Conjugació en català del verb «substanciar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

substanciar

Mode indicatiu

Present
jo substancio (cent.), substancie (val.), substancii (bal.)
tu substancies
ell, ella, vostè substancia
nosaltres substanciem, substanciam (bal.)
vosaltres, vós substancieu, substanciau (bal.)
ells, elles, vostès substancien
Perfet
jo he substanciat
tu has substanciat
ell, ella, vostè ha substanciat
nosaltres hem substanciat
vosaltres, vós heu substanciat
ells, elles, vostès han substanciat
Imperfet
jo substanciava
tu substanciaves
ell, ella, vostè substanciava
nosaltres substanciàvem
vosaltres, vós substanciàveu
ells, elles, vostès substanciaven
Plusquamperfet
jo havia substanciat
tu havies substanciat
ell, ella, vostè havia substanciat
nosaltres havíem substanciat
vosaltres, vós havíeu substanciat
ells, elles, vostès havien substanciat
Passat simple
jo substancií
tu substanciares
ell, ella, vostè substancià
nosaltres substanciàrem
vosaltres, vós substanciàreu
ells, elles, vostès substanciaren
Passat perifràstic
jo vaig substanciar
tu vas (vares) substanciar
ell, ella, vostè va substanciar
nosaltres vam (vàrem) substanciar
vosaltres, vós vau (vàreu) substanciar
ells, elles, vostès van (varen) substanciar
Passat anterior
jo haguí substanciat
tu hagueres substanciat
ell, ella, vostè hagué substanciat
nosaltres haguérem substanciat
vosaltres, vós haguéreu substanciat
ells, elles, vostès hagueren substanciat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver substanciat
tu vas haver substanciat
ell, ella, vostè va haver substanciat
nosaltres vam haver substanciat
vosaltres, vós vau haver substanciat
ells, elles, vostès van haver substanciat
Futur
jo substanciaré
tu substanciaràs
ell, ella, vostè substanciarà
nosaltres substanciarem
vosaltres, vós substanciareu
ells, elles, vostès substanciaran
Futur perfet
jo hauré substanciat
tu hauràs substanciat
ell, ella, vostè haurà substanciat
nosaltres haurem substanciat
vosaltres, vós haureu substanciat
ells, elles, vostès hauran substanciat
Condicional
jo substanciaria
tu substanciaries
ell, ella, vostè substanciaria
nosaltres substanciaríem
vosaltres, vós substanciaríeu
ells, elles, vostès substanciarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) substanciat
tu hauries (hagueres) substanciat
ell, ella, vostè hauria (haguera) substanciat
nosaltres hauríem (haguérem) substanciat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) substanciat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) substanciat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

substanciar

Mode subjuntiu

Present
jo substanciï, substancie (val.)
tu substanciïs, substancies (val.)
ell, ella, vostè substanciï, substancie (val.)
nosaltres substanciem
vosaltres, vós substancieu
ells, elles, vostès substanciïn, substancien (val.)
Perfet
jo hagi (haja) substanciat
tu hagis (hages) substanciat
ell, ella, vostè hagi (haja) substanciat
nosaltres hàgim (hàgem) substanciat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) substanciat
ells, elles, vostès hagin (hagen) substanciat
Imperfet
jo substanciés, substanciara (val.), substanciàs (val., bal.)
tu substanciessis, substanciares (val.), substanciassis (bal.), substanciesses, substanciasses (val., bal.)
ell, ella, vostè substanciés, substanciara (val.), substanciàs (val., bal.)
nosaltres substanciéssim, substanciàrem (val.), substanciàssim (bal.), substanciéssem, substanciàssem (val., bal.)
vosaltres, vós substanciéssiu, substanciàreu (val.), substanciàssiu (bal.), substanciésseu, substanciàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès substanciessin, substanciaren (val.), substanciassin (bal.), substanciessen, substanciassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) substanciat
tu haguessis (hagueres) substanciat
ell, ella, vostè hagués (haguera) substanciat
nosaltres haguéssim (haguérem) substanciat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) substanciat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) substanciat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

substanciar

Mode imperatiu

Present
tu substancia
ell, ella, vostè substanciï, substancie (val.)
nosaltres substanciem
vosaltres, vós substancieu, substanciau (bal.)
ells, elles, vostès substanciïn, substancien (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

substanciar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu substanciar
Infinitiu compost haver substanciat
Gerundi substanciant
Gerundi compost havent substanciat
Participi substanciat, substanciada, substanciats, substanciades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

substanciar

  1. Donar arguments per demostrar una cosa.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.