Conjugació en català del verb «suplir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

suplir

Mode indicatiu

Present
jo supleixo (cent.), suplesc (val., bal.), suplisc (val.)
tu supleixes, suplixes (val.)
ell, ella, vostè supleix, suplix (val.)
nosaltres suplim
vosaltres, vós supliu
ells, elles, vostès supleixen, suplixen (val.)
Perfet
jo he suplert / suplit
tu has suplert / suplit
ell, ella, vostè ha suplert / suplit
nosaltres hem suplert / suplit
vosaltres, vós heu suplert / suplit
ells, elles, vostès han suplert / suplit
Imperfet
jo suplia
tu suplies
ell, ella, vostè suplia
nosaltres suplíem
vosaltres, vós suplíeu
ells, elles, vostès suplien
Plusquamperfet
jo havia suplert / suplit
tu havies suplert / suplit
ell, ella, vostè havia suplert / suplit
nosaltres havíem suplert / suplit
vosaltres, vós havíeu suplert / suplit
ells, elles, vostès havien suplert / suplit
Passat simple
jo suplí
tu suplires
ell, ella, vostè suplí
nosaltres suplírem
vosaltres, vós suplíreu
ells, elles, vostès supliren
Passat perifràstic
jo vaig suplir
tu vas (vares) suplir
ell, ella, vostè va suplir
nosaltres vam (vàrem) suplir
vosaltres, vós vau (vàreu) suplir
ells, elles, vostès van (varen) suplir
Passat anterior
jo haguí suplert / suplit
tu hagueres suplert / suplit
ell, ella, vostè hagué suplert / suplit
nosaltres haguérem suplert / suplit
vosaltres, vós haguéreu suplert / suplit
ells, elles, vostès hagueren suplert / suplit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver suplert / suplit
tu vas haver suplert / suplit
ell, ella, vostè va haver suplert / suplit
nosaltres vam haver suplert / suplit
vosaltres, vós vau haver suplert / suplit
ells, elles, vostès van haver suplert / suplit
Futur
jo supliré
tu supliràs
ell, ella, vostè suplirà
nosaltres suplirem
vosaltres, vós suplireu
ells, elles, vostès supliran
Futur perfet
jo hauré suplert / suplit
tu hauràs suplert / suplit
ell, ella, vostè haurà suplert / suplit
nosaltres haurem suplert / suplit
vosaltres, vós haureu suplert / suplit
ells, elles, vostès hauran suplert / suplit
Condicional
jo supliria
tu supliries
ell, ella, vostè supliria
nosaltres supliríem
vosaltres, vós supliríeu
ells, elles, vostès suplirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) suplert / suplit
tu hauries (hagueres) suplert / suplit
ell, ella, vostè hauria (haguera) suplert / suplit
nosaltres hauríem (haguérem) suplert / suplit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) suplert / suplit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) suplert / suplit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

suplir

Mode subjuntiu

Present
jo supleixi, suplesca / suplisca (val.), suplesqui (bal.)
tu supleixis, suplesques / suplisques (val.), suplesquis (bal.)
ell, ella, vostè supleixi, suplesca / suplisca (val.), suplesqui (bal.)
nosaltres suplim, supliguem (bal.)
vosaltres, vós supliu, supligueu (bal.)
ells, elles, vostès supleixin, suplesquen / suplisquen (val.), suplesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) suplert / suplit
tu hagis (hages) suplert / suplit
ell, ella, vostè hagi (haja) suplert / suplit
nosaltres hàgim (hàgem) suplert / suplit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) suplert / suplit
ells, elles, vostès hagin (hagen) suplert / suplit
Imperfet
jo suplís, suplira (val.)
tu suplissis, suplires (val.), suplisses
ell, ella, vostè suplís, suplira (val.)
nosaltres suplíssim, suplírem (val.), suplíssem
vosaltres, vós suplíssiu, suplíreu (val.), suplísseu
ells, elles, vostès suplissin, supliren (val.), suplissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) suplert / suplit
tu haguessis (hagueres) suplert / suplit
ell, ella, vostè hagués (haguera) suplert / suplit
nosaltres haguéssim (haguérem) suplert / suplit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) suplert / suplit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) suplert / suplit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

suplir

Mode imperatiu

Present
tu supleix, suplix (val.)
ell, ella, vostè supleixi, suplesca / suplisca (val.), suplesqui (bal.)
nosaltres suplim, supliguem (bal.)
vosaltres, vós supliu
ells, elles, vostès supleixin, suplesquen / suplisquen (val.), suplesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

suplir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu suplir
Infinitiu compost haver suplert / suplit
Gerundi suplint
Gerundi compost havent suplert / suplit
Participi suplert / suplit, suplerta / suplida, suplerts / suplits, suplertes / suplides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

suplir

  1. Assumir la responsabilitat o el lloc de treball que pertoca a algú altre, quan aquell no pot fer-se'n càrrec.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.