
nosaltres vindicaríem
vosaltres, vós vindicaríeu
ells, elles, vostès vindicarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) vindicat
tu hauries (hagueres) vindicat
ell, ella, vostè hauria (haguera) vindicat
nosaltres hauríem (haguérem) vindicat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) vindicat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) vindicat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

vindicar

Mode subjuntiu

Present
jo vindiqui, vindique (val.)
tu vindiquis, vindiques (val.)
ell, ella, vostè vindiqui, vindique (val.)
nosaltres vindiquem
vosaltres, vós vindiqueu
ells, elles, vostès vindiquin, vindiquen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) vindicat
tu hagis (hages) vindicat
ell, ella, vostè hagi (haja) vindicat
nosaltres hàgim (hàgem) vindicat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) vindicat
ells, elles, vostès hagin (hagen) vindicat
Imperfet
jo vindiqués, vindicara (val.), vindicàs (val., bal.)
tu vindiquessis, vindicares (val.), vindicassis (bal.), vindiquesses, vindicasses (val., bal.)
ell, ella, vostè vindiqués, vindicara (val.), vindicàs (val., bal.)
nosaltres vindiquéssim, vindicàrem (val.), vindicàssim (bal.), vindiquéssem, vindicàssem (val., bal.)
vosaltres, vós vindiquéssiu, vindicàreu (val.), vindicàssiu (bal.), vindiquésseu, vindicàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès vindiquessin, vindicaren (val.), vindicassin (bal.), vindiquessen, vindicassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) vindicat
tu haguessis (hagueres) vindicat
ell, ella, vostè hagués (haguera) vindicat
nosaltres haguéssim (haguérem) vindicat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) vindicat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) vindicat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

vindicar

Mode imperatiu

Present
tu vindica
ell, ella, vostè vindiqui, vindique (val.)
nosaltres vindiquem
vosaltres, vós vindiqueu, vindicau (bal.)
ells, elles, vostès vindiquin, vindiquen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

vindicar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu vindicar
Infinitiu compost haver vindicat
Gerundi vindicant
Gerundi compost havent vindicat
Participi vindicat , vindicada , vindicats , vindicades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

vindicar

  1. Defensar a una persona, institució, etc., d'acusacions o infàmies que es considere falses, en especial quan es fa mitjançant un escrit.
  2. Reclamar allò que correspon per dret.
  3. Justificar-se.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.