Conjugació en català del verb «subvenir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

subvenir

Mode indicatiu

Present
jo subvinc, subvenc (bal.)
tu subvens
ell, ella, vostè subvé
nosaltres subvenim
vosaltres, vós subveniu
ells, elles, vostès subvenen
Perfet
jo he subvingut, he subvengut (bal.)
tu has subvingut, has subvengut (bal.)
ell, ella, vostè ha subvingut, ha subvengut (bal.)
nosaltres hem subvingut, hem subvengut (bal.)
vosaltres, vós heu subvingut, heu subvengut (bal.)
ells, elles, vostès han subvingut, han subvengut (bal.)
Imperfet
jo subvenia
tu subvenies
ell, ella, vostè subvenia
nosaltres subveníem
vosaltres, vós subveníeu
ells, elles, vostès subvenien
Plusquamperfet
jo havia subvingut, havia subvengut (bal.)
tu havies subvingut, havies subvengut (bal.)
ell, ella, vostè havia subvingut, havia subvengut (bal.)
nosaltres havíem subvingut, havíem subvengut (bal.)
vosaltres, vós havíeu subvingut, havíeu subvengut (bal.)
ells, elles, vostès havien subvingut, havien subvengut (bal.)
Passat simple
jo subvinguí, subvenguí (bal.)
tu subvingueres, subvengueres (bal.)
ell, ella, vostè subvingué, subvengué (bal.)
nosaltres subvinguérem, subvenguérem (bal.)
vosaltres, vós subvinguéreu, subvenguéreu (bal.)
ells, elles, vostès subvingueren, subvengueren (bal.)
Passat perifràstic
jo vaig subvenir / subvindre
tu vas (vares) subvenir / subvindre
ell, ella, vostè va subvenir / subvindre
nosaltres vam (vàrem) subvenir / subvindre
vosaltres, vós vau (vàreu) subvenir / subvindre
ells, elles, vostès van (varen) subvenir / subvindre
Passat anterior
jo haguí subvingut, haguí subvengut (bal.)
tu hagueres subvingut, hagueres subvengut (bal.)
ell, ella, vostè hagué subvingut, hagué subvengut (bal.)
nosaltres haguérem subvingut, haguérem subvengut (bal.)
vosaltres, vós haguéreu subvingut, haguéreu subvengut (bal.)
ells, elles, vostès hagueren subvingut, hagueren subvengut (bal.)
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver subvingut, vaig haver subvengut (bal.)
tu vas haver subvingut, vas haver subvengut (bal.)
ell, ella, vostè va haver subvingut, va haver subvengut (bal.)
nosaltres vam haver subvingut, vam haver subvengut (bal.)
vosaltres, vós vau haver subvingut, vau haver subvengut (bal.)
ells, elles, vostès van haver subvingut, van haver subvengut (bal.)
Futur
jo subvindré, subvendré (bal.)
tu subvindràs, subvendràs (bal.)
ell, ella, vostè subvindrà, subvendrà (bal.)
nosaltres subvindrem, subvendrem (bal.)
vosaltres, vós subvindreu, subvendreu (bal.)
ells, elles, vostès subvindran, subvendran (bal.)
Futur perfet
jo hauré subvingut, hauré subvengut (bal.)
tu hauràs subvingut, hauràs subvengut (bal.)
ell, ella, vostè haurà subvingut, haurà subvengut (bal.)
nosaltres haurem subvingut, haurem subvengut (bal.)
vosaltres, vós haureu subvingut, haureu subvengut (bal.)
ells, elles, vostès hauran subvingut, hauran subvengut (bal.)
Condicional
jo subvindria, subvendria (bal.)
tu subvindries, subvendries (bal.)
ell, ella, vostè subvindria, subvendria (bal.)
nosaltres subvindríem, subvendríem (bal.)
vosaltres, vós subvindríeu, subvendríeu (bal.)
ells, elles, vostès subvindrien, subvendrien (bal.)
Condicional perfet
jo hauria (haguera) subvingut, hauria (haguera) subvengut (bal.)
tu hauries (hagueres) subvingut, hauries (hagueres) subvengut (bal.)
ell, ella, vostè hauria (haguera) subvingut, hauria (haguera) subvengut (bal.)
nosaltres hauríem (haguérem) subvingut, hauríem (haguérem) subvengut (bal.)
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) subvingut, hauríeu (haguéreu) subvengut (bal.)
ells, elles, vostès haurien (hagueren) subvingut, haurien (hagueren) subvengut (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

subvenir

Mode subjuntiu

Present
jo subvingui, subvinga (val.), subvengui (bal.)
tu subvinguis, subvingues (val.), subvenguis (bal.)
ell, ella, vostè subvingui, subvinga (val.), subvengui (bal.)
nosaltres subvinguem, subvenguem (bal.)
vosaltres, vós subvingueu, subvengueu (bal.)
ells, elles, vostès subvinguin, subvinguen (val.), subvenguin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) subvingut, hagi (haja) subvengut (bal.)
tu hagis (hages) subvingut, hagis (hages) subvengut (bal.)
ell, ella, vostè hagi (haja) subvingut, hagi (haja) subvengut (bal.)
nosaltres hàgim (hàgem) subvingut, hàgim (hàgem) subvengut (bal.)
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) subvingut, hàgiu (hàgeu) subvengut (bal.)
ells, elles, vostès hagin (hagen) subvingut, hagin (hagen) subvengut (bal.)
Imperfet
jo subvingués, subvinguera (val.), subvengués (bal.)
tu subvinguessis, subvingueres (val.), subvinguesses, subvenguessis (bal.)
ell, ella, vostè subvingués, subvinguera (val.), subvengués (bal.)
nosaltres subvinguéssim, subvinguérem (val.), subvinguéssem, subvenguéssim (bal.)
vosaltres, vós subvinguéssiu, subvinguéreu (val.), subvinguésseu, subvenguéssiu (bal.)
ells, elles, vostès subvinguessin, subvingueren (val.), subvinguessen, subvenguessin (bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) subvingut, hagués (haguera) subvengut (bal.)
tu haguessis (hagueres) subvingut, haguessis (hagueres) subvengut (bal.)
ell, ella, vostè hagués (haguera) subvingut, hagués (haguera) subvengut (bal.)
nosaltres haguéssim (haguérem) subvingut, haguéssim (haguérem) subvengut (bal.)
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) subvingut, haguéssiu (haguéreu) subvengut (bal.)
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) subvingut, haguessin (hagueren) subvengut (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

subvenir

Mode imperatiu

Present
tu subvén
ell, ella, vostè subvingui, subvinga (val.), subvengui (bal.)
nosaltres subvinguem, subvenguem (bal.)
vosaltres, vós subveniu
ells, elles, vostès subvinguin, subvinguen (val.), subvenguin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

subvenir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu subvenir / subvindre
Infinitiu compost haver subvingut, haver subvengut (bal.)
Gerundi subvenint
Gerundi compost havent subvingut, havent subvengut (bal.)
Participi subvingut, subvengut (bal.), subvinguda, subvenguda (bal.), subvinguts, subvenguts (bal.), subvingudes, subvengudes (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

subvenir

  1. Acudir a salvar algú de la seva necessitat.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.